:: wikimiki.org ::
| Isòtop |
IsòtopEls isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent pes atòmic. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
Les propietats químiques dels isòtops d'un mateix àtom són les mateixes. En canvi, les propietats físiques dels nuclis atòmics poden ser molt diferents. Per exemple, el temps de vida mitjana dels isòtops 12 i 14 del carboni és molt diferent, cosa que es pot aprofitar per datar mostres d'interès històric o arqueològic d'origen orgànic.
Enllaços externs
- [http://chemlab.pc.maricopa.edu/periodic/periodic.html Taula periòdica amb informació detallada dels isòtops (en anglès)]
Categoria:Química Categoria:Física nuclear
ja:同位体
ko:동위원소
simple:Isotope
th:ไอโซโทป
Elements químicsEls elements químics són substàncies que no es poden separar en d'altres de més simples. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen més de 100 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Llistat alfabetic dels elements quimics
- Actini (Ac)
- Alumini (Al)
- Americi (Am)
- Antimoni (Sb)
- Argent o Plata (Ag)
- Argó (Ar)
- Arsènic (As)
- àstat (At)
- Bari (Ba)
- Beril·li (Be)
- Berkeli (Bk)
- Bismut (Bi)
- Bohri (Bh)
- Bor (B)
- Brom (Br)
- Cadmi (Cd)
- Calci (Ca)
- Californi (Cf)
- Carboni (C)
- Ceri (Ce)
- Cesi (Cs)
- Clor (Cl)
- Cobalt (Co)
- Coure (Cu)
- Criptó (Kr)
- Crom (Cr)
- Curi (Cm)
- Darmstadi (Ds)
- Disprosi (Dy)
- Dubni (Db)
- Einsteini (Es)
- Erbi (Er)
- Escandi (Sc)
- Estany (Sn)
- Estronci (Sr)
- Europi (Eu)
- Fermi (Fm)
- Ferro (Fe)
- Fluor (F)
- Franci (Fr)
- Fòsfor (P)
- Gadolini (Gd)
- Gal·li (Ga)
- Germani (Ge)
- Hafni (Hf)
- Hassi (Hs)
- Heli (He)
- Hidrogen (H)
- Holmi (Ho)
- Indi (In)
- Iode (I)
- Iridi (Ir)
- Iterbi (Yb)
- Itri (Y)
- Lantani (La)
- Laurenci (Lr)
- Liti (Li)
- Luteci (Lu)
- Magnesi (Mg)
- Manganès (Mn)
- Meitneri (Mt)
- Mendelevi (Md)
- Mercuri (element) (Hg)
- Molibdè (Mo)
- Neodimi (Nd)
- Neptuni (Np)
- Neó (Ne)
- Niobi (Nb)
- Nitrogen (N)
- Nobeli (No)
- Níquel (Ni)
- Or (Au)
- Osmi (Os)
- Oxigen (O)
- Pal·ladi (Pd)
- Platí (Pt)
- Plom (Pb)
- Plutoni (Pu)
- Poloni (Po)
- Potassi (K)
- Praseodimi (Pr)
- Prometi (Pm)
- Protactini (Pa)
- Radi (Ra)
- Radó (Rn)
- Reni (Re)
- Rodi (Rh)
- Roentgueni (Rg)
- Rubidi (Rb)
- Ruteni (Ru)
- Rutherfordi (Rf)
- Samari (Sm)
- Seaborgi (Sg)
- Seleni (Se)
- Silici (Si)
- Sodi (Na)
- Sofre (S)
- Tal·li (Tl)
- Tàntal (Ta)
- Tecneci (Tc)
- Tel·luri (Te)
- Terbi (Tb)
- Titani (Ti)
- Tori (Th)
- Tuli (Tm)
- Tungstè o wolframi(W)
- Ununhexi (Uuh)
- Ununbi (Uub)
- Ununocti (Uuo)
- Ununpenti (Uup)
- Ununquadi (Uuq)
- Ununsepti (Uus)
- Ununtri (Uut)
- Urani (U)
- Vanadi (V)
- Xenó (Xe)
- Zinc (Zn)
- Zirconi (Zr)
Articles relacionats
- Element pesant
Categoria:Química
Categoria:Elements químics
Categoria:Llistats
ja:元素
ko:화학 원소
ms:Unsur kimia
simple:Element
th:ธาตุเคมี
Nombre atòmicEl nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic. S'utilitza per classificar els elements químics coneguts en la taula periòdica.
