:: wikimiki.org ::
| Tiflis |
TiflisTbilisi (en alfabet georgià თბილისი), també anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari. La ciutat té 1.081.700 habitants (2003), i 1.280.000 a l'aglomeració urbana.
Tbilisi fou fundada al segle V pel rei de Geòrgia Vakhtang I Gorgasali (452-502), a l'emplaçament d'un petit poble existent des del segle IV. Tbilisi ha estat ocupada per molts governants estrangers, entre els quals els perses, els àrabs i els seljúcides (turcs). El 1122, després d'una dura lluita, les tropes del rei de Geòrgia David el Constructor van entrar a Tbilisi. Després d'aquesta batalla David va traslladar la seva residència des de Kutaisi fins a Tbilisi, i en va fer la capital del país. El 1801, es va separar de Pèrsia i va passar a estar sota control de Rússia. Durant els anys 1918-1921 Geòrgia fou independent, i Tbilisi funcionava com a capital. El 1921 la República Democràtica de Geòrgia fou ocupada per la Rússia soviètica. Tbilisi fou la capital de la República Socialista Soviètica Federada de Transcaucàsia, i més tard de la República Socialista Soviètica de Geòrgia. Des del 9 d'abril de 1991 Tbilisi és la capital de la Geòrgia independent.
A Tbilisi hi ha el Parlament i el Govern de Geòrgia, l'Acadèmia Georgiana de Ciències, la Universitat Estatal de Tbilisi, la Universitat Mèdica de Geòrgia, la Universitat Agrària de Geòrgia, la Universitat Tècnica de Geòrgia, la Universitat Pedagògica Estatal de Tbilisi, la Universitat Estatal de Llengües i Cultura de Tbilisi, el Conservatori Estatal de Tbilisi, l'Òpera Estatal de Tbilisi, el Teatre Acadèmic Estatal Xota Rustaveli, el Teatre Acadèmic Estatal Marjanixvili, molts museus estatals, la Biblioteca Pública Nacional del Parlament de Geòrgia, el Banc Nacional de Geòrgia i altres institucions importants. A Tbilisi també s'hi troba la fortalesa de Narikhala (segle IV aC), l'església d'Antxiskhati (segle VI), la Catedral de Sioni (segle VIII), l'església de Metekhi (segle XIII), etc.
Tbilisi està agermanada amb Bristol, la ciutat principal del sud-oest d'Anglaterra, i amb Atlanta, capital de l'estat nord-americà de Geòrgia.
Enllaç extern
[http://www.parliament.ge/GENERAL/C_D/tbilisi.html Pàgina en anglès sobre la ciutat]
Categoria:GeòrgiaCategoria:Capitals d'estats independents
ja:トビリシ
GeorgiàEl georgià (també anomenat kartvelià, nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià) és la llengua oficial de Geòrgia.
És la primera llengua d'uns 4.000.000 de persones a la mateixa Geòrgia (on representa el 83% de la població) i d'altres 3,4 milions fora (principalment a Turquia, Rússia, els Estats Units i Europa, amb petites comunitats a l'Iran i l'Azerbaidjan). És la llengua literària de tots els grup ètnic georgians, en especial d'aquells que parlen altres llengües sudcaucàsiques.
Categoria:Llengües
ja:グルジア語
th:ภาษาจอร์เจีย
RusEl rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides.
Les llengües més similar al rus, lingüísticament parlant, són el bielorrús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.
Escriptura
El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferències.
ja:ロシア語
ko:러시아어
ms:Bahasa Russia
simple:Russian language
th:ภาษารัสเซีย
Geòrgia
Geòrgia (en georgià საქართველო Sakartvelo) és una república del sud del Caucas, situada geogràficament a l'Àsia però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i al sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia i a l'oest amb el mar Negre. Comprèn les repúbliques autònomes d'Abkhàzia i Adjària i la província autònoma d'Ossètia del Sud.
La capital n'és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi.
La llengua del país es el kartvelià o georgià.
Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, Geòrgia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.
Geografia
Orografia
El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l’oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s’eleven gradualment i formen noves muntanyes.
Clima
El clima a les muntanyes és rigorós. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.
Hidrografia
El riu més gran es el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d’altres.
Minerals
Té jaciments de coure i ferro.
Regions naturals
La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l’oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d’aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia.
A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l’anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle XI) s’estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia.
