:: wikimiki.org ::
| Milla |
MillaLa milla (abreviada mi als Estats Units i ml o m al Regne Unit) és una unitat de longitud que, tot i no formar part del sistema mètric internacional, fou una de les principals unitats de distància del món occidental malgrat que el seu valor variava d'un país a un altre. Amb la introducció del sistema mètric, els països llatins -així com altres, començaren a fer ús del quilòmetre per a mesurar distàncies terrestres i, actualment, s'utilitza a tot el món, excepte en els països anglosaxons i els de la seva influència, on encara s'utilitza la milla.
Origen
Els orígens de la milla remunten a temps antics. Sembla haver estat heretada de l'antiga civilització romana i equivalia a mil parells de passes caminades per un home (en llatí: "mille passus", plural: "milia passuum"). Atès que una passa equivalia a uns 73 cm i que les passes eren dobles, la milla romana mesurava aproximadament 1.467 metres.
Tipus de milles
Avui, una milla equival a 1.609 metres a terra i a 1.852 metres al mar i a l'aire. D'aquí que parlem de diferents tipus de milla:
Milla terrestre
S'utilitza als Estats Units i el Regne Unit. Es defineix com l'equivalent a 1.760 iardes internacionals (1 iarda = 0,9144 m); raó per la qual correspon exactament a 1.609,344 m. A efectes pràctics, però, s'arrodoneix el seu valor a 1.609 metres. Així:
- 1 milla terrestre = 1.609 metres
- 1 milla terrestre = 1,609 km
- 1 km = 0,621 milles terrestres
Milla nàutica
També anomenada milla marítima, s'introduí en la nàutica fa segles i fou adoptada amb petites variacions per tots els països occidentals. Encara avui és el referent per a tots els navegants del món, fins i tot, per a aquells acostumats a l'ús del sistema mètric. També s'utlitza en la navegació aèria. En anglès, sovint se l'abrevia nm.
La divisió de la longitud de la línia equatorial (arrodonida en 40.000 km) entre els 21.600 minuts que conté la circumferència terrestre (360º x 60') dóna com a quocient 1.851,85 metres, que normalment s'arrodoneixen en 1.852 m, essent aquesta la longitud de la milla nàutica. Així:
- 1 milla nàutica = 1 minut de l'arc terrestre
- 1 milla nàutica = 1.852 m
- 1 milla nàutica = 1,852 km
- 1 km = 0,540 milles nàutiques
Tanmateix, la Terra no és una esfera perfecta, raó per la qual si es pren una circumferència diferent de la línia equatorial, la medició de la milla nàutica pot variar en uns quants metres atenent a la ubicació; així, en los pols, es pot reduir la circumferència a un punt i a l'equador són 40.000 km. Per tant, a fi d'evitar confusions, l'any 1929 es va decidir a la Conferència Hidrogràfica Extraordinària Internacional celebrada a Mònaco que la milla nàutica mesuraria exactament 1.852 metres. En un dia s'unificà el valor de la milla nàutica a tot el món, per bé que els EUA i el Regne Unit no s'afegiren a aquesta definició fins als anys 1954 i 1970 respectivament.
Relacionat amb la milla nàutica hi ha el nus, una unitat de velocitat que equival a una milla nàutica per hora.
Altres milles
Altres contrades del món presenten o han tingut també la milla com a unitat:
- Milla irlandesa: 2.048,3 m (oficialment en desús des de 1826 però utilitzada fins als nostres dies).
- Milla russa: 1.066,8 m
- Milla escocesa: 1.814,2 m
- Milla austríaca: 7.585,9 m
- A Noruega i Suècia han utilitzat tradicionalment la denominació milla per a definir la distància equivalent a 10 km.