Llista d'elements químics per nombre atòmic
Articles relacionats
: Taula periòdica
: llista d'elements per símbol
: element químic; conté una llista d'elements per nom
Categoria:Propietats químiques
Categoria:Llistats
als:Ordnungszahl
ja:原子番号
ko:원자 번호
th:เลขอะตอม
Nucli atòmicEl nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Està format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable, però sempre més neutrons que protons. En són una excepció el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un únic protó i els dels àtoms més lleugers, en què el nombre de protons i el de neutrons és igual. El nombre de protons s'anomena nombre atòmic) i és el paràmetre que determina a quin element químic correspon l'àtom. El nombre de neutrons d'àtoms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre de neutrons, s'anomenen isòtops.
La força que manté units els barions que formen el nucli atòmic, els quals s'anomenen nucleons, és la força nuclear forta.
Alguns àtoms es descomponen espontàniament mitjançant processos radioactius que consisteixen en l'emissió d'electrons (rajos beta) o nuclis d'heli (rajos alfa) altament energètics. Alguns nuclis són extremadament estables, en canvi d'altres es descomponen molt ràpidament. L'estabilitat d'un nucli atòmic depèn del nombre total de nucleons (els elements de nombre atòmic superior al del plom són tots radioactius i el plom i els que tenen un nombre atòmic inferior no ho solen ser) i també de la proporció entre el nombre de protons i neutrons: per això en un mateix element, diferents isòtops poden tenir una vida mitjana diferent.
Pàgina que s'hi relaciona:
- escorça atòmica
Categoria:Àtom
Categoria:Física nuclear
ja:原子核
ko:원자핵
th:นิวเคลียสอะตอม
Neutró
El neutró és una partícula subatòmica sense càrrega elèctrica i de massa similar a la del protó. El neutró es classifica com a barió, i esta compost per tres quarks (udd).
El neutró, juntament amb el protó, forma part dels nuclis de la majoria d'àtoms, excepte l'isòtop més comú de l'hidrogen, (H), format per un sol protó.
Fora del nucli, els neutrons son inestables, i tenen una vida mitjana d'aproximadament quinze minuts (τn = 886,7±1,9 s).
Els neutrons estan sotmesos a les forces dèbil, forta i gravitatòria. La força electromagnètica, s'unifica parcialment amb la dèbil a altes energies; o dit d'una altra manera, a distancies menors que el diàmetre d'un protó, les dues forces son només dos aspectes d'una força, la força electrodèbil. D'aquesta manera el neutró, encara que la suma de les carregues elèctriques dels seus components, els quarks, és nul·la, està també sotmès a la interacció electromagnètica.
Categoria:Àtom
Categoria:Física nuclear
Categoria:Física de partícules
ja:中性子
ko:중성자
th:นิวตรอน
Àtom
Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques.
En general, els àtoms estan composat per tres tipus de partícules subatòmiques. La relació entre aquestes són les que confereixen a un àtom les seves característiques;
- Electrons, tenen càrrega negativa i són les més lleugeres.
- Protons, tenen càrrega positiva i són unes 1836 vegades més pesats que els electrons.
- Neutrons, no tenen càrrega elèctrica i pesen aproximadament el mateix que els protons.
Als protons i neutrons, se'ls anomena nucleons, ja que es troben agrupat al centre de l'àtom, formant el nucli atòmic, que és la part més pesada de l'àtom. Orbitant al voltant d'aquest nucli, s'hi troben els electrons.
Propietats
Els àtoms són les unitats bàsiques de la química, i es conserven durant les reaccions químiques, durant les quals els àtoms es reorganitzen, canviant els enllaços entre ells, però no es creen ni es destrueixen. Els àtoms s'agrupen formant molècules i altres tipus de materials. Cada tipus de molècula és la combinació d'un cert nombre d'àtoms disposats d'una manera concreta. Per exemple la molècula d'aigua (H2O) conté dos àtoms d'hidrogen enllaçats a un d'oxigen, i la molècula de metà (CH4) conté sempre quatre àtoms d'hidrogen, units a un de carboni.
- Nombre atòmic, es representa amb la lletra Z, indica la quantitat de protons que presenta un àtom, que és igual a la d'electrons. Tots els àtoms amb un mateix numero de protons pertanyen al mateix element i tenen les mateixes propietats químiques. Per exemple tots els àtoms amb un protó seran d'hidrogen (Z=1), tots els àtoms amb dos protons seran d'heli (Z=2), i així successivament.
