:: wikimiki.org ::

Illes Cook

Illes Cook

Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kuki Arani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat. Encara que independent, manté una lliure associació amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.

Història

El grup septentrional de les illes Cook va ser descobert per espanyols. Álvaro Mendaña, en el seu segon viatge de Perú a les illes Salomó, va trobar l'illa San Bernardo (avui Pukapuka) el dia de Sant Bernat de 1595. Pedro Fernánez Quirós, el 1606, va quedar impressionat dels habitants de l'illa Gente Hermosa (avui Rakahanga). El grup meridional va ser descobert i explorat per James Cook el 1773. L'anomenà illes Hervey. Va ser al segle XIX que els exploradors russos, desprès de descobrir-ne la última, van començar a anomenar-les illes Cook en record del capità anglès. El 1888 van passar a ser protectorat britànic. El 1900 el control administratiu es va transferir a Nova Zelanda, i el 1965 els residents van escollir un autogovern en lliure associació amb Nova Zelanda.

Geografia

Les illes Cook són en total quinze. Les nou illes del sud són d'origen volcànic i les del nord són atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua. L'arxipèlag disposa de dos ports, Avarua i Avatiu, i de 6 aeroports. El clima és tropical moderat pels vents dominants.

Illes

- Illes Cook meridionals (Southern Cook Is), abans illes Hervey i illes Cook:
- Aitutaki
- Atiu
- Mauke
- Rarotonga, la capital
- Mangaia
- Manuae, abans illa Hervey
- Takutea
- Mitiaro
- Illes Cook septentrionals (Northern Cook Is), abans illes del Perill (Danger Is) i Dependències Cook:
- Penrhyn, també Tongareva
- Rakahanga (Gente Hermosa)
- Manihiki
- Pukapuka (San Bernardo), abans illa del Perill (Danger I.)
- Nassau
- Suwarrow, també Suvorov
- Palmerston

Població

El nombre d'habitants és de 18.027 (cens del 2001), amb una taxa de creixement anual de 1,6%. La mitjana d'esperança de vida és de 71 anys. Ètnicament un 87,7% són polinesis, 5,8% mestissos i 6,5% europeus. Les llengües oficials són el anglès i el maori de Rarotonga. Hi ha algunes variacions dialectals en les illes més allunyades.

Política

Té l'estatus d'autogovern amb lliure associació amb Nova Zelanda. Les illes Cook són totalment responsables dels afers interns i mantenen el dret d'accedir a la independència total unilateralment. Nova Zelanda manté la responsabilitat dels afers externs, la representació internacional i la defensa militar, prèvia consulta al govern de les illes Cook. La forma de govern és una democràcia parlamentaria amb seu a Avarua, a l'illa de Rarotonga. El cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador i per l'alt comissari de Nova Zelanda. El parlament està constituït per una única cambra. Els representants són escollits per sufragi universal. La Casa dels Arikis és una mena de Senat dels caps tradicionals amb dret de veu però sense poder legislatiu.

Economia

Com moltes altres illes del Pacífic, l'economia de les illes Cook està condicionada per l'aïllament dels mercats internacionals, l'escassetat de recursos naturals, les devastacions periòdiques per desastres naturals, i les infrastructures deficients. L'agricultura és la base econòmica de les exportacions, amb la producció de copra i cítrics. La resta de producció agrícola es limita a tomàquet, banana, coco, cafè, nyam, taro i papaia. A Manihiki també es cultiven perles negres. La indústria es limita als derivats de fruits, a la confecció de teixits i a la producció d'objectes artesans. El dèficit comercial es compensa amb els ingressos dels emigrants i l'ajuda exterior, sobretot de Nova Zelanda. El 1996 el país es va declarar en fallida i es va reduir dràsticament el nombre de funcionaris i representants diplomàtics. El govern prova de promoure el turisme, la pesca, la mineria i les finances oferint avantatges fiscals.