Categoria:Unitats de longitud
ja:マイル
simple:Mile
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol
Categoria:Estats Units
ja:アメリカ合衆国
ko:미국
ms:Amerika Syarikat
simple:United States
th:สหรัฐอเมริกา
zh-min-nan:Bí-kok
Longitud
- En física, la longitud és la mètrica de dimensió o de l'espai (la mètrica de l'espai és el volum, o longitud al cub). És una de les unitats fonamentals, usualment representada per L. Això vol dir que no és definible en funció d'altres dimensions (però és possible construir un conjunt d'unitats on la longitud és adimensional: vegeu unitats de Planck). La unitat de longitud en el Sistema Internacional és el metre. Segons la Teoria Especial de la Relativitat d'Albert Einstein, la longitud en la direcció del moviment d'un mòbil està en funció de la seva velocitat respecte a un sistema inercial. Vegeu: Unitat De Longitud
- En el llenguatge quotidià d'on es va extreure el terme, longitud és sinònim de distància, aplicada a un objecte (per exemple, per definir la seva llargada o amplada).
- En geografia, la longitud és la distància, en graus mesurats sobre l'Equador, que hi ha d'un lloc respecte a un meridià origen (Greenwich), a partir del qual es compta negativament de 0° a 180° cap a l'oest i positivament de 0° a 180° cap a l'est.
Vegeu també
- Latitud
Categoria:Magnitud física
Categoria:Cartografia
Sistema MètricEl Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système International d'Unités) és el sistema d'unitats mes utilitzat, sobretot en Ciència. També se sol anomenar sistema mètric.
Les unitats SI les estableix el Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures").
El sistema SI es basa en 7 unitats base,
- metre (m): longitud
- quilogram (kg): massa
- segon (s): temps
- amper (A): corrent elèctric
- kelvin (K): temperatura absoluta
- mol: quantitat de substància
- candela (cd): Intensitat lumínica
A partir d'aquestes unitats base es poden definir unitats derivades.
Prefixos
També hi ha una sèrie de Prefixos del SI definits que es poden combinar amb qualsevol unitat, per a formar unitats derivades adeqüades per a fer mesures en ordres de magnitud menors o majors.
Enllaç extern
- [http://www.bipm.fr/en/si/ Oficina Internacional de Pesos i Mesures]
categoria:Unitats de mesura
ja:国際単位系
ko:SI 단위계
simple:SI
th:หน่วยเอสไอ
CentímetreEl centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre. És una de les unitats del sistema CGS.
:1 cm = 0,01 metres ; 1 metre = 100 cm
:1 cm = 10 mil·límetres
Equivalències:
1 cm = 0,3937 polzades ; 1 polzada = 2,54 cm
1 cm = 0,0328 peus ; 1 peu = 30,48 cm
1 cm = 0,0109 iardes ; 1 iarda = 91,44 cm
Categoria:Unitats de longitud
ja:センチメートル
MetresEl metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299.792.458 segons.
Múltiples
Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o subdivisions del metre. Per exemple:
- quilòmetre (km) = 1000 m
- decàmetre (dc) = 10 m (rarament usat)
- centímetre (cm) = 1/100 m
- mil·límetre (mm) = 1/1000 m
- micròmetre (µm) = 1 milionesima de m
- nanòmetre (nm) = 10-9 m
També existeixen altres unitats relacionades amb el metre;
- àngstrom (Å) = 10-10 m
Història
El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català François Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès François Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Els expedicionaris es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.
El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de Platí-Iridi que es guardava a Sevres.
El 1960 la Conferència General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1650763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una línia d'emissió determinada del criptó-86. Finalment, el 1983 es va establir la definició actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definició té els següents avantatges:
- Com que la velocitat de la llum en el buit és una constant física fonamental, aquesta definició és independent de qualsevol objecte material de referència.
- En principi, es pot mesurar amb gran precisió.
Categoria:Unitats del SI
Categoria:Unitats de longitud
ja:メートル
ko:미터
ms:Meter
simple:Metre
th:เมตร
KmUn quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
:1 km = 1.000 m = 103 m
Històricament, es defineix com la deumil·lèsima part de la distància entre el pol nord terrestre i l'equador passant pel meridià de París (França).
