:: wikimiki.org ::

Illes Hawaii

Illes Hawaii

Les illes Hawaii (en anglès Hawaiian Islands), abans conegudes com a illes Sandwich, formen un arxipèlag de dinou illes i atols, més altres illots, esculls i bancs de sorra, en una alineació del nord-oest al sud-est al llarg de 2.400 km al Pacífic Nord. L'arxipèlag pren el nom de l'illa més gran, Hawaii, que alhora n'és la més oriental. Les illes de l'arxipèlag són els cims que sobresurten d'una gran serralada submarina formada per l'activitat volcànica. Situat a 3.000 km, aproximadament, del continent més pròxim, Amèrica, és l'arxipèlag més aïllat de la Terra.

Illes

Les illes Hawaii comprenen un total de 19 illes i atols, amb una superfície total de 16.639 km². L'arxipèlag es pot dividir en dos grups d'illes:
- Les vuit illes majors, set d'habitades. Són les més orientals.
- Les illes nord-occidentals, o illes de Sotavent, totes deshabitadas. Són illes menors, atols i esculls, situades a occident. D'est a oest són les següents: Sis illots litorals de les illes majors completen les dinou illes. Excepte l'atol Midway, que és un territori no incorporat dels Estats Units, la resta d'illes són administrades per l'estat de Hawaii.

Geologia

Les illes són d'origen volcànic, sorgides arran del desplaçament de la placa del Pacífic sobre un punt calent. Les illes del nord-oest són més antigues i més petites, mentre que les del sud-est són més joves i més grans. L'illa de Hawaii és la més gran i més jove de l'arxipèlag, amb diferents volcans actius. El Mauna Loa ocupa la meitat de l'illa i és el volcà més extens del món.

Ecologia

Les illes Hawaii tenen una gran quantitat d'espècies endèmiques. La fauna i la flora es van desenvolupar en gairebé complet aïllament durant 70 milions d'anys. El primer contacte humà, amb els polinesis, hi va introduir nous arbres, plantes i animals. La població creixent va comportar la desforestació i la degradació de l'ecosistema. Com a resultat, algunes espècies s'hi han extingit. L'arribada dels europeus va tenir un gran impacte amb la promoció a gran escala de l'agricultura de monocultiu per a la exportació, la introducció de la ramaderia i el desenvolupament urbà. Avui, moltes de les espècies endèmiques que queden estan en perill d'extinció.

Clima

Les illes són més humides al nord i a l'est, a sobrevent dels vents alisis, on hi ha més precipitació. Les àrees litorals en general, i especialment al sud i a l'oest o sotavent, són més seques. La majoria d'àrees turístiques són al litoral de sotavent de les illes. La majoria de pluges són entre els mesos d'octubre i abril. L'estació més seca és de maig a setembre, però amb risc d'huracans. La temperatura mitjana al nivell del mar varia entre els 29 i el 32ºC a l'estiu i entre els 18 i els 21ºC a l'hivern. La temperatura disminueix amb l'altitud i, de fet, les tres muntanyes més altes, Mauna Kea, Mauna Loa i Haleakala, es cobreixen de neu a l'hivern. L'època d'huracans és de juny a novembre. Les tempestes s'originen a la costa de Mèxic, però normalment perden força en desplaçar-se al nord-oest. A més, les altes muntanyes de Maui i Hawaii protegeixen les illes. Els tsunamis poden afectar les illes Hawaii. Històricament, la ciutat de Hilo, a l'illa de Hawaii, ha rebut l'impacte de tsunamis accentuats per la forma de la badia on està situada.

Vegeu també

- Estat de Hawaii
- Hawaii (desambiguació)

Enllaços externs

- [http://www2.hawaii.gov/DBEDT/images/User_FilesImages/databook/db02/sec05_a254.pdf Dades estadístiques del govern de Hawai‘i], en format .pdf. Hawaii, illes ja:ハワイ諸島 ko:하와이 제도

Arxipèlag

Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.

Llista d'arxipèlags

- l'arxipèlag d'Estocolm (Suècia)
- l'arxipèlag de Göteborg (Suècia)
- l'arxipèlag de Turku (Finlàndia)
- l'arxipèlag de Fernando de Noronha (Brasil)
- les Açores (Portugal)
- les Bahames
- Cap Verd
- les Filipines
- les illes Åland (Finlàndia)
- les illes Aleutianes (Estats Units)
- les illes Àrtiques (Canadà)
- les illes Balears (Espanya)
- les illes Canàries (Espanya)
- les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda)
- les illes Fox (Estats Units)
- les illes Galápagos (Equador)
- les illes Hawaii (Estats Units)
- les illes Kerguelen (França)
- les Illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit))
- les Illes Òrcades del Sud (Regne Unit)
- les Illes Shetland (Regne Unit)
- Insulíndia (Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea)
- el Japó
- Juan Fernández (Xile)
- els Keys de Florida (Estats Units)
- les Maldives
- Malta
- la Polinèsia Francesa
- Nova Zelanda
- la Terra del Foc

Vegeu també

- Geografia
- Geomorfologia Categoria:Arxipèlags ja:列島

Atol

Un atol és un tipus d'illa baixa de corall que es troba als oceans tropicals i consisteix en uns esculls coral·lins que encerclen una llacuna interior d'aigua salada. El mot atol prové de atolu en la llengua malaialam del sud-oest de l'Índia, a través de l'anglès i francès atoll. Originàriament significa que lliga o enllaça. També s'ha anomenat atol·ló per influència del castellà atolón, però avui és un terme no recomanat.

