Llum

El mot llum (raig de llum) es refereix a la porció de l'espectre electromagnètic visible per l'ull humà, però també pot incloure altres formes de radiació electromagnètica. Les 3 característiques bàsiques de la llum són brillantor (o amplitud), color (o freqüència), i polarització (o angle de vibració). Degut a la dualitat ona-partícula, la llum presenta propietats tant d'ones com de partícules. La llum visible és aquella porció de l'espectre radioelèctric entre longituds d'ona entre aproximadament 400 nm i 800 nm (a l'aire). La llum també es pot caracteritzar per la seva freqüència. La freqüència f i la longitud d'ona l segueixen la relació: v = lf On l és la longitud d'ona, f la freqüència, i v la velocitat de la llum. Si la llum viatja en el buit, llavors v = c, i així: c = lf Tota la llum es propaga a una velocitat finita. Fins i tot els observadors en moviment uniforme mesuren sempre el mateix valor de c, la velocitat de la llum en el buit, com c = 299,792,458 m/s; de tota manera, quan la llum passa a través d'un medi transparent com aire, aigua o vidre, la seva velocitat es redueix, i pateix refracció. L'estudi de la llum i la seva interacció amb la matèria s'anomena òptica. La observació i estudi de fenòmens òptics com els arcs de Sant Martí ofereix informació sobre la natura de la llum, a més de recreació. Les diferents longituds d'ona s'interpreten al cervell humà com colors, des del vermell a les longituds d'ona més grans (freqüències més baixes) fins al violeta (freqüències més altes). Les freqüències creixents es poden veure com taronja, groc, verd, blau, i, convencionalment, blau indi. La mesura de la llum, les següents quantitats, i unitats s'usen per a mesurar la llum.
- Brillantor (o temperatura)
- Il·luminació o lluminositat (unitat del SI : lux)
- Flux lluminós (unitat del SI : lumen)
- Intensitat lluminosa (unitat del SI : candela) Categoria:Òptica Categoria:Electromagnetisme ja:光 ko:빛 ms:Cahaya simple:Light th:แสง

Espectre electromagnètic

Un espectre electromagnètic és la visualització de les ones electromagnètiques ja siguin de ràdio o televisió, en una pantalla gracies al mesurador de camp, el qual rep les senyals i les transforma en un espectre. Hi han diferents tipus d'espectre entre ells:
- Espectre d'un canal analògic terrestre.
- Espectre d'un canal analògic de transmissió per cable.
- Espectre d'un canal analògic per satèl·lit.
- Espectre d'un canal digital per cable.
- Espectre d'un canal digital terrestre.
- Espectre d'un canal digital per satèl·lit. És molt fàcil reconèixer a simple vista un espectre si es analògic o digital ja que aquest últim podríem dir que és uniforme.

Pàgines relacionades:

- Televisió
- VHF
- UHF
- TDT
- Televisió analògica
- Televisió per satèl·lit
- Ràdio
- Ràdio FM
- Ràdio AM
- Radiació electromagnètica Categoria:Electromagnetisme Categoria:Tecnologia Categoria:Telecomunicacions Categoria:Televisió Categoria:Ràdio

Color

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influenciada per els colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions. La problemàtica del color i el seu estudi és molt amplia i pot ser abordad des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc. El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental, fan referència al color pigment i provenen de les ensenyances de l'antiga Academia Francesa de Pintura, que consideraba com colors primaris al vermell, el groc i el blau. En realitat existeixen dos sistemes de colors primaris: colors primaris llum i colors primaris pigment. El blanc i el negre són anomenats colors acromàtics, ja que el percebem com "no colors". Els colors produïts per llums (al monitor de l'ordinador, al cinem televisió, etc.) tenen com a colors primaris al vermell, el verd i el blau (RGB), la fusió dels quals creen i composen la llum blanca.

La física del color

La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent de un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.

Color	Longitud d'ona	Freqüència
roig	~ 625-740 nm	~ 480-405 THz
taronja	~ 590-625 nm	~ 510-480 THz
groc	~ 565-590 nm	~ 530-510 THz
verd	~ 520-565 nm	~ 580-530 THz
cian	~ 500-520 nm	~ 600-580 THz
blau	~ 450-500 nm	~ 670-600 THz
indi	~ 430-450 nm	~ 700-670 THz
violat	~ 380-430 nm	~ 790-700 THz

Una superfície que reflexa difosament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra. El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics. Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm). La taula de color no hauria d'interpretar-se com a un llistat definitiu, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.

