Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Institució

Institució

Una institució és una organització social dotada d'un determinat poder sobre la vida d'un grup d'individus. Pot estar creada per l'Estat o pels ciutadans però sempre té afanys oficialista i de permanència. Exemples d'institucions podrien ser l'església, l'escola o l'exèrcit. És un dels principals objectes d'estudi de la sociologia i també de la història, ja que la seva evolució classifca els diferents períodes o sistemes.

Estat

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs


- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats


- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
  - Llistat de països per superfície
  - Llistat de països per població
  - Llista de països per PIB (PPA)
  - Llista de països per PIB (nominal)
  - Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
  - Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
  - Àfrica
  - Amèrica
  - Àsia
  - Europa
  - Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Església


- arquitectura i religió: una església és un temple on els cristians es reuneixen i celebren culte. Vegeu església (arquitectura).
- religió: institució administrativa i jeràrquica de govern de qualsevol congregació de fidels cristians
- religió: congregació dels fidels cristians en virtut del baptisme. Vegeu Església universal.
- religió: conjunt del clergat i poble d'un país on el cristianisme té adeptes. Vegeu clergat.
- religió: estat eclesiàstic que comprèn a tots els ordenats.
- religió: govern eclesiàstic general del Summe Pontífex, concilis i prelats.
- religió: capítol de les catedrals o col·legiates.
- religió: diòcesi, territori i llocs de la jurisdicció dels prelats, o conjunt dels seus súbdits. Vegeu diòcesi.
- religió: Cada una de les comunitats cristianes que es defineixen com a església. Vegeu comunitat cristiana.
- religió: Immunitat de què s'acull a sagrat.

Vegeu també

Es distingeix en l'àmbit espiritual entre:
- Església militant
- Església triomfant categoria:cristianisme

Escola

Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees. Actualment s'utilitza l'abreviació CEIP, de Centre d'Ensenyament Infantil i Primària per a designar aquests centres. El terme escola s'aplica a tots els nivells d'estudis: escola d'infants (o escoleta), escoles primàries o secundàries, escoles universitàries, escoles d'estiu, escoles d'adults, autoescoles, escoles d'idiomes, de música, etc. El terme col·legi és més restrictiu i s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a nens i joves. També existeix el temer col·legi major, que és una residència d'estudiants, generalment universitaris.

L'Escola en l'educació bàsica i obligatòria

El terme escola i col·legi s'utilitza fonamentalment per a les institucions encarregada de donar una educació formal als alumnes, sobretot nens i joves. Acostuma a tenir com a referents: un centre educatiu on es desenvolupen les classes, un conjunt de mestres o professors, un curriculum a impartir (fixat en gran mesura per l'administració política amb les competències en educació del territori) i un projecte educatiu que defineix els objectius i l'orientació de l'escola. Les famílies deleguen en l'escola gran part de l'ensenyament dels seus fills i per tant l'escola es fixa com a metes l'adquisició d'aprenentatges bàsics per a continuar estudiant (dividits en nivells o cursos) o bé necessaris per inserir-se a la societat amb èxit i una correcta socialització a través de les normes i les relacions entre els grups. Es fa distinció entre escola pública, concertada o privada segons la financiació i titularitat del centre. També es pot classificar en comprensiva o no en funció del tipus d'alumnat i d'agrupació. Moltes de l'escoles arreu del món s'identifiquen amb una ideologia o religió determinada. I per últim existeixen les anomenades escoles especials, centres on estudien alumnes discapacitats o especialment dotats en algun àmbit.

Vegeu també


- Educació
- Universitat categoria:Educació ja:学校 ko:학교 ms:Sekolah simple:School

Sociologia

La sociologia és la ciència del fet social, i especialment la ciència de la societat humana. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La sociologia és una de les ciències del significat. La sociologia va néixer al segle XIX com l'expressió científica del positivisme d'August Comte, i va adquirir la maduresa amb la sociologia marxista. Des d'un bon començament apareixen diverses branques com l'estructuralisme o el funcionalisme, cadascuna amb les seves tesis, hipòtesis i anàlisis.

Paradigmes dominants

La varietat del camp d'estudi explica la varietat d'enfocaments i mètodes d'anàlisi però hi ha dos paradigmes dominants: l'holístic i l'atomista.
- Paradgima holístic: Creu que la societat és un tot superior a la suma de totes les accions, persones i conceptes. Aquest tot preexisteix a l'home, que s'hi ha d'adaptar (procés de socialització), sovint amb coerció, en sigui o no conscient. L'èmfasi de l'estudi estarà en les relacions de la història i les institucions.
- Paradigma atomista: Cada individu és com un àtom de la societat, amb la seva especifictat. La societat s'explica pel conjunt de relacions de les persones, en sentit ampli. L'investigador s'ha de fixar doncs en l'acció social, buscant les causes i conseqüències d'allò que fem com a individus.

