Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Italià

Italià

L'italià és una llengua romànica (o grup de llengües) oriental parlada a bona part d'Itàlia, a Suïssa, a part d'Eslovènia, i a Còrsega. Aquesta llengua presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre sí que no pas el portuguès i el castellà. Els dialectes italians es poden classificar en:
- dialectes padans: inclou el piemontès, el lígur, el lombard, el emilià etc.
- dialectes vènets: inclou el venecians.
- dialectes italians central: inclou el toscà, el cors, el romà, etc.
- dialectes sud-italians: inclou el napolità, el calabrès, l'apul·liès i el sicilià. De tots aquests, el que té més reconeixement d'idioma és el cors. El sicilià va tenir una literatura pròpia a l'edat mitjana. Per altra banda, el sard, parlat a Sardenya, és una llengua clarament diferenciada de l'italià. La llengua italiana estàndar es fonamenta en el toscà, si bé adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps recents, del romà. Categoria:Llengües romàniques als:Italienische Sprache ja:イタリア語 ko:이탈리아어 simple:Italian

Llengua Romànica

Les llengües romàniques són totes aquelles llengües que provenen de l'evolució del llatí vulgar, estès per bona part del que fou l'Imperi Romà, i que hom engloba actualment com una família lingüística dins de la branca itàlica de les llengües indoeuropees. Gairebé totes les llengües romàniques són contigües i sovint formen un continu dialectal que en fa difícil una diferenciació precisa. Així, no existeix un consens universal sobre quines són les llengües romàniques (i què en són mers dialectes), essent sovint més un debat polític que no pas estríctament lingüístic. Anàlogament, la seva classificació en sub-famílies no gaudeix tampoc de consens. Així i tot, una possible llista de les llengües i les seves relacions és:
- grup oriental
  - romanès
-
- grup occidental
  - dàlmata (E)
  - istriot
  - italià
  - judeoitalià
  - napolità
  - sicilià
  - grup ibero-romànic
    - occidental
      - galaico-portuguès
      -
- fala
      -
- gallec
      -
- portuguès
      - astur-lleonès
      -
- asturià
      -
- lleonès
      -
- mirandès
      - castellà
      -
- espanyol
      -
- extremeny
      -
- judeocastellà (lladino)
    - oriental
      - català (català-valencià-balear)
      - judeocatalà (qatalanit, catalanic)
    - occità
      - gascó
      - alvernès
      - llemosí
      - vivaro-alpí
      - llenguadocià
      - provençal
      - shuadit (judeoprovençal).
  - grup pirenaic
    - aragonès
    - mossàrab (E)
  - grup gal.lo-romànic
    - francès
      - francès
      - francoprovençal
      - zarphatic (judeofrancès)
  - grup reto-romànic
    - friülès
    - ladí
    - romanx
- grup meridional
  - sard
  - cors Hi ha dialectes pels quals de vegades es reclama l'estatus de llengua a part. Seria el cas del való (respecte el francès), el gascó (respecte l'occità), l'àstur-lleonès (respecte l'espanyol i amb forta influència galaico-portuguesa), l'aragonès (respecte l'espanyol i amb forta influència catalana i gascona), el sicilià (respecte l'italià) i els parlars romanesos al sud del Danubi. Val a dir, que l'arrel d'aquests debats és que els dialectes en qüestió, en molts casos, són llengües de transició entre dues altres llengües romàniques. En altres casos, les llengües de transició s'associen directament com a dialecte d'una de les implicades en la transició, com és el cas del panotxo, considerat dialecte de l'espanyol i llengua de transició entre l'espanyol i el català, o el benasquès, considerat generalment dialecte de l'aragonès o parlar de transició entre aragonès, català i gascó. D'altra banda, el fet que el portuguès i el gallec siguin dues llengües separades és també fortament debatut. Hi ha qui pensa que, sorgides d'un mateix parlar romanç (el galaico-portuguès), el gallec i el portuguès només són dues variants dialectals de la mateixa llengua: la segona que va seguir evolucionant lliurement i la primera que és el fruit de la pressió uniformitzadora d'Espanya, que l'ha dut fins i tot a adoptar una ortografia diferent. En contra del criteri de la major part de la comunitat científica, hom reclama a voltes com a llengües separades el valencià i el moldau malgrat el consens acadèmic que són, respectivament, dialectes del català i del romanès (escrit amb alfabet ciríl·lic entre 1940 i 1989).

