La mar de Barentsz (en noruecBarentshavet, en rusБаренцево море, Bárentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia, batejada en honor del navegant neerlandèsWillem Barentsz. És una mar continental bastant profunda (té una fondària mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxipèlag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla.
Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes són lliures de gel tot l'any. La ciutat més gran banyada per aquesta mar és Múrmansk, a Rússia.
El 12 d'agost del 2000 s'hi enfonsà el submarí atòmic rus Kursk, que s'emportà la vida de 118 mariners.
Categoria:Marsja:バレンツ海ko:바렌츠 해
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega. Provinent de l'antic nòrdic, és d'arrels germàniques i més concretament escandinaves.
De la mateixa manera que passa amb altres llengües, té dos sistemes d'escriptura (a vegades vistos fins com a llengües diferents), el bokmål i el nynorsk. El primer (a voltes conegut com a dano-noruec), és el fruit de la norueguització del danès tal i com es parlava a l'àrea d'Oslo al moment de la independència mentre que el segon està basat en els dialectes tradicionals de l'oest del país, lliures d'influència danesa, recopilats per Ivar Aasen. És per aquesta raó que la seva classificació és complicada: el nynorsk pertany a la branca occidental de les llengües germàniques (juntament amb les llengües insulars: feroès, islandès i l'antic norn) mentre que el bokmål pertany a la branca oriental, com el danès i el suec, amb els quals és intel.ligible (hom arriba a anomenar el noruec bokmål com a danès pronunciat a la sueca).
Tots dos sistemes fan servir l'alfabet llatí, amb 3 lletres addicionals, que es col.loquen al final de l'alfabet: æ, ø i å (iguals que al danès, i corresponent a les sueques ä, ö i å). A més es disposa de les següents lletres amb diacrítics: à ä ç é è ê ñ ó ò ô ü. Per contra, les lletres c, q, w, x i z no s'empren gairebé mai, i resten restringides a mots d'origen estranger.
Com es altres llengües escandinaves, el noruec empra l'article definit enclític, tant pel singular com pel plural. La següent taula mostra exemples referents al bokmål no conservador (allunyat del riksmål), amb mots dels tres gèneres: bil (masculí), bok (femení) i hus i vindu (neutres). En negreta s'hi ressalta el que distingeix el nombre i determinació del nom en qüestió:
Categoria:Llengües escandinavesja:ノルウェー語ko:노르웨이어zh-min-nan:Norge-gí
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides.
Les llengües més similar al rus, lingüísticament parlant, són el bielorrús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Els Països Baixos (Nederland en neerlandès i Nederlân en frisó) són un estat d´Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya.
El sistema de govern és una monarquia constitucional.
Els Països Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos.
Forma part juntament amb Bèlgica i Luxemburg del Benelux.
Noms
Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix" en la versió curta i "Regne dels Països Baixos" en la més llarga si bé no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que n'és només una regió actualment partida en dues províncies) és bastament emprat com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des de catòlics de les províncies sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos).
En català, el malentès s'engrandeix pel fet que tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb el nom d'holandès, cosa que afavoreix l'etiquetar-ne tots els seus parlants (no belgues) com a 'holandesos', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) no es dóna per exemple amb l'anglès, on es distingeix entre la llengua (Dutch), el gentilici (Netherlander, si bé Dutch o Dutchman també són emprats) el país (Netherlands), i la regió (Holland).
Història
(vegeu Història dels Països Baixos per una exposició més completa)
Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents.
Després d'una curta dominació francesa sota Napoleó, el Regne dels Països Baixos prengué el seu status actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Willem I, si bé incloïa també els actuals Luxemburg i Bèlgica.
El 1830 Bèlgica s'establí com a regne independent. En morir Willem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Wilhemina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica, esdevenint així plenament independent.
Durant la Primera Guerra Mundial els Països Baixos romangueren neutrals, fet que no es repetí durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys.
El 1953 el país patí unes inundacions desastroses que motivaren l'inici del les obres del Pla Delta.