Sociòlegs importants


- Herbert Spencer
- Karl Marx i Friedrich Engels
- Ferdinand Tönnies
- Émile Durkheim
- Georg Simmel
- Vilfredo Pareto
- Max Weber
- Pierre Bourdieu
- Manuel Castells
- Ulrich Beck
- Anthony Giddens
- Salvador Giner
- Jesus M. de Miguel

Articles relacionats


- Grups i moviments socials
- Augment demogràfic
- Sociolingüística
- Psicologia

Enllaços externs


- [http://www.cis.es/ Web del Centre de Investigacions Sociològiques] Categoria:Sociologia ja:社会学 ko:사회학 ms:Sosiologi simple:Sociology th:สังคมวิทยา

Història

La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis escrits. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica. En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la Informació sobre el passat (per exemple, Història Natural, o Història Geològica de la Terra).

Etimologia

El terme català "història" prové del llatí historia, que significa "narrativa, relat", i aquest del grec antic ἱστορία historía, que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història, registres o narrativa", del verb ἱστορεῖν historeîn "investigar," i aquest derivat de ἵστωρ hístōr "savi", "testimoni" o "jutge".

Classificació d'història

Termes cronològics


- època
- mil·lenni
- segle
- dècada
- any

Classificació per període


- Prehistòria
- Edat Antiga
- Edat Mitjana
- Edat Moderna
- Edat Contemporània

Classificació geogràfica


- Història universal
- Història d'Amèrica
- Història d'Europa
- Història d'Àsia
- Història d'Àfrica
- Història d'Oceania
- Història de l'Antàrtida Com a subcategories de la Història d'Europa, en trobem: Història de Catalunya, Història d'Andorra, Història del País Valencià i Història de les illes Balears.

Classificació per àrea d'estudi


- Història del cristianisme
- Història de la filosofia
- Història de la tecnologia et al.

Ciències auxiliars de la Història

La història fa servir ciències auxiliars per obtenir les dades que elabora. Aquestes en són algunes:
- Arqueologia
- Biografia
- Genealogia
- Heràldica
- Historiografia
- Numismàtica
- Vexil·lologia

Vegeu també


- Esdeveniments classificats segons el dia de l'any Categoria:Història fiu-vro:Aolugu ja:歴史 ko:역사 ms:Sejarah simple:History th:ประวัติศาสตร์ zh-min-nan:Le̍k-sú

Blowing Snow Advisory

See Severe weather terminology for a comprehensive article on related weather terms. ---- A Blowing Snow Advisory is issued by the National Weather Service of the United States when wind driven snow reduces surface visibility and possibly hampers traveling. Blowing snow may be falling snow, or snow that has already accumulated but is picked up and blown by strong winds.

External links


- [http://www.nws.noaa.gov/ National Weather Service]
- [http://www.fema.gov Federal Emergency Management Agency] Category:Weather warnings and advisories

poker appartamenti bruxelles piesni gry sportowe best online casino










































:: RELATED NEWS ::
Kaikuluotaus
Kaikuluotaus on tekniikka, joka hyödyntää äänen etenemistä ja heijastumista esineiden ja asioiden paikallistamiseen, useimmiten veden alla. Kaikuluotausta käytetään merenpohjan kartoittamiseen, hylkyjen etsimiseen, vihollisen laivojen ja sukellusveneiden seurantaan sekä kalaparvien löytämiseen. Kaikuluotain eli sonar (lyhennys sanoista "sound navigation and ranging") lähettää äänipulssin, "pingin" ja kuuntelee heijastunutta änipulssia vedenalaisella mikrofonilla eli
Viettipohja
Viettipohja liittyy Sigmund Freudin ns. psyyken strukturaaliseen malliin, jossa idissä on kaikki psyykkinen energia lähinnä libidon, mutta myös thanatoksen alaisena. Libido on sama kuin seksuaalivietti. Thanatos taas on "kuoleman vietti". Thanatos ei kuitenkaan tarkoita välttämättä juuri kuolemaa, vaan saattaa viitata haluun päästä rauhaan esimerkiksi häiritsevästä ajatuksesta tai todellisesta häi
Piikivi
Piikivi on kalkkikiven keskelle muodostunut kvartsisaostuma. Piikivet olivat kivikaudella arvokkaita, koska niiden lohkopinnat ovat terävä ja sopivat työkaluiksi. Piikiven iskusta syntyy helposti kipinä, ja pientä piikivenkappaletta käytettiin tuliaseiden sytyttimessä 1700-luvulle asti ("piilukko"). Suomen kivikautinen väestö hankki piikivensä ulkomalta: Venäjältä tai Keski-Euroopasta.
Martinkirkko
Martinkirkko on 12. marraskuuta 1933 käyttöön vihitty turkulainen kirkkorakennus. Martin seurakunta oli perustettu jo kahdeksan vuotta aiemmin, vuonna 1921. Kirkko on nimetty uskonpuhdistaja Martti Lutherin mukaan. Kirkko sijaitsee Turun Martti-kaupunginosassa Aurajoen eteläpuolella.