Criolls

Arran de l'experiència colonialista de certs estats d'Europa a partir de finals del segle XV, les llengües romàniques s'estengueren arreu del planeta (especialment l'espanyol, el portuguès i el francès). A més però, donaren lloc a una sèrie de barreges (ja sigui amb llengües locals o altres llengües estrangeres) que hom coneix com a criolls. En són exemples (en negreta la llengua d'origen i entre parèntesi el país o territori on es parla):
- Basats en el francès
  - Crioll haitià
  - Patois (crioll de jamaica)
- Basats en l'espanyol
  - Chavacano (Filipines)
  - Palenquero (Colòmbia)
  - Yanito (Gibraltar)
- Basats en el portuguès
  - Papiamento (Antilles Neerlandeses i Aruba) Categoria:Llengües romàniques als:Romanische Sprachen ja:ロマンス語 simple:Romance languages

Suïssa

La Confederació Helvètica o Suïssa és un petit estat format per cantons confederats de la Europa Central, té per veïns a Alemanya, França, Itàlia, Àustria, i Liechtenstein. Aquest país té un forta tradició de neutralitat política i militar, però també de cooperació internacional, per això és la seu de moltes organitzacions internacionals. La versió llatina del seu nom oficial: Confoederatio Helvetica, evita escollir una de les quatre llengües oficials. La seva abreviació: CH, és la que es fa servir per identificar les pàgines referents a l'estat a Internet. Internet

Història

En 1291, representants dels tres cantons d'Uri, Schwyz i Unterwalden van signar la Carta de l'Aliança, que els va unir en la lluita en contra del govern dels Habsburg, els qui en aquell temps controlaven el tron alemany imperial del Sacre Imperi Romà. En la batalla de Morgarten en 1315, els suïssos van derrotar a l'exèrcit dels Habsburg assegurant així la seua quasi-independència com la Confederació Helvètica. En el Tractat de Westfàlia en 1648, els països europeus van reconèixer la independència de Suïssa del Sacre Imperi Romà i la seua neutralitat. En 1798, els exèrcits de la revolució francesa van conquerir Suïssa. El congrés de Viena de 1815 va restablir la independència suïssa i les potències europees van acceptar reconèixer permanentment la neutralitat suïssa. Suïssa va adoptar una constitució federal en 1848, reformada profundament en 1874, que va establir responsabilitat federal per als assumptes legals, de defensa i de comerç. Des de llavors és contínua la millora política, econòmica i social que ha caracteritzat Suïssa. Els suïssos són coneguts per la seua històrica neutralitat i per no haver participat militarment en cap de les guerres mundials. En 2002 Suïssa es va convertir plenament en membre de les Nacions Unides.