La paraula «kilòmetre» està formada per les paraules gregues χίλια (khilia) = mil i μέτρο (metro) = compte/mesura.
Kilo és el prefix per a 1.000, definit en els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats.
Equivalències:
1 km = 0,621 milles = 0,540 milles nàutiques = 1.094 iardes = 3.821 peus
categoria:Unitats de longitud
simple:Kilometre
MinutUn minut (de símbol min o ' ) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons, i cada 60 minuts fan 1 hora.
: 1 minut = 1 min = 1'
: 1 dia = 24 hores = 1440 minuts
: 1 setmana = 7 dies = 10080 minuts
: 1 any (que no sigui de traspàs) = 525.600 minuts
: 1 minut = 60 segons
Un minut també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cada una de les seixanta parts en que es divideix un grau. Comprent 60 segons angulars.
Categoria:Unitats de temps
Categoria:Unitats d'angle
ja:分
simple:Minute
CircumferènciaLa circumferència és el lloc geomètric de punts (x,y) d'un pla, equidistants d'un altre punt (a,b) anomenat centre.
L'equació de la circumferència centrada en el punt (0,0) és:
x2 + y2 = R2
On el centre és C=(a,b) i el radi és R.
La longitud de la circumferència de radi R és:
2·π·R
La figura delimitada per la circumferència s'anomena cercle.
La circumferència és la corba cònica tancada que s'obté en la intersecció d'una superfície cònica amb un pla perpendicular a la generatriu de la superfície cònica.
Categoria:Geometria
1929 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposició Universal a Montjuïc.
([http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:BarcelonaExpositionPanorama.1929.ws.jpg Imatge]).
:MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 17 de gener - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
- 11 de febrer - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
- 11 de setembre - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 28 de setembre - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 4 d'agost - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
- 12 de novembre - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA: Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de juny - Adolf Bertran, polític republicà valencià.
- 6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900.
- 22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera).
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1929年
ko:1929년
ms:1929
simple:1929
th:พ.ศ. 2472
Mònaco
El Principat de Mònaco (Monaco, oficial i en francès, o Monegue en occità) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de tres nuclis de població que formen una aglomeració urbana: Mònaco, Montecarlo i La Condamina. Està situat a la Costa Blava, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km2 i una població de 31.842 habitants (2000).
Història
Antiga colònia grega Monoikos, Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i a partir de 1419 la conserven fins als nostres dies. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins el 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
Esdevingut un paradís fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
Turisme
El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula I que s'hi celebra cada any, al circuit de Montecarlo.
circuit de Montecarlo
Categoria:Mònaco
ja:モナコ
ko:모나코
ms:Monaco
simple:Monaco
th:ประเทศโมนาโก
zh-min-nan:Monaco
1954 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 4 de març - Boston (Massachusetts, USA): l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer transplantament de ronyó amb èxit.
- 20 de maig - la Xina Nacionalista: Xiang Kai-Chek esdevé el president del país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de setembre - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Eugeni d'Ors, escriptor i polític català.
:MÓN
- 7 de juny - Wilmslow (Cheshire, Anglaterra): Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica (per suicidi amb metzina).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1954年
ko:1954년
ms:1954
simple:1954
th:พ.ศ. 2497
Nus (unitat)El nus és una unitat de velocitat. Tot i no tractar-se d'una unitat reconeguda pel Sistema Internacional d'Unitats, és acceptada i utilitzada arreu del món tant en la navegació marítima com aèria. Sovint s'utilitza també en meteorologia per mesurar la velocitat del vent.