Morfologia

El cercle d'esculls està format per illots de sorra coral·lina, de dipòsits calcaris d'algues i de madrèpora, sobre una base volcànica submergida. Típicament tenen una forta inclinació per la banda exterior a l'oceà, i poca profunditat per la banda interior. La llacuna normalment té sortides al mar per estrets canals amb forts corrents d’aigua durant les marees. En la tranquil·litat de les seves aigües hi sol haver gran varietat d’espècies marines. En alguns casos queda totalment encerclada provocant per evaporació una llacuna molt salada. Charles Darwin, el 1842, va ser el primer en descriure i explicar la formació dels atols. Va explicar que els esculls orgànics, al voltant d'illes volcàniques de mars tropicals, van creixent mentre l'illa s'esfondra, formant una barrera d'esculls separada de l'illa per una llacuna. Amb el temps, la part exterior va creixent mantenint-se prop del nivell del mar, mentre la part interior s'erosiona i s'esfondra quedant només la llacuna. Una altra teoria diu que el mateix procés es va produir al anar pujant el nivell del mar desprès de l’última glaciació. Els organismes marins que fan créixer els atols només es troben en les càlides aigües tropicals. En altres latituds són muntanyes submarines que han quedat cobertes al esfondrar-se per erosió.

Història

Els portuguesos van ser els primers en explorar els atols de l'Índic, i els espanyols els atols del Pacífic. Els noms indiquen la singularitat d'aquestes illes: Pedro Fernández de Quirós anomena Corral de Agua i Las Anegadas a Marutea i al grup Acteó, prop de Mangareva; els neerlandesos Le Maire i Schouten anomenen Waterlandt a Manihi; l'anglès James Cook anomena Lagoon Island a Vahitahi, i William Blight posa el mateix nom a Tematangi. Charles Darwin va ser el primer en publicar un estudi: The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842. El francès Victor Segalen en fa una descripció gràfica: «es defineix generalment una illa com porció de terra envoltada d'aigua per tots costats; aquí és just el contrari: aigua al centre i terra al voltant.» (Journal des îles. 1903)

Atols del món

Els atols són comuns als mar tropicals de l'oceà Pacífic i de l'Índic. Els majors arxipèlags i els atols més notables són:
- Oceà Pacífic
- Illes Carolines
- Illes del mar de Corall, amb els més meridionals al mar de Tasmània.
- Illes Hawaiianes
- Kure, el més septentrional.
- Kiribati
- Christmas, a les illes de la Línia, el més gran del món en superfície amb 575 km².
- Illes Marshall
- Bikini, lloc de proves nuclears nord-americanes.
- Tuamotu, el major arxipèlag d’atols.
- Rangiroa, el segon més gran del món, amb una llacuna de 1018 km².
- Mururoa, lloc de proves nuclears franceses.
- Tuvalu
- Oceà Índic
- Maldives, els més grans en àrea comptant terra i llacuna.
- Seychelles
- Oceà Atlàntic, només hi ha vuit atols a Colòmbia.

Enllaços externs

Darwin, Charles. The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842. Disponible [http://www.lifelineaquarium.com/charles_darwin/charles_darwin_index.htm en línia], en anglès. Categoria:Geografia ja:環礁

Illot

Un illot és una illa petita. La diferència entre illot i illa és subjectiva. Es sol anomenar illot, per comparació, a les illes petites pròximes a illes més grans, i també a les roques litorals. Un altra forma de diferenciar illa i illot és segons si poden mantenir, per les seves dimensions, una població estable. Això no vol dir que les illes deshabitades siguin illots, ja que la viabilitat d'una població dependrà també dels recursos naturals. Els tipus d'illots, i altres termes relacionats amb illot són:
- Escull, és una roca a flor d'aigua, o a poca distància de la superfície. Poden ser roques litorals separades dels penya-segats, o formacions coral·lines.
- Niell, és una roca que surt a flor d'aigua.
- Faralló, és una roca alta i aguda que sobresurt del nivell del mar.
- Atol, és una anella d'illots sobre uns esculls de corall que tanquen una llacuna soma. L'anella normalment està trencada per canals que poden arribar a ser navegables. Els diferents illots que formen l'atol es coneixen internacionalment amb la paraula polinèsia motu, encara que originàriament motu (o moku en hawaià) és una illa de qualsevol tipus o dimensió (Vegeu Motu Iti (desambiguació)).
- Banc de sorra, és un illot baix format per acumulació de sorra i còdols, quasi a flor d'aigua. Al Carib s'anomenen cay o key en anglès, i cayo en castellà.
- Holm és un sufix nòrdic que indica un illot utilitzat, per exemple, a Stockholm (Estocolm). Un lloc espectacular per la concentració d'illots és la badia de Ha Long, al nord de Vietnam, amb un total de 1.969 illots. Està declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Categoria:Geografia zh-min-nan:Hái-ta

