:: wikimiki.org ::
| Inflació |
Inflació.]]
La inflació es un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Es sol associar a una emissió excesiva de moneda respecte a l'oferta de bens i serveis. Però aquesta interpretació només respon a una part dels processos inflacionaris, si be aquests son precissament els més extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda es sinònim d'una pèrdua del seu valor.
El procés contrari a la inflació (és a dir, quan aquesta torna negativa) es la deflació.
Causes
La fórmula general del nivell preus, elaborada per Irving Fisher, es:
On és l'índex de preus, la quantitat de diner circulant, la seva velocitat de circulació, el volum de depòsits bancaris i el ritme al que aquests es gasten. és el el volum de transaccions o, aproximadament, el nivell de comerç.
Cal destacar que l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) no es calcula utilitzant aquesta fórmula (per impossibilitat tècnica), sino mitjançant una cistella de la compra que inclou una sèrie de productes, dels quals se mesura el preu nominal mitjà.
L'anàlisi de l'anterior fórmula permet elaborar els models de les principals teories de la inflació:
- D'una banda, la interpretació monetarista de Milton Friedman, considera que en tot moment la inflació està causada per un excés relatiu de moneda, i per tant responsabilitat de la política monetària i financera de l'Estat. És a dir, simplifiquen la fórmula a , on és la massa monetària existent i la quantitat de béns i serveis ofertats.
- Els post-keynesians distingueixen tres tipus d'inflació, que es poden complementar els uns als altres. Un és causat per un increment global de la demanda agregada, un per la reducció de l'oferta agregada i finalment una de caràcter estructural: les espirals salaris-preus. Si bé els dos primers casos podrien semblar coincidir amb la visió monetarista, cal dir que això no és així necessàriament, ja que per exemple, un increment de l'activitat productiva podria ocasionar aquest excés de demanda.
- Alguns corrents de pensament no diferencien entre la moneda i altres mercaderies, i per tant consideren que el seu valor està subjecte a la llei de l'oferta i la demanda. Per tant, consideren que mentre hi hagi demanda, es pot emetre més moneda. Aquesta demanda pot ser ocasionada per l'oferiment de béns i serveis o per l'atresorament ( negatiu).
Cal dir que, a nivell profund, aquestes visions no són més que diferents òptiques sobre el mateix, i conegut, fenomen.
Conseqüències
No existeix consens sobre les conseqüències de la inflació sobre l'economia, i de fet aquestes depenen de l'origen d'aquesta inflació. Però en general es coincideix en que té un efecte expansiu a curt termini, i depressiu a llarg, si be factors psicològics (com la confiança) poden distorsionar completament aquestes previsions.
En quant a la distribució de la riquesa, els efectes de la inflació son un desplaçament dels que tenen uns ingresos fixos als que tenen uns de més flexibles. Tradicionalment, això ha coincidit amb els treballadors assalariats i pensionistes, que perdien poder adquisitiu, i empreses, que augmentaven els seus guanys. La inflació també suposa un trasvassament de riquesa dels creditors als deudors, sempre i quan aquest deute no es revisi amb l'IPC.
A sistemes fiscals progressius, la inflació també pot suposar una pujada dels imposts. Tanmateix, quan la inflació es producte d'una emisió excessiva de diners, amb l'objectiu de l'Estat de financiar-se, es pot considerar com a un impost ocult, ja que es trasvassa riquesa del sector privat al sector públic.
La inflació també te una sèrie de costs externs, ja que s'han d'actualitzar els preus amb més freqüència, i perquè existeix una tendència a evitar l'atesorament de diners (ja que aquests van perdent el seu valor), cosa que implica un us menys racional dels mateixos i, per exemple, un major nombre de viatges al banc per fer ingressos (si el banc actualitza amb l'IPC).
Lluita contra la inflació
Els efectes negatius ocasionats per les grans inflacions han fet que molts economistes hagin estudiat formes de lluitar contra ella. Algunes d'aquestes propostes s'han aplicat de forma draconiana, arribant a l'extrem de produir greus deflacions i el consegüent estancament de l'economia. Això succeix especialment quan en comptes d'atendre a càlculs econòmics, s'actua per ideologia.
- L'augment dels tipus d'interés ocasiona un fluxe de diners circulants cap als depòsits bancaris, i d'aquests cap al banc central, retirant l'excés de moneda. Aquesta mesura està específicament orientada cap al sector privat.
- Amb la política fiscal, reduint el dèficit públic o augmentant-ne el superàvit. Això suposa que el sector públic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
- Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la fluctuació dels preus. Sol ser utilitzada només a casos d'emergència, per evitar grans desordres econòmics, i a curt termini.