Enllaços externs

- [http://www.cook-islands.gov.ck/index.php Govern de les illes Cook] Categoria:Illes Cook Categoria:Arxipèlags zh-min-nan:Cook Kûn-tó ja:クック諸島

Polinèsia

)]] La Polinèsia (mot derivat del grec polí = molts, i nesi = illa) és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional. Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia Francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic. Les llengües polinèsiques són les parlades per la població indígena de les illes. Culturalment, la Polinèsia es divideix en dos grups diferents, la Polinèsia Oriental i la Polinèsia Occidental. La cultura de la Polinèsia Occidental està condicionada per unes illes de població nombrosa. La institució del matrimoni hi té un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetàries i comercials ben desenvolupades. Comprèn els arxipèlags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinèsiques incloses dins la Melanèsia i la Micronèsia com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronèsia, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme. Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antropòlegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawaià. S'hi van desenvolupar en gran mesura la religió, l'agricultura, la pesca, la predicció del temps, la construcció de catamarans i la navegació, perquè en depenia la població sencera de cada illa. El comerç es basava tant en les mercaderies d'ús habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes més planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un huracà. En casos com aquests, la pesca, font primària de proteïnes, no alleujava la pèrdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nàutica, amb una àrea de construcció de vaixells. En una època en què els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la línia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oceà Pacífic, excloent-ne, és clar, les àrees àrtica i antàrtica. Feien servir tot un ventall de tècniques de navegació i es fixaven en la situació de les estrelles, el moviment dels corrents oceànics i la forma de les onades, la influència en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps.

Història

L'expansió de la ceràmica i la domesticació d'animals a la Polinèsia està lligada amb la cultura lapita.

Illes i arxipèlags

Els arxipèlags i illes que formen part de l'àrea geogràfica de la Polinèsia són:
- Les illes Cook (territori autònom de Nova Zelanda)
- Illes Fènix (de la República de Kiribati)
- Hawaii (un estat dels Estats Units)
- Illes de la Línia (de la República de Kiribati)
- Nova Zelanda (anomenada Aotearoa en maori)
- Niue (dependència autònoma de Nova Zelanda)
- L'illa de Pasqua (anomenada Rapa Nui en la llengua local, i pertanyent a Xile)
- Illes Pitcairn (colònia britànica)
- La Polinèsia Francesa ("pais d'ultramar" pertanyent a França)
- Samoa (estat independent, anomenat també Samoa Occidental)
- Samoa Americana (territori d'ultramar dels Estats Units)
- Tokelau (dependència d'ultramar de Nova Zelanda)
- Tonga (estat independent)
- Tuvalu (estat independent)
- Wallis i Futuna (col·lectivitat d'ultramar francesa) A més, són illes de cultura polinèsica en àrees geogràfiques de Micronèsia i Melanèsia:
- D'Austràlia: illa Norfolk
- Als Estats Federats de Micronèsia: Kapingamarangi i Nukuoro
- A Fiji, a l'extrem septentrional: Rotuma
- A Nova Caledònia, territori d'ultramar francès: Ouvéa de les illes Loyauté
- A Papua Nova Guinea: Nuguria, Nukumanu i Takuu
- A les illes Salomó: Anuta, Bellona, Ontong Java, Pileni, Rennell, Sikaiana, Taumako i Tikopia
- A Vanuatu: Aniva, Emae, Futuna i Mele ! ja:ポリネシア ko:폴리네시아 zh-min-nan:Polynesia

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es composa de nou illes, sent l'Illa del Nord i l'Illa del Sud les que tenen mes extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.

Història

Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el període entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer més patent. El 1642 l'explorador holandès Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amèrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesa de Zelanda, separada pel mar de la província d'Holanda, igual que Nova Zelanda de Nova Holanda (Austràlia). L'explorador anglès James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britànica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona. En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'allò que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els autòctons es negaven fortament. La situació va finalitzar en una guerra entre ambdós parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a 1947 que el país va aconseguir la total independència del Regne Unit. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdós guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del país es ressentís fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comerç amb Austràlia.

Geografia

El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxipèlag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms. L'arxipèlag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades pel estret de Cook.
- Illa del Nord (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, el peix de Maui). És l'illa amb més població on hi ha la capital Wellington i la ciutat més gran, Auckland.
- Portland, a la badia de Hawke.
- White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava envoltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà.
- Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel.
- Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
- Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
- Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
- Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als Tres Reis Mags d'Orient.
- Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells.
- Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on s'hi fundà la primera colònia.
- Illa del Sud (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, terra del jade verd). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
- Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud.
- Illes Chatham, arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
- Chatham.
- Pitt.
- Illes Kermadec, a mig camí entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
- Raoul.
- Macauley.
- Curtis.
- Illes sub-antàrtiques.
- Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del famós amotinament.
- Antípodes, illots situats just als antípodes del canal de la Mànega.
- Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui són deshabitats.
- Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud.
- Snares.
- Territoris autònoms.
- Tokelau.
- Illes Cook.
- Niue. categoria:Nova Zelanda als:Neuseeland ja:ニュージーランド ko:뉴질랜드 ms:New Zealand simple:New Zealand th:ประเทศนิวซีแลนด์ zh-min-nan:Aotearoa

