:: wikimiki.org ::

Kanji

Kanji

Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana. Alguns dels caràcters, anomenats manyōgana (万葉仮名) en honor a la col·lecció de poemes del segle VIII Manyōshū (万葉集), posseeixen només valor fonètic. Altres funcionen com a ideogrames, es dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de recolzament fonètic i una altra d'aproximació al concepte requerit. L'aparició dels kanji al Japó daten del segle IV; foren introduïts al país a través de Corea i varen començar a ser adoptats pels japonesos per registrar la seva pròpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.

Lectura dels kanji

Els kanji tenen dues categories de significats i pronúncies, que es coneixen com "lectures": les lectures on (音読み o on'yomi) i les lectures kun (訓読み o kun'yomi). Les lectures on es deriven de les pronúncies xineses del caràcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji està sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji té al menys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones. Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun' i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes. Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte exemple, i la seva pronúncia prové de la paraula xinesa "hanzi".
Kanji i furigana
Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura. S'utilitza el furigana sobre tot en llibres per a nens i en els manga (còmics japonesos) per afavorir l'aprenentatge dels caràcters. També s'utilitza el furigana per a caràcters kanji que no estan inclosos al llistat dels 1945 kanji més utilitzats (Jōyō kanji). Categoria:Escriptura japonesa ja:日本における漢字

Xinès
El xinès o idioma xinès (汉语/漢語, 华语/華語, o 中文; pinyin: hànyǔ, huáyǔ, or zhōngwén) és un membre de la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les Llengües romàniques; l'escriptura xinesa , però, també ha canviat al llarg del temps, encara que molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de Xina (中华人民共和国) i la República de Xina, un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. Categoria:Xinès ja:中国語 ko:중국어 zh-min-nan:Hàn-gí simple:Chinese language th:ภาษาจีน tokipona:toki Sonko zh-cn:汉语 zh-tw:漢語

Escriptura japonesa

Per factors històrics, els japonesos fan gran ús de diversos tipus d'escriptura:
- Kana (o sil·labaris)
- Hiragana
- Katakana
- Furigana
- Kanji (o ideogrames) Tamé fan servir un tipus d'escriptura per a la romanització, o transcripció a neologismes de l'alfabet romà:
- Romaji Categoria:Escriptura japonesa ja:日本語の表記体系

Hiragana

L'hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats a l'escriptura japonesa junt amb el katakana. També se sol utilitzar l' hiragana per referir-se a qualsevol dels caràcters del sil·labari. Aquests caràcters, i contràriament als kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. El sil·labari hiragana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'. L'hiragana s'empra a l'escriptura de paraules japoneses, partícules i desinències verbals; en contrast amb el katakana que s'utilitza per a paraules estrangeres i onomatopeies. És per això que l'hiragana és el primer sil·labari que aprenen els nens nipons. A mesura que aprenen els kanji, els estudiants van reemplaçant els caràcters sil·làbics en favor dels caràcters xinesos.

Caràcters hiragana bàsics

A I U E O _ あ (a) い (i) う (u) え (e) お (o) K か (ka) き (ki) く (ku) け (ke) こ (ko) S さ (sa) し (xi) す (su) せ (se) そ (so) T た (ta) ち (txi) つ (tsu) て (te) と (to) N な (na) に (ni) ぬ (nu) ね (ne) の (no) H は (ha) ひ (hi) ふ (fu) へ (he) ほ (ho) M ま (ma) み (mi) む (mu) め (me) も (mo) Y や (ya) ゆ (yu) よ (yo) R ら (ra) り (ri) る (ru) れ (re) ろ (ro) W わ (wa) を (wo / o) N ん (n) Anteriorment existien un altres dos caràcters hiragana: ゐ (wi) ゑ (we) Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen. [NOTA SOBRE LA PRONUNCIACIÓ: Les vocals es pronuncien com en castellà. Quant a les consonants, la 'h' es pronuncia como en anglès. La 'r' és sempre suau, com la 'r' de 'mira', ¡però NO la 'rr' de 'mirra'. La 'w' es pronuncia com la 'u' de 'quadre'.]

