:: wikimiki.org ::
| Illes Marshall |
Illes Marshall
La República de les Illes Marshall és un estat insular la independència del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels països més joves d' Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.
Història
Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.
El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.
Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.
El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.
Govern i política
El president marshallès és el cap d'estat i el cap de govern. El president, que és escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.
Les eleccions per al parlament, que té 33 escons, són cada quatre anys.
Organització politicoadministrativa
Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:
- Ailinginae
- Ailinglaplap
- Ailuk
- Arno
- Aur
- Bikar
- Bikini
- Bokak
- Ebon
- Enewetak
- Erikub
- Jabat
- Jaluit
- Jemo
- Kili
- Kwajalein
- Lae
- Lib
- Likiep
- Majuro
- Maloelap
- Mejit
- Mili
- Namorik
- Namu
- Rongelap
- Rongrik
- Toke
- Ujae
- Ujelang
- Utirik
- Wotho
- Wotje
Geografia
L'arxipèlag està format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (és a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos terços de la població de l'estat viuen a Majuro (que també n'és la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escàs desenvolupament econòmic.
El clima és càlid i humit, amb una estació plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.
Economia
Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units són la principal font econòmica de la feble economia illenca. La producció agrícola es concentra en petites granges, i els conreus de més importància per al comerç són el coco, el tomàquet, el meló i l'arbre del pa. La indústria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indústria turística, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la força laboral, és la millor esperança de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gràcies al tractat de lliure associació, els EUA aporten un 65 milions de dòlars d'ajuda anual. El 1999 van començar les negociacions per ampliar el tractat.
Demografia
D'acord amb les estadístiques de l'any 2003, la població de l'arxipèlag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperança de vida és molt baixa en comparació amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a més de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creixement anual de la qual és de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amèrica.
Cultura
Tot i que ara l'ofici està en certa decadència, els marshallesos foren hàbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegació fetes amb bastonets i petxines. També són experts constructors de canoes.
Categoria:Arxipèlags
Categoria:Illes Marshall
ja:マーシャル諸島
ko:마셜 제도
simple:Marshall Islands
th:หมู่เกาะมาร์แชลล์
zh-min-nan:Marshall Kûn-tó
Anglès::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva)
----
L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.
Extensió
L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).
És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.
Història
L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare.
L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
Vocabulari
Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.
Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%
Sistema d'Escriptura
L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.
Principals dialectes
- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)
Altres enllaços
- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert]
Categoria:Anglès
als:Englische Sprache
ja:英語
ko:영어
ms:Bahasa Inggeris
simple:English language
th:ภาษาอังกฤษ
zh-min-nan:Eng-gí
Capital:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia)
Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern.
Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant.
Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.
Llistes de capitals
- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ...
zh-min-nan:Siú-to·
als:Hauptstadt
ko:수도 (도시)
ja:首都
ms:Ibu negara
simple:Capital (city)
th:เมืองหลวง
Categoria:Geografia
MajuroMajuro, amb una població de 25.500 habitants (2005), és esmentada sovint com la capital de la República de les Illes Marshall. La localització exacta de la capital és a la comunitat formada per Dalap-Uliga-Darrit, situada a la punta est de l'atol de Majuro, que està constituït per 64 illes. L'atol de Majuro disposa de port i un aeroport internacional. El College of the Marshall Islands es troba a l'extrem oriental de l'atol.
L'atol té una extensió de només 9,7 km² de terra ferma, però encercla una llacuna de 295 km². La pesca esportiva hi és popular, i l'àrea atreu bussejadors submarins.
Durant la Segona Guerra Mundial, el 30 de gener de 1944, les tropes dels Estats Units van envair Majuro, que estava en poder dels japonesos.
Categoria:Illes MarshallCategoria:Capitals d'estats independents
ja:マジュロ
ÀreaL' àrea és una quantitat que expressa la mida d'una regió de l'espai. L' àrea de superfície es refereix a la suma de tots els costats d'un objecte. L' àrea és la derivada del volum i l'antiderivada de la longitud.
L' àrea també és una unitat de mesura (vegeu més avall).
De fet, tot i que el concepte d'àrea és bàsic en geometria, la seva definició no és trivial, i es dona com a evident en la majoria de textos.
Unitats
Algunes de les unitats més utilitzades per mesurar l'àrea son:
- metre quadrat (m2) - És una unitat derivada del SI
- àrea - 100 m2
- hectàrea - 10.000 m2
- quilòmetre quadrat - 1.000.000 m2
- fanecada - 833,33 m2
Articles relacionats
- Llistat de països per superfície
Area
Area
Area
ja:面積
simple:Area
zh-cn:面积
zh-tw:面積
Llistat d'estats per superfícieAquí hi ha una llista dels països del món ordenats per grandària. Les dades es donen fent servir el sistèma mètric internacional. Les possessions de cada país es mostren dins del país principal; també es dóna l'àrea total però el llistat està ordenat segons les àrees sense comptar les possessions.
Les àrees inclouen les aigües interiors (llacs, pantans, rius).