Perú

El Perú és una república de l'oest d'Amèrica del Sud que limita al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacific. El Perú és ric en antropologia cultural i és conegut com el bressol de l'Imperi Inca. La capital és Lima, amb més de sis milions d'habitants, i les ciutats principals són Arequipa, Trujillo i Chiclayo, amb més de mig milió.
Geografia física
Les planes de la costa del Pacífic estan separades de les terres baixes i selvàtiques de la conca de l'Amazones per l'alta serralada dels Andes, al centre del país, que culminen al Huascarán (6.768 m). A la frontera amb Bolívia trobem el Titicaca, el llac navegable més alt del món, a 3.821 d'altitud. Els rius principals són el Marañón i els seus afluents Ucayali i Napo, que van a parar a l'Amazones.
Història
Abans de l'arribada dels espanyols, al Perú hi va haver diverses cultures preincaiques i, més tard, l'Imperi Inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final dels anys 1530 el Perú va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Perú es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, gràcies a una aliança entre l'exèrcit Argentina de José de San Martín i l'exèrcit de Nova Granada de Simón Bolívar, però, el primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Perú i Bolívia van estar units en una Confederació, que es va dissoldre després del conflicte armat contra Xile i l'Argentina. A finals del segle XIX Perú es va involucrar amb Bolívia en la Guerra del Pacífic contra Xile, atès que existia un tractat de defensa mútua. Després d'aquesta guerra, es va iniciar un període de "reconstrucció nacional" de calma relativa que va terminar després del govern d'Augusto B. Leguía. Durant el segle XX el país va experimentar cops d'estat i gran inestabilitat econòmica i crisi social. La democràcia es va restaurar en la dècada dels noranta.
Divisió administrativa
Fins al 2002 el Perú estava dividit en 24 departaments. Avui, el territori peruà està dividit en 25 regions. Aquestes regions estan subdividides en províncies, les quals estan integrades per districtes. Hi ha 180 províncies i 1747 districtes en el Perú. La Província de Lima, localitzada a la costa central del país, es única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la província, també coneguda com a Lima Metropolitana.
- Amazonas
- Ancash
- Apurímac
- Arequipa
- Ayacucho
- Cajamarca
- Callao
- Cusco
- Huancavelica
- Huánuco
- Ica
- Junín
- La Libertad
- Lambayeque
- Lima
- Loreto
- Madre de Dios
- Moquegua
- Pasco
- Piura
- Puno
- San Martín
- Tacna
- Tumbes
- Ucayali
Economia
L'economia peruana està orientada als mercats, després de que es realitzara la privatització de les empreses més importants: mineria, electricitat i telecomunicacions. Gràcies a la inversió estrangera i la cooperació entre el govern del president Fujimori i el FMI i el Banc Mundial, l'economia va créixer durant els anys 1994-1997, i la inflació es va controlar. El 1998, El Niño va tenir un fort impacte en l'agricultura, a més de la crisis financera de l'Àsia, la qual cosa va afectar negativament l'economia.
Demografia i llengües
Perú és un dels tres països d'Amèrica on la població indígena es majoria (els altres països són Bolívia i Guatemala. Els dos grups ètnics indígenes més grans són els quítxues i els aimarà. Els mestissos representen el 37% de la població. Al Perú l'espanyol i el quítxua són les llengües oficials. L'espanyol és utilitzat per el govern, els mitjans de comunicació, l'educació i el comerç, encara que el govern ha començat a ensenyar el quítxua en les escoles públiques. Categoria:Perú ja:ペルー ko:페루 ms:Peru simple:Peru th:ประเทศเปรู zh-min-nan:Perú

Illes Salomó

Les illes Salomó són un estat insular d'Oceania, situat al sud del Pacífic, a l'est de Papua Nova Guinea; és part del Commonwealth i té la reina d'Anglaterra com a cap d'estat. Té 28.450 km² d'extensió i una població de 470.000 habitants (2004). La capital n'és Honiara. Està format per més de 990 illes, entre les quals: Choiseul o Lauru, les illes Shortland, les illes de Nova Geòrgia, Santa Isabel o Bogotu, les illes Russel, les illes Florida, Malaita o Mala, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristóbal o Makira, Santa Ana, Rennell, Bellona i les illes Santa Cruz. L'arxipèlag de les Salomó consta també de les illes de Buka i Bougainville, pertanyents a Papua Nova Guinea. La distància entre l'illa més occidental i la més oriental és d'uns 1.500 km. Especialment les illes Santa Cruz, al nord de Vanuatu, es troben apartades a més de 200 km de les altres illes. En algunes de les illes principals hi ha volcans amb diversos graus d'activitat, mentre que moltes de les illes més petites són simples atols minúsculs coberts de sorra i palmeres. Antiga colònia britànica des de la dècada de 1890, les illes Salomó van obtenir la independència el 7 de juliol de 1978. Categoria:Arxipèlags Categoria:Illes Salomó ja:ソロモン諸島 ko:솔로몬 제도 ms:Kepulauan Solomon simple:Solomon Islands th:หมู่เกาะโซโลมอน zh-min-nan:Solomon Kûn-tó