Formació de nous sons mitjançant nigori

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de la G, Z, D y B) o la mig impura P. En el primer cas, el de les consonants sonores, s'empra el dakuten (゛) (濁点), que es representa amb dues traces diagonals curtes a la part superior dreta del caràcter. Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点) (゜), que té forma de cercle i s'utilitza també en la part superior dreta del caràcter. G が (ga) ぎ (gi) ぐ (gu) げ (ge) ご (go) Z ざ (za) じ (ji) ず (zu) ぜ (ze) ぞ (zo) D だ (da) ぢ (ji) づ (zu) で (de) ど (do) B ば (ba) び (bi) ぶ (bu) べ (be) ぼ (bo) P ぱ (pa) ぴ (pi) ぷ (pu) ぺ (pe) ぽ (po)

Diftongs

Per una altra part, quan una síl·laba s'uneix amb ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriurà més petit del que és habitual. YA YU YO K きゃ (kya) きゅ (kyu) きょ (kyo) S しゃ (sha) しゅ (shu) しょ (sho) T ちゃ (cha) ちゅ (chu) ちょ (cho) N にゃ (nya) にゅ (nyu) にょ (nyo) H ひゃ (hya) ひゅ (hyu) ひょ (hyo) M みゃ (mya) みゅ (myu) みょ (myo) R りゃ (rya) りゅ (ryu) りょ (ryo) G ぎゃ (gya) ぎゅ (gyu) ぎょ (gyo) J じゃ (ja) じゅ (ju) じょ (jo) B びゃ (bya) びゅ (byu) びょ (byo) P ぴゃ (pya) ぴゅ (pyu) ぴょ (pyo) [La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a novio en castellà (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (っ) davant de la consonant en qüestió. Només es doblen les consonants k, s, t, p.
Exemples: よっか (yokka, dia 4 del mes), ざっし (zasshi, revista), だった (datta, passat del verb ser), にっぽん (nippon, Japó). La pronunciació és: yok-ka, zas-shi, dat-ta, nip-pon, és dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ん davant. Exemples: おんな (onna, dona), うんめい (unmei, destí).
De la mateixa manera que en castellà, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemples: せんぱい (senpai, fórmula de respecte a la gent gran), こんばん (konban, aquesta tarda).

Vocals llargues

Finalment, existeixen vocals llargues, que es formen de la següent manera:
- (Síl·laba en -a) + a: おかあさん (okaasan = mare)
- (Síl·laba en -i) + i: おにいさん (oniisan = germà gran)
- (Síl·laba en -u) + u: じゅう (juu = deu)
- (Síl·laba en -e) + e: おねえさん (oneesan = germana gran)
- (Síl·laba en -e) + i: せんせい (sensei = professor, mestre)
- (Síl·laba en -o) + o: おおきい (ookii = gran)
- (Síl·laba en -o) + u: おうじ (ouji = príncep)

Observacions

- La 'n' (ん) es considera una síl·laba, i els dos kana 'ji' (じ i ぢ) tenen la mateixa pronunciació, de la mateixa manera que els dos kana 'zu' (ず i づ). Així, hi ha un total de 112 síl·labes en japonès, de les quals 44 són pures, 25 impures i 33 diftongs.
- La 'o' llarga es pot escriure 'oo' (おお) o bé 'ou' (おう), i la 'e' llarga es pot escriure 'ee' (ええ) o bé 'ei' (えい).

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:平仮名 ko:히라가나 ms:Hiragana th:ฮิระงะนะ

Segle VIII

Esdeveniments:

- 711 - Els àrabs entren a la Península Ibèrica, auge de l'Islam
- Sacre Imperi Romano-Germànic, intent de reconstruir l'Imperi Romà
- Naixement de l'Estat Pontifici (Vaticà), origen del poder polític del Papa
- Auge de les llengües romàniques
- Comença la decadència de l'imperi maia clàssic

Personatges importants

- Carlemany
- Pipí el Breu
- Li Po, poeta xinès

Invents, descobriments, introduccions

- Generalització de l'ús de la ferradura Vegeu la Taula anual del segle VIII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle VIII ja:8世紀 ko:8세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 8

Ideograma

Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules. En certs idiomes, com el xinès, determinats símbols representen paraules o idees completes. Categoria:escriptura

Segle IV

Esdeveniments:

- El cristianisme es converteix en religió oficial de l'Imperi Romà.