- Nombre màssic, es representa amb la lletra A, i fa referència a la suma de protons i neutrons que conté l'element. Dos àtoms amb el mateix numero de protons, però diferent nombre de neutrons, direm que són isòtops. Els isòtops d'un mateix element, tenen unes propietats químiques i físiques molt semblants entre si. Per exemple el proti és l'isòtop de l'hidrogen amb un protó i un neutró (Z=1, A=2) i el deuteri és l'isòtop de l'hidrogen amb un protó i dos neutrons (Z=1, A=3).
Els àtoms, tenen el mateix nombre de protons i d'electrons. Així l'hidrogen (H) té un protó i un electró, i l'oxigen (O) té vuit protons i vuit electrons. Quan arrenquem un o més electrons d'un àtom es forma un ió positiu, o catió, per exemple al arrencar un electró de l'hidrogen es forma H+. Quan es dóna el procés invers, i un àtom adquireix electrons, es forma un ió negatiu o anió, per exemple quan un àtom d'oxigen captura dos electrons es forma l'anió O2-.
La massa d'un àtom equival a dividir un nombre de grams igual al nombre de barions del seu nucli per el nombre d'Avogadro. Això vol dir que és quasi proporcional al nombre de barions del nucli.
Les dimensions dels àtoms són de l'ordre de l'Àngstrom. Seran més grans quan més avall i a l'esquerra es trobin en la taula periòdica, és a dir quan més protons i neutrons continguin, amb els seus corresponents electrons.
També es poden formar àtoms d'antimatèria, formats per antiprotons, antineutrons i antielectrons (positrons).
Història
El concepte d'àtom va ser ja proposat per filòsofs grecs com Demòcrit i els Epicuris. No obstant això va ser oblidat fins que el químic anglès John Dalton va revisar la idea en la seva teoria atòmica. En el segle XIX, gràcies als treballs d'Avogadro, es va començar a distingir entre àtoms i molècules. La visió moderna de la seva estructura interna va haver d'esperar fins a l'experiment de Rutherford el 1911 i el model atòmic de Bohr. Posteriors descobriments científics, com la teoria quàntica, i avanços tecnològics, com el microscopi electrònic, han permès conèixer amb major detall les propietats físiques i químiques dels àtoms.
Atom
ja:原子
ko:원자
ms:Atom
simple:Atom
th:อะตอม
Física
La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia)
Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme.
La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.
Visió general de la investigació en la física
Física clàssica
La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.
Física moderna
La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats.
Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.
Física teòrica i experimental
La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors.
En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.
Enllaços relacionats
- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
- Mecànica quàntica
- Teoria de la relativitat
- Teoria dels camps quàntics
- Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica
Enllaços externs
- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física]
Categoria:Física
als:Physik
ja:物理学
ko:물리학
ms:Fizik
simple:Physics
th:ฟิสิกส์
zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k
Nucli atòmicEl nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Està format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable, però sempre més neutrons que protons. En són una excepció el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un únic protó i els dels àtoms més lleugers, en què el nombre de protons i el de neutrons és igual. El nombre de protons s'anomena nombre atòmic) i és el paràmetre que determina a quin element químic correspon l'àtom. El nombre de neutrons d'àtoms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre de neutrons, s'anomenen isòtops.
La força que manté units els barions que formen el nucli atòmic, els quals s'anomenen nucleons, és la força nuclear forta.
Alguns àtoms es descomponen espontàniament mitjançant processos radioactius que consisteixen en l'emissió d'electrons (rajos beta) o nuclis d'heli (rajos alfa) altament energètics. Alguns nuclis són extremadament estables, en canvi d'altres es descomponen molt ràpidament. L'estabilitat d'un nucli atòmic depèn del nombre total de nucleons (els elements de nombre atòmic superior al del plom són tots radioactius i el plom i els que tenen un nombre atòmic inferior no ho solen ser) i també de la proporció entre el nombre de protons i neutrons: per això en un mateix element, diferents isòtops poden tenir una vida mitjana diferent.
Pàgina que s'hi relaciona:
- escorça atòmica
Categoria:Àtom
Categoria:Física nuclear
ja:原子核
ko:원자핵
th:นิวเคลียสอะตอม
Vida mitjanaDonada una mostra de partícules, el temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula és el temps que transcorre entre un temps de referència i la desaparició d'aquella partícula de la mostra. Normalment, aquest terme s'utilitza relacionat amb el decaïment exponencial.
En física nuclear, el terme «vida mitjana» ens dóna una idea del valor mitjà del temps d'existència d'un radioisòtop abans de desintegrar-se. No s'ha de confondre amb el període de semidesintegració; són termes relacionats però diferents.