Pukapuka

:Aquest article és sobre Pukapuka de les illes Cook. Per l'atol de les Tuamotu, vegeu Puka Puka. ---- Pukapuka (abans Danger Island) és un atol de les illes Cook septentrionals. Es troba aïllat, a 1.300 km al nord-oest de Rarotonga, més a prop de Samoa que de les altres illes de les Cook. Les seves coordenades són: . L'atol consisteix en tres illes majors, una a cada extrem de l'escull de forma inusualment triangular. La superfície total és de 1,3 km². Des de temps històrics coexisteixen tres viles, totes tres a l'illa Wale, i cadascuna té el seu propi consell insular. La població total era de 664 habitants al cens del 2001. Disposa d'una pista d'aterratge, però els vols són poc freqüents. S'han trobat restes arqueològiques, datades sobre l'any 300 aC, amb ossos d'animals canins relacionats amb el dingo d'Austràlia. Es suposa que per aquesta època estaria habitat per humans. Les evidències arqueològiques humanes més antigues són al voltant de l'any 400 dC. Sobre l'any 1300 Pukapuka va ser poblat per migracions des de Samoa, influenciant en els costums i la llengua actual, més propera al samoà que al maori. El nom antic era Te Ulu-o-te-wate que significa 'el cap de roca'. Pukapuka va ser descoberta per Álvaro de Mendaña, el 20 d'agost del 1595, el dia de Sant Bernat, i l'anomenà San Bernardo. Era la primera illa descoberta de les Cook, i es dóna la coincidència que la primera illa descoberta del Pacífic era una altra Puka Puka, en aquest cas a les Tuamotu setanta-quatre anys abans. No hi va arribar cap més europeu fins cent seixanta anys més tard. Va ser l'anglès John Byron, el 1765, que no va poder desembarcar per les perilloses onades sobre els esculls i va anomenar Pukapuka l'illa del Perill, Island of Danger. Amb aquest nom es va conèixer tot el grup nord de les illes Cook. Categoria:Illes Cook

Rakahanga

Rakahanga és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 42 km al nord de Manihiki, considerada com l'illa germana. Les seves coordenades són: .

Geografia

L'atol, de forma quasi rectangular, està format per dues illes habitades i set illots. La superfície total és de 4,1 km². La llacuna és poc profunda i això ha impedit el cultiu de perles. L'economia es basa en la recol·lecció de copra, el cultiu de taro i en la confecció de barrets de fulles trenades de cocoter que s'exporten a Rarotonga. La població total era de 161 habitants al cens del 2001.

Història

Rakahanga va ser la primera de les illes Cook en conèixer un vaixell europeu. Va ser Pedro Fernández de Quirós, el 1606, que va quedar impressionat de la seva gent i l'anomenà Gente Hermosa, i en altres relats és lIsla del Peregrino. A pesar de l'interès que va despertar la descripció de Quirós, no va ser trobada de nou fins el 1820 pel rus Thaddeus Bellingshausen que l'anomenà illa del Gran Duc Alexandre. Tot seguit hi van arribar els baleners nord-americans: el capità Patrickson l'anomenà Reirson Island, i el capità Joshua Coffin, del Ganges, l'anomenà Little Ganges Island el 1828. Altres noms utilitzats són: Francis Island, Princess Marianne Island i Alliconga Island. Rakahanga va ser evangelitzada a partir del 1857 amb l'arribada del missioner de la London Missionary Society, Aaron Buzacott. Categoria:Illes Cook

