:: wikimiki.org ::
| Illes Salomó |
Illes SalomóLes illes Salomó són un estat insular d'Oceania, situat al sud del Pacífic, a l'est de Papua Nova Guinea; és part del Commonwealth i té la reina d'Anglaterra com a cap d'estat. Té 28.450 km² d'extensió i una població de 470.000 habitants (2004). La capital n'és Honiara.
Està format per més de 990 illes, entre les quals: Choiseul o Lauru, les illes Shortland, les illes de Nova Geòrgia, Santa Isabel o Bogotu, les illes Russel, les illes Florida, Malaita o Mala, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristóbal o Makira, Santa Ana, Rennell, Bellona i les illes Santa Cruz. L'arxipèlag de les Salomó consta també de les illes de Buka i Bougainville, pertanyents a Papua Nova Guinea. La distància entre l'illa més occidental i la més oriental és d'uns 1.500 km. Especialment les illes Santa Cruz, al nord de Vanuatu, es troben apartades a més de 200 km de les altres illes.
En algunes de les illes principals hi ha volcans amb diversos graus d'activitat, mentre que moltes de les illes més petites són simples atols minúsculs coberts de sorra i palmeres.
Antiga colònia britànica des de la dècada de 1890, les illes Salomó van obtenir la independència el 7 de juliol de 1978.
Categoria:Arxipèlags
Categoria:Illes Salomó
ja:ソロモン諸島
ko:솔로몬 제도
ms:Kepulauan Solomon
simple:Solomon Islands
th:หมู่เกาะโซโลมอน
zh-min-nan:Solomon Kûn-tó
Oceania
Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té uns 9 milions de quilòmetres quadrats de superfície i una població d'uns 30 milions d'habitants.
Es considera formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn Austràlia i Tasmània; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior, que és l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Queden fora d'aquestes divisions Nova Zelanda, les illes Hawaii i altres de menors.
Estats i territoris d'Oceania
Hawaii
Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: protectorat, colònia, annexió o mandat o fideïcomís de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. Degut a l'aïllament i a la falta de recursos els diferents territoris han anat negociant al llarg del segle XX diferents graus d'autonomia o independència. Significativament, les illes dependents de França han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Col·lectivitat d'Ultramar (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns independents i altres en lliure associació amb altres potències, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura anglesa, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.
Estats
Relació d'estats d'Oceania membres de les Nacions Unides:
- Austràlia
- Estats Federats de Micronèsia, estat associat als Estats Units
- Fiji
- Illes Marshall, república en lliure associació amb els EUA.
- Illes Salomó
- Kiribati
- Nauru
- Nova Zelanda
- Palau, república en lliure associació amb els EUA.
- Papua Nova Guinea
- Samoa
- Tonga
- Tuvalu
- Vanuatu
Territoris dependents
- Guam, territori no incorporat dels EUA
- Hawaii, estat membre dels EUA
- Illa de Pasqua, província de Xile
- Illes Cook, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada als EUA
- Illes perifèriques menors dels EUA (tret de Navassa, que es troba al Carib), territoris no incorporats dels EUA
- Niue, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Norfolk, territori extern d'Austràlia
- Nova Caledònia, país d'ultramar francès
- Nova Guinea Occidental o Irian Jaya, província d'Indonèsia
- Pitcairn, colònia del Regne Unit
- Polinèsia Francesa, país d'ultramar francès
- Samoa Nord-americana, territori no incorporat dels EUA
- Tokelau, territori d'ultramar de Nova Zelanda
- Wallis i Futuna, col·lectivitat d'ultramar francesa
Categoria:Oceania
ja:オセアニア
ko:오세아니아
ms:Oceania
simple:Oceania
th:โอเชียเนีย
zh-min-nan:Tāi-iûⁿ-chiu
Commonwealth
El Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Comunitat de Nacions"), més conegut simplement com a Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per 53 estats independents que, excepte Moçambic, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l'àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissió envers la corona britànica. Amb l'entrada de Moçambic a l'organització s'ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el caràcter internacionalista, tot i que la fórmula British Commonwealth ("Comunitat Britànica") es continua utilitzant per diferenciar-la d'altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit és el cap de l'organització i, segons els seus principis, "símbol de la lliure associació dels seus membres".