A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l’est d’aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.
Superfície i població
La superfície és de 69.700 kilòmetres quadrats. La població, el juliol del 2004, era de
4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d’altres nacionalitats.
Divisió administrativa
- Gúria
- Imerètia
- Kakhètia
- Kvemo Kartli
- Mtskheta-Mtianeti
- Ratxa-Letxkhumi i Kvemo Svanètia
- Samagrelo-Zemo Svateni
- Samtskhe-Javakhètia
- Tbilisi (ciutat)
- Xida Kartli
- Abkhàzia, república autònoma (independent no reconeguda)
- Adjària, república autònoma
- Ossètia del Sud, província autònoma (independent no reconeguda)
Història
Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d’anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d’uns 35.000 anys d’antiguitat).
El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l’agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l’estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.
Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d’aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S’anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).
La civilització dels túmuls s’origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s’anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).
Després comença la formació de comunitats tribals. S’introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits a les lluites, que pren el poder absolut amb l’ajuda de fidels i disposa d’esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.
Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dóna origen al regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.
Al regne de Còlquida s’establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels Saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els Saspers formen el regne de Kartli, més conegut llavors com regne d'Ibèria. El segle IV aC s’apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.
Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli
Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008/1010). Els seus reis foren:
Reis dels Kartvels:
Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923)
David II (fill), rei dels Kartvels (923-937)
Sumbat (germà), rei (937-958), curopalata de Taokladjètia (954-958)
Bagrat II l'imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994)
Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)
Reis de Geòrgia:
- Bagrat III l'unificador (1008-1014), rei de Abkhàzia (976-1014), titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I)
- Giorgi I (1014-1027)
- Bagrat IV (1027-1072)
- Giorgi II (1072-1089)
- David IV el constructor (1089-1125)
- Demetri I (1125-1155)
- David V (1155)
- Demetri I (1156) (segona vegada)
- Giorgi III (1156-1184)
- Tamara (1184-1213) (associada 1178-1184)
- Giorgi IV Lasha (1213-1223)
- Rusudan (1223-1245)
- interregne 1245-1247
- David VI Ulu (1247-1270) (part oriental)
- David VII Narin (1247-1293) (part occidental)
- Demetri II (1271-1289)
- Vakhtang II (1289-1293)
- David VIII (1293-1299)
- Giorgi V (1299)
- David VIII (1300-1301) (segona vegada)
- Vakhtang III (1301-1308)
- Giorgi VI (1308-1313)
- Giorgi V (1314-1346) (segona vegada)
- David IX (1346-1360)
- Bagrat V (1360-1393)
- Giorgi VII (1393-1407)
- Constantí I (1407-1411)
- Alexandre I el Gran (1412-1442)
- Vakhtang IV (1442-1446)
- Demetri III (de jure 1446-1453)
- Giorgi VIII (1446-1466), rei de Kakhètia com a Giorgi I (1466-1476)
- Bagrat VI (1465-1478)
- Constantí II (1478-1505) des 1491 nomes rei de Kartli
- Alexandre d'Imerètia (1484-1510), des de 1491 reconegut rei d'Imerètia
- Alexandre de Kakhètia (1476-1511), des de 1490 reconegut rei de Kakhètia
- 1490/1491 partició del país
Història del nom
Els georgians s’anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen a la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i al seu llenguatge Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els Georgians.
El nom Geòrgia, usat a tot el món, és una derivació dels perses گرجی Gurji via l’aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l’arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de granja), s’ha suposat erròniament que l’origen era Sant George (Sant Jordi, el patró del país) o γεωργία (geōrgía, granja).
A l’antiguitat el habitants de l’est de Geòrgia eren coneguts com Iberians, del regne Caucàsic d’Ibèria — això va confondre al geògrafs de l’antiguitat que es pensaven que aquest nom només s’aplicava al habitants de la Península Ibèrica (Estat Espanyol, Portugal, Andorra i Gibraltar)
Gurj, com els Perses anomenaven als Georgians, es també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia "Gürdjü") i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país es Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l’origen en els noms que els Armenis donaven a Georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (Hi ha altres casos en que un nom persa començat en gu- s’esdevé un wi- o wa- ). Aquests, els noms Perses i Armenis sembla que provenen del nom Iberia que perd la i- inicial i se substitueix la b d’Ibèria per una w o una v.