James Cook

James Cook (Marton, Anglaterra, 27 d'octubre de 1728 - Kealakekua Bay, Hawaii, 14 de febrer de 1779) és un explorador i cartògraf anglès. En els seus tres viatges pel Pacífic va explorar les principals illes d'aquesta regió. Fill d'un pagès immigrant escocès, va assistir a l'escola fins als dotze anys. Més tard, va obtenir treball com a aprenent en una empresa naviliera, i així va entrar en contacte amb el mar i els vaixells, que haurien de ser la seua gran passió. Les seues habilitats per a l'ofici en el dur Mar del Nord li van valdre que als 27 anys se li oferís el comandament d'un vaixell. Però el jove Cook va decidir ingressar com a voluntari en l'Armada Reial, on va fer una brillant carrera. Va ser cartògraf en la costa de l'Atlàntic Nord, i en 1768 va dur a terme el primer dels seus tres grans viatges d'exploració: al comandament de la nau Endeavour, va transportar a un grup d'astrònoms i al botànic Joseph Banks a l'illa de Tahití per observar el trànsit de Venus. D'allí va seguir fins a Nova Zelanda, on va cartografiar un mapa de la costa tan precís que es va continuar utilitzant durant quasi un segle. Així mateix, va comprovar que Nova Zelanda no formava part d'una estructura continental més gran (com alguns sostenien llavors), per la qual cosa la va circumnavegar per complet. Va creuar també l'estret que separa les dues illes majors i que porta avui el seu nom. Després va passar a la costa oriental d'Austràlia, que va cartografiar i a la que va batejar com Nova Gal·les del Sud, a més d'hissar la bandera britànica en aquest territori. Abans de tornar, va navegar així mateix entre les illes de Java i Sumatra i va demostrar així que eren dos blocs de terra separats. Un fet de summa importància en aquest viatge va ser que cap home de la seva tripulació va morir d'escorbut, afecció que havia delmat moltes expedicions marítimes anteriors. Això es va deure a una especial preocupació de Cook per millorar les condicions d'higiene i la dieta dels seus subordinats durant el viatge, en la que va incloure els cítrics com a preventius de la malaltia, segons un descobriment del metge anglès Lind. Una vegada a Anglaterra, va ser promogut a comandant i presentat al rei Jordi III. En 1772, va partir al comandament de la nau Resolution a la recerca de la Terra Australis, un continent del qual es pensava que Austràlia era només una part. El secundava un altre vaixell, lAdventure. Va navegar rumb sud fins a l'Antàrtida i el 16 de gener de 1773 va aconseguir travessar el cercle polar antàrtic. Després va arribar a les illes que avui porten el seu nom: les illes Cook, que ell va denominar Hervey. L'any següent va abastar les illes Vanuatu, les Marqueses i l'illa de Pasqua. De tornada, va descobrir les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Aquesta expedició va demostrar que no existia tal continent austral, sinó la massa de gel antàrtica. A la seva tornada va rebre un nou ascens i va ser condecorat amb la medalla Copley i anomenat membre de la Royal Society. En el seu tercer gran viatge, al juliol de 1776, novament al front del vaixell Resolution, va anar a la recerca d'un pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic pel nord-oest. En el seu camí va trobar les illes Sandwich, avui anomenades Hawaii. No va tenir èxit en el seu objectiu original de trobar aquella comunicació, però va cartografiar la costa occidental d'Alaska i va presentar un informe precís sobre gran part de la hidrografia americana amb desembocadura a l'Atlàntic. Va arribar fins a l'estret de Bering, però va haver de retrocedir a causa del gel. En el viatge de tornada a Anglaterra, l'expedició va fondejar novament a les illes Sandwich, on va haver de romandre més temps del previst a causa de dificultats climàtiques que feien impossible la navegació. Això va generar tensions amb els indígenes del lloc a causa de l'escassetat de provisions, i, després d'algunes baralles, Cook va ser mort pels nadius. Malgrat haver passat gran part de la seva vida al mar, va tenir ocasió de formar una família; a l'edat de trenta-quatre anys va casar amb Elizabeth Batts, matrimoni del qual van nàixer sis fills, la meitat dels quals van morir en l'infància. Dels tres fills restants, dos van ser mariners. estret de Bering Cook, James Cook, James ja:ジェームズ・クック th:เจมส์ คุก

1773

Esdeveniments:

- 4 de maig - Barcelona: s'hi esdevé l'Avalot de quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pel Rebombori del pà, una de les causes de la Guerra dels Matiners.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1773년 ms:1773 simple:1773

1888

Esdeveniments:

- 2 de maig - Barcelona: s'hi inaugura l'Exposició Universal.
- 4 de setembre - Rochester (Nova York, EUA): George Eastman patenta la seva càmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendària frase "You push the button, we do the rest" ("Vostè premi el botó, que nosaltres ja farem la resta").