Antecedents
L'organització té els seus orígens en la Conferència Imperial de 1920, quan el govern britànic va reconèixer certs drets d'autodeterminació de les seves colònies, i va començar a treballar en el que acabaria essent l'Estatut de Westminister el 1931, que va donar origen al Commonwealth (aleshores format per un grapat d'excolònies encara lleials a la monarquia). De cara endins és administrat per una Secretaria General amb seu a Londres i que actualment és ocupada per Donald C. McKinnon, exministre d'Afers Estrangers de Nova Zelanda. Altres organitzacions germanes que col·laboren amb els esforços de la Secretaria General són la Fundació del Commonwealth (o Commonwealth Foundation) i el Commonwealth de l'Aprenentatge (Commonwealth of Learning), amb seu la primera a Londres i la darrera a Vancouver (Canadà).
Actualitat
L'ingrés de Moçambic el 1995 va desencadenar una polèmica internacional, ja que l'antiga colònia portuguesa de l'Àfrica no tenia nexes amb la comunitat britànica i la maniobra es va qualificar com una mena de neoimperialisme cultural i econòmic en una regió sota el flagell de la pobresa. La secretaria general de l'organització ho va justificar adduint l'aparent cooperació de Moçambic en la croada del Commonwealth contra el racisme a l'Àfrica, particularment a Sud-àfrica i a Zimbabwe. Per evitar situacions similars, a partir de la cimera d'Edimburg, el 1997, l'organització va limitar la pertinença a l'organització només a aquells estats que posseeixin algun vincle constitucional amb els ja pertanyents al Commonwealth i que es comprometin a respectar les seves normes i convencions.
A hores d'ara el Commonwealth no té constitució de cap mena però els seus membres es comprometen a complir voluntàriament la Declaració de Principis del Commonwealth signada a Singapur el 1971 i ratificada en la Declaració de Harare vint anys més tard. En termes generals la Declaració reconeix la importància de la democràcia i el bon govern, el respecte als drets humans, la igualtat entre l'home i la dona, el respecte a les lleis i el desenvolupament socioeconòmic sostenible. El finançament de l'organització prové dels governs respectius, que hi participen amb una quota calculada a partir del producte interior brut i de la població de cada estat membre.
Estats membres
El Commonwealth of Nations té una presència important a tots cinc continents. Els 53 estats membres formen una comunitat de 1.700 milions de persones, gairebé la tercera part de la població mundial. Tot i amb això, durant la seva història hi ha hagut diversos incidents que han obligat la institució a suspendre la participació d'algun dels estats, generalment per violacions dels drets humans:
- El 1961 Sud-àfrica hi va renunciar voluntàriament arran de les pressions internacionals per la seva política d' apartheid, si bé hi fou readmesa el 1994 després de la victòria de Nelson Mandela.
- Nigèria hi fou suspesa el 1995 i readmesa el 1999.
- El Pakistan va renunciar a ser-ne membre el 1972 i va sol·licitar-ne la reincorporació el 1989, tot i que des del 1999 la seva admissió torna a estar suspesa.
- Fiji hi va renunciar el 1987 i hi va tornar el 1997.
D'altres estats l'han abandonat de manera definitiva, com la República d'Irlanda el 1949 i Zimbabwe el 2003.
Vegeu també
- Reialme del Commonwealth
- Història del Regne Unit
Enllaços externs
- [http://www.thecommonwealth.org/ Pàgina oficial del Commonwealth] (en anglès)
Categoria:Organitzacions internacionals
ja:イギリス連邦
ko:영국 연방
ms:Negara-negara Komanwel
HoniaraHoniara, amb una població de 30.413 habitants (1986), és la capital de les illes Salomó.
La ciutat està situada a la costa nord de l'illa de Guadalcanal, i fou construïda a l'emplaçament de l'antiga capital, Tulaghi, al final de la Segona Guerra Mundial.