Govern i política

L'estructura de l'organització política de Suïssa es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació. Aquests tres àmbits gaudeixen d'una àmplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions té lloc en l'àmbit cantonal o municipal. Aquesta circumstància permet que el nivell més davall de l'esfera política nacional, el Municipi, tinga també un alt grau d'autonomia. Les matèries que el Municipi no estiga en condicions de reglamentar per si sol són assumides pel Cantón, les competències del qual, al seu torn, són complementades per les de la Confederació. Aquesta actitud de coordinació i suport es denomina subsidiarietat. Aquesta evita la preponderància d'una administració central i només concedeix accions de suport a la Confederació. Amb origen en el terme llatí "confederatio", el concepte de federalisme té com a finalitat la unió de ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per la mateixa. El federalisme suís es caracteritza pel seu interès a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer polític del país: prendre el nombre més gran possible de decisions de forma descentralitzada. El més alt poder legislatiu l'ostenta l'Assemblea Federal (Parlament), que està composta per dues Cambres (el Consell Nacional i el Consell dels Estats), igual que el seu model, l'òrgan legislatiu d'EUA. Els drets, comeses i competències d'ambdós Consells són idèntics. Els Parlamentaris desenvolupen les seues activitats polítiques paral·lelament a la seua vida professional i es reuneixen normalment quatre vegades a l'any en les sessions ordinàries (una cada tres mesos), que duren tres setmanes. El Govern de Suïssa està compost per un Col·legi, que en altres països és equiparable al Gabinet o Consell de Ministres, que consisteix de set membres que s'anomena Consell Federal. Aquest òrgan constitueix, des de 1848, l'executiu nacional. Cada any un d'aquests set membres es tria com a president del consell, encara que només exerceix una funció representativa. Els Suïssos amb dret a vot no sols poden influir en el marxa de la Confederació i dels Cantons a través de les eleccions, sinó també fent ús de dos instruments: la iniciativa i el referèndum.

Organització politicoadministrativa

Veure: Cantons de Suïssa Cantons de Suïssa La Confederació Helvètica es divideix en 26 cantons: Els cantons estan dividits en 2.889 municipis. Cada cantó té la seua pròpia constitució, poder legislatiu, govern i corts.

Geografia

El paisatge suís està caracteritzat pels Alps, una alta cadena muntanyosa que discorre a través de la zona central i sud del país. Entre els alts pics dels Alps Suïssos està el Pic Dufour que aconsegueix els 4.634 metres sobre el nivell del mar. En el Pic Dufour es troben nombroses valls i alguns fins i tot amb glacera. D'aqueix lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el Rin, el Roine, l'Inn, i l'Udolara o Ticino, aquests arriben fins a alguns llacs com per exemple el Llac Leman, el Llac de Zuric, Llac Neuchâtel, el Llac Constanza i el llac Verbà al cantó Ticino. La part del nord de Suïssa, la més poblada, és més oberta, però encara és mitjanament muntanyosa. El clima suís és normalment temperat, però pot variar molt depenent de la localitat, des del sever clima en les altes muntanyes fins a l'agradable clima mediterrani en el part sud.

Economia

Malgrat l'absència de recursos naturals, l'economía suïssa figura entre les més pròsperes i les més desenvolupades del món. Orientada als serveis, com els bancs i les assegurances, i la mecànica de precisió, el país produeix sobretot béns amb un fort valor afegit. El nivell de vida és un dels més elevats a Europa. A més, la seva estabilitat i la seva neutralitat han atirat un gran nombre de capitals estrangers i d'organitzacions internacionals com l'Organització de Nacions Unides. Desprès de varis anys d'un creixement feble o nul, l'any 2004 ha experimentat una alça del 1,7% i un PIB sobrepassant els 435 millons (CHF). La taxa d'atur queda particularment baixa ( al voltant d'un 3.5% al Juliol 2005) i una inflació relativament feble.

Cultura

2005 Suïssa ha sigut influenciada per diverses de les majors cultures europees, des de en els seus practiques culturals fins en els idiomes. En Suïssa hi ha quatre idiomes oficials: alemany al nord i centre del país (64%, groc), francès a l'oest (19%, emporpra), italià al sud (8%, verd) i una xicoteta minoria parla romanx en el cantó sud-est de Graubünden (<1%, vermell). L'alemany parlat és predominantment el dialecte suís conegut com a alemany suís, però en els mitjans de comunicació s'usa l'alt alemany. Una situació anàloga es presenta al sud, amb una diglòssia entre lombard e italià. Vegeu [http://lmo.wikipedia.org/Svízzera aquest article in lombard] per a informacions mes detallades. Molts suïssos parlen més d'un idioma; i el 20% de la població el conforma residents i treballadors temporals estrangers. La religió més seguida a Suïssa és el catolicisme romà a la qual pertany el 43% de la població, 35% protestantisme i a causa de la immigració s'ha establit l'Islam amb un 4% de la població i el catolicisme ortodox amb un 2%. L'estabilitat i prosperitat de Suïssa, combinada amb la seua diversitat de població ha portat que alguns descriguen al país com un estat consociacional. Els suïssos són reconeguts pels seus bancs, xocolates, formatges i rellotges. L'1 d'agost de cada any se celebra la Festa Nacional de Suïssa. Categoria:Suïssa als:Schweiz ja:スイス ko:스위스 ms:Switzerland simple:Switzerland th:ประเทศสวิตเซอร์แลนด์ zh-min-nan:Sūi-se