Equival a una milla nàutica per hora, és a dir:
1 nus = 1 milla nàutica/hora = 1.852 metres/hora
D'acord amb això, es pot establir que 1 nus equival a:
- 0,51444 m/s (metres per segon)
- 1.852 km/h (quilòmetres per hora)
- 1.15 mi/h (milles terrestres per hora)
Categoria:Unitats de velocitat
ja:ノット (単位)
Irlanda
Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també
- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs
- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin]
Categoria:Irlanda
Categoria:Illes
ja:アイルランド島
simple:Ireland
zh-cn:爱尔兰岛
zh-tw:愛爾蘭島
1826 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1826년
ms:1826
simple:1826
EscòciaEscòcia (Scotland en anglès, Alba en gaèlic) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Geografia
Escòcia esta situada al nord de l'illa de Gran Bretanya, fent frontera amb Anglaterra al sud. Escòcia se sol subdividir en les terres baixes (Lowlands), el Cinturó Central i les terres altes (Highlands). A més, també hi ha un nombre important d'illes, especialment al nord i a l'oest del país. Al llarg del país hi ha 284 muntanyes de més de 3.000 peus, anomenades munros i aplegades en una llista molt popular entre els excursionistes.
Història
El nom Scotland prové de la tribu dels scoti, que van arribar a Escòcia provinents d'Irlanda. L'antic regne d'Escòcia es va formar principalment per la fusió de dues cultures: la celta, al nord del país, i l'anglosaxona, al sud. El 1707, el parlament escocès va aprovar la fusió dels regnes d'Escòcia i Anglaterra i dels seus parlaments (les corones d'Escòcia i Anglaterra s'havien unit des de 1603). El nou parlament unificat es va establir a Londres, al palau de Wesminter. El 1999 es va aprovar la devolució del parlament escocès a Edimburg. Aquest parlament té una sèrie de competències en afers exclusivament escocesos.
Llengua
Pràcticament tota la població parla l'anglès, tot i que en la parla quotidiana molts ciutadans utilitzen dialectes escocesos, que difereixen considerablement de l'anglès estàndard i que sovint hom consider una llengua a part, l'escocès. El gaèlic (una llengua celta), el parlen unes 60.000 persones, sobretot a la part nord-occidental del país.
Cultura
Escòcia conserva molts elements culturals que la diferencien de la resta de la Gran Bretanya. La cultura escocesa és producte sobretot de les aportacions celtes i anglosaxones, o fins i tot nòrdiques.
- Gastronomia: haggis, whisky
- Música: gaita
- Indumentària: el kilt s'usa sobretot en casaments.
- Literatura: el poeta]] nacional és Robert Burns (segle XVIII), l'escriptor més important en llengua escocesa.
- Esports: hi són populars sobretot el futbol i el rugbi, però a les Highlands encara s'hi practiquen esports tradicionals.
- Educació: El sistema educatiu és diferent de l'anglès. Escòcia va ser el primer país a implementar un sistema d'educació públic.
- Dret: L'Acta d'Unió de 1707 també va mantenir el sistema legal escocès independent de l'anglès.
- Banca: Hi ha 3 bancs escocesos amb dret d'emetre els propis bitllets, que no son estrictament de curs legal, però que s'utilitzen habitualment.
- Religió: L'església oficial és l'Església d'Escòcia que és presbiteriana, a diferència de l'Església d'Anglaterra que no ho és.
Altres dades
Escòcia estava constituïda antigament per 33 comtats: Aberdeenshire, Angus, Argyllshire, Ayrshire, Banffshire, Berwick, Buteshire, Caithness, Clackmannanshire, Dumbartonshire, Dumfriesshire, East Lothian, Fife, Inverness-shire, Kincardineshire, Kinross-shire, Kirkcudbrightshire, Lanarkshire, Midlothian, Morayshire, Nairnshire, Orkney, Peeblesshire, Perthshire, Renfrewshire, Ross and Cromarty, Roxburghshire, Selkirkshire, Shetland, Stirlingshire, Sutherlandshire, West Lothian, Wigtownshire.
Hi ha 6 ciutats, que són (de major a menor població), Glasgow, Edimburg (la capital), Aberdeen, Dundee, Inverness i Stirling.