- La emissió qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no és tant la quantitat de moneda respecte a producció, sino en què s'està utilitzant aquesta. Per tant proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producció (de l'oferta de bens i serveis). A moments de gran inflació, estaria justificat un augment a l'emissió de moneda, sepre i quan aquesta s'inverteixi a una producció de bens i serveis equivalent o superior en valor.
Inflacions històriques
Alguns processos inflacionaris han tingut un impacte històric especialment fort. Aquest es el cas, per exemple, de les grans hiperinflacions dels anys 20 a Europa central (especialment Alemanya i Àustria), on una combinació de la falta d'experiència en l'ús de diner fiduciari (després de la caiguda del patró or), la necessitat de financiació pública per pagar els deutes de la guerra i el descontrol d'aquest procés varen reduir el valor dels billets al del paper on estaven impresos. Es célebre l'exemple de mestresses que anaven amb carros plens de billets a comprar pa.
També destaca la crisi ocasionada als anys 70 quan l'emissió excessiva de dòlars dels Estats Units, per finançar la guerra de Vietnam, juntament amb la Crisi del Petroli, suposaren la destrucció de l'ordre econòmic de post-guerra.
La majoria de les grans guerres i revolucions també venen acompanyades de processos inflacionaris, sigui per les necessitats de financiació, per la destrucció del teixit productiu o per una pèrdua de confiança en el futur (i per tant, en la moneda). Un cas famós es el de la Reichsmark a finals de la Segona Guerra Mundial, que no valia res sense la cartilla de racionament i que, finalment, fou substituida per cigarrets. El mateix succeí a la Guerra Civil Americana, la Revolució Russa, etc.
Vegeu també
- Diner
- Deflació
- Stagflació
Bibliografia recomanada
- John Kenneth Galbraith, Money: Whence It Came, Where It Went, 1975.
Categoria:Economia
ja:インフレーション
ko:인플레이션
ms:Inflasi
simple:Inflation
EconomiaL'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', and νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament. Per tant, entendre el procés de tria en individus o grups és un aspecte central de l'economia. En general, els economistes sostenen que els incentius i les preferències particulars determinen majoritàriament el procés de decisió. L'economia, però, realitza l'estudi amb variables quantitativament mesurables, particularment el preu en el context del "mercat".
Alguns dels aspectes principals que tracta l'Economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa, el medi ambient, etc.
Economia positiva i economia normativa
L'economia és positiva quan intenta explicar les conseqüències de les diferents tries donat un conjunt de suposicions o d'observacions; és normativa quan prescriu una certa acció que ha de realitzar-se. L'essència de l'economia és l'estudi dels incentius i de les eleccions sota un conjunt de restriccions; l'aplicació és molt ampla: els economistes han estudiat temas relacionats amb les institucions polítiques, la pena de mort, l'educació, et. al.
Branques d'estudi
L’economia es divideix normalment en dues branques amples:
- Microeconomia, que estudia el comportament econòmic d’actors individuals com ara empreses, llars, i individus, amb l’objectiu d’entendre el procés de presa de decisions enfront una escassedat i les conseqüències d’assignació d’aquestes decisions.
- Macroeconomia, que estudia una economia com un conjunt o una agregació d'individus amb l’intenció d’entendre la interacció entre agregats econòmics com ara l’ingrés nacional, l'ocupació i la inflació. La teoria d'equilibri general combina conceptes des d'un punt de vista macroeconòmic, però amb una construcció microeconòmica.
Alguns economistes van intentar unir aquestes dues branques o van rebutjar les seves diferències recentment, especialment en els anys setanta i vuitanta. Avui, el consens és que la macroeconomia té un fonament microeconòmic sòlid, és a dir, les premisses macroeconòmiques han de tenir una base en la microeconomia.
L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament i geografia econòmica.
Els economistes utilitzen metodologies matemàtiques en la investigació com ara l'econometria, l'ús de tècniques estadístiques aplicades a l'estudi de les dades econòmiques.
Conceptes econòmics
Oferta i demanda
En la teoria microeconòmica l'oferta i la demanda intenta descriure, explicar i predir el preu i la quantitat de bens que es venen en els mercats competitius. És un dels models més fonamentals utilitzat en la construcció de models i teories més detallades.
En termes generals, aquesta teoria diu si la demanda dels consumidors és superior a la quantitat de bens produïts, el preu s'incrementa. Amb el mateix raonament, l'excés de l'oferta causa un decrement en el preu dels productes. Aquest procés continua fins a l'arribada d'un punt d'equilibri en el qual no hi ha cap motiu per canviar el preu ni la quantitat produïda. Aquest punt és anomenat equilibri del mercat.