Còrsega

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud Nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 272.000 habitants (2004). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital n'és Ajaccio (o Aiacciu) i les ciutats principals són Bastia, Corte (o Corti) i Sartène (o Sartè).

Geografia

Sartène Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal també remarcar les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gordona, Pianosa, Montecristo, Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund, en canvi el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat).

Geologia

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:
- Còrsega cristal·lina
- Còrsega alpina
- Depressió central
- Plana oriental
- Còrsega calcària

Història

El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume II de Catalunya-Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II. L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei. El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart. El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos. L'illa passà de genovesos a francesos diversos cops fins que Napoleó l'annexionà a França el 1766.

Bibliografia


- GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4 Categoria:Regions de França Categoria:Illes ja:コルシカ島

Portuguès

El portuguès és una llengua romànica, derivada de l'antic galaicoportuguès, que també ha originat el gallec. Continua essent una llengua molt propera al gallec, i també al castellà. El portuguès és una de les llengües més parlades al món (cap a 176 milions de persones l'any 2000, segons la UNESCO), i la segona llengua romànica en nombre de parlants, després del castellà. Tot i que la llengua té el seu origen a Portugal, el nombre més gran de parlants és al Brasil. També es parla a Angola, Guinea Bissau, São Tomé i Príncipe, Timor Est, Cap Verd, Moçambic i Macau, antiga colònia portuguesa que actualment és una divisió administrativa especial de la Xina. També el parla una minoria de gent a Goa, a l'Índia. El portuguès també és la base de diversos idiomes criolls. És una de les llengües oficials de la Unió Europea i del Mercosur. Les varietats europea i brasilera del portuguès presenten diferències. Disposen de molt de vocabulari quotidià diferent, la pronúncia és més arcaïtzant en el brasiler, que no disposa d'unes vocals tan curtes i sons guturals, i hi ha algunes diferències menors d'ortografia.

Expressions bàsiques


- Bom-dia - Bon dia;
- Boa-tarde - Bona tarda;
- Boa-noite - Bona nit;
- Obrigado - Marcès – ;
- Tchau - Adeu;
- Por favor - Si us plau;
- Bem-vindo - Benvingut;
- Não o entendo - No l'entenc;
- Segunda-feira - Dilluns;
- Terça-feira - Dimartes;
- Quarta-feira - Dimecres;
- Quinta-feira - Dijous;
- Sexta-feira - Divendres;
- Sábado - Dissabte;
- Domingo - Diumenge.

Dialectes de la llengua portuguesa


- Caipira

Enllaços externs


- [http://www.travel.to/portuguese101/ Portuguese 101]
- [http://pt.wikipedia.com Wikipedia en portuguès]
- [http://groups.yahoo.com/group/portugues_asia/ português_ásia] Propagar e restaurar o português na Ásia
- [http://www.agal-gz.org/ Associació Gallega de la llengua] Categoria:Galaicoportuguès ja:ポルトガル語 ko:포르투갈어 simple:Portuguese language th:ภาษาโปรตุเกส zh-min-nan:Portugal-gú

Castellà

El castellà és un idioma originari de la regió de Castella (d'ací el seu nom), també anomenat espanyol, i parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països del continent americà per 330 milions de persones, i per 450 milions si s'inclouen els que la parlen com a segona llengua. Pertany al grup de les llengües indoeuropees, prové de l'evolució del llatí vulgar, però evidencia l'ocupació de l'àrab en la gran quantitat d'elements d'aquesta llengua.