Sistemes de representació del color

Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu la manera en que els colors poden ser respresentats com a tuples de números, normalmnet tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim un llistat de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.
- Sistema de colors espectrals primaris RGB
- Sistema de televisió NTSC
- Sistema cromàtic de diferències de color YUV
- Sistema cromàtic XYZ
- Sistema cromàtic IHS
- Sistema cromàtic IHS
- CMYK
- HSV
- Codificacio Hexadecimal del color Codificacio Hexadecimal del color Codificacio Hexadecimal del color

Regularitats als noms de colors

Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i així, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bàsics (uns onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color). Categoria:Òptica ja:色 ko:색 simple:Color

Aire

L’aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l’atmosfera terrestre. L'aire no és una combinació química dels gasos que el constitueixen. És inodor, incolor, i insípid; però presenta color blau quan es dirigeix la mirada al cel. En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes respecte de les altres. Degut a això, adopten la forma del recipient que les conté. Així, doncs, encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l’aire és una substància material i tangible. Al nivell del mar, l’atmosfera exerceix una pressió d’aproximadament 1Kg. per centímetre quadrat sobre qualsevol superfície, sòlida o líquida. La pressió exercida sobre un centímetre quadrat de superfície, representa el pes d’una columna d’aire, que té aquesta secció, i que s’estén verticalment fins al límit exterior de l’atmosfera. L’aparell que mesura aquest pes de l’aire que cau en vertical sobre una superfície, és el baròmetre. Aquests aparells mesuren la pressió en mil·límetres de mercuri o en mil·libars. La pressió normal al nivell del mar equival a 760 mm de mercuri o 1013 mil·libars (mb). El pes d'un litre d'aire, al nivell del mar, a 0º C, és de 1,293 gr. La seva densitat respecte a l'hidrogen és 14,44. Degut a l'oxigen, que en forma part, és un bon comburent.

Enllaços externs

- [http://aulaire.uib.es:8080/catala/doc/9.htm Característiques de l'aire] Categoria:Ciències naturals ko:대기 ms:Udara ja:空気 simple:Air

Òptica

L’òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum des que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum. És a dir, es fixa en com es crea, com es mou pels diferents medis i quins aparells cal utilitzar per detectar-la de la millor manera possible. Depenent del fenomen que siga matèria d'estudi, del nivell d'aproximació que calgui i de la mesura dels obstacles que trobe a la seua trajectòria, l'òptica usarà uns formalismes o uns altres. Així es pot distingir l'òptica clàssica, que estudia la llum com si fóra una ona, es recolza en la teoria electromàgnetica de la llum. Quan la llum travessa escletxes de mesura microscòpica es pot estudiar mitjançant l'òptica de rajos o òptica geomètrica. Quan els fenòmens que són estudiats no entren dins del camp de l'electromagnetisme clàssic perquè les mesures dels objectes i sistemes que s'estudien són d'escala atòmica s'ha de cercar un altra òptica per explicar-los adequadament; aquesta nova classe d'òptica és coneguda com Òptica Quàntica. Els principis de l'òptica són utilitzats per a construir dispositius que ens permeten una millor visió en circumstàcies concrtes com ara;
- Per a augmentar les capacitats visuals:
- El microscopi
- El telescopi
- Els binocles
- ...
- Per a corregir els defectes visuals (veure oftalmologia):
- Les ulleres
- Les lents de contacte
- ... Vegeu:
- Línies d'absorció categoria:Òptica ja:光学 ko:광학 ms:Optik

Si

- Química; Si és el símbol de l'element químic Silici
- Música; Si és la setena i última nota músical, segons el sistema de notació musical llatí

Lux

El lux, de símbol lx, és una unitat de mesura de la il·luminació (magnitud). De fet, es tracta de la unitat derivada del SI per a aquesta magnitud. El seu valor equival a un flux d'un lumen que incideix en un metre quadrat: : 1 lx = 1 lm/m² = 1 m²·m^–4·cd

Múltiples i submúltiples del SI

Exemples d'il·luminació

- La llum del Sol d'un dia promig il·lumina entre 32 000 i 100 000 lux.
- Els platons de televisió s'il·luminen cap als 1 000 lux.
- Una oficina ben enllumenada té cap a 400 lux d'il·luminància.
- La llum de la lluna representa aproximadament 1 lux.
- La llum dels estels mesuren cap a 0.000 05 lux.

Diferències entre lux i lumen

La diferència entre el lux i el lumen és que el lux té en compte l'àrea sobre la qual s'estén la llum. 1000 lumens, concentrats en un metre quadrat il·luminen aquest metre quadrat amb 1000 lux. Però els mateixos 1000 lumen repartits en 10 metres quadrats, produeixen una il·luminància molt menor: només 100 lux. Així, il·luminar una àrea major amb el mateix nombre de lux requereix augmentar el nombre de lumens.

