Meridià celest

En astronomia, el meridià del lloc, o meridià celest, és és un cercle màxim que passa pel zenit i el pol nord. La intersecció del meridià i l'horitzó determina una línia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana, la seua intersecció amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. El seu perpendicular talla a la esfera celest en els punts cardinals est i oest. L'origen dels azimuts és el punt cardinal sud. Categoria:Astrometria

Astronomia

L' astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en la esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com a corbes de llum d'estreles variables, descobriment de asteroides i cometes etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ciència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentres que els astròlegs no. A més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc.

Branques de l'astronomia

L'Astronomia es troba dividida en quatre grans branques:
- Astronomia de posició: Té com a objecte situar en la esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. És la branca més antiga d'esta ciència. Descriu el moviment dels astres, planetas, satèl·lits i fenòmens com els eclipsis, trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del Sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.
- Mecànica celeste: Té com a objecte interpretar els moviments de l'Astronomia de posició en l'àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana (Llei de la Gravitació Universal de Isaac Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbitas de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència. El moviment estrany de Urà causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Le Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una xicoteta desviació en l'avanç del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pròxim al Sol fins que Einstein amb el seu Teoria de la Relativitat la va explicar.
- Astrofísica és una part moderna de l'Astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició, estructura i evolució. Només va ser possible el seu inici en el segle XIX quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estreles. Les branques de la física implicades en l'estudi són la física nuclear (generació de l'energia en l'interior de les estreles) i relativitat.
- Cosmologia és la branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt.

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observació, radiació amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusió. L'Astronomia Òptica i de Ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè la atmosfera és transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja (longituds d'ona més llargues que el roig). La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, així que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de rajos X, astronomia de rajos gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrís i els rajos còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics u observatoris espacials.

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

- Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.
- Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.
- Formació de la galàxia i evolució: l'estudi de la formació de la gàlaxia i llur evolucions.
- Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.
- Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evolució estelar: l'estudi de l'evolució de les estreles, des de la seua formació fins el seu final.
- Formació estelar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estreles en l'interior de núbols de gas, i el procés de formació en sí mateix.
- Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del Sistema Solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Vegeu també

- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.

Enllaços externs

- [http://www.astrogea.org/ipa/que_hi_ha_alli_dalt.htm Plana sobre Astronomia]
- [http://www.astroalella.org Agrupació d'Astronomia d'Alella]
- [http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf Vocabulari d'astrofísica i astronomia]
- [http://www.palmcat.org PalmCAT - AI (Astro Info)] Aplicació en català per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar així com catàlegs de tots els tipus d'objectes interestelars. Categoria:Astronomia ja:天文学 ko:천문학 ms:Astronomi simple:Astronomy th:ดาราศาสตร์

Pol nord celest

El Pol nord celest es refereix al punt més Nord (per tant, el centre) de l'esfera celest de l'Hemisferi Nord. El pol sud celest es refereix al punt més Sud (per tant, el centre) de l'esfera celest de l'Hemisferi Sud. Per efecte de la precessió dels equinoccis, els pols celests es desplacen amb relació a les estreles, i en conseqüència, l'estrela polar en cada hemisferi no és la mateixa a través dels anys. Actualment, l'estrela Polar en l'hemisferi Nord és la situada en l'extrem de la cua (alfa) de la Óssa Menor per ser la més pròxima al pol, del que dista menys d'un grau, encara se li anirà acostant més i l'any 2100 no distarà d'ell més de 28'. A partir de, este moment, el pol s'allunyarà d'esta estrela la qual no tornarà a ser la polar fins a uns 25 780 anys després.

imatge:estrela_polar.jpg
Camí del Pol Nord entre les estreles.

Cap a l'any 1930, el pol nord celest va passar junt amb una estrela de magnitud 11, la qual va haver de rebre per uns anys el nom de Polarísima. Actualment el pol s'allunya d'ella a raó de 20” per any. El període d'este moviment de precessió és de 25.780 anys i va disminuint secularment. D'altra banda, els pols de l'eclíptica al voltant dels quals es mouen els pols celests, no són invariables, perquè el pla de la eclíptica oscil·la lentament a causa de les pertorbacions que pateix la Terra per part d'altres planetes. Tot açò ens prova que res és fix i immutable.