Història

La llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del llatí vulgar, amb influència de les llengües cèltiques, del basc i de l'àrab. Algunes característiques del castellà inclouen la lenició (llatí: vita, castellà: vida), la palatalització (llatí: annum, castellà: año), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: terra, castellà: tierra; llatí: novo, castellà: nuevo); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques. Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica. El primer diccionari Llatí-Castellà (Gramática de la Lengua Castellana), es va publicar a Salamanca el 1492 per Elio Antonio de Nebrija. Després del segle XVI, la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'Àsia per la colonització espanyola. El segle XX, es va portar a la Guinea Equatorial i a la Sàhara Occidental.

Distribució Geogràfica

El castellà és una de les llengües oficials de les Nacions Unides, de la Unió Europea i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla). Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més gran de parla castellana resideixen a Colòmbia (44 milions), Espanya (43 milions), Argentina (39 milions) i els Estats Units (30 milions). El castellà es la llengua oficial de 20 estats: Argentina, Bolívia (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya (co-oficial amb el català, el gallec i el basc), Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (co-oficial amb el francès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (co-oficial amb el guaraní), Perú (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), República Dominicana, Uruguai, Veneçuela i Xile. Als Estats Units, el castellà és parlat per 30 milions de persones, i és co-oficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.

Fonologia

El sistema consonant del castellà va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llegües ibèriques:
- La /f/ inicial va evolucionar a una /h/ suau, so que es va perdre després, encara que a l'ortografia es conserva ("facer"-->"hacer")
- La consonant /b/ i la /v/ tenen el mateix so bilabial oclusiu, encara que l'ortografia conserva la diferència històrica.
- La consonant sonora alveolar fricativa /z/ (que s'escrivia "s" entre dues vocals com el català actual), es va convertir en alveolar fricativa sorda /s/ (que s'escrivia "ss" entre dues vocals, com el català actual). Avui, en castellà s'escriu només "s", i el so és com la "ss" catalana.
- La africada postalveolar sonora // (que s'escrivia "z" amb el mateix so que la z catalana), és va convertir en sorda (/ts/), (com ho eren la "ç", "ce", "ci" del castellà antic), i aquest so /ts/ es va convertir al nord d'Espanya en la consonant interdental /θ/, (que ara s'escriu "z", "ce", "ci"), però al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica es va convertir en el so /s/.
- La fricativa postalveolar sonora // (que s'escrivia "j, "ge", "gi", i que es pronunciava com en el català actual), es va unir amb el la sorda // (que s'escrivia "x", i que es pronunciava com la x en el català actual de la paraula "això"). Posteriorment, va evolucionar a /x/ (so similar a la /h/ però amb més força, inexistent en el català, i que en el castellà actual s'escriu "j", "ge", "gi"). No obstant això, la pronunciació antiga del castellà s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "ladino", que és parlada per els descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el segle XV.

Variacions dialectals

Hi ha importants variacions dialectals a las regions d'Espanya i d'Amèrica. La pronunciació castellana del nord-centre d'Espanya és considerada l'estàndard internacional, encara que hi ha grans diferències amb el castellà de Llatinoamèrica.

s, c, z, x

A la regió nord-central d'Espanya, la c i la z tenen un so interdental vocal fricatiu (θ). Al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica, es pronuncien com la s. La x, a Espanya usualment es pronúncia com la s, a Llatinoamèrica manté el seu so ks.