Illa de Hawaii

L'illa de Hawaii (en hawaià, Hawaii) és una de les illes majors de l'arxipèlag de Hawaii, que formen l'estat de Hawaii. Se la coneix també amb el malnom de Big Island, ja que és l'illa més gran i d'aquesta forma s'evita la confusió entre el nom de l'illa i de l'estat. L'origen del nom Hawaii té dues explicacions. Per una banda s'atribueix el descobriment de les illes Hawaii al navegant polinesi llegendari Hawaiiloa. Una altra explicació deriva de la terra llegendària Hawaiki, o Havaiki, lloc d'origen dels polinesis, o el lloc on retornen les ànimes desprès de la mort. La relació amb Hawaiki també s'explica a l'illa Savai'i de Samoa, i altres indrets de la Polinèsia. Els primers exploradors transcrivien el nom com Owhyhee. La població estimada a l'any 2003 és de 158.423 habitants.

Geografia

Hawaii és l'illa més meridional de l'arxipèlag. Les illes més properes al sud són les illes de la Línia. Cap el nord es troba l'illa de Maui, amb el volcà Haleakala visible a través del canal Alenuihaha. L'illa de Hawaii s'ha anat formant per l'activitat de cinc volcans diferents: Kohala (extingit), Mauna Kea (inactiu), Hualalai (inactiu), Mauna Loa (actiu) i Kilauea (molt actiu). Els dos últims són al Parc Nacional dels Volcans, Hawaii Volcanoes National Park. L'illa té un màxim de 150 km d'amplada, i una superfície total de 10.433 km², un 63% del total de l'estat. Com que els volcans Mauna Loa i Kilauea són actius, l'illa encara està creixent. Entre el gener del 1983 i el setembre del 2002, la lava del Kilauea va afegir 2,2 km² estenent la costa sobre el mar. A 29 km al sud-est es troba el volcà submarí Lo‘ihi. Actualment està a 975 m sota el nivell del mar, però s'estima que l'activitat volcànica el farà sobresortir de l'aigua i, posteriorment, s'acabarà unint al Kilauea fent molt més gran l'illa.

Economia

La canya de sucre va ser la base de l'economia de Hawaii durant més d'un segle. A la meitat del segle XX va començar a disminuir la seva producció i el 1996 es va tancar l'última plantació de canya de sucre. Avui la principal activitat econòmica es basa en el turisme, centrat primordialment en el litoral de sotavent, en els districtes de North Kona i South Kohala. L'agricultura diversificada és un sector creixent amb plantacions de nous de macadàmia, papaia, flors i cafè. De fet, l'illa també s'anomena The Orchid Isle, ja que les seves orquídies tenen bona reputació. La flor lehua blossom és un símbol de Hawaii. És una flor que surt d'un arbust que creix a la lava.

Llocs d'interès

- Hilo, amb una població de 40.759 habitants al cens del 2000, és la ciutat més gran de Hawaii i la segona de l'estat. És la seu del comtat de Hawaii i de la Universitat de Hawaii.
- Kailua-Kona és la segona ciutat de l'illa, i ciutat turística.
- Hawaii Volcanoes National Park, inclou els volcans actius Kilauea i Mauna Loa.
- Puuhonua O Hnaunau, és el Parc Històric Nacional.
- Hulihee Palace, és el palau reial dels antics monarques, a Kailua-Kona.
- Akaka Falls, és el salt d'aigua més alt de l'illa.
- Observatori Mauna Kea.

Enllaços externs

- [http://www.gregoryferdinandsen.com/HNL2004/littoral.htm Imatges del litoral, volcans i salts d'aigua]
- [http://www.konanaturals.com/hawaii_flowers_gallery_lehua_blossom.html Flors de Hawaii] Hawaii, illa de ja:ハワイ島 ko:하와이 섬 simple:Hawaii (island)

Illes de Sotavent (Hawaii)

Les illes de Sotavent de Hawaii (en anglès, Northwestern Hawaiian Islands o Leeward Islands) són les illes, atols, esculls i bancs de sorra de l'arxipèlag de Hawaii situades al nord-oest de les illes Kauai i Niihau. Les illes són deshabitades i administrades per l'estat nord-americà de Hawaii, excepte l'atol Midway que és administrat pel US Fish and Wildlife Service, una oficina del Departament d'Interior nord-americà.

Geografia

Les illes de Sotavent de Hawaii, d'est a oest i el nom hawaià entre parèntesis, són les següents:
- Kaula (Kaula)
- Nihoa
- Necker (Mokumanamana)
- French Frigate Shoals ()
- Gardner Pinnacles ()
- Escull Maro (Nalukakala)
- Laysan ()
- Lisianski (Papapoho)
- Pearl i Hermes (Holoikauaua)
- Midway (Pihemanu)
- Kure (Knemilohai) Les illes de Sotavent es van formar sobre el mateix punt calent volcànic que ha format les illes de Sobrevent o illes majors de Hawaii. Al desplaçar-se la placa del Pacífic cap al nord i nord-oest sobre el punt calent de l'escorça terrestre, les erupcions volcàniques van anar formant les illes. Les terres aïllades es van anar erosionant i enfonsant gradualment, convertint-se en illots, atols, esculls o bancs de sorra.