Llista de països segons la grandària
Els països esmentats s'enumeren segons làrea total que governen. Això inclou el país principal així com les províncies autònomes, enclavaments, territoris autònoms i nacions.
Notes
La Unió Europea té 3.892.685 km2 , i seria el 7è país segons la superfície si es tingués en compte.
Articles relacionats
Llistat de països per població
Llistat de països per densitat de població
Categoria:Llistats
Categoria:Geografia
ja:国の面積順リスト
Quilòmetre quadratUn quilòmetre quadrat o km², és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat. És una de les unitats derivades del SI.
1 km² equival a;
- la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat
- 1 000 000 metres quadrats (m²)
- 100 hectàrees
- 0.386 102 milles quadrades
- 247.105 381 acres
Inversament;
- 1 m² = 0.000 001 km²
- 1 hectàrea = 0.01 km²
- 1 milla quadrada = 2.589 988 km²
- 1 acre = 0.004 047 km²
Per exemple, Catalunya té una superfície de 32 114 km².
categoria:Unitats de superfície
ja:平方キロメートル
2003 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
:MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).
:MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2003
ja:2003年
ko:2003년
ms:2003
simple:2003
th:พ.ศ. 2546
zh-min-nan:2003 nî
Densitat de poblacióLa densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.
Definició de la densitat de població
D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus.
Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.
Densitat de població en biologia
La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.
Densitat de població humana
Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea.
Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions.
Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar
Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km².
En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero.
Categoria:Demografia
Categoria:Sociologia
Categoria:Ecologia
als:Bevölkerungsdichte
ja:人口密度
th:ความหนาแน่นประชากร
zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō·
Llistat de països per densitat de poblacióLlistat d’estats i territoris dependents ordenats per densitat de població en habitants/km². La superfície de les diferents entitats inclou les aigües continentals (llacs, rius, embassaments). Les dades de població corresponen, generalment, a estimacions calculades pel juliol del 2005. Al llistat nomes se’ls ha adjudicat un rang als estats sobirans.
Nota: Les dades que aquí es donen estan tretes del article List of countries by population density de la Wiki en anglès.
Articles relacionats
- Llistat de països per població
- Llistat de països per superfície
categoria:Llistats
categoria:Geografia
ja:国の人口密度順リスト
ko:세계 나라의 인구밀도
IndependènciaLa independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès.
Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència (sigui moral, econòmica, etc.) de cap mena de ningú.
Políticament, es veu la independència d'una regió com la situació en què aquesta regió es governa a ella mateixa sense haver de respondre, dependre o de contribuir a cap altra regió. Seria els cas dels estats.
Els moviments independentistes són els que propugnen la independència d'un territori de l'estat del que forma part.
Vegeu també
- Independentisme català
Categoria:política
1986Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 26 d'abril - Catàstrofe a la cental nuclear de Txernòbil (Ucraïna – ex-URSS)
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 15 de juny - Barcelona: Joan Oliver, poeta català que signava les obres com "Pere Quart" (n. 1899).
:MÓN
- 28 de febrer - Estocolm (Suècia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
- 7 de març - Santa Fe (Nou Mèxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca (n. 1887).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1986
ja:1986年
ko:1986년
ms:1986
simple:1986
th:พ.ศ. 2529
Divisa
- Una divisa és una figura heràldica amb un lema que l'explica.
- Una divisa és la moneda estrangera en mans dels particulars o de l'estat, i també els títols de crèdit a curt termini liquidables en moneda d'un altre estat.
- Una divisa és un distintiu que porten els toros durant la cursa per identificar a quina ramaderia pertanyen.
Zona horària
Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posició del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regió al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que és multiple de 15º, en tot cas tal i com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris estan força afectades per les fronteres polítiques.
Tots els fusos horaris es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres.
Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridià 180º, conegut com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.
Llista de fusos horaris i àrees compreses
Els països indicats amb un
- fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els països de l'hemisferi nord afegeixen la hora el març o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.