Personatges importants

- Sant Agustí d'Hipona
- Constantí, emperador romà

Invents, descobriments, introduccions

- Sorgeixen els primers hospitals Vegeu la Taula anual del segle IV ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle IV ja:4世紀 ko:4세기 simple:4th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 4

Corea

Corea és una península de l'est d'Àsia. La frontera terrestre correspon gairebé totalment amb la República Popular de la Xina, excepte un petit tros al nord-est on voreja Rússia. La resta de la península està enrevolta pel Mar Groc i del Mar del Japó. Actualment (des de 1945) està dividida entre dos estats: Corea del Nord (comunista) i Corea del Sud (capitalista). Corea del Sud Categoria:Corea ja:朝鮮 ko:한국 simple:Korea zh-min-nan:Tiâu-sián (Khu-pia̍t-ia̍h)

Hiragana

Caràcters hiragana bàsics

Formació de nous sons mitjançant nigori

Diftongs

Consonants dobles o geminades

Vocals llargues

Observacions

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:平仮名 ko:히라가나 ms:Hiragana th:ฮิระงะนะ

Furigana

Els furigana són caràcters kana (hiragana o bé katakana) que es col·loquen al costat d'un kanji o un altre caràcter per indicar-ne la pronunciació.
- A l'escriptura horitzontal estan situats a sobre del caràcter.
- A l'escriptura vertical es col·loquen a la dreta del caràcter.

漢	かん
字	じ

かん	じ
漢	字

S'empren en els següents casos:
- En llibres escrits per a nens que no dominen la lectura dels kanji, així com en alguns manga (còmics japonesos).
- En caràcters que no es troben al llistat dels 1945 kanji d'ús comú o Jōyō kanji. Categoria:Escriptura japonesa ja:振り仮名

Furigana

漢	かん
字	じ

かん	じ
漢	字

Manga

Terme que s'empra per a designar el còmic japonès i, per extensió, el còmic de qualsevol país que l'imiti o en mostri característiques. La paraula "manga", de significat literal "guixades capritxoses", va ser adoptada el 1814 per l'artista japonès Hokusai.

Introducció

Actualment, el manga o còmic japonès constitueixen una part importantíssima del mercat editorial del país. El manga abraça tots els gèneres i arriba a tots els públics, tenint a més adaptacions a dibuixos animats, pel·lícules d'imatge real i videojocs. L'equivalent als manga en animació rep el nom d'anime.

Història

(...) El 1988, gràcies a l'èxit de la versió cinematogràfica d'"Akira", el manga comença a difondre's internacionalment.

Llista d'autors

- Ken Akamatsu
- Kia Asamiya
- Kiyohiko Azuma
- Kosuke Fujishima
- Kou Fumizuki
- Yukinobu Hoshino
- Riyoko Ikeda
- Takehiko Inoue
- Kaiji Kawaguchi
- Masashi Kishimoto
- Yukito Kishiro
- Reiji Matsumoto
- Hayao Miyazaki
- Takumi Nagayasu
- Miho Obana
- Katsuhiro Otomo
- Chiho Saito
- Masamune Shirow
- Rumiko Takahashi
- Yousuke Takahashi
- Natsuki Takaya
- Arina Tanemura
- Osamu Tezuka
- Akira Toriyama
- Masami Tsuda
- Yuu Watase
- Ai Yazawa
- Wataru Yoshizumi
- Takehiko Inoue

Bibliografia recomanada

En castellà:
- Bermúdez, Trajano. Mangavisión, guía del Cómic japonés. Ed. Glénat: Biblioteca del Dr. Vértigo nº1.
- Moliné, Alfonso. El Gran libro de los Manga. Ed. Glénat.
- Revistes especialitzades mensuals, a destacar Minami, Shirase, Dokan, Animedia, Anitype i Jonu Magazine. Diverses editorials. Temes que s'hi relacionen:
- Anime Categoria:Manga ja:漫画 ko:일본 만화 simple:Manga th:การ์ตูนญี่ปุ่น