També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti.
Categoria:Geòrgia
ja:グルジア
ko:그루지야
ms:Georgia
th:ประเทศจอร์เจีย
zh-min-nan:Sakartvelo
2003 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
:MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).
:MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2003
ja:2003年
ko:2003년
ms:2003
simple:2003
th:พ.ศ. 2546
zh-min-nan:2003 nî
Rabós
Enllaços externs
- [ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1714320002 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17143 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Alt Empordà
1122 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XII
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XII
ko:1122년
Pèrsia
- Història: l'Imperi Persa de l'Antiguitat
- Geografia: l'estat d'Iran abans de l'any 1935
- Lingüística: la Llengua Persa
- Zoologia: Un gat persa, una raça de gats
ja:ペルシア帝国
ko:페르시아
Rússia
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.
Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel.
A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.
Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.
A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.
Organització territorial
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Districtes federals
- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)
Repúbliques
- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia
Territoris (krai)
- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol
Províncies (óblast)
- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej
Província autònoma (avtonómnaia óblast)
- Óblast Autònom dels Hebreus
Districtes autònoms (avtonomni ókrug)
- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia
Ciutats federals
- Moscou
- Sant Petersburg
Història
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Vegeu també
Llistat de Tsars
Llistat dels prínceps de Moscou
Categoria:Rússia
als:Russland
ja:ロシア
ko:러시아
ms:Russia
roa-rup:Rusii
simple:Russia
th:สหพันธรัฐรัสเซีย
zh-min-nan:Lō·-se-a
1921 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 12 de març - Torí (el Piemont, Itàlia): Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 16 d'abril - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1921年
ko:1921년
ms:1921
simple:1921
th:พ.ศ. 2464
1921 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 12 de març - Torí (el Piemont, Itàlia): Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 16 d'abril - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1921年
ko:1921년
ms:1921
simple:1921
th:พ.ศ. 2464
Transcaucàsia
La Trasncaucàsia és una regió del Caucas que compren les Repúbliques d'Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan.
Cronologia 1917-1922
abril 1917: El Consell Nacional Georgià es fa amb el poder a Geòrgia arran de la revolució a Rússia. A Armènia el poder passa al Consell Nacional armeni. Els diputats de la Duma russa que simpatitzaven amb el Musavat es van integrar en el Consell Nacional dels Pobles del Caucas amb armenis i georgians. El partit Musavat havia sorgit el febrer de 1917 de la fusió dels partits Mussavet (creat el 1911 per Mohammad Amin Rasul Zadeh) i el partit federalista, i el partit resultant va dominar el consell nacional de l'Azerbaidjan (consell nacional Tàrtar).
20 de setembre de 1917: El Consell nacional de Pobles del Caucas (compost pels diputats caucàsics del parlament rus) proclama a Tbilisi un govern anomenat Comissariat Transcaucàsic (creat pels partits de l’esquerra moderada nacionalista, socialrevolucionaris de Geòrgia, Socialdemòcrates, Dashnak d'Armènia i Musavat de l'Azerbaidjan), dintre d’una Rússia Federal. Es va formar un govern únic provisional ineficaç i tres governs federals, autèntics amos de la situació.
15 de novembre de 1917: Els comunistes es rebel·len a l'Azerbaidjan i en dominen extenses zones.
febrer de 1918: Revolució Russa. Després de la revolució russa les forces russes al Caucas es van retirar a la seva frontera anterior a l'inici de la guerra (menys algunes posicions estratègiques).
3 de març de 1918: El Tractat de Brest-Litovsk reconeix a Turquia la possessió de Kars, Ardahan i Batum, que eren russes abans de la guerra. Nomes signat el tractat, els turcs ocuparen les regions de Kars, Akhaltsikhé i Adjària.
25 de març 1918: El Musavat accepta la proposta de georgians i armenis de formar una República Federal de Trancaucàsia.
26 de març de 1918: Es dissol el Comissariat Transcaucàsic i és substituït per la República Federal de Trancaucàsia, que vol negociar la pau amb Turquia, però els turcs es van mostrar inflexibles en l'acompliment dels acords de Brest-Litovsk.
30 de març de 1918: Els turcs entren en territori d'Adjària.
12 d’abril de 1918: El partit Musavat intenta ocupar Bakú, però els comunistes els ho impedeixen.