Pronoms personals

El castellà té tres pronoms personals de la segona persona del singular: tú, usted i vos. Tú i vos són informals (encara que a Espanya vos és considerat arcaic i molt formal). Usted és universalment formal. Vos és utilitzat en lloc de tú a l'Argentina, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Equador, Paraguai i Uruguai. El castellà té dos pronoms personals per la a segona persona del plural: vosotros i ustedes. A Espanya, ambdues formes són utilitzades, la primera és informal i la segona és formal. A Llatinoamèrica, només s'utilitza ustedes formal i informalment, (vosotros és considerat molt arcaic). La conjugació de la segona persona del singular difereix força a les diferents regions de parla castellana. Aquestes són algunes formes per a dir "tu parles", utilitzant el pronom que es considera informal a les següents regions o països:
- Espanya i Mèxic: tú hablas
- Argentina i Amèrica Central: vos hablás
- Uruguai: vos hablás, tú hablás
- Xile: tú hablái, vos hablái
- Colòmbia: usted habla, sumercé habla
- Veneçuela (Maracaibo): vos habláis
- Equador: vos hablas, vos hablás, vos habláis Una altra diferència és l'ús del passat pefecte (yo he viajado) a Espanya quan a Llatinoamèrica s'usa el passat simple (yo viajé).

Pàgines relacionades


- Alfabet castellà

Enllaç extern


- [http://www.rae.es/ Real Academia de la lengua Española] - Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Categoria:Castellà ja:スペイン語 simple:Spanish tokipona:toki Epanja zh-cn:西班牙语 zh-tw:西班牙語

Cors

Els Cors és un joc de cartes l'objectiu del qual és acabar la partida amb el mínim de punts possible. És una evolució de l'original "Dame de Piques" francès. El joc estàndard es fa amb una baralla francesa i quatre jugadors. S'ha popularitzat molt a partir de la seva inclusió al sistema Windows.

Començament del joc

Es donen 13 cartes a cadascun i se'n passen 3 a l'adversari. Això es fa 3 vegades, ja que la quarta es comença sense passar-la a ningú. El jugador que en la seva mà tingui el 2 de trèvol comença el joc el qual es desenvoluparà en el sentit de les agulles del rellotge.

Una mà

El que comença la ronda tira una carta enmig de la taula. Els altres han de seguir el pal. Guanya la mà (i comença la següent) qui ha tret la carta més alta. Si no es tenen cartes del pal escollit es pot tirar qualsevol altra, tenint en compte les cartes negatives o que valen punts. Algunes variants normatives diuen que no es pot tirar un cor fins que algú estigui "brut", és a dir, que tingui ja punts negatius. Les 4 cartes d'una mà es van apilant boca avall en un piló. Només es pot consultar l'última mà per comptar i planificar l'estratègia. Les cartes negatives es posen davant del jugador que se les ha emportat i a la vista

Cartes negatives

Les cartes negatives són totes les de cors (valen cadascuna segons el valor numèric) i la carta de la Q de piques (la dama negra), que val 13 punts negatius. Cada carta negativa és dolenta,però si se sumen els 26 punts (tots els cors més la dama negra), es guanya automàticament el joc. És el que s'anomena bola, tocar el cel, o ple de dama. Categoria:Jocs de cartes

Sicilià

El sicilià és el nom que s'utilitza per a la llengua romànica pròpia de la illa de Sicília, Itàlia. No cal confondre'l amb el dialecte de l'italià que es parla a la illa, que també rep freqüentment el nom de sicilià.

Evolució

El sicilià (U Sicilianu, Lingua Siciliana), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del llatí, amb moltes influències del grec tant prèvies a la conquesta romana, com al període que va formar part de l'Imperi Bizantí a partir del 450 dC. Vora el segle XIII el sicilià estava format com a llengua romànica, amb influència del provençal i del normand. En aquest moment es produeix la incorporació a la Corona Aragonesa del Regne de Sicília. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el català. Durant aquest període va ser l'únic temps en el qual el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest periode va ser important. Amb la incorporació del regne de Sicília al Regne d'Espanya després de la unificació de la corona de Castella i la d'Aragó, el català i el sicilià deixaren de ser llengües de la cort i començà a utilitzar-se el Toscà, que esdevindria la base del modern italià. La influència de l'italià des d'aleshores ha estat marcada i va esdevindre l'única llengua oficial. El sicilià es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitan segle XX, gran part de la població de la illa parlava un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants italianismes. A principis del segle XXI, la majoria dels jóvens ja no sap parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.

