Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
J

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants. El seu nom és jota. Té un so prepalatal fricatiu sonor (3) entre vocals i a inici de mot eb els dialectes central i balear. Té un so prepalatal africat sonor en el català nord occidental i el valencià no apitxat(d3) mentre que l'apitxat és prepalatal africat sord (tx). És una lletra que en un principi va desenvolupar-se de la lletra i per representar el so semivocàlic i que va acabar representant un so diferent. Per això és innexistent en l'alfabet llatí. alfabet llatí Juntament amb la lletra t fa el dígraf (tj)
- Física: en minúscula símbol del joule. Categoria:Alfabet llatí ja:J ko:J simple:J

Alfabet català

Actualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres o grafies simples: Símbol Nom del símbol A a a (amb les variacions Àà) B b be o be alta C c ce D d de E e e (amb les variacions Éé Èè) F f efa o efe G g ge H h hac I i i (amb les variacions Íí Ïï) J j jota K k ka (només emprada en paraules d'origen estranger) L l ela o ele M m ema o eme N n ena o ene O o o (amb les variacions Óó Òò) P p pe Q q cu R r erra o erre S s essa o esse T t te U u u (amb les variacions Úú Üü) V v ve o ve baixa W w ve doble (només emprada en mots d'origen estranger) X x ics o xeix Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, i en alguns cognoms, per exemple: Aymerich, o en paraules d'origen estranger, per exemple: Nova York) Z z zeta Lletres modificades: Ç ç ce trencada (és una lletra modificada, una variació del la c) També són lletres o grafies modificades totes les vocals amb accent obert `, tancat ´ o dièresi ¨: à, é, è, í, ï, ó, ò, ú, ü Categoria:AlfabetsCategoria:Català

Català oriental central

] El català nord-oriental, o català central, depenent del punt de vista, és el dialecte oriental amb més pes demogràfic (ja que inclou les àrees urbanes de Barcelona, Tarragona, Girona, etc.) i el que ha fornit més elements de l'actual llengua estàndard.
- Subdialectes:
  - Tarragoní (comparteix alguns trets amb el dialecte nord-occidental)
  - Septentrional de transició (comparteix alguns trets amb el dialecte septentrional)
- Trets dialectals:
  - Xipella
  - Parlar salat de la Costa Brava
- Parlars socials barcelonins:
  - Parlar xava
  - Parlar ultra
  - Parlar bleda

Vegeu també


- Dialectes del català Categoria:Dialectes catalans

Català balear

]
- Subdialectes:
  - Mallorquí
  - Menorquí
  - Eivissenc Dialecte català parlat en les illes Balears.
- Antecedents: :La llengua hi va ser implantada per colons del Rosselló i l'Empordà en temps de la conquesta, per la qual cosa es conserven característiques dialectals emparentades amb les variants d'aquestes zones.
- Fonètica:
  - Vocalisme tònic: ::Pronunciació com a vocal neutra de les e tòniques procedents de la e tancada del llatí vulgar (tal com es feia abans en tota l'extensió del dialecte oriental): tauleta, vermell.
  - Vocalisme àton: ::Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia: glòria (glori). ::Reducció dels grups gua i qua a go i ko: aigo, llengo, colque... ::A l'illa de Mallorca es distingeixen la o i la u àtones, excepte a Sóller. En canvi a Menorca i a les Pitiüses la o àtona es neutralitza en u com en la resta del dialecte oriental.
  - Consonantisme ::S'hi esdevé la iodització tradicional: cella (séia), tallar (taià), etc. No hi ha ieisme (excepte en parlants de Palma d'origen foraster): lluna, Mallorca, etc., es diuen amb ela palatal. Per tant no es pronuncia igual "poll", petit d'ocell, que "poll", insecte paràsit: aquest darrer es pronuncia poi.
- Morfosintaxi: ::Ús dels articles salats es, sa, ses, s'. Segons l'illa de vegades la forma es pren la forma so després de la preposició amb (a Pollença no s'usa l'article salat). ::Ús dels articles en i na davant noms propis de persona. ::Morfema zero en la primera persona del singular del present d'indicatiu (en lloc de -o que hi ha al català central).
- Lèxic i semàntica:
  - Lèxic propi: ::al·lot (noi), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar, besada, brossat (mató), etc.
  - Variants semàntiques: ::escurar (intransitiu, rentar els plats)
  - Variants formals: ::cotxo (cotxe), sebre (saber), veïnat (veí).