La vida mitjana en el decaïment exponencial
Tal i com mostren els càlculs (a baix), la vida mitjana τ d'uns elements el nombre dels quals decau exponencialment és igual a la inversa de la constant de desintegració λ. Per tant, és el temps necessari perquè el nombre d'elements es redueixi en un factor e i es relaciona amb el període de semidesintegració segons la fòrmula següent:
:
Càlcul de τ
Notació:
- N(t) és el nombre d'elements de la mostra a l'instant de temps t.
- és el nombre inicial (a t = 0) d'elements de la mostra.
- λ és la constant de desintegració.
Durant un període diferencial de temps dt, el nombre d'elements que desapareixen de la mostra dN és igual però de signe oposat a la variació de població de la mostra:
:
(suposem que λ és constant)
La solució d'aquesta equació diferencial ens dóna la variació de la població amb el temps:
:
Per a calcular la vida mitjana τ, és a dir, la duració promig d'una partícula d'entre el conjunt de partícules inicials, podem fer:
Ara integrem per parts i ens queda:
:
Categoria:Química nuclear
Categoria:Física nuclear
HistòriaLa història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis escrits. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.
En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la Informació sobre el passat (per exemple, Història Natural, o Història Geològica de la Terra).
Etimologia
El terme català "història" prové del llatí historia, que significa "narrativa, relat", i aquest del grec antic ἱστορία historía, que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història, registres o narrativa", del verb ἱστορεῖν historeîn "investigar," i aquest derivat de ἵστωρ hístōr "savi", "testimoni" o "jutge".
Classificació d'història
Termes cronològics
- època
- mil·lenni
- segle
- dècada
- any
Classificació per període
- Prehistòria
- Edat Antiga
- Edat Mitjana
- Edat Moderna
- Edat Contemporània
Classificació geogràfica
- Història universal
- Història d'Amèrica
- Història d'Europa
- Història d'Àsia
- Història d'Àfrica
- Història d'Oceania
- Història de l'Antàrtida
Com a subcategories de la Història d'Europa, en trobem: Història de Catalunya, Història d'Andorra, Història del País Valencià i Història de les illes Balears.
Classificació per àrea d'estudi
- Història del cristianisme
- Història de la filosofia
- Història de la tecnologia et al.
Ciències auxiliars de la Història
La història fa servir ciències auxiliars per obtenir les dades que elabora. Aquestes en són algunes:
- Arqueologia
- Biografia
- Genealogia
- Heràldica
- Historiografia
- Numismàtica
- Vexil·lologia
Vegeu també
- Esdeveniments classificats segons el dia de l'any
Categoria:Història
fiu-vro:Aolugu
ja:歴史
ko:역사
ms:Sejarah
simple:History
th:ประวัติศาสตร์
zh-min-nan:Le̍k-sú
Química OrgànicaLa Química orgànica és la branca de la Química que s'ocupa de l'estudi de les molècules formades bàsicament per àtoms de carboni (excepte el monòxid de carboni i el diòxid de carboni). Algunes de les classes de compostos considerats com a orgànics són:
- Compostos alifàtics
- Compostos aromàtics
- Heterocicles
- Biopolímers (per exemple l'ADN i l'ARN, i els polipèptids (proteïnes).
- Composts organometàl·lics
El carboni es pot combinar per formar cadenes i anells de diferents grandàries. Combinant carboni i altres elements (sobretot, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre, fòsfor i halògens) es pot crear un nombre de compostos químics enorme, gairebé il·limitat. Habitualment, els compostos orgànics són sensibles a la calor i es descomponen abans d'arribar als 300 °C. Tendeixen a ser poc solubles en aigua, i són solubles en solvents orgànics, tot i que aquestes propietats depenen força de cada compost.
Vegeu també
- Nomenclatura orgànica
- Grup funcional
Categoria:Química orgànica
ja:有機化学
ko:유기 화학
ms:Kimia organik
simple:Organic chemistry
Categoria:Física nuclearVegi's física nuclear i àtom.
Categoria:Física
ko:분류:핵물리학
Vernet
Esistono diversi comuni francesi con questo nome:
- Le Vernet (Allier)
- Le Vernet (Ariège)
- Le Vernet (Alpi dell'Alta Provenza)
- Le Vernet (Alta Garonna)
- Le Vernet (Alta Loira)
Altri comuni francesi
- Le Vernet-Sainte-Marguerite, comune francese del dipartimento del Puy-de-Dôme
- Vernet-la-Varenne, comune francese del dipartimento del Puy-de-Dôme
- Vernet-les-Bains, comune francese del dipartimento dei Pirenei orientali
online casinos gry zrcznociowe Gry sylwester w grach kreatyna
|
|
|
|
|