UTC-11
- Illes Midway
- Niue
- Samoa
- Samoa Americana
UTC-10
- Atol de Johnston
- Polinèsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahití), arxipèlag Tuamotu, illes Tubuai
- Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time)
- Hawaii
- Illes Aleutianes d'Alaska
-
UTC-9:30
-
- Polinèsia Francesa: illes Marqueses
UTC-9
- Polinèsia Francesa: illes Gambier
- Estats Units AKST - Alaska Standard Time
-
- (Alaska) Major part de l'estat
-
UTC-8
- Mèxic (Baixa Califòrnia nord
- )
- Canadà PST - Pacific Standard Time
-
- Colúmbia Britànica (
- Major part del territori)
- Yukon
- Estats Units PST - Pacific Standard Time
-
- Califòrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington)
UTC-7
- Mèxic: Baixa California Sud, Chihuahua, Nayarit, Sinaloa, Sonora, Sud, Centre, i Est
- Estats Units MST - Mountain Standard Time
- Arizona, Colorado, Idaho (sud), Montana, Nebraska (oest), Nou Mèxic, Dakota del Nord (oest), Dakota del Sud (oest), Utah, Wyoming
- Canadà MST - Mountain Standard Time
-
- Alberta, Territoris del Nord-oest, Nunavut (Mountain)
UTC-6
- Belize
- Canadà (Nunavut (Southampton Island), Saskatchewan)
- Xile (Illa de Pasqua)
- Costa Rica
- Equador (Illes Galàpagos)
- El Salvador
- Guatemala
- Hondures
- Nicaragua
- Puerto Rico
- Mèxic (Centre),(Ciutat de Mèxic)
-
- Canadà Central Standard Time
-
- (Manitoba, Nunavut (Centre), Ontario (Oest))
- Estats Units Central Standard Time
-
- (Alabama, Arkansas, Illinois, Iowa, Kansas, Kentucky (oest), Louisiana, Minnesota, Mississippi, Missouri, Nebraska (est), North Dakota, Oklahoma, Dakota del Sud (est), Tennessee (oest), Texas, Wisconsin)
UTC-5
- Brasil (Acre)
- Illes Caiman
- Colòmbia
- Cuba
-
- Equador
- Haití
- Illes Turks i Caicos
-
- Jamaica
- Panamà
- Perú
- Canadà EST - Eastern Standard Time
-
- Ottawa, Nunavut (est), Ontario, Quebec
- Estats Units EST - Eastern Standard Time
-
- Connecticut, Delaware, Districte de Colúmbia, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky (est), Maine, Maryland, Massachusetts, Michigan, Nova Hampshire, Nova Jersey, New York, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvània, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee (est), Vermont, Virgínia, West Virginia
UTC-4
- Anguilla
- Antigua i Barbuda
- Antilles Neerlandeses
- Aruba
- Barbados
- Bolívia
- Brasil (Amazones, Mato Grosso
- , Mato Grosso do Sul
- , Para (oest), Rondonia, Roraima)
- Xile
-
- Dominica
- República Dominicana
- Granada
- Guadeloupe
- Guyana
- Illes Malvines
-
- Martinica
- Montserrat
- Paraguai
-
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
- Veneçuela
- Illes Verges
- Canadà AST - Atlantic Standard Time
-
- Labrador, New Brunswick, Nova Escòcia, Illa del Príncep Eduard
UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)
- Canadà (Terranova
- )
UTC-3
- Argentina
- Bahames
-
- Brasil (Hora oficial)
- Alagoas, Amapa, Bahia
- , Ceara, Distrito Federal
- , Espirto Santo
- , Goias
- , Maranhao, Minas Gerais
- , Para (este), Paraiba, Parana
- , Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro
- , Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul
- , Santa Catarina
- , Sao Paulo
- , Sergipe, Tocantins
-
- Guaiana Francesa
-
- Groenlàndia
- Saint Pierre i Miquelon
-
- Surinam
- Uruguai
UTC-2
- Bermuda
-
- Brasil (Fernando de Noronha)
UTC-1
- Cap Verd
- Portugal (Açores
- )
UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)
- Burkina Faso
- Costa d'Ivori
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Islàndia
- Libèria
- Mali
- Mauritània
- Marroc
- Santa Helena
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
- Dinamarca
- Illes Fèroe WET - Western European Time (N)
- Espanya
- Illes Canàries WET - Western European Time (N)
- Irlanda WET - Western European Time (N)
- Portugal WET - Western European Time (N)
- Regne Unit WET - Western European Time (N)
UTC+1
- Angola
- Benín
- Camerun
- República Centreafricana
- Txad
- Congo
- Congo, R.D. (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equateur)
- Guinea Equatorial
- Gabon
- Gibraltar
-
- Namíbia
-
- Níger
- Nigèria
- Svalbard i Jan Mayen
-
- Tunísia
Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-
:El Central European Time es descomposa en
:
- CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i
:
- CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2
- Alemanya
- Albània
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bòsnia i Hercegovina
- Txèquia
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya (Excepte Illes Canàries)
- França
- Hongria
- Itàlia
- Liechtenstein
- Luxemburg
- República de Macedònia
- Malta
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
UTC+2
- Botswana
- Burundi
- Cisjordània
- Congo, R.D. (Kasai Occidental, Kasai Oriental, Haut-Zaire, Shaba)
- Xipre
- Egipte
- Franja de Gaza
- Israel
- Jordània
- Lesotho
- Líban
- Líbia
- Malawi
- Moçambic
- Ruanda
- Sud-àfrica
- Swazilàndia
- Síria
- Zàmbia
- Zimbabwe
- Estònia EET - Eastern European Time
- Lituània EET - Eastern European Time
- Bielorússia EET - Eastern European Time
-
- Bulgària EET
-
- Finlàndia EET
-
- Grècia EET
-
- Letònia EET
-
- Moldàvia EET
-
- Romania EET
-
- Rússia (Zona 1, inclou Kalingrad) EET
-
- Turquia EET
-
- Ucraïna EET
-
UTC+3
- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Eritrea
- Etiòpia
- Iraq
-
- Kenya
- Kuwait
- Madagascar
| | |