Vegeu també


- Dialectes del català Categoria:Illes BalearsCategoria:Dialectes catalans

Apitxat

El valencià apitxat és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, L'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla a les ciutats de Gandia i Onda. Encara que molt influenciat pel castellà, tot i això conserva certes característiques antigues que s'han perdut a la resta dels dialectes catalans.
- El nom aludeix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores, com ara en casa, tretze i metge ['kasa, 'tretse, 'metxe].
- L'àrea de l'apitxat sol coincidir amb la de la neutralització de b/v en /b/.
- Es conserven formes arcaiques del plural que mantenen la n original llatina, com ara hòmens [homes] o jóvens [joves], característica compartida amb altres subdialectes valencians i altres dialectes del català occidental, encara que a l'apitxat s'estén a moltes altres paraules: ràvens, orígens, màrgens, etc.
- Hi ha certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constitueix en síl·laba) per au: aulor (olor), aufegar (ofegar), aubrir (obrir).
- Un ús preferencial dels pronoms en forma plena: me diuen Pep.
- Acaba de conferir una certa personalitat a l'apitxat el fet que mantinga encara, amb notable vitalitat, l'ús del perfet simple. Categoria:valencià

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals. Serveix per representar la més tancada i palatal de les vocals. Si està al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal. La i representa dues variacions ortogràfiques diferents. Una és la de í Í que únicament serveix per al so vocàlic (mai el semivocàlic) i que se'n fa ús quan així ho indiquen les normes d'accentuació (pastís, camí) L'altra variació és la dièresi Ï ï de la qual se'n fa ús en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogràfiques i d'accentuació haurien d'anar juntes (veïna). En català prenormatiu aquesta situació se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majúscula Ï només pot ser utilitzada si hi està tota la paraula ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest símbol. hac Amb la lletra ge serveix per formar el dígraf ig que després d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig). Amb la lletra ics serveix per formar el dígraf ix que després d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinació /ks/ de flux)
- Lingüística: Conjugació que enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius (el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu).
- Bioquímica: símbol de l'isoleucina.
- Matemàtiques: Símbol que representa el nombre imaginari de valor arrel quadrada de -1. En nombres romans té el valor de 1. Si se'n col·loquen dos seguits (II) de 2 i tres seguits (III) de 3. A la dreta d'un altre número li suma 1 valor i a l'esquerra li'n resta.
- Química: I és el símbol de l'element químic Iode Categoria:Alfabet llatí ja:I simple:I

Alfabet llatí

L' alfabet llatí: L'alfabet llatí tenia originàriament 23 lletres, però algunes creades a l'edat mitjana com U, W, J han estat incorporades en forces llengües, tot i no utilitzar-se en l'escriptura comuna. Degut a què els romans l'escamparen per tota Europa, que esdevindria amb els mil·lennis una potència colonitzadora, l'alfabet llatí és un dels més escampats arreu del món, i és utilitzat per bona part de les llengües que no disposaven d'alfabet propi fins a l'arribada dels europeus.

Lletres especials i amb diacrítics dels alfabets derivats


- Diacrítics - ´ ` ^ ˆ ˇ ˉ ˘ ˙ ˚ ˛ ˜ ˝ ̃ ̉
- Alemany - äöü ß ÄÖÜ
- Albanès - çë ÇË
- Català - àèò ïü éíóú ç ÀÈÒ ÏÜ ÉÍÓÚ Ç ·
- Castellà - áéíóú ü ñ ÁÉÍÓÚ Ü Ñ
- Danès - æøå ÆØÅ
- Eslovac -
- Esperanto - ĉĝĥĵŝŭ ĈĜĤĴŜŬ
- Estoni - äöü õ ÄÖÜ Õ
- Finès - äö ÄÖ
- Francès - é àèù âêîôû ëï ç É ÀÈÙ ÂÊÎÔÛ ËÏ Ç
- Gaèlic escocès - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Gaèlic irlandès - áéíóú ÁÉÍÓÚ
- Holandès - éó ë ij ÉÓ Ë IJ
- Hongarès - áéíóú öü őű ÁÉÍÓÚ ÖÜ ŐŰ
- Islandès - áéíóú ð þ æ ö ÁÉÍÓÚÝ Ð Þ Æ Ö
- Italià - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Letó - āīūž ĀĪŪŽ
- Lituà - ąėšųž ĄŲŽ
- Maltès - ċġħż ĊĠĦŻ
- Noruec - æøå ÆØÅ
- Polonès - ąćęłńóśźż ĄĆĘŁŃÓŚŹŻ
- Portuguès - áéíóú âêô ãõ ç ÁÉÍÓÚ ÂÊÔ ÃÕ Ç
- Romanès - âăî şţ ÂĂÎ ŞŢ
- Suec - äåö ÄÅÖ
- Turc - öü ı çğş ÖÜ İ ÇĞŞ
- Txec - áéíóúý ů čďřšťž ÁÉÍÓÚÝ Ů ČĎŘŠŤŽ
- Vietnamita - aáàảãạ ăắằẳẵặ âấầẩẫậ eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oóòỏõọ ôốồổỗộ ơớờởỡợ uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ đ AÁÀẢÃẠ ÂẤẦẨẪẬ ĂẮẰẲẴẶ EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ OÓÒỎÕỌ ÔỐỒỔỖỘ ƠỚỜỞỠỢ UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð
- Pīnyīn (Xinès romanitzat) - áàāǎ éèēě íìīǐ óòōǒ úùūǔ üǘǜǖǚ ÁÀĀĂ ÉÈĒĔ ÍÌĪĬ ÓÒŌŎ ÚÙŪŬ ÜǗǛǕǙ Categoria:Alfabet llatí als:Lateinisches Alphabet ja:ラテン文字 ko:로마 문자 th:อักษรละติน zh-min-nan:Lô-má-jī