A Honiara hi destaca un petit port molt pintoresc a Point Cruz; el Palau del Govern, reconstruït segons l'original; el Museu Nacional; el Parlament Nacional (1993); el Banc Central, i el Jardí Botànic.
Categoria:Illes SalomóCategoria:Capitals d'estats independents
ja:ホニアラ
ms:Honiara
Illa de Bougainville
Bougainville és una illa de l'arxipèlag de Salomó però pertanyent a Papua Nova Guinea, amb 10.000 kilòmetres quadrats i més de 100.000 habitants. D'origen volcànic, el seu punt culminant és el Mont Balbi amb 3.123 metres. La ciutat principal és Arawa. L'illa és habitada pel poble nasioi.
Història
Descobriment i colonització
Li va donar nom el francès Louis-Antoine de Bougainville que la va descobrir el 1768. No hi van haver assentaments europeus. Nova Guinea va esdevenir colònia alemanya administrada per la Companyia de Nova Guinea del 1885 al 1889. L'1 d'abril de 1889 Nova Guinea va quedar constituïda en colònia alemanya i, per tractat amb els anglesos, es va delimitar que l'illa en formaria part. Ocupada pels australians el 1915, fou posada sota administració d'Austràlia, per encàrrec de la Societat de Nacions, el 9 de maig de 1921.
Mandat australià
El 1942 fou ocupada pels japonesos i recuperada per Austràlia, el 1945, essent confirmat el mandat que ja tenien el 1946. L'1 de juliol de 1949 es va incorporar al territori australià de Papua-Nova Guinea format per l'antiga colònia britànica de Nova Guinea (transferida a Austràlia l'1 de setembre de 1906 amb el nom de Papua) i la Nova Guinea ex alemanya. El mandat de l'ONU va acabar el 1952 i el territori va passar a ser territori australià. La lluita amb les companyies mineres australianes (la CRA, una subsidiària de Conzinc RioTinto, una gran empresa minera multinacional, que era la mestressa del 53% de la Bougainville Copper Ltd-BCL) va començar el 1969 i va esdevenir dramàtica el 1972 amb manifestacions i mobilitzacions generals de la població.
Independència
L'1 de setembre de 1975 les autoritats provincials de l'illa Bougainville (incloent l'illa de Buka) van proclamar la independència amb el nom de República de Salomó del Nord. La nova República va adoptar una bandera nacional elegida en un concurs. El 16 de setembre de 1975 Papua Nova Guinea va assolir la independència, incloent formalment a la República de Salomó del Nord. Fruit d'un acord polític (1976) la república es va dissoldre el 1977 i la llei 1/1977 va establir un virtual estat federal (sense donar-li aquest nom), amb assemblees provincials, i amb dret a bandera per a totes les províncies. La bandera republicana fou reconeguda com a bandera provincial de Bougainville-Buka (Província de Salomó del Nord). Però els drets sobre la terra i les mines van portar a una segona secessió i el 17 de maig de 1990 es va proclamar la República de Bougainville. Francis Ona, cap del Exèrcit Republicà de Bougainville fou proclamat president provisional. No hi va haver canvi de bandera. Poc després es va adoptar un nom natiu per la República, que fou el de República de Meekamui. Després d'anys de lluita, el 1995 l'exèrcit de Papua Nova Guinea va actuar desmesuradament i les pròpies forces armades es van oposar a la repressió.
Vers un estat autònom
El 1996 van començar converses i el 23 de gener de 1998 es va arribar a una treva que va portar a un acord de pau el 2001, avalat per Austràlia, i un estatut d'autonòmia provisional el 27 de març del 2002. Després de tres anys de negociacions, es van celebrar eleccions i es va establir un estatut d'àmplia autonomia per l'illa amb dret a l'autodeterminació per al cap de entre deu i quinze anys, que va entrar en vigor el 15 de juny del 2005. La bandera de sempre va ser reconeguda com a bandera de l'estat autònom.