Preu
Per a amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. Una gran part de la teoria econòmica està basada en el preu i en la teoria de l'oferta i la demanda; el preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia.
En alguns models econòmics pràctics, però, hi ha una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri. Per altra banda, hi ha controvèrsia amb la utilització del preu com a variable econòmica, ja que hi ha elements importants de l'economia que no estan relacionats amb el preu.
Escassesa
L'escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia la maximització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassesa, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també).
Raonament econòmic
L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la maximització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.
Articles relacionats
Vegeu també:
- Borsa
- Empresa
- Integració econòmica
- Mercat
Categoria:Economia
ja:経済学
ko:경제학
simple:Economics
Diner
:Pel que fa a l'antiga moneda d'aquest nom, vegeu Diner (moneda).
El diner és un mitjà d'intercanvi de mercaderies. És a dir, el diner, o diners, es pot intercanviar per qualsevol tipus de bé material o servei. En general, cal que allò que s'utilitza com a diner sigui escàs, bé perque s'utilitza un bé naturalment escàs, com l'or o d'altres metalls preciosos, o bé perque es fa artificialment escàs, com seria el cas de les monedes i bitllets de banc.
En l'actualitat, el diner és una abstracció, almenys en les societats industrialitzades. La major part de la reserva monetària d'un país no existeix físicament, sinó com a entitat contable. Les monedes i bitllets (diner en efectiu) són el tipus de diner físic més habitual avui en dia, tot i que materials com l'or o l'argent encara mantenen les propietats essencials del diner. A principis del segle XXI, l'us de diner electrònic (targetes de crèdit o dèbit) és cada vegada més freqüent en els països industrialitzats.
Categoria:Economia
ja:貨幣
ko:돈
simple:Money
Milton FriedmanMilton Friedman va néixer a Nova York en 1912, fill de jueus immigrants (provenien de Bessarabia, pertanyent a la monarquia del Danubi, avui Moldàvia). Després de la mort del seu pare va deure, amb tot just 15 anys, ocupar-se del seu propi sustent. En primer lloc es va finançar amb un estipendi els seus estudis d'economia en la Universitat Rutgers, de Nova Jersei, i posteriorment el Postgrau en la Universitat de Xicago, en la qual va romandre (Ph.D. en la Universitat de Columbia) fins a la seva jubilació com professor en l'any 1977. A més de la seva activitat com professor universitari va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Reserarch", en el "US Treasury Department"“ com consultor per a la realització del Pla Marshall i a partir de 1960 com assessor polític del govern per a afers interiors i exteriors. En 1976 Friedman va obtenir el Premi Nobel d'Economia.
La biografia de Friedman pot conduir a les seves quantioses conviccions teòriques. Quan els seus coneixements cientifics van començar a tenir efecte, mostrava també una amplia hegemonia la teoria keynesiana. També Friedman, en l'àmbit de la ciència arribaria a ser un "keynesia socialitzat". No obstant, fora d'aquest sistema de pensament va desenvolupar, molt prompte, una crítica fonamental. Juntament amb Hayek i uns altres va fundar en 1947 la societat neoliberal “Mont Pèlerin”. En 1957 va exposar en la seva obra “A theory of the Consumption Function” el supòsit contrari al de Keynes, és a dir, que la demanda privada no era depenent de l'ingrés corrent sinó de l'ingrés permanent dels subjectes econòmics. En el curt termini l'elevació dels ingressos corrents no provocava efecte addicional sobre la demanda, de manera tal que no tenien sentit els manejos estatals per a reactivar l'economia. En 1956 en el seu article “Studies in the Quantity Theory of Money” va reprendre la teoria clàssica quantitativa dels diners i en ell expressava el seu convenciment, contrari al de Keynes, de la relativa ineficàcia de la política monetària.
En 1963 en la seva publicació (realitzada conjuntament amb Anna Schwartz), “Monetary History of the United States, 1867-1960” intenta mitjançant una detallada anàlisi al llarg del període estudiat, explicar que la crisi econòmica mundial dels primerencs anys 1930, en primer lloc va ser un resultat de la política monetària restrictiva vigent.
Friedman va ser el precursor de la cridada “Escola de Xicago”, i fundador del monetarisme. L'enunciat fonamental del monetarisme és que el creixement econòmic estable i l'estabilitat en els preus només podria arribar a ser arribat a a través d'un continu creixement (d'acord al creixement econòmic) de la quantitat monetària, per això els bancs centrals deurien ser els responsables de la quantitat de diners en circulació. La influència de la taxa d'interès com instrument de política monetària seria igualment rebutjat tant com el keynesianista Estat de benestar.