13 d’abril de 1918: La República de Transcaucàsia entra en guerra amb Turquia.
15 d’abril de 1918: Cau la ciutat de Batum (a Adjària), i la Federació, ja que no poden esperar ajuda russa, decideix proclamar la independència de Rússia. Les negociacions amb Turquia no foren fructíferes i l'Azerbaidjan no va donar suport a Armènia enfront de Turquia.
17 d’abril de 1918: Els turcs, que han ocupat Batum, instauren una República sota la seva protecció anomenada República de Caucàsia Sud-oriental (Güneydogulu Kafkazya Cumhureyeti).
22 d’abril de 1918: El Parlament Transcaucàsic (Seym) proclama la plena independència en relació a Rússia. La federació no arriba a ser operativa. Geòrgia estava governada pel partit socialdemòcrata, l'Azerbaidjan pel partit Musavat i Armènia pel Dashnak, tots tres menxevics però amb fortes diferencies nacionals. El president de la Federació fou el menxevic georgià A. I. Txkhenkeli. El govern federal de Trancaucàsia havia d’incloure tota l'Armènia russa, però el març de 1918 el Tractat de Brest-Litovsk havia entregat Kars, Ardahan i Batum als turcs, territoris que Turquia va ocupar ràpidament i que la federació ja no va poder recuperar.
8 de maig de 1918: Els comunistes prenen Bakú i proclamen el govern de la Comuna de Bakú. Un embrió de govern republicà (menxevic) es forma a l'oest, a Gandja, amb els partidaris del Musavat.
22 de maig de 1918: Armènia abandona la federació. El mateix dia l’abandona Geòrgia.
23 de maig de 1918: Geòrgia demana ajuda a Alemanya.
26 de maig de 1918: La federació de Trancaucàsia queda formalment dissolta.
28 de maig de 1918: El Musavat proclama la República d'Azerbaidjan, que controla un terç del país (els tres districtes occidentals). Els comunistes resten els amos de Bakú i de la resta de l'Azerbaidjan, aliats a la Rússia bolxevic. Dirigia el govern del Musavat el menxevic Xaumian.
Vaixells de guerra alemanys arriben a Batum, República del Caucas Sud-occidental, i s’estableix un virtual protectorat voluntari sobre Geòrgia.
juny de 1918: Geòrgia firma la pau amb Turquia renunciant a Batum, Kars, Ardahan, Akhalsikhé i Akhalkalaki. La independència georgiana és reconeguda per Rússia (en un tractat complementari de Brest-Litovsk) i per Alemanya, Àustria i Turquia (el govern georgià no fou formalment reconegut pels aliats fins al final de la guerra).
juny de 1918: Els turcs passen a l’ofensiva i entren a l'Azerbaidjan, i la República (govern de Gandja) queda sota la influència (i de fet sota l’ocupació militar) dels turcs.
juliol de 1918: Els comunistes de Bakú es divideixen. Alguns volien obtenir l’ajuda britànica (els britànics s’havien establert a Pèrsia) per rebutjar els turcs. Els menxevics i els armenis (membres del Dashnak) afavorien les intervencions.
31 de juliol de 1918: Els bolxevics dimiteixen del govern de Bakú i s’acaba la comuna.
1 d’agost de 1918: Els menxevics russos i els armenis del Dashnak constitueixen temporalment un govern a Bakú anomenat la Dictadura de la Càspia Central. Per combatre els musavatistes i els turcs que avançaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), aquest govern demana l’ajuda britànica.
17 d’agost de 1918: Tropes britàniques entren a Bakú, on són acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britànic ja hi havia arribat el 4 d’agost). Els bolxevics, arrestats des l’u d’agost, foren deportats a Astrakhan i afusellats pel camí, a Krasnovodsk (Turkmenistan).
agost de 1918: Es forma a Lenkoran, a l’empara de l’ocupació britànica de Bakú, la Dictadura Militar provisional de Mugan, dirigida pel coronel Iliaixèvitx i per Sukhorukov.
14 de setembre de 1918: Els britànics abandonen Bakú davant l’arribada de les forces turques a les portes de la ciutat.
15 de setembre de 1918: Els turcs i els seus aliats musavatistes entren a Bakú el 15 de setembre de 1918, l'endemà d’evacuar-la els britànics junt amb els principals líders de la Dictadura del Caspi Central. La Dictadura del Caspi desapareix.