El 1957 esdevingué membre fundador de la Comunitat Econòmica Europea que finalment esdevingué la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.
Economia
Article principal: Economia dels Països Baixos
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petrolera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrera només dels Estats Units i França.
Cultura
Llengües
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès).
A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional".
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, allà anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).
El Corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua cálida des del Carib fins a les costes d’Europa Occidental a través de l’Atlàntic Nord. El nom prové del Golf de Mèxic, l’àrea on el corrent s’origina.
La velocitat de l’aigua hi pot atènyer valors de fins a 3m/s, representant una forta influència en el trànsit marítim.
Hom creu que gràcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d’un clima molt més càlid del que a priori li tocaria per la latitud en què està situada, especialment a l’hivern. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitació la pluja.
Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona està a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi és un fenomen freqüent a l’hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de només +0,5 al gener (Barcelona: +9).
Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de París, coneix més de 4 mesos d’intensa gelada, amb una mitjana de –11,5 graus al gener. Una mica més amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats és ja gairebé inexistent tant a América del Nord com a l’Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi són localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brussel.les, Amsterdam, Berlín, Praga...).
Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents.
Ni Islàndia ni les illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l’hivern, si bé l’estiu no hi és massa més càlid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil.lació tèrmica.
A l’Hemisferi Sud, Buenos Aires i Montevideo, les capitals més meridionals d’Amèrica del Sud gaudeixen d’un règim tèrmic sensiblement semblant al de Barcelona tot i estar situades 7 graus de latitud més a prop de l’Equador: a 34 graus, que en el nostre cas correspondria ja a Àfrica. Anàlogament, Wellington, capital de Nova Zelanda, té una mitjana anual que no arriba a 13 graus, tot i estar situada a la mateixa latitud de Barcelona.
El submarí és un tipus d'embarcació que permet de realitzar viatges per sota l'aigua. N'hi ha de militars i civils.
El terme submarí inclou un ventall de vehicles molt diferents, des de vehicles científics monoplaça que poden estar submergits poques hores, fins a submarins militars nuclears gegants que poden estar mesos sota l'aigua.
]
La ciutat de Kursk (Курск), d'uns 300.000 habitants, està situada a les vores del riu Seim i a uns 450 km al sud de Moscou. És una de les ciutats més antigues de Rússia, fundada el 1032. Va ser destruïda pels tàrtars l'any 1240 i no fou reconstruïda fins al 1596.
Actualment és un nucli important d'indústria química i de construcció de maquinària, dispositius informàtics i aviació. També hi destaquen les indústries tèxtils i les farmacèutiques. Prop de Kursk hi ha els dipòsits de mineral de ferro més rics del món, ja que en contenen prop de 160.000 de tones.
És la capital de la província de Kursk (Курская область, Kúrskaia óblast), amb una extensió de 29.800 km² i una població de 1.302.900 habitants (l'any 2000).
Fets rellevants
- Estiu de 1943: Batalla de Kursk. Després de la derrota a Stalingrad, les tropes alemanyes procedeixen a atacar la ciutat de Kursk en una confrontació de forces blindades. Els russos resisteixen l'envestida de la Wehrmacht i contraataquen fins a assolir la victòria el juliol de 1943. Aquesta batalla va marcar un moment decisiu ja que va provocar la fi de l'ofensiva alemanya i l'inici del contraatac soviètic. És considerada una de les batalles més importants de la Segona Guerra Mundial i la major batalla de carros blindats de la història.
- 12 d'agost del 2000: el submarí «Kursk» naufraga al mar de Barentsz en esclatar un torpede defectuós que produeix una explosió massiva de tot l'armament de bord (excepte els míssils). Hi van morir la totalitat dels 118 tripulants.
Alkohol
Alkohól (iz arabščine al-khvl الكحول, oziroma al-ghavl الغول) se skoraj vedno nanaša na etanol, poznan tudi pod imenom žitni alkohol, in na pijače, ki alkohol vsebujejo. Ta pomen besede je tudi osnova za pojem alkoholizem, ki označuje zasvojenost z alkoholom. Druge oblike alko