Vegeu també

- Estrela polar
- Pol Nord
- Pol Sud Categoria: Astronomia

Meridiana

La intersecció del meridià i el horitzó determina una línia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana, la seua intersecció amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. El seu perpendicular talla a la esfera celest en els punts cardinals este i oest. Categoria:Astrometria

Nord

El nord és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic. En l'hemisferi nord, es correspon amb el punt de l'horitzó la perpendicular del qual passa per la Estrella Polar. Símbol: N. Se situa, de manera aproximada, enfront d'un observador que amb el seu braç dret assenyali a l'Est (punt per on ix el Sol). També hi ha el Pol Nord Magnètic, el qual no coincidix exactament amb el geogràfic. Cap a ell s'orienta l'agulla imantada de la brúixola. En 1831 John Ross el va ubicar en la Illa del Rei Guillem. Es desplaça uns 15 km per any i actualment se situa a l'Àrtic a una latitud de 80º N. Categoria:Cartografia

Esfera celest

L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador. L'eix del món és el de rotació de l'esfera celeste (té un període de rotació d'un dia) i és paral·lel a l'eix de rotació de la Terra. Vegeu també:
- Vertical | Horitzó astronòmic
- Cercle horari | Meridià celeste | Meridiana
- Equador celeste | Paral·lel celeste
- Coordenades horitzontals | Coordenades horàries Categoria:Astrometria ja:天球 th:ทรงกลมฟ้า

Oest

L' oest és un dels quatre punts cardinals. També rep el nom de occident o ponent, ja que és en l'oest on es posa el Sol. Categoria:Cartografia ja:西 simple:West

Azimut

Azimut és l'angle que forma una estrela o objecte, des d'una direcció que es pren com a origen, mesurada sobre l'horitzó, i en el sentit de les agulles del rellotge o horari i mesurada en graus. L'origen és generalment el sud (en astronomia) o el nord (en navegació).

Vegeu també

- altura | zenit | nadir Categoria:Astrometria Categoria: Cartografia

Categoria:Astrometria

Categoria:Astronomia

CoolTV

CoolTV is a Canadian category 2 digital cable television channel dedicated to jazz based in Winnipeg, Manitoba. It is owned by the CanWest Global and is associated with COOLFM.

External link

- [http://www.canada.com/entertainment/tvchannels/cooltv/index.html CoolTV Website] Category:Canadian television networks Category:CanWest Global Communications

hosting hotel a Venezia kalorie milan italy hotels samsung true tone

:: RELATED NEWS ::

Bushrod Washington
Bushrod Washington (
- 5. Juni 1762 in Westmoreland County; † 26. November 1829 in Philadelphia) war ein US-amerikanischer Jurist und ein langjähriger

Sozialistische Politik und Wirtschaft
Die Zeitschrift spw – Zeitschrift für sozialistische Politik und Wirtschaft wurde 1978 von Mitgliedern der SPD, v.a. aus Reihen der Jungsozialisten, in Anlehnung an eine gleichnamige Zeitschrift (von 1923-1928) des sozialdemokratischen Reichtsagsabgeordneten und Rechtsanwaltes Paul Levi als Zeitschrift der marxistischen Strömung in der SPD gegründet. Heute ist spw ein politisches Magazin von Menschen

Benndorf (Mansfelder Land)
Benndorf ist eine Gemeinde im Landkreis Mansfelder Land in Sachsen-Anhalt.

Geografie

Geografische Lage

Benndorf liegt ca. 10 km nordwestlich von Eilsleben am Rande des Mansfelder Kupferschieferbergbau Gebietes. Die Gemeinde gehört der Verwaltungsgemeinschaft Mansfelder Grund-Helbra

Gutenberg-Museum
Das Gutenberg-Museum ist ein deutsches Museum in Mainz. Es wurde 1901 gegründet, liegt nahe am Dom und befindet sich in Trägerschaft der Stadt Mainz. Schwerpunkt ist die Geschichte des Buchdru

Westerwaldquerbahn
Die 74,3 km lange Westerwaldquerbahn ist eine Bahnstrecke, die einst von Herborn über Driedorf, Fehl-Ritzhausen und Westerburg nach Montabaur führte. Heute ist nur noch ein Teil der Strecke in Betrieb. Mit der Spitzkehre in Erdbach, den beiden Tunneln bei Erdbach und Schönbach sowie dem beeindruckenden Stah

Sacha Kunz
sowohl inhaltlich (POV) als auch formal -Gerdthiele 09:51, 8. Okt 2005 (CEST) : hab mal einiges geändert/erg. bitte weiter überarbeiten Andreas König 10:14, 8. Okt 2005 (CEST) Sacha Kunz eine der Figuren im Hintergrund der rechtsextremistischen Szene in der Schweiz und in der Vergangenheit mehrfach in diesem Zusammenhang in den Medien. Er ist Gründer der Organisation Blod and Honour Schweiz und der Nazipart