Il·luminació i energia

La il·luminació no és una mesura directa de l'energia de la llum, doncs la relació entre energia i il·luminació depèn de la longitud d'ona. A 555 nm, enmig de l'espectre visible, un lux és igual a 1.46 mW/m². Categoria:Unitats de mesura Categoria:Unitats derivades del SI ja:ルクス

Lumen

El lumen, de símbol lm és una unitat de mesura del flux lluminós. De fet, es tracta de la unitat del SI per a aquesta magnitud. El seu valor equival al flux lluminós que emet un focus puntual d’una candela d’intensitat en un estereoradian: : 1 lm = 1 cd•sr = 1 cd•m²•m^–2

Múltiples i submúltiples del SI

Exemple de flux lluminós

Una bombeta d’incandescència estàndard de 100 Watts emet aproximadament cap als 1500 lumens. Categoria:Unitats derivades del SI Categoria:Fotometria Categoria:Lluminotècnia Categoria:Unitats de mesura ja:ルーメン

Candela

La candela (símbol: cd) es una de les set unitats bàsiques del SI. És la intensitat lumínica, en una direcció determinada, d’una font que emet radiació monocromàtica de freqüència 540 × 10¹² Hz i que té en eixa direcció una intensitat radiant de (1/683) W per estereorradià. La freqüència elegida es en espectre visible prop del verd, que és a la què té més sensibilitat l’ull humà. Històricament, la candela fou una unitat fonamental del SI. Fou definida en termes de la radiació de cos negre emesa per 1 cm³ de platí en el seu punt de fusió. La definició moderna ja no és fonamental, ja que està basada en un altra unitat del SI de potència, el watt. Malgrat això, encara queden restes de la història. El terme arbitrari (1/683) fou elegit per a que la nova definició quadrés amb l’antiga. categoria:Unitats del SI ja:カンデラ simple:Candela

Categoria:Electromagnetisme

Categoria:Física

Wikipedia:Formatvorlage Biografie

__NOTOC__ Diese Formatvorlage dient als Beispiel für den Aufbau eines Biografieartikels. Beim Anlegen neuer Biografien sollte man sich, soweit sinnvoll anwendbar, an das hier verfasste Muster halten, damit eine gewisse Einheitlichkeit entsteht. Neben dem Beispiel ist ein „Rausschnippel“-Bereich, aus dem man sich den Quellcode für eine neue Seite leicht heraus kopieren kann. Zur Inspiration kann auch der exzellente Artikel über Kurt Tucholsky oder Albert Einstein dienen. Weitere Biografien können über das Portal Biografien eingesehen werden.
Bitte auch die Ratschläge ganz am Ende beachten! Zunächst aber das Beispiel:

Bearbeitungsschritte

- Nachschauen, ob der Artikel in anderen Wikipedias schon existiert und verlinken, siehe Internationalisierung
- Beitrag schreiben; dabei unter „Leben“ die Lebensdaten im Zusammenhang wiederholen.
- Bei Beiträgen zu Musikern bitte auch die Empfehlungen der Formatvorlage Band zu Diskografie, Literatur und Weblinks beachten.
- Geburtstag, Todestag und wichtige Ereignisse in die entsprechenden Jahreszahlen-Artikel eintragen, falls die Persönlichkeit wichtig genug ist.
- Damit man die Seite nachher auch findet: evtl. einen REDIRECT anlegen, wie z.B. bei Sadat; wer sucht schon nach Anwar as-Sadat!? Oder eine Wikipedia:Begriffsklärung wie z. B. unter Feuerbach, wenn es mehrere Leute mit diesem Namen gibt.

Akademische Grade

Akademische Grade etc. tauchen weder im Artikelnamen noch vor der Namensnennung im ersten Satz auf. Promotionen, Habilitationen etc. sind im Artikeltext an geeigneter Stelle aber natürlich zu erwähnen.

Siehe auch

- Wikipedia:Personendaten ---- Biografie

prace magisterskie podatki wakacje jastrz�bia g�ra poker przetargi

:: RELATED NEWS ::

Girella
Girella est un genre de poissons perciformes.

espèces

- Girella albostriata Steindachner, 1898
- Girella cyanea Macleay, 1881
- Girella elevata Macleay, 1881
- Girella feliciana Clark, 1938
- Girella fimbriata (McCulloch, 1920)
- Girella freminvillii (Valenciennes, 1846)
- Girella laevifrons (Tschudi, 1846)
- Girella leonina (Richardson, 1846)
- Girella mezina Jordan and Starks,

plus de cent salariés dans les Pyrénées-Atlantiques

- ELF Aquitaine
- Turboméca
- Euralis
- Messier-Dowty
- Lindt et Sprungli AG
- Fromagerie des Chaumes
- WED Enterprises de Walt Disney a commencé en 1952 à concevoir des attractions pour le parc à thèmes Disneyland qui ouvrit le 17 juillet 1955. Dès l'ouverture du parc les attractions établirent de nouveaux standards de qualité et de finition. Les attractions Disney utilsent des technologies spéc