Història

En les illes més properes a les illes majors de sobrevent, a Necker i Nihoa, hi ha alguns signes de presència polinèsia, però es creu que en cap de les illes va existir una població permanent. Els noms tradicionals hawaians són Mokuakamohoalii, Hanakaieie, Hanakeaumoe i Ununui, però no s'ha identificat a quines illes corresponen els noms. Els altres noms hawaians són moderns. A pesar del seu aïllament, la presència humana ha tingut un gran impacte. Als primes anys del segle XX es van matar centenars de milers d'ocells per a abastar el mercat de barrets de plomes; a Laysan es van explotar els dipòsits de guano, i Midway va ser ocupat per milers de militars que van mantenir unes batalles decisives a la II Guerra Mundial. El 1909 el president Theodore Roosevelt va declarar la majoria d'illes com a reserva natural per a protegir els ocells. El 2000 el president Bill Clinton va crear la reserva de la Northwestern Hawaiian Islands Coral Reef Ecosystem Reserve per a preservar els esculls de corall. En aquest moments hi ha una proposta per estendre-ho com a reserva marina. Actualment hi ha unes bases permanents d'investigadors científics a Midway, French Frigate Shoals i Laysan. No està permesa la visita de les illes excepte per treballs científics i de conservació. La protecció de les illes recau en tres oficines: el U.S. Fish and Wildlife Service, del Departament d'Interior; la National Oceanic and Atmospheric Administration, del Departament de Comerç; i el Department of Land and Natural Resources, de l'estat de Hawaii.

Vegeu també

- Illes Hawaii
- Illes de Sotavent

Enllaços externs

- [http://www.bishopmuseum.org/research/nwhi/publicmap.htm Mapa per a descarregar del Bishop Museum] (1,2 M) Categoria:Hawaii

Atol Midway

L'Atol Midway (també conegut com illes Midway) és un territori no incorporat dels Estats Units. El seu estatus és el dÀrea insular i està a càrrec del Departament de l'Interior, inclòs a les illes Perifèriques Menors dels EUA. Les illes formen un atol de 6,2 km² localitzat en el Pacífic Nord, prop de l'extrem nord-occidental de l'arxipèlag de Hawaii, consistent en una barrera de coral en forma d'anella, i nombrosos illots de sorra. Les dues illes més importants quant a grandària, Sand Island i Eastern Island, són l'hàbitat de milers d'aus marines. La seva , trobant-se les illes aproximadament a mig camí entre Califòrnia i les Filipines, fet que originà el nom en anglès midway. L'economia se sustenta amb fons governamentals en la seva totalitat, i tant aliments com béns de manufactura han de ser importats. L'àrea de Midway és reconeguda especialment per la Batalla de Midway, que es va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial. La Marina dels Estats Units va repel·lir un atac japonès, marcant aquesta victòria un canvi en l'escenari de la guerra en el Pacífic. Midway, atol Midway, atol ja:ミッドウェー島 simple:Midway Atoll zh-min-nan:Midway Khoân-chiau

Hawaii

Hawaii (en hawaiià: Hawaii) és l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'Oceà Pacífic. Hawaii constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població de 1.211.537 habitants. Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat.

Geografia

Vegeu l'article principal: illes Hawaii L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent. Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap el nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous volcans. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Loihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii. L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Waialeale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitació anual. El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i desprès a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihue, a Kauai.

Llengües

Vegeu l'article principal: Hawaià L'estat de Hawaii té oficialment dues llengües: el hawaià i l'anglès. La Constitució de Hawaii del 1978 permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada és, respectivament, el tagalog i el japonès. Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, okina, i el macró per les vocals llargues, kahak. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: Lnai. Avui el hawaià és una llengua minoritària. La majoria de parlants nadius són a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística. L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent la okina i el kahak. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaii amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits. El pidgin, o crioll hawaià, és una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Japó, Corea, Filipines i Portugal. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics. Categoria:Hawaii ja:ハワイ州 ko:하와이 주 simple:Hawaii th:มลรัฐฮาวาย zh-min-nan:Hawai‘i

Polinèsia

)]] La Polinèsia (mot derivat del grec polí = molts, i nesi = illa) és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional. Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia Francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic. Les llengües polinèsiques són les parlades per la població indígena de les illes. Culturalment, la Polinèsia es divideix en dos grups diferents, la Polinèsia Oriental i la Polinèsia Occidental. La cultura de la Polinèsia Occidental està condicionada per unes illes de població nombrosa. La institució del matrimoni hi té un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetàries i comercials ben desenvolupades. Comprèn els arxipèlags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinèsiques incloses dins la Melanèsia i la Micronèsia com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronèsia, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme. Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antropòlegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawaià. S'hi van desenvolupar en gran mesura la religió, l'agricultura, la pesca, la predicció del temps, la construcció de catamarans i la navegació, perquè en depenia la població sencera de cada illa. El comerç es basava tant en les mercaderies d'ús habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes més planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un huracà. En casos com aquests, la pesca, font primària de proteïnes, no alleujava la pèrdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nàutica, amb una àrea de construcció de vaixells. En una època en què els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la línia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oceà Pacífic, excloent-ne, és clar, les àrees àrtica i antàrtica. Feien servir tot un ventall de tècniques de navegació i es fixaven en la situació de les estrelles, el moviment dels corrents oceànics i la forma de les onades, la influència en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps.