Aiheesta muualla

Mahaleo
Mahaleo on madagaskarilainen maailmanmusiikkiyhtye. Sen keulahahmo on Dama Mahaleo (oikea nimi Rasolofondraosolo Zafimahaleos, s. 26. toukokuuta 1954), joka muun muassa säveltää yhtyeen materiaalin. Hän perusti Mahaleon Madagaskarilla toukokuussa 1972. Yhtyeen musiikki lauletaan malagassin kielellä.
Säilömuisti
Säilömuistia (LTM = Long Term Memory) voidaan kutsua myös pitkäkestoiseksi muistiksi. Sen kapasiteetti on ääretön, tilaa on aina käytettävissä. Säilömuistia ei voi kuitenkaan verrata aivan varastoon, jossa tavara säilyy, kunnes se sieltä otetaan. Kun pitkäaikaisen muistin aineksia käytetään, niin hermosolujen väliset yhteydet vahvistuvat ja muistista palauttaminen helpottuu. Muistihakua helpottavat myös muistiin panemisen yhteydessä tapahtuneet voimakkaat tunne- ja aistikokemuksem
Sigma Draconis
Sigma Draconis (σ Dra / σ Draconis) (Alsafi, Athafi) on Lohikäärmeen tähtikuviossa sijaitseva Aurinkoa kevyempi tähti, joka näkyy himmeänä. Tämä oranssi pääsarjan tähti muistuttaa jossain määrin Aurinkoa ja on melko lähellä meitä.

Numerotietoja Sigma Draconiksesta


- etäisyys valovuosina 18,78
- etäisyys
Valmet Tuuli II
Valmet Tuulen suunnittelu alkoi Valtion lentokonetehtaalla helmikuussa 1941. Suunnittelua johti dipl.ins. Martti Vainio. Kone oli alatasoinen peräkkäinistuttava koulukone. Suomen ilmavoimat tilasivat prototyyppi, Tuuli I, elokuussa 1942. Sen suunnittelu ja rakentaminen loppui keväällä 1944. Tuuli I konetta ei koskaan rakennettu. 1944 VL muuttui osaksi Valtion metallitehtaita (Valmet) ja siksi prototyyppikin tuli Valmetin ensimmäi
Työmuisti
Työmuisti käsittelee joko aistihavaintojemme tuomaa materiaalia tai säilömuistista palauttamaamme materiaalia. Työmuistin kapasiteetti on hyvin rajallinen, vaihtelee noin seitsemän yksikön paikkeilla (+/- 2). Alan Baddleyn mukaan työmuistilla on kaksi "orjayksikköä" eli näköaistin visuospatiaalinen työpöytä ja kuuloaistin fonologinen
Nieuport 21
Nieuport 10 oli ranskalainen ensimmäisen maailmansodan aikainen tiedustelukone.

Taustaa

Koneen suunnitteli Gustafe Delage ja sen ensilento tapahtui 1914. Kone toimi tiedustelukoneena ja hävittäjä 1914-15 Ranskan ilmavoimissa. Lisenssivalmistusta oli Italiassa ja Venäjällä.

Tekniikkaa


- kaksitaso
- 2-paikkainen
- Le Rhone C-tähtimoottori, 80 hv
- lentopaino 658 kg
- kärkiväli 7,8 m
- pituus 6,9 m
- korkeus 2,65 m
- huippunopeus 140 km/h
- lentomatka 250 km

Käyttö Suomessa

Valkoiset saivat haltuuns
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org