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te. Representació del so consonant dental oclusiu sord. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /d3/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx.apitxats Prové de la lletra Tâw que era kúltima de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina.
- Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la Tesla.
- Química: en majúscula és el símbol del Triti.
- SI: en majúscula símbol de tera. Categoria:Alfabet llatí ja:T simple:T

Joule

El Joule (J) és la unitat d'energia i treball en el SI. Es defineix com 1 kg × m2 × s-2 = 1 N × m = 1 W × s. Va ser anomenat així en honor del físic James Prescott Joule. Un joule és també el treball necessari per produir la potència d'un vat durant un segon. 1 joule és igual a:
- 0,000 000 278 quilovat-hora
- 0,239 calories
- 0,000 948 British thermal units
- 1 W·s (Watt segon)
- 1 N·m (newton metre)
- 6.24150974 × 10 E 18 electronvolt Categoria:Unitats derivades del SI categoria:Unitats d'energia ja:ジュール ko:줄 ms:Joule

Gorgona

Medúza (známa aj ako Gorgona) bola v starogréckej mytológii jediná smrteľná z trojice Gorgón (=medúz), obludných dcér boha Forkysa a jeho manželky Kéty. Robert Graves prekladá jej meno ako ľstivá. Bola nadmerne škaredá, rovnako ako jej sestry Stheinó (Sthenoa) a Euryale, ale nie od narodenia. Pretože sa nechala zviesť Poseidónom v Aténinom chráme, premenila ju bohyňa na obludu s blýskavými očami, obrovskými zubmi, mosadznými drápmi a hadmi namiesto vlasov. Keď ju neskôr zabil Perseus, vyskočili z jej tela Poseidónove deti Chrýsaór a okrídlený kôň Pegasos. Medúzina hlava sa potom dostala na Aténinu egidu (kožený štít s hlavou Medúzy). Kategória:Grécka mytológia ja:メデューサ

darmowe statystyki transport biaystok Prague hotels Kwiaciarnia d depresja










































:: RELATED NEWS ::
Нина Симон
Юнис Катлин Уеймън, по-известна като Нина Симон, е американска певица и пианистка. Тя е известна и с текстовете, които пише. Музиката й обикновено е причислявана към джаза, но на нея не й харесва това определение, така че за нейното творчество мо
Списък на певици и певци
__NOTOC__ А — Б — В — Г — Д — Е — Ж — З — И — Й — К<
Чернобил
Чернобил е името на град в Северна Украйна, на река Припят. До него се е намирала атомната електроцентрала „Ленин“.

Вижте още


- Пр
Дан Колов
Дончо Колев, по-известен като Дан Колов, е български борец. Дан Колов е роден през 1892 г. в село Сенник, община Севлиево. Отива в затвор-крепост, която се е издигала върху настоящия Площад Бастилията в Париж (Франци
Prolog
Prolog е компютърен език от пето поколение, който служи за логическо програмиране. Името Prolog е акроним от PROgramming in LOGic. Prolog е богата колекция от Тук е списъкът с всички картинки, изработени за статиите за населените места - карта на България с една червена точка за местоположението. За други данни за населените места (географски координати, телефонни кодове, кметове и др.) вижте оптично-коаксиални мрежи на кабелните оператори (Hybrid Fiber-Coax (HFC)). Кабелните модеми, работещи по този стандарт, са в състояние да осигуряват неп
Акроним
Акроним е дума, която е съставена от началните букви на две или повече думи. Обикновено когато акронимите са взети от чужди езици, те не се превеждат. СПИН е изключение на това правило.

Някои акроними


-