Història

L'expansió de la ceràmica i la domesticació d'animals a la Polinèsia està lligada amb la cultura lapita.

Illes i arxipèlags

Els arxipèlags i illes que formen part de l'àrea geogràfica de la Polinèsia són:
- Les illes Cook (territori autònom de Nova Zelanda)
- Illes Fènix (de la República de Kiribati)
- Hawaii (un estat dels Estats Units)
- Illes de la Línia (de la República de Kiribati)
- Nova Zelanda (anomenada Aotearoa en maori)
- Niue (dependència autònoma de Nova Zelanda)
- L'illa de Pasqua (anomenada Rapa Nui en la llengua local, i pertanyent a Xile)
- Illes Pitcairn (colònia britànica)
- La Polinèsia Francesa ("pais d'ultramar" pertanyent a França)
- Samoa (estat independent, anomenat també Samoa Occidental)
- Samoa Americana (territori d'ultramar dels Estats Units)
- Tokelau (dependència d'ultramar de Nova Zelanda)
- Tonga (estat independent)
- Tuvalu (estat independent)
- Wallis i Futuna (col·lectivitat d'ultramar francesa) A més, són illes de cultura polinèsica en àrees geogràfiques de Micronèsia i Melanèsia:
- D'Austràlia: illa Norfolk
- Als Estats Federats de Micronèsia: Kapingamarangi i Nukuoro
- A Fiji, a l'extrem septentrional: Rotuma
- A Nova Caledònia, territori d'ultramar francès: Ouvéa de les illes Loyauté
- A Papua Nova Guinea: Nuguria, Nukumanu i Takuu
- A les illes Salomó: Anuta, Bellona, Ontong Java, Pileni, Rennell, Sikaiana, Taumako i Tikopia
- A Vanuatu: Aniva, Emae, Futuna i Mele ! ja:ポリネシア ko:폴리네시아 zh-min-nan:Polynesia

Mauna Kea

El Mauna Kea és un volcà dorment de les illes Hawaii, un dels cinc pics volcànics que formen l'illa de Hawaii. En hawaià mauna kea significa "muntanya blanca", una referència al fet que sovint està recobert de neu o de glaç durant l'hivern a l'hemisferi nord. El cim de la muntanya es troba a 4.207 m, al Pu'u Wēkiu (un dels molts cons volcànics del cim), el punt més alt de les illes Hawaii. També és la muntanya més alta del món si es mesura des de la base –sota la superfície de l'oceà Pacífic– fins al cim (10.203 m). Tot i que en l'actualitat la neu i el glaç apareixen principalment durant el període entre novembre i març, el Mauna Kea va tenir casquets de glaç permanents durant les glaciacions del Pleistocè. El cim mostra proves de quatre períodes de glaciació durant els darrers 200.000 anys; l'últim és de fa uns 11.000 anys. L'elevació i la situació geogràfica del Mauna Kea l'han convertit en un punt important per a observacions atmosfèriques i astronòmiques. El cim està per sobre d'aproximadament el 40% de l'atmosfera terrestre i del 90% del vapor d'aigua, cosa que permet l'obtenció d'imatges extremament nítides. A més, el cim està ben per sobre de la capa d'inversió tèrmica i permet unes 300 nits clares a l'any. També, pel fet d'estar situat a 20°N de latitud, hi és visible una gran part del cel, tant del septentrional com del meridional. Finalment, pel fet que és un volcà pla de tipus hawaià, el transport per carretera fins al cim hi és fàcil. Tots aquests factors han fet del Mauna Kea un centre neuràlgic per a l'astronomia moderna, i el cim allotja un gran número d'observatoris.

Enllaços externs

- [http://hvo.wr.usgs.gov/volcanoes/maunakea/ Pàgina de l'USGS sobre el Mauna Kea] Categoria:Hawaii Categoria:Volcans ja:マウナ・ケア山 simple:Mauna Kea

Tsunami

Un Tsunami (津波 en japonès ona de port, Kunrei-shiki: Tunami), és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

Descripció física del fenomen

Es tracta d'un seguit d'onades al mar causades per una ona de gran període T (entre 5 i 60 minuts) i de longitud d'ona L molt llarga (fins a 800 km). A alta mar tenen una altura d'ona H molt baixa (difícilment més de 3 m), de manera que es tracta d'ones extremadament planes i són difícilment apreciables a alta mar. Com que la profunditat (o calat) del mar h és molt petita en comparació de la longitud d'ona dels tsunamis, es pot fer l'aproximació d'aigües somes en la teoria lineal de la hidrodinàmica, de manera que són vàlides les següents relacions entre la celeritat de propagació del tsunami c i el flux d'energia Eg. :