Enllaços externs
- [http://www.scotland.gov.uk Executiu escoces (en anglès)]
- [http://www.scotish.parliament.co.uk Parlament escoces (en anglès)]
- [http://www.visitscotland.com/ca Oficina Nacional de Turisme d'Escòcia (en català)]
- [http://casalcatala.blogspot.com/ Centre Català d'Escòcia]
Categoria:Escòcia
als:Schottland
ja:スコットランド
ko:스코틀랜드
ms:Scotland
simple:Scotland
Àustria
Àustria (en alemany Österreich ) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.
- Capital: Viena (1.825.287 habitants en l'àrea metropolitana)
Viena
Divisió administrativa
Àustria es divideix en nou länder o estats federats:
- Alta Àustria, capital: Linz
- Baixa Àustria, capital: Sankt Pölten
- Burgenland, capital: Eisenstadt
- Caríntia, capital: Klagenfurt
- Estíria, capital: Graz
- Salzburg, capital: Salzburg
- Tirol, capital: Innsbruck
- Viena, capital: Viena
- Vorarlberg, capital: Bregenz
Història
Artícle principal: Història d'Àustria
Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark.
Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat.
Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.
L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.
Economia
Artícle principal: Economia d'Àustria
Austria
Categoria:Unió Europea
als:Österreich
fiu-vro:Austria
ja:オーストリア
ko:오스트리아
ms:Austria
simple:Austria
th:ประเทศออสเตรีย
zh-min-nan:Tang-kok
Noruega
Noruega és un dels països nòrdics, situat a la peninsula d'Escandinàvia. Té una forma molt allagrada amb una llarga costa amb l'Oceà Atlàntic (que pren el nom de Mar de Noruega al nord i Mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l'est amb Suècia i al nordest amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud.
Les illes pròximes d'Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oceà atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.
Geografia
Noruega és un país allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanyós, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa és molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb més de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre paral.lela, coronada per geleres als pics més alts (màxima alçada: 2.469m al Galdhøpiggen). Només al sud-est i punts del nord del país hi ha una unitat geogràfica més a l'est, amb turons i relleus més ondulats.
El nord del país està situat per sobre del Cercle Polar Àrtic, de manera que a l'estiu s'hi dóna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total.
El clima de Noruega és oceànic de tendència àrtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no és fins més enllà de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A més, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del país una de les regions amb més precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendència més continental, amb hiverns més freds i estius més càlids, i menys precipitacions.
(vegeu també l'article principal sobre el clima de Noruega)
Història
En temps dels víkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansió i colonització de terres a ponent (Illes Fèroe, Islàndia, Illes Britàniques, Grenlàndia). Estroncada però la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acabà associant amb Dinamarca i Suècia en la Unió de Kalmar. En marxar-ne Suècia durant el segle XVI (arran de la tendència uniformadora danesa), noruega restà reduïda a una mena de província perifèrica de Dinamarca, l'aïllament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentuà amb l'adopció del Protestantisme, que estroncà el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napoleó, Dinamarca cedí Noruega a Suècia el 1814 (si bé no les seves antigues possessions atlàntiques, que seguiren sota control danès). Amb la seva pròpia constitució i el seu propi govern, la relació de Noruega amb Suècia es reduïa a una laxa unió personal (en el sobirà). Malgrat tot, el malestar polític l'acabà abocant a la completa independència el 1905.
Noruega romangué neutral durant la Primera Guerra Mundial i provà de repetir-ho a la Segona, però fou envaïda per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el país, escèptic amb la neutralitat anterior, esdevingué un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forní el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el país, esdevingut un dels més desenvolupats del món (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l'ONU, encapçalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refusà en dues ocasions l'entrada a la Unió Europea (el 1972 i el 1994).