Una forta intervenció en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensió de Friedman sobre la llibertat, aquesta que està en la tradició de F.A. Hayek. En la seva obra principal apareguda en 1962 “Capitalisme i llibertat”, Friedman explica les seves conviccions sobre la politica social, i expressa que el capitalisme no només representa el millor sistema econòmic sinó que també ofereix l'espai més apte per a la autorealització individual. L'advoca per l'abolició del salari mínim regulat, per l'anul·lació de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'accés a les professions (també per als metges), la privatització de la seguretat social, l'abolició de les restriccions a les importacions, etcètera. Friedman va arribar a ser famós especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educació (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famílies per sota de la línia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats.
Friedman, a més del seu significat com científic, figura entre els economistes més coneguts del segle XX, especialment per la seva emergència política col·laborant en els projectes de tendencies conservadores, autoritaris i antikeynesianes dels anys ´70 i ´80. L'assessorament a la dictadura militar xilena de Pinochet en els anys 1970 a través dels cridats “Xicago Boys” van significar que per primera vegada les idees de Friedman es van dur a la practica amb conseqüències desastroses per a la població i amb indubtables beneficis per als interessos nord - americans (Banana Fruits).
Friedman considera a la llibertat econòmica com una necessitat requerida per a la llibertat política, i no va oposar conceptes específics de llibertat a la imposició autoritària de les seves idees.
Friedman, Milton
ko:밀턴 프리드먼
ja:ミルトン・フリードマン
Estat__NOTOC__
::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química)
Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.
Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política.
Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals).
Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.
Organització política de l'estat
L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.
L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.
El estats del món
En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.
A
Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan
B
Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi
C
Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba
D
Dinamarca - Djibouti - Dominica
E
Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia
F
Fiji - Filipines - Finlàndia - França
G
Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana
H
Haití - Hondures - Hongria
I
Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia
J
Jamaica - Japó - Jordània
K
Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait
L
Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg
M
Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar
N
Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda
O
Oman
P
Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal
Q
Qatar
R
Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda
S
Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia
T
Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad
U
Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan
V
Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam
X
Xile - Xina - Xipre
Z
Zàmbia - Zimbabwe
Enllaços externs
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda
Articles relacionats
- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania
Categoria:Geografia
ja:国家
simple:State
th:รัฐ
IdeologiaLa ideologia és un conjunt organitzat d'idees d'un grup de la societat. La seva etimologia ve del grec ("eidos", idea, aparença + "logos" ciència, paraula) i la paraula va ser creada per Destutt de Tracy al segle XVIII. Explica la diferència de visions en política, filosofia o ètica i condiciona moltes de les decisions de l'individu, així es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista, de fonamentalista... La ideologia no sempre és conscient, ja que va lligada al judici sobre els fets i els altres.
Vegeu també: Ideologia política
Categoria:Sociologia
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland).
Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.
Història
Article principal: Història d'Alemanya
L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne".
Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més.
Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
- Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
- Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.
Govern i política
Article principal: Govern i política d'Alemanya
Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives.
En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.
Organització territorial
Comissió Europea
Economia
Article principal: Economia d'Alemanya
Categoria:Alemanya
als:Deutschland
fiu-vro:S'aksamaa
ja:ドイツ
ko:독일
ms:Jerman
roa-rup:Ghirmânii
simple:Germany
th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี
zh-min-nan:Tek-kok
Àustria
Àustria (en alemany Österreich ) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.
- Capital: Viena (1.825.287 habitants en l'àrea metropolitana)
Viena
Divisió administrativa
Àustria es divideix en nou länder o estats federats:
- Alta Àustria, capital: Linz
- Baixa Àustria, capital: Sankt Pölten
- Burgenland, capital: Eisenstadt
- Caríntia, capital: Klagenfurt
- Estíria, capital: Graz
- Salzburg, capital: Salzburg
- Tirol, capital: Innsbruck
- Viena, capital: Viena
- Vorarlberg, capital: Bregenz
Història
Artícle principal: Història d'Àustria
Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark.
Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat.
Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.
L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.
Economia
Artícle principal: Economia d'Àustria
Austria
Categoria:Unió Europea
als:Österreich
fiu-vro:Austria
ja:オーストリア
ko:오스트리아
ms:Austria
simple:Austria
th:ประเทศออสเตรีย
zh-min-nan:Tang-kok
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol
Categoria:Estats Units
ja:アメリカ合衆国
ko:미국
ms:Amerika Syarikat
simple:United States
th:สหรัฐอเมริกา
zh-min-nan:Bí-kok
GuerraLa guerra és l'enfrontament entre països, o d'altres organitzacions armades, amb l'ús de violència i d'armes.
