:: wikimiki.org ::

Indoeuropeu

Indoeuropeu

L'indoeuropeu és la suposada llengua originària de totes les indoeuropees, reconstruïda sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí, i posteriorment, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen avui com el lituà. L'indoeuropeu es podria datar cap al 3000 aC, i cap al 2000 aC ja es troben característiques de diferenciació notables entre les llengües nascudes d'aquesta llengua (llengües indoeuropees). La lingüística comparada va establir una sèrie de principis bàsics en treballar sobre l'antic indoeuropeu. Entre els més importants hi ha les lleis de Grimm i Verner, que van establir la correspondència fonètica entre alguns fonemes consonàntics de les llengües de la família, cosa que suposa que un determinat so es comporta generalment de la mateixa manera sota idèntiques condicions en qualsevol llengua del mateix grup. Per exemple, en certes subfamílies indoeuropees (l'albanesa, l'armènia, la indoirànica, l'eslava i la bàltica) el suposat fonema /k/ del protoindoeuropeu es transforma en la sibilant /s/. L'exemple més divulgat d'aquesta regla és l'evolució de la paraula /cent/. Aquest mot en llatí s'escriu /centum/ i es pronuncia ['kentum]; en canvi, en l'avèstic la paraula és /satem/, cosa que testimonia el pas de /k/ a /s/. Per això les llengües indoeuropees inicialment es van classificar entre les que pertanyen a la branca occidental (del /centum/), o bé a l'oriental (del /satem/). Però molts lingüistes no van acceptar aquest criteri per dividir la família en dues branques perquè això significava que la fragmentació s'havia produït en èpoques molt primerenques i, a més, perquè, malgrat que és una característica de gran interès, no és l'únic element decisiu que diferencia en dues branques el grup indoeuropeu. I encara més, durant el segle XX es van descobrir llengües indoeuropees (el Tocari) clarament centum a l'àrea oriental (àsia central). categoria:Llengües indoeuropees

Llengua

- Lingüística: una llengua és un sistema de comunicació.
- Anatomia: la llengua és l'òrgan utilitzat per la parla.

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda que hom anomena indoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania. Entre moltes altres, pertanyen a aquest grup les següents llengües (cada una amb més de 50 milions de parlants): alemany, anglès, bengalí, castellà, francès, gujarati, hindi, italià, persa, portuguès i rus.

Grups i classificació

A partir de la lingüística comparada, hom pot establir diverses classificacions de les llengües indoeuropees, i separar-les en grups (que al seu torn són també famílies lingüístiques): lingüística comparada
- Albanès S
- Anatòlic K
- Armeni S
- Bàltic S
- Cèltic K
- Dàcic
- Eslau S
- Germànic K
- Grec K
- Indoirànic S
- Itàlic K
- Tokhari K Aquests grups presenten alhora relacions entre ells. La més correntment acceptada és la que els separa entre aquells que empren el so /k/ (coneguts com a llengües centum) per anomenar el nombre cent i aquells que empren el so /s/ (coneguts com a llengües satem). A la llista anterior, una K o una S aclareix la pertinença de cada grup. Cal fer notar que això era en origen, i que per exemple el fet que actualment en català cent soni /s/ no exclou que, al llatí del qual prové, centum sonés /k/ (o que, moltes llengües, com les germàniques, ja no tinguin ni /s/ ni /k/). Altres lingüistes opinen que la primera divisió de les llengües indoeuropees es la dels grups danubià i nòrdic. El primer inclouria els grups indoirànic, armeni, albanès, bàltic i eslau; mentre que el segon inclouria l'itàlic, el germànic, el grec, el tokhari i el celta. Les similituds entre les llengües dels grups bàltic i eslau han fet que de vegades se'ls ajunti sota la denominació de "baltoeslau".

Descoberta i estudi

La descoberta de la relació entre les citades llengües és atribuïda habitualment al lingüista William Jones al final del segle XVIII. Tanmateix, sembla que, un segle abans, Marcus Zuerius van Boxhorn ja l'havia postulat. Els estudis del sacerdot francès Coeurdoux de 1767 podien també ser-ne anteriors, si bé no foren públicats fins entrat el segle XIX.