Naixements:

Necrològiques:

- 11 de setembre - Asunción (el Paraguai) - Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 12 d'abril - Ludwig Nobel, industrial suec.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1888년 ms:1888 simple:1888 th:พ.ศ. 2431

1900

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 d'abril - Lleida (el Segrià): s'hi publica ael primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".
- 13 d'octubre - Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
- Parc Güell de Barcelona :MÓN
- Nigèria esdevé un protectorat britànic
- Integració de Hawaii als Estats Units
- 14 d'abril - Inauguració de l'exposició universal de París
- Publicació de la Interpretació dels somnis de Sigmund Freud
- Fam a l'Índia amb milers de morts
- Inventat el clip per Johan Vaaler

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- Hans-Georg Gadamer, filòsof
- Luis Buñuel, director de cinema
- Antoine de Saint-Exupery, escriptor francès
- Louis Amstrong, compositor de jazz

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- Nietzsche
- Oscar Wilde

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ja:1900年 ko:1900년 ms:1900 simple:1900 th:พ.ศ. 2443

Aitutaki

Aitutaki és una de les illes Cook meridionals, situada a 225 km al nord de Rarotonga. Les seves coordenades són: . Aitutaki és quasi un atol de forma triangular, amb una illa volcànica, Araura, i una llacuna encerclada per un escull amb 13 illots baixos de corall. L'illa d'Araura té una superfície de 17 km² i una altitud màxima de 124 m al mont Maungapu. Els illots tenen en total una superfície de 2,4 km². La llacuna té una profunditat entre 1 i 3 m, amb un fons de sorra que li dóna un característic color turquesa transparent. La vila principal és Arutanga a la costa interior de l'illa. La població era de 1.946 habitants al cens del 2001. A la punta nord del triangle disposa d'un aeroport. El turisme és cada cop més important, atret per la imatge idíl·lica d'illes deshabitades amb platges de palmeres vora una llacuna blava. Els polinesis es van establir a Aitutaki probablement al segle X. El primer contacte europeu va ser amb el capità Bligh, el 1789 poc abans de l'amotinament del HMS Bounty. Des de 1932 Aitutaki té un servei postal propi amb uns segells apreciats pels col·leccionistes. Són impresos per Heraclio Fournier a Vitòria.

Enllaços externs

- [http://www.summerfieldsystems.com/photogallery/thumbnails.php?album=8 Imatges d'Aitutaki] Categoria:Illes Cook

Mauke

Mauke és una de les illes Cook meridionals, situada a 190 km al nord-est de Rarotonga. Les seves coordenades són: .

Geografia

Igual que Atiu, Mauke és una illa de tipus «makatea», és a dir, una illa volcànica rodejada d'una plataforma elevada de corall fossilitzat. Resulta una illa pràcticament plana, amb una altitud màxima de 30 m, i una superfície total de 18,4 km². La corona de corall, d'una amplada entre 100 i 1.000 m, forma una costa inhòspita plena de coves i túnels. La vegetació és abundant, destacant l'exportació de fulles a Hawaii per confeccionar els «leis», les típiques corones de benvinguda polinèsies. Hi ha abundants pocs en estat salvatge. La vila principal és Kimiangatau. La població total era de 470 habitants al cens del 2001. Les infrastructures són escasses amb un turisme incipient. Disposa d'un aeroport i els camins estan pavimentats amb sorra de corall.

Història

A l'illa hi ha diverses restes prehistòriques. Segons la llegenda Mauke va ser fundada per l'heroi llegendari Uke. Antigament s'anomenava Akatokamanava i pels europeus era Parry's Island. Mauke va ser envaïda diverses vegades pels guerrers caníbals de la veïna Atiu. Una llegenda diu que els invasors van salvar de la foguera a la dona més bonica i com a resultat Mauke té la reputació de tenir les dones més atractives de les illes Cook. Categoria:Illes Cook