Furigana

漢	かん
字	じ

かん	じ
漢	字

Jôyô kanji

Els jōyō kanji (常用漢字) són els 1945 caracteres kanji considerats d'ús cotidià en el japonès. Si, en un text japonès, apareix un kanji que no pertanyi als jōyō kanji, s'haurà de marcar la seva pronunciació mitjançant furigana. Llista de tots els jōyō kanji:
- Escola primària
- Grau 1 (80 caràcters): 一右雨円王音下火花貝学気休玉金九空月犬見五口校左三山四子糸字耳七車手十出女小上森人水正生青石赤先千川早草足村大男竹中虫町天田土二日入年白八百文本名木目夕立力林六
- Grau 2 (160 caràcters): 引羽雲園遠黄何夏家科歌画会回海絵外角楽活間丸岩顔帰汽記弓牛魚京強教近兄形計元原言古戸午後語交光公工広考行高合国黒今才細作算姉市思止紙寺時自室社弱首秋週春書少場色食心新親図数星晴声西切雪線船前組走多太体台谷知地池茶昼朝長鳥直通弟店点電冬刀東当答頭同道読内南肉馬買売麦半番父風分聞米歩母方北妹毎万明鳴毛門夜野矢友曜用来理里話
- Grau 3 (200 caràcters): 悪安暗委意医育員飲院運泳駅横屋温化荷界開階寒感漢館岸期起客宮急球究級去橋業局曲銀区苦具君係軽決血研県庫湖向幸港号根祭坂皿仕使始指死詩歯事持次式実写者主取守酒受州拾終習集住重宿所暑助勝商昭消章乗植深申真神身進世整昔全想相送息速族他打対待代第題炭短談着柱注丁帳調追定庭笛鉄転登都度島投湯等豆動童農波配倍箱畑発反板悲皮美鼻筆氷表病秒品夫負部服福物平返勉放味命面問役薬油有由遊予様洋羊葉陽落流旅両緑礼列練路和
- Grau 4 (200 caràcters): 愛案以位囲胃衣印栄英塩央億加果課貨芽改械害街各覚完官管観関願喜器希旗機季紀議救求泣給挙漁競共協鏡極訓軍郡型径景芸欠結健建験固候功好康航告差最菜材昨刷察札殺参散産残司史士氏試児治辞失借種周祝順初唱松焼照省笑象賞信臣成清静席積折節説戦浅選然倉巣争側束続卒孫帯隊達単置仲貯兆腸低停底的典伝徒努灯働堂得特毒熱念敗梅博飯費飛必標票不付府副粉兵別変辺便包法望牧末満未脈民無約勇要養浴利陸料良量輪類令例冷歴連労老録
- Grau 5 (185 caràcters): 圧易移因営永衛液益演往応恩仮価可河過賀解快格確額刊幹慣眼基寄規技義逆久旧居許境興均禁句群経潔件券検険減現限個故護効厚構耕講鉱混査再妻採災際在罪財桜雑賛酸師志支枝資飼似示識質舎謝授修術述準序承招証常情条状織職制勢性政精製税績責接設絶舌銭祖素総像増造則測属損態貸退団断築張提程敵適統導銅徳独任燃能破判版犯比肥非備俵評貧婦富布武復複仏編弁保墓報豊暴貿防務夢迷綿輸余預容率略留領
- Grau 6 (181 caràcters): 異遺域宇映延沿我灰拡閣革割株巻干看簡危揮机貴疑吸供胸郷勤筋敬系警劇激穴憲権絹厳源呼己誤后孝皇紅鋼降刻穀骨困砂座済裁策冊蚕姿私至視詞誌磁射捨尺若樹収宗就衆従縦縮熟純処署諸除傷将障城蒸針仁垂推寸盛聖誠宣専泉洗染善創奏層操窓装臓蔵存尊宅担探誕暖段値宙忠著庁潮頂賃痛展党糖討届難乳認納脳派俳拝背肺班晩否批秘腹奮並閉陛片補暮宝訪亡忘棒枚幕密盟模訳優郵幼欲翌乱卵覧裏律臨朗論
- Escola secundària
- Grau 7a (313 caràcters): 亜哀握扱依偉威尉慰為維緯違井壱逸稲芋姻陰隠韻渦浦影詠鋭疫悦謁越閲宴援炎煙猿縁鉛汚凹奥押欧殴翁沖憶乙卸穏佳嫁寡暇架禍稼箇華菓蚊雅餓介塊壊怪悔懐戒拐皆劾慨概涯該垣嚇核殻獲穫較郭隔岳掛潟喝括渇滑褐轄且刈乾冠勘勧喚堪寛患憾換敢棺款歓汗環甘監緩缶肝艦貫還鑑閑陥含頑企奇岐幾忌既棋棄祈軌輝飢騎鬼偽儀宜戯擬欺犠菊吉喫詰却脚虐丘及朽窮糾巨拒拠虚距享凶叫峡恐恭挟況狂狭矯脅響驚仰凝暁斤琴緊菌襟謹吟駆愚虞偶遇隅屈掘靴繰桑勲薫傾刑啓契恵慶憩掲携渓継茎蛍鶏迎鯨撃傑倹兼剣圏堅嫌懸献肩謙賢軒遣顕幻弦玄孤弧枯誇雇顧鼓互呉娯御悟碁侯坑孔巧恒慌抗拘控攻更江洪溝甲硬稿絞綱肯荒衡貢購郊酵項香剛拷豪克酷獄腰込墾婚恨懇昆紺魂佐唆詐鎖債催宰彩栽歳砕斎載剤咲崎削搾索錯
- Grau 7b (313 caràcters): 撮擦傘惨桟暫伺刺嗣施旨祉紫肢脂諮賜雌侍慈滋璽軸執湿漆疾芝赦斜煮遮蛇邪勺爵酌釈寂朱殊狩珠趣儒寿需囚愁秀臭舟襲酬醜充柔汁渋獣銃叔淑粛塾俊瞬准循旬殉潤盾巡遵庶緒叙徐償匠升召奨宵尚床彰抄掌昇晶沼渉焦症硝礁祥称粧紹肖衝訟詔詳鐘丈冗剰壌嬢浄畳譲醸錠嘱飾殖触辱伸侵唇娠寝審慎振浸紳薪診辛震刃尋甚尽迅陣酢吹帥炊睡粋衰遂酔錘随髄崇枢据杉澄瀬畝是姓征牲誓請逝斉隻惜斥析籍跡拙摂窃仙占扇栓潜旋繊薦践遷銑鮮漸禅繕塑措疎礎租粗訴阻僧双喪壮捜掃挿曹槽燥荘葬藻遭霜騒憎贈促即俗賊堕妥惰駄耐怠替泰滞胎袋逮滝卓択拓沢濯託濁諾但奪脱棚丹嘆淡端胆鍛壇弾恥痴稚致遅畜蓄逐秩窒嫡抽衷鋳駐弔彫徴懲挑眺聴脹超跳勅朕沈珍鎮陳津墜塚漬坪釣亭偵貞呈堤帝廷抵締艇訂逓邸泥摘滴哲徹撤
- Grau 7c (313 caràcters): 迭添殿吐塗斗渡途奴怒倒凍唐塔悼搭桃棟盗痘筒到謄踏逃透陶騰闘洞胴峠匿督篤凸突屯豚曇鈍縄軟尼弐如尿妊忍寧猫粘悩濃把覇婆廃排杯輩培媒賠陪伯拍泊舶薄迫漠爆縛肌鉢髪伐罰抜閥伴帆搬畔繁般藩販範煩頒盤蛮卑妃彼扉披泌疲碑罷被避尾微匹姫漂描苗浜賓頻敏瓶怖扶敷普浮符腐膚譜賦赴附侮舞封伏幅覆払沸噴墳憤紛雰丙併塀幣弊柄壁癖偏遍舗捕穂募慕簿倣俸奉峰崩抱泡砲縫胞芳褒邦飽乏傍剖坊妨帽忙房某冒紡肪膨謀僕墨撲朴没堀奔翻凡盆摩磨魔麻埋膜又抹繭慢漫魅岬妙眠矛霧婿娘銘滅免茂妄猛盲網耗黙戻紋匁厄躍柳愉癒諭唯幽悠憂猶裕誘雄融与誉庸揚揺擁溶窯謡踊抑翼羅裸頼雷絡酪欄濫吏履痢離硫粒隆竜慮虜了僚寮涼猟療糧陵倫厘隣塁涙累励鈴隷零霊麗齢暦劣烈裂廉恋錬炉露廊楼浪漏郎賄惑枠湾腕 Categoria:Escriptura japonesa ja:常用漢字