Referències

- Beekes, Robert S.P. (1995) Comparative Indo-European Linguistics. An introdiction. Amsterdam: John Benjamins B.V. categoria:Llengües indoeuropees ja:インド・ヨーロッパ語族

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llati, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Enllaços externs

Existeix una Viquipèdia en llatí: [http://la.wikipedia.org (pàgina principal)]
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang] - Diccionari llatí-català/català-llatí / castellano-català/català-castellano. Categoria:Llatí als:Latein ja:ラテン語 ko:라틴어 simple:Latin language th:ภาษาละติน zh-min-nan:Latin-gí

Lituà

El lituà és una llengua bàltica parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània. Sembla que el lituà és una de les llengües indoeuropees que menys ha evolucionat des del teòric protoindoeuropeu i és, per tant, una de les més estudiades pels lingüistes. El "Pare Nostre" en lituà. Te˙ve Mu¯su˛ kuris esi dangujè!
Teesie sˇveñtas tàvo vardas,
teateinie tàvo karalyste˙,
Teesie tàvo valià
kaip danguje, taip ir zˇeme˙je.
Kasdiene˙s mu¯su˛ dúonos dúok mùms sˇiañdien
ir atlèisk mums mu¯su˛ kaltès,
kaip ir mes atleidzˇiame sàvo kaltiniñkams.
Ir neléisk musu gùndyti,
bèt gélbe˙k mùs nuo pikto.
Categoria:Llengües bàltiques ja:リトアニア語

2000 aC

Esdeveniments:

- Fi del domini sumeri a Mesopotàmia, sota la dinastia III d'Ur. Unificació de sumeris i accadis.
- En la península grega, comença el període hel·làdic mitjà (edat de Bronze).
- Construcció de palaus minoics a Creta.
- Instauració de la primera dinastia (dinastia XII) de l'Imperi Mitjà a Egipte, que es prolongaria fins al 1786 aC. La dinastia XII reorganitza l'estat després del Primer Període de Transició (i últim de l'Imperi Antic) establint una fèrria centralització administrativa.

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

- Per primera vegada s'empren carros a Mesopotàmia. ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Mil·lenni II aC ja:紀元前20世紀

Fonètica

La fonètica és la ciència que estudia els sons de la parla. Aquests sons es produeixen amb l'aparell fonador. Tanmateix, la fonètica no estudia els sons produïts per l'aparell fonador, però que no formen part de la parla (la tos, un esternut, per exemple). És una disciplina que es mou a cavall entre l'acústica, que és la part de la física que estudia el so, i la lingüística. Pàgines que s'hi relacionen:
- Fonologia Categoria:Fonètica ja:音声学 ko:음성학

Llengua

- Lingüística: una llengua és un sistema de comunicació.
- Anatomia: la llengua és l'òrgan utilitzat per la parla.

Llengua

- Lingüística: una llengua és un sistema de comunicació.
- Anatomia: la llengua és l'òrgan utilitzat per la parla.

Fonema

El fonema és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un nombre finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distingir significats entre paraules. Els fonemes es poden transcriure segons l'alfabet fonètic internacional, API per les seves sigles en anglès, i constitueixen l'objecte d'estudi principal de la fonètica, una de les branques de la filologia.

Enllaços externs

- [http://www.arts.gla.ac.uk/ipa/ipa.html IPA] Categoria:Fonemes ja:音素 ko:낱소리 zh-min-nan:Im-sò·

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. El seu so és velar oclusiu sord /k/ (igual que la c i la q en cadira o penques). En l'alfabet català tan sols és utilitzat per paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua.alfabet català
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la lisina.
- Física: en majúscula és el símbol de kelvin.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic potassi.
- SI: en minúscula, és el símbol de kilo. (kg per quilogram, km per quilòmetre). Categoria:Alfabet llatí ja:K ko:K simple:K

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu és una fase de l'idioma indoeuropeu proposada per alguns lingüistes. Seria l'estat d'aquesta llengua anterior a la seva primera fragmentació al voltant del 3000 aC (on es va separar la branca anatòlia). S'han fet intents per reconstruir les bases d'aquesta llengua però no tots els estudiosos de la filologia accepten la seva existència. Interpretant les dades lingüístiques i arqueològiques descobertes durant la segona meitat del segle XX, sembla que els suposats parlants d'aquesta llengua van viure a la prehistòria a les estepes a l'oest dels Urals, entre el Mar Caspi i el Mar Negre. Eren un poble nòmada que va domesticar el cavall, i que es va dividir en diverses tribus, fet que explicaria la fragmentació lingüística. Categoria:Lingüística