24 de setembre de 1918: El Musavat, amo de Bakú junt amb els turcs, reitera la proclamació d’independència de l'Azerbaidjan.
30 d’octubre de 1918: Armistici de Mudros després del qual els turcs comencen a retirar-se de l'Azerbaidjan i altres zones, retirada generalitzada el novembre. En virtut de l'armistici els britànics havien d’ocupar Batum i parcialment sis vilaiats de població armènia.
novembre de 1918: Un Alt Comissariat per al Caucas fou designat pels aliats per controlar la zona del Caucas. Va establir la seu a Tbilisi el desembre sota la direcció d'Oliver Wardrop.
Els àzeris del Musavat proclamen a Nakhitxevan la República d'Araks (Araxes), dirigida per Jafarkuli-Khan.
desembre de 1918: Un Parlament organitzat pel Musavat comença a funcionar a Bakú.
Els britànics ocupen Batum, i entren a Adjària i Lazistan, evacuades pels turcs, però els militars turcs conservaren el control de Kars. Els otomans es negaven a retirar-se d’aquesta ciutat i el seu governador militar hi va constituir un govern provisional dirigit per Fakhr al-Din Pirioghlu (conegut com Fahrettin Pirioghlu), que va reclamar la sobirania sobre Kars i les regions turcòfones i musulmanes veïnes fins s Batum i Gumru (Alexandropol).
gener de 1919: A Batum es proclama un govern autònom conegut com la República de Batum (Batumis Respublika).
Els armenis ocupen la regió de Kars, però el govern turcòfil es va mantenir a la ciutat de Kars fins a l’arribada de les tropes britàniques.
Esclata la guerra entre Geòrgia i Armènia per certs territoris en litigi.
Armènia envia delegats a la conferencia de pau de París (gener de 1919) en una delegació conjunta entre els armenis que abans estaven sota domini rus i els de Turquia, on reclamen la creació d’una Gran Armènia amb ambdós territoris, projecte que tenia el vistiplau dels aliats, que proposaven un període provisional sota mandat d’una potència europea. Però els Estats Units, el Regne Unit, Itàlia i França rebutjaren exercir aquest mandat.
març 1919: L’Assemblea Constituent de Geòrgia ratifica la independència nacional (el 27 de gener de 1921 fou reconeguda de jure pels aliats).
El govern militar de Mugan s’enfonsa després de les derrotes de les forces de Denikin.
2 d’abril de 1919: Es proclama la República Soviètica de Mugan.
19 d’abril de 1919: Els britànics completen l’ocupació de la resta del territori de Caucàsia sud-occidental i entren a la ciutat de Kars, on el govern va quedar dissolt i els seus líders enviats a Malta.
El territori de Kars, junt amb Ardahan, és entregat a Armènia pels britànics.
juny de 1919: Els armenis ocupen la república d'Araks.
juliol de 1919: Després de la retirada britànica, el govern de Batum es dissol i el territori passa a sobirania de Geòrgia. També els altres territoris ocupats pels britànics foren entregats a Geòrgia i Armènia en les setmanes precedents.
novembre de 1919: Els britànics tornen a Bakú.
15 de gener de 1920: El govern de l'Azerbaidjan és reconegut per les Potències, amb Fatali Khan com a primer ministre.
abril 1920: Els britànics abandonen Bakú. Al cap de pocs dies esclata la rebel·lió comunista.
27-28 d’abril de 1920: Esclata a Bakú una revolució bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que es va fer amb el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la República Soviètica. Immediatament tropes russes de l'exèrcit roig arribaren a Bakú.
maig 1920: La República Soviètica de Mugan es dissol i s’incorpora al govern bolxevic de Bakú.
maig de 1920; Forces bolxevics armènies de l'exterior, ajudades per Rússia i l'Azerbaidjan, envaeixen el país, però hi troben molta resistència i són rebutjades.
juny 1920: S’acorda un armistici entre Armènia i l'Azerbaidjan. Les negociacions de pau no són favorables per a Armènia. L'Azerbaidjan reclama la cessió de l'Alt Karabagh, Zangezur i Nakhitxevan. Encara que Armènia va rebre subministraments militars d'Anglaterra, la pressió de les forces turques, que havien començat la guerra i atacaven pel sud, obligà el govern armeni a negociar a la baixa.
juliol de 1920: Armènia accedeix a renunciar als districtes reclamats de Zangezur i l'Alt Karabagh (a on de fet les forces armènies van continuar) i al de Nakhitxevan. El territori de Nakhitxevan fou ocupat per tropes bolxeviques russes i àzeris.