Rarotonga

Rarotonga és una de les illes Cook meridionals. És l'illa més poblada de l'arxipèlag, disposa d'un aeroport internacional i és el centre administratiu del govern, amb seu a Avarua. Les seves coordenades són: . L'illa té una forma ovalada d'11 km de llarg i 8 km d'ample. La superfície total és de 67,1 km². És d'origen volcànic, amb una alçada de 4.500 m des del fons de l'oceà. L'altitud màxima és al mont Te Manga de 652 m sobre el nivell del mar. El centre de l'illa és de vegetació molt densa i la població viu a la costa. Els esculls rodegen l'illa deixant una estreta llacuna. La població total era de 12.188 habitants al cens del 2001, un 68% del total de les illes Cook. Els habitants de les altres 15 illes s'identifiquen amb el gentilici i amb el nom de la llengua de Rarotonga i, informalment, se'ls anomena de les illes externes (outer islands). Els arqueòlegs estimen que hi ha evidències humanes de fa 5.000 anys. Les migracions polinèsies són del segle X. El nom tradicional de l'illa és Tumetevarovaro, encara utilitzat de forma poètica. El nom Rarotonga significa "cap el sud". La versió més popular de l'origen del nom diu que el navegant tahitià Iro, que ja havia visitat l'illa, al tornar-hi li van preguntar on anava. Els primers europeus en arribar a Rarotonga van ser els amotinats del HMS Bounty. Desprès va arribar el reverend John Williams de la Societat Missionera de Londres. Categoria:Illes Cook

Manuae (Cook)

:Aquest article és sobre l'atol Manuae de les illes Cook. Per l'atol homònim de les illes de la Societat vegeu Manuae (Societat). ---- Manuae, abans Hervey, és un atol de les illes Cook meridionals, situat a 100 km al sud-est d'Aitutaki. Les seves coordenades són: . L'atol està format per dues illes amb forma de ferradura: a l'oest Manuae, que dóna nom al grup, i a l'est Te Au O Tu. La superfície total de 6,2 km², i una altitud màxima de 5 m. La llacuna queda completament tancada per les dues illes i els esculls coral·lins, i és poc profunda amb molts bancs de sorra. L'atol és deshabitat i visitat ocasionalment des d'Aitutaki. Està declarat com a reserva marina i és un lloc important de cria d'ocells i tortugues marines. Antigament el nom era Manu-enua, terra d'ocells, i l'actual Manuae vol dir 'llar d'ocells'. Va ser descobert, el 1773, per l'anglès James Cook que l'anomenà Hervey Island, nom amb el que es va conèixer tot l'arxipèlag fins que al segle XIX els exploradors russos van proposar el nom d'illes Cook. Categoria:Illes Cook

Takutea

Takutea és una de les illes Cook meridionals, situada a 20 km al nord-oest d'Atiu. Les seves coordenades són: . És l'illa més petita de l'arxipèlag, amb una superfície total d'1,2 km² i una altitud màxima de 6 m sobre el nivell del mar. L'illa és de tipus makatea amb un escull de corall fossilitzat que fa l'accés difícil des del mar. És deshabitada i està declarada com a reserva natural. Com altres illes del grup, va ser descoberta, el 1777, per l'anglès James Cook. El 1903, el cap ariki Ngamaru la va entregar al rei Eduard per al benefici dels habitants de les illes Cook. El 1950 es va anomenar al consell de caps tradicionals d'Atiu com a fiduciaris de la Reserva Natural de Takutea en representació de tots els propietaris de terres a Atiu. El consell s'encarrega de les tasques de vigilància i manteniment, i supervisa els permisos per a visitar-la. Avui existeixen polèmiques sobre la regulació i les limitacions de l'ecoturisme. Categoria:Illes Cook

Penrhyn

Penrhyn, o també Tongareva, és un atol, el més remot de les illes Cook. Està situat en el grup septentrional, a 1.365 km al nord de Rarotonga.

Geografia

L'atol té una llacuna de més de 280 km², una de les més grans del Pacífic sud. Les terres emergides tenen una superfície total de 9,8 km². Disposa de tres passos navegables a través de l'escull. El més utilitzat, de pas entre Panamà i Nova Zelanda, és el pas de Taruia, prop de la vila d'Omoka. Es troba exactament a i per això era utilitzat freqüentment pels navegants per calibrar els seus instruments. A l'altre costat de la llacuna es troba l'altra vila, anomenada Te Tauta. La principal activitat econòmica és el cultiu de perles negres. Són molt apreciats els tradicionals barrets artesans de fulles de pandanàcies. La població total era de 357 habitants al cens del 2001.

Història

L'atol va ser descobert, el 1788, per l'anglès W.Sever amb el vaixell Lady Penrhyn de tornada del primer viatge de deportació de convictes a Austràlia. El nom original maori és Tongareva, que significa 'allunyada des del sud'. També es coneixia com «el cercle» (Te Pitaka). El nom maori actual és Mangorongaro. A partir del 1854 va ser evangelitzada per pastors de Rarotonga. Deu anys més tard van arribar els negrers peruans i s'estima que van deportar al Perú uns 1.000 habitants ajudats pels missioners que necessitaven diners per construir esglésies. Anomenaren l'illa com dels Cuatro Evangelistas. Durant la II Guerra Mundial es va construir un aeroport que encara està en servei avui amb vols setmanals a Rarotonga. Categoria:Illes Cook <--->

Rakahanga

Rakahanga és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 42 km al nord de Manihiki, considerada com l'illa germana. Les seves coordenades són: .