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa. Es pronuncia sibilant alveolar sonor (com sempre la zeta) entre vocals (casa /càzə/) , després de paraules que continguin el mot fons (enfonsar /ənfunzà/) i quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /ləz donəs/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats només es pronuncia aquest darrer són (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comença en erra deixa de pronunciar-se (les roques /lə rrokəs/; els ratolins /əl rratulíns/). L'origen de la letra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En Grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l' essa va representar altres sons com el de xeix en Hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la serina.
- En majúscula és el símbol del Siemens.
- En minúscula és el símbol del segon.
- Química: S és el símbol de l'element químic sofre.
- Cinema eròtic: Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el cinema eròtic que s'estrenava a Espanya duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador
- Al calendari pot ser l'abreviatura de setembre
- Representa el sud
- El dòlar es representa amb una S amb una doble ratlla Categoria:Alfabet llatí ja:S ko:S simple:S

Mot

S'ha discutit molt sobre la definició del concepte de paraula o mot. Exposarem, doncs, el sentit que se li dóna habitualment: és un segment de tira fònica que en l'escriptura representem entre dos espais consecutius. El problema se'ns presenta si volem una definició basada en la parla i independent de la llengua escrita, ja que en la llengua oral no hi ha cap pausa entre mots, només entre frases i parts de frases (que indiquem amb signes de puntuació a l'escriptura). Segons això, una paraula o mot és un monema que en el moment de construir frases pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase; o bé un conjunt de monemes consecutius inseparables entre ells però que com a conjunt poden col·locar-se com un conjunt aïllat dels altres elements de la frase. En exemple del primer cas seria "caragol", un monema que pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase: es tracta doncs d'un mot monomonemàtic (tradicionalment anomenat mot primitiu). Un exemple del segon cas seria "recaragoladíssimes", un segment de tira fònica format per 6 monemes (re-caragol-ad-íssim-e-s), que a l'hora de formar frases són un conjunt ordenat i inseparable, però que agafat com a conjunt també pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase, exactament igual com el mot que només té un monema. Es tracta doncs d'un mot polimonemàtic; els mots polimonemàtics poden ser derivats, compostos o derivats i compostos alhora, com és el cas de "recaragoladíssimes". En ambdós casos, aquesta seqüència de monemes ha de tenir sentit semàntic, gramatical, o totes dues coses alhora. La part de la Lingüística que estudia els mecanismes de generació de mots o paraules s'anomena Morfologia. categoria:Lingüística

Llatí

Enllaços externs

Avèstic

L' avèstic fou un idioma pertanyent a la branca indoària de l'indoeuropeu. És la llengua de la majoria de textos del zoroastrisme. Es conserven pocs documents en avèstic, sobretot per culpa de les successives invasions de la regió de l'antiga Pèrsia. Aquests estan escrtis en un alfabet propi, consonàntic. La gramàtica demostra que és una llengua flexiva i tonal, amb gran llibertat de combinació a la frase i un sistema verbal molt complex. Categoria:Llengües indoiranianes

K

S

Spiral Galaxy NGC 253

The Sculptor Galaxy (also known as the Silver Coin Galaxy or NGC 253) is a barred spiral galaxy in the Sculptor group of galaxies. It was discovered by Caroline Herschel in 1783. The Sculptor Galaxy is the brightest member of the Sculptor group, and also one of the brightest galaxies beyond the Local Group.

External link

- [http://www.seds.org/messier/xtra/ngc/n0253.html The Sculptor Galaxy @ SEDS] Category:Barred spiral galaxies Category:NGC objects Category:Sculptor group

zawory metalowe warsaw bars and cafes wegetarianizm jastrz�bia g�ra wegetarianizm

:: RELATED NEWS ::

Declarazion universâl dai dirits dal om
La Declarazion universâl dai dirits dal om al è un document firmât a Parigi in France ai 10 di Dicembar 1948 e promovude dal ONU, che sburtà par fâle ricognossile e aplicâle in ducj i paîs dal mont.

Storie e disvilups

Vignude fûr daspò dai crimins e des atrocitâts avignudis inte document firmât a Parigi in France ai 10 di Dicembar 1948 e promovude dal ONU, che sburtà par fâle ricognossile e aplicâle in ducj i paîs dal mont.

Storie e disvilups

Vignude fûr daspò dai crimins e des atrocitâts avignudis inte als:Kategorie:Schprôche fiu-vro:Category:Keeleq ja:Category:言語 ko:분류:언어 ms:Kategori:Bahasa simple:Category:Langua