c=\frac=\sqrt

Eg=\frac \cdot d \cdot g^ \cdot H^2 \cdot h^

on d és la densitat de l'aigua i g l'acceleració de la gravetat. D'aquestes fórmules se'n desprenen dues coses: # Que l'energia transportada per un tsunami és elevadíssima, i si no es dissipa (i aquesta és una altra característica dels tsunamis), pot causar greus destrosses a les zones costeres. # La velocitat de propagació dels tsunamis és elevadíssima. Per una profunditat normal en els oceans (4000 m), la velocitat dels tsunamis és de 713 km/h. Això significa que si es detecta un tsunami, es disposa de molt poc temps per pendre mesures a la zona de la costa. A mesura que una onada es troba amb calats menys profunds (quan s'acosta a la costa), i mentre l'onada encara no ha trencat, existeix un procés d'augment de l'altura de l'onada que es pot descriure mitjançant l'equació de l'energia escrita més amunt (l'energia s'ha de conservar quan el calat h va disminuint). Aquest efecte, conegut com a shoalling, és el que fa créixer l'altura dels tsunamis dels no més de 3 metres a alta mar fins a més de 25 m al costat de la costa. Mentrestant, la velocitat de l'onada va disminuint. La teoria lineal assegura que l'energia de les ones roman constant mentre aquestes no trenquin. El procés de ruptura de les onades és un procés complicat pel qual l'ona perd simetria i comença a dissipar energia quan el calat i l'altura de l'onada són del mateix ordre de magnitud (hi ha diverses teories sobre la relació H/h: McCowan, Weggel, Goda, etc). Es distingeixen 4 tipus de ruptura de les onades segons el seu número d'Iribarren, que depèn fonamentalment de la relació H/L o peralt de l'onada. Pel cas dels tsunamis, donat que L és extremadament gran comparada amb H, la forma de ruptura és en oscil·lació (o surging) que és la ruptura típica de les onades menys peraltades (típicament, baixes i planes i només planes en el cas dels tsunamis): l'aigua puja i baixa pel pla inclinat d'una platja sense gaires turbulències. És per tant la forma de ruptura menys eficient des del punt de vista de la dissipació d'energia. D'aquesta manera, trobem que els tsunamis comencen a dissipar energia molt a prop de la costa i d'una forma molt poc eficent. El tipus de ruptura fa que el tsunami penetri literalment a la terra, debastant tot el que troba i causant gran destrucció al llarg de tota la costa. La manca de mecanismes altament dissipatius (com les turbulències o els col·lapses) fa que la distància que penetren terra endins sigui de l'ordre de centenars de metres o inclús quilòmetres, de manera que el tsunami és percebut més aviat com una gran riuada més que com una gran onada. Un cop l'onada ha penetrat, el mar torna al seu lloc tornant a debastar per segona vegada tot el paisatge costaner. Abans de l'arribada del tsunami a la costa, el nivell de l'aigua del mar comença descendir considerablement (és que ja ha arribat la vall de l'onada). Quan hom es troba a la platja i detecta un descens que no es correspon amb la marea, hauria d'avisar a tots els banyistes i refugiar-se al cim del turó més proper. Si hom rep un avís de tsunami quan es troba navegant el més segur que pot fer és anar a alta mar on ni tan sols apreciarà el tsunami.

Sistemes d'avís

La majoria de països rics al voltant del Pacífic, principalment al Japó però també a Hawaii, tenen sistemes d'avís i procediments d'evacuació d'emergència en cas de tsunami. El tsunami seria previst pels instituts sismològics i la seva evolució monitoritzada per satèl·lits i boies.

Tsunamis històrics

1650 a.C. - Santorini

Entre 1650 aC i 1600 aC (la data exacta encara es debat) va haver-hi un tsunami engendrat per una gran explosió a l'arxipèlag volcànic de Santorini. L'explosió, d'orígen volcànic, va ser precedida d'un fort terratrèmol i va destruir completament l'antiga ciutat de Thera. El subsegüent tsunami arribà a la costa nord de Creta, a 70 km, i en va destruir literalment la costa, on habitava l'antiga Civilització Minoica. Es creu que l'explosió del Santorini fou molt superior a la del Krakatoa. Probablement, la dramàtica destrucció de la civilització Minoica fou la font de Plató pel mite de l'Atlàntida. També es creu que aquest tsunami podria haver estat la base dels episodis de grans inundacions descrites en diversos textos jueus, cristians o islàmics.

1755 - Lisboa

islàmics Després del terratrèmol de Lisboa de 1755 molts supervivents es dirigiren a la costa creient que era la zona més segura ja que es protegien dels incendis i la pluja d'escombralls. Des d'allí, observaren la típica retirada de les aigües mar endins precedent a l'arribada de les grans ones d'un tsunami, que deixà al descobert algunes mercaderies i vaixells enfonsats. Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 100000 persones, més d'un terç de la població abans de l'episodi.

1883 - Krakatoa

L'illa del volcà de Krakatoa a Indonèsia explotà violentament, de manera que l'enorma cambra volcànica col·lapsà i amb ella ho féu bona part de l'illa. De l'explosió i el col·lapse es generarà un tsunami que acabà amb la vida de més de 35000 persones. Les costes més afectades foren les de Java i Sumatra si bé els efectes del tsunami van arribar a bona part de la costa de l'Oceà Índic.

1946 - Tsunami al Pacífic

Un terratrèmol al Pacífic va provocar un violent tsunami que va acabar amb 165 vides a Hawaii i Alaska. El tsunami va fer que els estats de l'àrea del Pacífic creessin un sistema d'alerta de tsunamis en funcionament des de 1949.