28 de juliol de 1920: Una República Socialista Soviètica Autònoma és proclamada a Nakhitxevan.
20 d’agost de 1920: El Tractat de Sèvres confirma la creació de la Gran Armènia, i les seves fronteres serien establertes en part mitjançant un arbitratge. Però quan aquest arbitratge (del president dels Estats Units) fou fet públic, ja els kemalistes turcs ocupaven l'Armènia turca.
agost/setembre 1920: Armènia aconsegueix retardar per dos mesos la cessió dels territoris reclamats per l'Azerbaidjan (Zangezur i l’Alt Karabagh) i no reconeix el govern autònom de Nakhitxevan. Finalment accepta evacuar Zangezur i l'Alt Karabagh i reconèixer el govern de Nakhitxevan, però les forces militars d’aquests territoris romangueren als seus llocs i els àzeris no van poder fer efectiva l’ocupació. En aquest mes els turcs eren a Olti i Kars.
30 de setembre de 1920: Els comunistes de l'Azerbaidjan signen un tractat d’aliança amb Rússia.
novembre de 1920: Els turcs prenen Alexandropol.
desembre 1920: Esclaten aixecaments bolxevics a Erevan i altres punts, i les tropes turques es presenten a la ciutat i l’ocupen.
2 de desembre de 1920: Se signa el Tractat de Gumru que posa fi a la guerra entre Turquia i Armènia, i que establia que Armènia renunciava a tots els districtes de l'Àsia Menor que abans havien estat turcs, i a Kars i Ardahan, i reconeixia la República Soviètica turcòfona de Nakhitxevan creada a l'esmentada regió. El mateix dia del tractat de Gumru, el Comitè revolucionari armeni (bolxevic) treu els seus militants al carrer i es fa amb el poder, protegits per les forces turques.
3 de desembre de 1920: Les forces armènies a la Siunia i l'Alt Karabagh no poden esperar reforços i el líder militar Njde proclama la República Autònoma de Syunik amb capital a Tatev, dins d'Armènia.
gener 1921: Amb tropes russes a Bakú, la república d'Azerbaidjan queda totalment satel·litzada encara que formalment independent. En aquest any 1921 Nakhitxevan s’uneix a l'Azerbaidjan com a república autònoma.
25 de febrer de 1921: Una rebel·lió a Geòrgia amb suport dels bolxevics russos, dirigida per M. Mdavani, pren el poder. El president Zhordania fuig a Turquia i organitza una guerrilla nacionalista, que persistirà fins el 1924.
18 de març de 1921: Es proclama la República Soviètica de Geòrgia.
2 d’abril de 1921: Es proclama la República Soviètica d'Armènia.
26 de abril de 1921: En proclamar-se la República Soviètica d'Armènia, la República de Syunik es proclama independent. Reduïda a part de l'Alt Karabagh, va prendre el nom de República de l'Armènia Muntanyosa. Encara van resistir uns mesos davant l'exèrcit roig, que finalment va conquerir la regió. Els dirigents van fugir a l'Iran.
30 de setembre de 1921: Armènia declara la seva voluntat de formar part d’una Rússia federal.
12 de març de 1922: Abkhàzia, l'Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia ingressen a la República Federal Soviètica de Transcaucàsia. La Constitució formal es va verificar el 12 d’abril de 1922.
12 de desembre de 1922: Es crea la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia, que ingressa a la Unió Soviètica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Unió.
categoria:Europa
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins el 1991. Es va constituir com a República Socialista Soviètica el 25 de febrer de 1921. Des del 12 de març de 1922 fins el 5 de desembre de 1936 va ser part de la RSS de Transcaucàsia juntament amb la RSS d'Armènia i la RSS d'Azerbaidjan. El 15 de novembre de 1990 es va canviar el nom i va passar a anomenar-se República de Geòrgia, mentre continuava dins l'URSS durant un any abans de declarar-se independent.
En rus, Geòrgia s'anomena Gruziya.
Categoria:Unió Soviètica
1991 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
:MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1991
ja:1991年
ko:1991년
simple:1991
th:พ.ศ. 2534
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
| | |