Divisió administrativa
Noruega està dividida en 19 comtats (fylker):
- Akershus
- Aust-Agder
- Buskerud
- Finnmark
- Hedmark
- Hordaland
- Møre og Romsdal
- Nordland
- Nord-Trøndelag
- Oppland
- Oslo
- Østfold
- Rogaland
- Sogn og Fjordane
- Sør-Trøndelag
- Telemark
- Troms
- Vest-Agder
- Vestfold
A més, per sota seu, el país està també dividit en 433 municipis.
Economia
L'economia noruega és un pròsper bastió de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenció governamental, centrada en àrees clau com ara el vital sector petrolífer (a través de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (només Aràbia Saudita i Rússia n'exporten més). Tot i això, Noruega no és membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el país disposa d'altres recursos naturals amb abundància: energia hidràulica, pesca, boscs i minerals.
Tot i haver optat per romandre fora de la Unió Europea, el país participa en el seu mercat únic a través de l'Àrea Econòmica Europea juntament amb Islàndia i Liechtenstein.
Noruega brinda als seus habitants la que és probablment la qualitat de vida més alta del món. Per tal que aquesta envejable situació no es deteriori quan d'aquí dues dècades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracció previstes i càlculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els superàvits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dòlars nord-americans.
Diaris
- Bergens Tidende
Enllaços externs
- [http://norge.no Norge.no - Pàgina oficial del govern] (en noruec i anglès)
- [http://www.ssb.no/ Statistisk sentralbyrå] (estadístiques, en noruec i anglès)
- [http://www.vikjavev.no Sognefjord] (fotos & webcam, infos en francès)
Categoria:Noruega
als:Norwegen
[[got:
Categoria:Unitats de longitud
Categoria:Unitats de mesura
ja:Category:長さの単位
ko:분류:길이의 단위
th:Category:หน่วยความยาว
Selenium sulfideSelenium sulfide is an antifungal agent often used in shampoos for the treatment of dandruff and seborrheic dermatitis. In the United States, a 1% strength is available over-the-counter, and a 2.5% strength is also available with a prescription. At the 2.5% strength, selenium sulfide is also used on the body to treat tinea versicolor, a type of fungal skin infection.
Category:Antifungals
Category:Cosmetic chemicals
Casino Prague hotels disco polo oszust depresja
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Електронска конфигурација
Електронска конфигурација елемента је распоред електрона који припадају атому датог елемента на његовим електронским орбиталама.
Рачуна се да у основном енергетском стању с
|
Енергетски ниво
ßУ хемија енергетским нивоима сматра се скуп енергетских орбитала које имају исти квантни број n. Различитим вредностима n приписују се: K, L, M, N, O, P i Q.
- K - једна орбитала (s) - може да се смести максимално 2 електрона.
- L i M једн
|
Нимфa
Нимфа је у грчкој митологији припадница врло широког круга нижих женских божанстава - духова природе. Нимфе се често повезују с плодношћу, растом (дрвећа) и водом
|
Температура топљења
Температура топљења (тачка топљења, отапалиште, талиште) је температура при којој се супстанција у чврстом агрегатном стању претвара у течност. То је карактер
|
Хронос
Хронос је првобитни бог у грчкој митологији.
Види детаљније: Крон
Категорија:Грчка митол
|
Крон
Крон (Сатурн) – (грчки: Κρόνος), владар Универзума и вођа Титана. Крон је био најмлађи син Урана и Геје, а по Диодору са Сицилије био је нај
|
Тартарус
Тартар представља бездан у грчкој митологији. Види детаљније: Тартар.
Категорија:Грчка митологија
|
Дикотиледоне биљке
Дикотиледонe биљке (Magnoliopside) су биљке раздела скривеносеменица чије се семе састоји од два ембрионска котиледона.
Базалне (најпримитивније) дикотиледоне биљке (palaeodicots)
<
|
Тартар
Тартар је рођен из Хаоса заједно са Никсом, Еребом, Гејом и Еросом.
Тартар је персонификација најмрачнијег и најдубљег дела подземног света. У њега је дрво које расте на нашим просторима.
нашим просторима
нашим просторима
наши
|
|