1960 - Xile

El gran terratrèmol de Xile, de magnitud 9.5 (la major mai registrada) va generar un dels tsunamis més destructius del segle XX. Va estendre's en tota l'àrea de l'Oceà Pacífic, des de les costes de fins a les del Japó, on les onades arribaren gairebé 22 hores després. El nombre de defuncions causades pel terratrèmol i el subsegüent tsunami s'estima entre 490 i 2290.

1964 - Alaska

Després del gran terratrèmol d'Alaska, de magnitud 9.2, un tsunami va colpejar les costes d'Alaska i en general bona part de la costa oest d'Amèrica del Nord, matant 122 persones.

1993 - Hokkaido

Un tsunami imprevist arribà a la costa de Hokkaido a Japó, com a conseqüència d'un terratrèmol, el 12 de juliol de 1993. 202 persones de la petita illa de Okushiri perderen la vida i hi van haver centenars de ferits.

2004 - Tsunami del sud-est asiàtic

Article principal: Tsunami de l'Oceà Índic. El major tsunami de la història recent va tenir lloc al sud-est asiàtic el 26 de desembre de 2004 . Va ser engendrat per un sisme submarí de magnitud 9.0 en l'escala de Richter i epicentre vora l'illa de Sumatra i va causar més de 230000 víctimes a l'instant (sense comptar les desenes de milers de morts causades per les subsegüents epidèmies). Els països més afectats foren Indonèsia (sobretot la província de Banda Aceh de l'illa de Sumatra) i Tailàndia, tot i que els efectes devastadors també van arribar al llarg de bona part de les costes de l'oceà Índic: Bangladesh, Índia, Sri Lanka, les Maldives i fins i tot Somàlia, a l'est de l'Àfrica.

Tsunamis als Països Catalans

Els Països Catalans també han rebut l'impacte de tsunamis. El més recent fou després d'un moviment tectònic prop d'Algèria i va causar alguns desperfectes a alguns vaixells atracats als ports del sud de l'illa de Mallorca.

Enllaços externs

- [http://www.geophys.washington.edu/tsunami/general/physics/runup.html Animacio generada per ordinador d'un tsunami (en anglès)]
- [http://wcatwc.gov/ Centre d'alerta de tsunamis d'Alaska i la Costa Oest dels EEUU (en anglès)] Categoria:Sismologia ja:津波 ms:Tsunami

Hawaii

Geografia

Llengües

Hawaii (desambiguació)

- Estat de Hawaii, un dels Estats Units d'Amèrica.
- Arxipèlag de les illes Hawaii, al Pacífic Nord.
- Illa de Hawaii, la més gran de l'arxipèlag. ja:ハワイ (曖昧さ回避)

Podenco

Grundsätzliches

Im Grunde heist Podenco im spanischen schlicht und einfach Jagdhund bzw. Laufhund. Die Rasse Podenco (port. Podengo)ist der Oberbegriff für mehrere, sehr ähnliche, regional entstandene Hunderassen auf der Iberischen Halbinsel (einschließlich den Balearen und den Canarischen Inseln), die nicht (mehr) zu den Windhunden gezählt werden, obwohl sie einen ähnlichen Körperbau besitzen. Von der FCI werden diese Rassen mittlerweile der Gruppe fünf: „Spitze und Hunde vom Urtyp“ Sektion „Urtyp, Hunde zur jagdlichen Verwendung“ zugeordnet. Die bekanntesten Rassevertreter sind:
- Podenco Canario (FCI anerkannt) (DWZRV betreut)
- Glatthaar
- Podenco Ibicenco (FCI anerkannt) (DWZRV betreut) als die populärste Art
- Glatthaar
- Rauhaar
- Langhaar
- Podengo Portugues (FCI anerkannt) (DWZRV betreut)
- Grande Glatthaar
- Grande Rauhaar
- Medio Glatthaar
- Medio Rauhaar
- Pequeno Glatthaar
- Pequeno Rauhaar Die weniger bekannten Rassevertreter sind:
- Podenco Andaluz
- Talla Grande Glatthaar
- Talla Grande Rauhaar
- Talla Mediana Glatthaar
- Talla Mediana Rauhaar
- Talla Chica Glatthaar
- Talla Chica Rauhaar
- Podenco Andaluz Maneto
- Podenco Enano
- Podenco Malagueño Entfernte Verwandte:
- Cirneco del Etna (FCI anerkannt) (DWZRV betreut)
- Pharaonenhund (FCI anerkannt) (DWZRV betreut)

Aussehen

Der Podenco fällt durch seine "fledermausähnlichen" Stehohren auf, die durch seine schlanke Körperform noch größer erscheinen. Der Podenco kommt in rau- und glatthaariger Variante vor, wobei die glatthaarige häufiger ist. Die erwünschten Farben sind rot mit weiß, weiß mit rot, bei den Portugiesen außerdem honigfarben. Herkunft ist vermutlich der ägyptische Pharaonenhund, der Tesem, jener uralten Rasse, der schon die Ägypter in ihren Grabmalen ein Denkmal gesetzt hatten.