Exemple de paraules similars entre català i sicilià


- abbuccari - abocar
- accabbari - acabar
- addunarisi - adonar-se
- affruntarisi - afrontar-se
- anciova - anxova
- arricugghirisi - recollir-se
- arruciari - arruixar
- attrivitu - atrevit
- atturrari - torrar
- muccaturi - mocador
- nzirtari - encertar
- palataru - paladar
- pinzeddu - pinzell
- priarisi - prear-se
- ragogghia - argolla

Enllaços externs


- [http://www.linguasiciliana.org/ www.linguasiciliana.org]
- [http://www.websters-online-dictionary.org/definition/Sicilian-english/ Diccionari Sicilià - Anglès] -
- [http://www.websters-online-dictionary.org Webster's Dictionary] the Rosetta Edition
- [http://scn.wikipedia.org/wiki/Paggina_principali Wikipedia en Sicilià] categoria:llengües romàniques

Sard

El sard és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya. És una llengua ja definida de molt antic perquè va ser un dels primers llocs de ser romanitzats i és la més propera al llatí clàssic de totes les llengües romàniques. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles. Algunes característiques notables del sard :
- Comparteix amb el baleàric l'ús de l'article salat (derivat del llatí ipse)
- Comparteix amb el català, el castellà, el portuguès i l'occità l'ús del subjuntiu per expressar l'imperatiu negatiu. Frase en sard que posa de manifest la proximitat al llatí clàssic :
- Veni in domo mea (Vine a casa meva) Categoria:Llengües romàniques ja:サルデーニャ語

Categoria:Llengües romàniques

Categoria:Llengües indoeuropees ko:분류:로망스어군

Régis Barthélemy Mouton-Duvernet

Régis Barthélemy Mouton-Duvernet, né le 3 mars 1769 au Puy-en-Velay et mort le 27 juillet 1816 à Lyon, est un général français.

Biographie

Engagé volontaire en 1785, il sert d'abord aux colonies, notamment en Guadeloupe. Il participe ensuite à toutes les guerres de la Révolution et de l'Empire. Il est fait prisonnier lors de la capitulation de Dresde, en 1813. Gouverneur militaire de Valence lors de la première Restauration, il se rallie à Napoléon lors des Cent-Jours et devient gouverneur de Lyon. Il est également élu député de la Haute-Loire à la Chambre des représentants. Il s'y oppose au retour des Bourbons, même après Waterloo. L'ordonnance du 24 juillet 1815 en fait un traître au roi, passible du conseil de guerre. Il se cache alors pendant près d'un an chez un ami royaliste, Monsieur de Meaux, puis, pensant les esprits apaisés, réapparaît et se constitue prisonnier. Le conseil de guerre le condamne à mort le 15 juillet 1816. Sa femme essaie en vain d'obtenir sa grâce auprès du roi, mais il est fusillé le 27 juillet, chemin des Étroits, à Lyon.

État de service


- 10 février 1807 : Colonel du 63e régiment d'infanterie de ligne
- 21 juillet 1811 : Général de brigade
- 4 août 1813 : Général de division

Décoration, titres et distinctions


- 6 avril 1812 : Commandeur de la Légion d'honneur
- 29 juin 1808 : Baron d'Empire

Reconnaissance posthume

Après sa mort, sa famille lui élève un monument au cimetière de Loyasse, à Lyon. Il apparaît en 20e position du titre II sur le testament de l'Empereur, qui lègue 100 000 francs à ses enfants Édouard Herriot, maire de Lyon de 1905 à 1957, peu complaisant à l'égard des tribunaux militaires, fait donner le nom de Mouton-Duvernet à la rue qui abritait le tribunal militaire de Lyon. À Paris, une rue et une station de métro portent son nom. Mouton-Duvernet Mouton-Duvernet Mouton-Duvernet Mouton-Duvernet Mouton-Duvernet