Llista de governants
- Hyakutake Seikichi 1942-1945
- Kanda Masatane 1945
- Oscar Woolverton Griswold 1843-1944 (part ocupada pels americans)
- Sir Stanley George Savige 1944-1945 (governador militar australià)
- sense un govern únic 1945-1975 (governs locals als pobles)
- Alexis Sarei 1975-1980 (primera vegada, governador provincial president de la República de Salomó del Nord, governador de la província autònoma de Salomó del Nord)
- Leo Hannett 1980-1984 (governador de província autònoma)
- Alexis Sarei 1984-1987 (segona vegada, governador de província autònoma)
- Joseph Kabui 1987-1990 (governador de província autònoma)
- Sam Tulo 1990-1995 (administrador del govern central)
- Francis Ona 1990-1998 (President del Bougainville Interim Government, rebel)
- Theodore Miriung 1995-1996 (president del govern provincial)
- Gerard Sinato 1996-1998 (president del govern provincial)
- Gerard Sinato i Josep Kabui 1999 (co presidents de la Assemblea Constituent de Bougainville)
- John Momis 1999-2005 (governador especial i després president del govern autònom provisional)
- Gerard Sinato 2005 (governador provisional per entrega del poder)
- Joseph Kabui 2005- (president del govern autònom)
Categoria:Papua Nova Guinea
ja:ブーゲンビル島
Volcà, Indonèsia.]]
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions. En acumular-se el material arrossegat de l'interior es forma una estructura cònica en superfície que pot aixecar-se des d'unes centenes de metres fins a diversos quilòmetres. Al conducte que comunica el reservori de magma o cambra magmàtica en profunditat amb la superfície se'l denomina ximenera. Aquesta acaba al cim de l'edifici volcànic, el qual està rematat per una depressió o cràter.
Vegeu també
- Erupció de Saint Helens.
- Volcà de Santa Margarida a la zona volcànica de la Garrotxa, última erupció fa 11.000 anys.
- El Teide a Tenerife, última erupció al segle XV.
- Vesuvi prop de Nàpols
categoria:vulcanologia
ja:火山
ms:Gunung berapi
simple:Volcano
th:ภูเขาไฟ
Palmera
- Botànica: Palmera datilera és un arbre característic de zones amb poca aigua.
- La Safor: Palmera és una població d'aquesta comarca.
Categoria:Pàgines de desambiguació
Regne Unit
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.
Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.
Divisió administrativa
El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff
i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast
Principals àrees metropolitanes
Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:
#Londres, 13.945.000
#Birmingham, 2.575.768
#Manchester, 2.244.931
#Leeds, 1.499.465
#Glasgow, 1.168.270
#Newcastle, 879.996
#Liverpool, 816.216
#Nottingham, 666.358
#Sheffield, 640.720
#Bristol, 551.066
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Categoria:Regne Unit
Categoria:Unió Europea
ja:イギリス
ko:영국
ms:United Kingdom
simple:United Kingdom
th:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok
7 de juliolEl 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1937 - Comença la Batalla de Brunete [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_de_Brunete.png]
- 2005 - Serie d'atemptats al Regne Unit, un dia després de ser elegida com a seu del Jocs Olímpics 2012 i en plena celebració de les reunions del G8, acabava d'inaugurar el torn de la presidència de l'Unió Europea. Al meny 37 morts, sembla ser la dada oficial, entre els tres trens ensinistrats i un autobús. La coordinació dels explosius evidencia un atemptat al estil de Al-Qaida.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 2003 - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana.
:MÓN
Festes:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Juliol
ja:7月7日
ko:7월 7일
simple:July 7
th:7 กรกฎาคม
1978 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 13 d'abril - València: el Consell del País Valencià hi celebra la primera sessió, un cop reinstaurada la Generalitat.
- 28 de juliol - Palma (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
- 6 de desembre - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.
:MÓN
- 5 de març - Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA): hi enlairen la nau espacial Landsat 3 destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
- 16 de març - Roma (Itàlia): les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assinaran el 9 de maig).
- 18 d'abril - Washington (els Estats Units): el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passarà a mans panamenyes.