Wesen

Der Podenco ist in seiner Heimat Spanien keine seltene Rasse, wird aber eher nicht nach dem Rassestandard gezüchtet, sondern schon seit ein paar tausend Jahren eher regionaltypisch, nach Bedarf und Funktion ausgerichtet. Der Podenco ist seiner Bestimmung nach ein "Solitärjäger", ein Jagdhund im wahrsten Sinne: Er jagt und fängt die Beute selbständig und bringt diese oft lebend zu seinem Besitzer zurück: Er jagt mit "weichem Maul". Oft werden Podencos nicht alleine eingesetzt sondern als "Meute", obwohl der Begriff Meute hier nicht richtig ist. Die Hunde arbeiten auf unglaubliche Art zusammen, so dass Streitigkeiten um die Beute selten beobachtet werden. Die Hunde suchen sich ihre Aufgaben nach belieben selber aus. Manche stöbern eher im Gebüsch, andere umstellen die Büsche und stellen, was herausrennt. Die Podenqueros helfen den Hunden dabei. In Andalusien werden manchmal Manetos oder Frettchen zur Unterstützung eingesetzt. Die Selbstständigkeit des Hundes macht es schwierig, ihn als Begleithund zu halten: Im Haus ist er Windhundtypisch ein ruhiger, sanfter Zeitgenosse, draußen aber will er seine eigentliche Aufgabe übernehmen, die Jagd. Vielfach ist es nicht möglich ihn ohne Leine laufen zu lassen.

Verwendung

Im Ursprungsland wird der Podenco zur Waffenlosen Meutejagd auf Kaninchen eingesetzt. Nur dafür wird er gezüchtet. Eine Meute besteht in der Regel aus einem Rüden und bis zu 10 Hündinnen. Der Podenco ist sehr sprunggewaltig und überaus trittsicher. Der Podencos nicht nur ein Sichtjäger, sondern er jagd auch nach Gehör oder mit der Nase. Er versteht es auch diese drei Möglichkeiten perfekt miteinander zu kombinieren.

Anmerkungen

Ein Podenco ist für jeden Halter einen Herausforderung, da sein Wesen mit keinem der hiesigen Hunderassen vergleichbar ist. Im Hause ist er ein eher unauffälliger und verschmuster Typ. Geht es jedoch nach draußen dann zeigt er seine wahre Natur. Er wird zu einem Jäger der auf alles gehen will was sich bewegt. Wer also einen ruhigen Familienbegleithund sucht ist hier eher fehl am Platz. Die Ausbildung eines Podencos erfordert über lange Zeit eine Engelsgeduld und ein belastbares Nervenkostüm. Auch Hundeschulen die sich wirklich mit diesen Hunden auskennen sind rar. In Deutschland ist es eher schwierig bis unmöglich ihn Artgerecht zu halten, da die Jagd halt nur der Jägerschaft vorbehalten ist. Ein paar Podenco Ibicencos, - Canarios und Portugues finden in Deutschland einen annähernden Ersatz auf der Hunderennbahn, wo sie ihren Hetztrieb kontrolliert ausleben dürfen. Zur Zeit (2005) gibt es trotz der relativ großen Anzahl von Podencos in Deutschland, die fast ausschließlich aus dem Tierschutz kommen, nur wenige beim DWZRV registrierte Hunde. Diese findet man gelegentlich auf der Rennbahn, beim Coursing oder auf Zuchtschauen.

Siehe auch

- Liste der Hunderassen
- Hunde
- Haushund

Links

- [http://www.podenco.de www.podenco.de]
- [http://www.dwzrv.de Deutscher WindhundZucht- und RennVerband e.V] Kategorie:Hunderasse

hotels Amsterdam Hotels Warsaw transport bia�ystok slots narty w szwajcarii

:: RELATED NEWS ::

VPT
Vermont Public Television (VPT) is a network of public television stations throughout the state of Vermont, affiliated with PBS. It has been operational since October 16, 1967.

Locations

VPT broadcasts from the following locations in Vermont: B

Dara, Greece
Dara (Greek Modern: Δάρα, Ancient/Katharevousa: -s), older Daras is a community in the municipality of Levidi in the northern part of the prefecture of Arcadia. __NOTOC__

Distances

- NW of Levidi
- NE of GR-33
- 43 km NW of Read More...

Legend of Mana
Legend of Mana (originally released as 聖剣伝説 LEGEND OF MANA in Japan) is the fourth game in the Seiken Densetsu series. While incorporating elements from the three games which preceded it, Legend of Mana has its own distinct style of gameplay. Most notably, it gives the player the ability to shape the game's world according to his or her desires, a system which was incorporated through the use of "artifacts", which are won as the player progres

Hub-And-Spoke
The Spoke-hub distribution paradigm (also known as a hub and spoke model) derives its name from a bicycle wheel, which consists of a number of spokes jutting outward from a central hub. In the abstract sense, a location is selected to be a hub, and the paths that lead from points of origin and destination are considered spokes. Because of the efficiency (and relative inflexibility) of the model, it requires that the items (or people) being distributed must be routed through a central hub before r

Carroll Cole
Carroll Edward Cole (May 9, 1938 - December 6, 1985), was a US serial killer who was executed in 1985. He was born in Sio

Deep fried
Deep frying is a cooking method whereby food is submerged in hot oil or fat. It is an extremely fast way to cook. Despite the use of liquid oil, it is best classified as a dry cooking method. Deep frying originated in Africa. If performed properly, deep frying does not make food greasy since the moisture in the food repels the oil. The hot oil heats the water within the