Doda i Virgin best online casino Rolety Pozycjonowanie keno










































:: RELATED NEWS ::
Obejdská kultúra
Obejdská kutúra alebo Ubajdská kultúra, nazvaná podľa náleziska Tell Ubajd (Tell el-Obejd) pri Ure, bola neoliticko-chalkolitická kultúra na území Mezopotámie v rokoch 5000 - 3500 pred Kr. (iné pramene 4200 - 3300 pred Kr. ). Ide o prvú kultúru spoločnú pre celú Mezopotámiu.

Delenie

Delí sa takto:
- fáza Eridu-Hádždží Muha
Messierov objekt
Messierove objekty je skupina astronomických objektov, spísaných Charlesom Messierom v jeho katalógu Hmlovín a hviezdokôp (po anglicky Nebulae and Star Clusters), ktorý bol prvýkrát vydaný v roku 1774. Pôvodná motivácia, ktorá stála za zrodom katalógu bola skutočnosť, že Messier bol "lovcom" komét a bol frustrovaný objektmi, ktoré kométy pripomínali, no neboli nimi. Z toho dôvodu zostav
Kategória:Mezopotámia
Kategória:Archeológia Kategória:Dejiny Iraku Kategória:Dejiny Iránu Kategória:Dejiny Izraela Kategória:Dejiny Sýrie Kategória:Historické územia Mezopotámii so stredom v Asýrii v rokoch (približne) 1000 pred Kr. až (presne) 609 pred Kr..

Prehľad

Najdôležitejšími mestami novoasýrskej ríše boli Aššur, Kalchu a Ninive. V 9. stor. Asýrčania dobyli, pripojili si a postupne asyrizovali
5. december

Udalosti


- 1560 - Karol IX. nastúpil na francúzsky trón po Františkovi II.

Narodenia


- 1901 - Walt Disney, americký filmový producent, režisér, scenárista a animátor
- 1901 - Werner Karl Heisenberg, nemecký fyzik
-
Zavináč
V slovenčine sa slovo zavináč používa na označenie pre zavinutý rez z rybieho mäsa a zeleniny, naložený v kyslom náleve. Kvôli podobnosti sa tento názov vžil aj pre znak @. Znak @ je symbolická skratka pre anglické slovo at v zmysle po (kusoch), pochádzajúce z latinského ad. Jeho najbežnejšie je použitie v e-mailovej adrese, kde oddeľuje meno uživateľa (časť pred zavináčom) od označenia počítačovej domény (ako DNS-ový záznam). Napr. mirka@slovan.o
Wikipédia:Odpovede na bežnú kritiku
:en:Wikipedia:Replies_to_common_objections Niektorí ľudia na Wikipédiu ostro reagujú. Nájdu sa ľudia, ktorým sa myšlienka okamžite zapáči, ďalší si myslia, že to celé je tak absurdné, že to nestojí ani za babku. Je celý rad známych námietok proti projektu Wikipédia, na ktoré sa snažíme dať odpoveď.

Nie je absurdné, že každý internetový vrabec môže upravovať stránky

Moje dielo, môj hrad

Útok psychopatov

Amatéri

Partizá
Ubajdská kultúra
Obejdská kutúra alebo Ubajdská kultúra, nazvaná podľa náleziska Tell Ubajd (Tell el-Obejd) pri Ure, bola neoliticko-chalkolitická kultúra na území Mezopotámie v rokoch 5000 - 3500 pred Kr. (iné pramene 4200 - 3300 pred Kr. ). Ide o prvú kultúru spoločnú pre celú Mezopotámiu.

Delenie

Delí sa takto:
- fáza Eridu-Hádždží Muha
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org