Geografia

Història

Pukapuka

Nassau (Illes Cook)

:Vegeu també Nassau per altres significats. ---- Nassau és una de les illes Cook septentrionals. Està situada a 89 km al sud-est de Pukapuka, de qui depèn administrativament. Les seves coordenades són: . L'illa té forma ovalada i és l'única del grup nord de les Cook que no té una llacuna interior. La superfície total és de 1,3 km². Té grans plantacions de cocoters i de taro que exporten a Pukapuka. La població total era de 72 habitants al cens del 2001. No disposa d'aeroport. El nom tradicional era Te Motu-ngaongao que significa 'l'illa deserta'. Va ser descoberta, el 1834, pel capità nord-americà Elihu Coffin, del balener Mary Mitchell. L'any següent va ser visitada pel balener nord-americà Nassau, i desprès pel Newport. S'ha conegut també amb els noms de Mitchell Island i Newport Island. L'illa va ser explotada, fins al 1945, per una companyia europea que va plantar cocoters. El govern de les Cook va comprar l'illa i, el 1951, va ser comprada pels caps de Pukapuka. Categoria:Illes Cook

Suwarrow

Suwarrow (o també Suvorov o Suvarov) és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 825 km al nord-oest de Rarotonga. Les seves coordenades són: . L'atol consisteix en 22 illots sobre el escull de corall. El més gran, que ha sigut habitat intermitentment, és Anchorage Island. La superfície total és de 0,4 km². No existeix un assentament tradicional polinesi i era deshabitat quan va ser descobert, el 1814, pel rus Mikhail Lazarev amb el vaixell Suvorov que portava el nom del general rus Alexander Vasilyevich Sovorov, anomenat Suwarrow en el poema èpic Don Juan de Lord Byron. Al segle XIX s'hi van trobar uns misteriosos tresors, probablement d'algun galeó espanyol perdut al Pacífic. El 1978 va ser declarat parc nacional, l'únic a les illes Cook. És un lloc destacat per les aus marines i per els crancs de cocoter (birgus latro). Avui només hi ha un habitant, el guarda del parc nacional. El màxim de població va ser al cens del 1956 amb 58 habitants. Categoria:Illes Cook

Categoria:Illes Cook

Categoria:Illes Categoria:Nova Zelanda Categoria:Territoris dependents

Rompler

Rompler is a nickname for an electronic musical instrument that specializes in the playback of samples stored in ROM chips. Romplers lack the ability to record such samples and have limited or no capability for synthesis. This is in contrast to samplers, which let the user record samples as well as play them back, and PCM-based synthesizers, which play back samples but have the ability to modify sounds through synthesis technologies such as filters and LFOs. The term rompler is a portmanteau of the terms ROM and sampler. While romplers cannot record custom waveforms (samples), they can reproduce the samples they contain as well as any sampler. Because romplers lack components necessary for sampling (a preamp, an A/D converter, RAM, and a media drive or slot), the chief advantage of romplers over samplers is cost. The E-mu Systems Proteus line of products and the Roland U-20 are well-known romplers. Romplers are often packaged as sound modules. Almost all digital pianos and many electronic keyboards made for the home market (such as the Yamaha PSR-290) are romplers. Early grooveboxes (those which lack a synthesis engine), almost all drum modules (sound modules specializing in percussion sounds) and most drum machines use sample playback technology and therefore qualify as romplers, though they aren't often referred to as such. Because the rompler moniker betrays the fact that an instrument uses sample playback technology but lacks the ability to create samples, the term is never used in the marketing of electronic instruments thusly designed. Category:Electronic music instruments

gry zr�czno�ciowe cheap tickets spalanie kalorii Sepsa Black-Breath

:: RELATED NEWS ::

Spitfire
Supermarine Spitfire var en britiskprodusert enkeltseter jagerfly i bruk av RAF og mange andre allierte land under andre verdenskrig. Spitfire var i bruk under hele krigen og i alle kampområder. Den var dessuten i konstant videreutvikling under hele krigen. Mer enn 20 300 fly ble produsert (alle varianter) og Spitfire var i bruk helt ut til 1960-tallet. Spitfire var på vingene første gang i 1936 og var i produksjon frem til 1947. Da den siste