Wonderful days

Catégorie:Film sud-coréen Catégorie:Film d'animation Catégorie:Film sorti en 2003 Catégorie:Manhwa catégorie:titre de film en W Wonderful Days est un film d'animation sud-coréen sorti en Corée du sud le 17 juillet 2003.

Synopsis

En l'an 2142, après une catastrophe d'origine humaine qui a rendu la terre presque entièrement inhabitable, deux groupes d'être humains co-existent : l'élite vit dans Ecoban, une ville-bulle bourgeoise et dictatoriale protégée de la pollution extérieure, les autres dix fois plus nombreux vivent à Marr, dans les ruines et la pollution. Mais Ecoban a besoin de plus d'énergie, l'énergie dont elle a besoin est créée à partir de la pollution. Les dirigeants d'Ecoban envisagent donc de brûler Marr et ses puits de pétrole pour faire plus de pollution.

Fiche technique

- Sortie en Corée du sud : 17 juillet 2003
- Sortie en France : 16 juin 2004
- Durée : 1h30min
- Réalisation par Moon-saeng Kim

Spécificités

Ce film mélange animation 2D et animation 3D.

Récompenses

- 2004 : Prix du film d'animation au Festival Fantastic'Arts de Gérardmer

Liens externes

- [http://www.wonderfuldays-lefilm.com/ Site officiel (en français)]
- [http://wonderfuldays.co.kr/ Site officiel (en coréen et en anglais)]

narty we francji Praga appartamenti tekst Pozycjonowanie statystyki

:: RELATED NEWS ::