- 15 d'octubre - el Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 11 de setembre - Barcelona: Gustau Muñoz, jove mort a mans de la policia espanyola.
:MÓN
- 9 de maig - Roma (Itàlia): Aldo Moro, polític italià, assassinat per les Brigades Roges després de segrestar-lo el 16 de març).
- 6 d'agost - el Vaticà (Roma): Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI.
- 9 d'octubre - Seine-Saint-Denis (Ile de France, França): Jacques Brel, cantant melòdic belga.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1978
ja:1978年
ko:1978년
ms:1978
simple:1978
th:พ.ศ. 2521
Categoria:Illes Salomó
Categoria:Melanèsia
Categoria:Illes
ja:Category:ソロモン諸島
ko:분류:솔로몬 제도
Fukutsu, FukuokaFukutsu (福津市; -shi) is a city located in Fukuoka, Japan.
As of February 1, 2005, the city has an estimated population of 56,500 and the density of 1072 persons per km². The total area is 52.71 km².
The city was founded on January 24, 2005 from the merger of the former towns of Fukuma and Tsuyazaki from Munakata District.
External links
- [http://www.city.fukutsu.lg.jp/ Fukutsu official website] in Japanese
Category:Cities in Fukuoka Prefecture
ja:福津市
hoteles en Praga Hotels Warsaw Skrty angielskie prace magisterskie Kredyt hipoteczny
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Olympia (movie)
:The movie Olympia, directed by Bob Byington, is described in the article Olympia (1998 film).
Olympia is a 1938 film by Leni Riefenstahl documenting the 1936 Summer Olympics. The movie was produced in two parts: Olympia 1. Teil - Fest der Völker (The Festival of Peoples) and Olympia 2. Teil - Fest der
|
How the Grinch stole Christmas
How the Grinch Stole Christmas! is one of the best-known children's books by Dr. Seuss. It is written in rhymed verse, with illustrations by the author. The book has been adapted to other media, also discussed below.
Dr. Seuss completed How the Grinch Stole Christmas in 1957. The mid-The Right Honourable Sir David Dundas, 1st Baronet, GCB (7 December 1749–10 January 1826) was a British general who served as Commander-in-Chief of the Forces from
|
Penalosa
Penalosa is a city located in Kingman County, Kansas. As of the 2000 census, the city had a total population of 27.
Geography
2000
Penalosa is located at 37°42'57" North, 98°19'12" West (37.715846, -98.320084).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 0.2 Read More... |
Mutual organisation
A mutual organization (or society) is a cooperative organization (which is often, but not always, a company or business) based on the principle of mutuality. A mutual organization or society is often simply referred to as a mutual.
A mutual exists with the purpose of raising funds (or money
|
Kaleem Omar
Kaleem Omar is one of Pakistan's most prolific journalists and a leading poet in English. He is working with the Jang Group's daily The News International, in Karachi. He believes it is the journalist's job to dig up what people in high office are tr
|
Paula Kelly
Paula Kelly (born October 21, 1943 in Jacksonville, Florida) is an American dancer and actress in motion pictures and television. Her extensive credits include appearances in Uptown, Saturday Night Live, Jo Jo Dancer, Your Life is Calling,
|
Truce of Andrusovo
Treaty of Andrusovo (Polish Rozejm w Andruszowie, , , Andrusivs’ke Peremyr”ya), a truce for 13.5 years signed in 1667 between Russia and the Polish-Lithuanian Commonwealth, which were at war since 1654 over the territo
|
Kappa curve
In geometry, the kappa curve or Gutschoven's curve is a two-dimensional algebraic curve resembling the Greek letter κ (kappa).
Using the Cartesian coordinate system it can be expressed as:
:
or, using
|
Bolliger and Mabillard
Bolliger and Mabillard (short: B&M) is a notable roller coaster manufacturer based in Switzerland. The company was started in the 1980s.
The company, named after Walter Bolliger and Claude Mabillard pioneered the inverted rollercoaster. They are well known among enthusiasts for their "glass smooth" rides, although some argue that being too smooth detr
|
|