De vegades, es fa la distinció entre conflictes armats i guerres. D'acord amb aquest punt de vista, un conflicte només seria una guerra si els bel·ligerants han fet una declaració formal de guerra.
Al llarg de la Història, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per mantenir o canviar balanços de poder, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes economiques o territorials, o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però amb un important factor econòmic.
Militarment, l'objectiu en la guerra és la victòria sobre l'enemic. Per això, cal establir una superioritat armamentística i humana, que obligui al contrari a la rendició o a proposar un armistici. La pràctica totalitat de guerres causen gran nombre de víctimes, no només entre els combatents, sinó també en la població civil. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, aquestes convencions s'ignoren molt sovint en la pràctica.
La diferència entre la guerra en aparença i la guerra a la pràctica es basa en que les parts enfrontades intenten mantenir una imatge d'honor i legitimitat de la seva causa, mentre practiquen una sistemàtica transgressió de tota norma de respecte humà. La guerra parteix de la visió més extrema de que la fi justifica els mitjans.
Enllaços relacionats
- Conflictes armats
Categoria:Guerra
ja:戦争
ms:Peperangan
simple:War
Ülkü Tamer(20 Şubat 1937, Gaziantep-
- )
Türk şair, yazar, gazeteci, çevirmen.
Şubat 1937 tarihinde Gaziantep'te doğdu. İstanbul’da Robert Kolej'i bitirdi. Bir süre İstanbul Üniversitesi Gazetecilik Enstitüsü'nde okudu. Çevirmenlik, aktörlük, yayın yönetmeliği yaptı.
Basılı ilk kitabı, on iki yaşında yazdığı tek perdelik bir okul oyunu idi. İlk şiiri 1954'te "Kaynak" dergisinde yayınlandı. A, Gösteri, Kaynak, Papirüs, Sanat Olayı, Yeditepe, Yelken, Yeni Dergi, Varlık dergilerinde çıkan şiirleri ile tanındı. 1959’da ilk şiir kitabı Soğuk Otların Altında’yı yayımladı. İkinci Yeni ile başladığı şiirinde, her zaman kendine özgü olmayı başardı.
Türkü, koşma tadında, masalların, doğa görüntülerinin, çocuksu duyarlığını yansıtan neşeli şiirler yazdı; zamanla şiirlerinde toplumsal kaygılarla ön plana çıktı, yalın bir dil kullandı. Kendi çocukluk dönemini yaşadığı yöreden yerel renkleri ve yaşama izlerini, şiirlerine taşıdı.
Şiirlerini Yanardağın Üstündeki Kuş, hikâyelerini Alleben Öyküleri adıyla bir araya topladı. Anılarının bir bölümü Yaşamak Hatırlamaktır adıyla kitaplaştı. Ülkü Tamer ayrıca yetmişin üstünde kitap çevirdi; şiir antolojileri hazırladı.
Eserleri
Şiirleri
- Soğuk Otların Altında (1959)
- Gök Onları Yanıltmaz (1960)
- Ezra ile Gary (1962)
- Virgülün Başından Geçenler (1965)
- İçime Çektiğim Hava Değil Gökyüzüdür (1966)
- Sıragöller (1974)
- Seçme Şiirler (1981)
- Yanardağın Üstündeki Kuş (1986, toplu şiirler)
Ödülleri
- 1965 Türk Dil Kurumu Çeviri Ödülü
- 1967 Yeditepe Şiir Armağanı
- 1991 Yunus Nadi Öykü Armağanı
Kategori:Türk şairlerKategori:Türk yazarlar
wycieczki szkolne webmaster slots gry strategiczne wegetarianizm
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Lohman
Lohman is a village located in Cole County, Missouri. As of the 2000 census, the village had a total population of 168.
Geography
2000
Lohman is located at 38°32'37" North, 92°21'53" West (38.543536, -92.364664).
According to the United States Census Bureau, the village has a total area of 1.2 Read More... |
Gilberto Rodríguez Orejuela
Gilberto Rodríguez Orejuela, alias "El Ajedrecista" ("The Chess Player"), is a 65 year-old Colombian drug lord, who led the Cali Cartel, based in the south part of Colombia, around the city of Cali.
According to some estimates, the Cali cartel controlled at its height 80% of the cocaine exports from Colombia to the 20th century.
The term was coined by Time publisher Henry Luce in a 1938 editorial. The editorial called upon the United States to enter World War II to defend democratic values. Luce, the son of a missionary, urged the United States to forsake isola
|
|
|
|
