:: wikimiki.org ::

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena. Representa el so nasal d'articulació alveolar en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila. Juntament amb la i grega froma el dígraf que és anomenat enya. Probablement prové de la letra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heredaria el Grec, l'Etrusc i finalment el Llatí.
- Bioquímica: en majúscula símbol de l'aspargina.
- Física: en minúscula símbol de la variable del nombre de mols.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic nitrogen.
- SI: en minúscula símbol de nano. En majúscula també és el simbol de la unitat derivada del SI anomenada Newton. Categoria:Alfabet llatí ja:N simple:N

Alfabet català

Actualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres o grafies simples: Símbol Nom del símbol A a a (amb les variacions Àà) B b be o be alta C c ce D d de E e e (amb les variacions Éé Èè) F f efa o efe G g ge H h hac I i i (amb les variacions Íí Ïï) J j jota K k ka (només emprada en paraules d'origen estranger) L l ela o ele M m ema o eme N n ena o ene O o o (amb les variacions Óó Òò) P p pe Q q cu R r erra o erre S s essa o esse T t te U u u (amb les variacions Úú Üü) V v ve o ve baixa W w ve doble (només emprada en mots d'origen estranger) X x ics o xeix Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, i en alguns cognoms, per exemple: Aymerich, o en paraules d'origen estranger, per exemple: Nova York) Z z zeta Lletres modificades: Ç ç ce trencada (és una lletra modificada, una variació del la c) També són lletres o grafies modificades totes les vocals amb accent obert `, tancat ´ o dièresi ¨: à, é, è, í, ï, ó, ò, ú, ü Categoria:Alfabets Categoria:Català

Consonant

Les consonats són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant és sonora, la vibració de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant és sorda, no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador.

Classificació de les consonants

Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulació, el mode d'articulació i la nasalització.

La sonoritat

- Consonants sonores (hi ha vibració de les cordes vocals)
- Consonants sordes (no hi ha vibració de les cordes vocals).

El punt d'articulació

El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulació. Els punts d'articulació són els següents: :bilabial :labiodental :interdental :dental :alveolar :prepalatal :mediopalatal :velar :faringi

El mode d'articulació

El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament després d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu (fricatiu), si es produeix una explosio seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una serie de petites explosions (ròtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral). :oclusiu :fricatiu :africat :aproximant :lateral :ròtic

La nasalització

Categoria:Fonètica ja:子音 ko:닿소리

Cana

Una cana o canya és una antiga unitat de longitud molt extesa a tota la Corona d'Aragó de diferent mida segons la contrada. A Barcelona equivalia a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que són: 1,555 metres. Ja s'utilitzava a Mesopotàmia i a l'Antic Egipte. Categoria:Unitats de longitud

Consonant

Classificació de les consonants

Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulació, el mode d'articulació i la nasalització.

La sonoritat

- Consonants sonores (hi ha vibració de les cordes vocals)
- Consonants sordes (no hi ha vibració de les cordes vocals).

El punt d'articulació

El mode d'articulació

La nasalització

Categoria:Fonètica ja:子音 ko:닿소리

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de alfabet català i vintena de les consonants. En seu nom és i grega. En català només s'utilitza per representar el dígraf ny que representa un so nasal palatal i en pocs estrangerismes com en yacht. En català antic també havia servir per substituir la lletra i en moltes posicions com quan per exemple fa de conjunció. Amb la lletra ela feia el dígraf ly equivalent a l' ella actual.
- Biologia: Cromosoma sexual dels mamífers que determina el sexe masculí i que només es troba en els mascles.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la tirosina.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic Itri.
- SI: en majúscula símbol de yotta i en minúscula símbol de yocto. Categoria:Alfabet llatí als:Y ja:Y simple:Y

Serp

Serps

Imatge:Serp.jpg

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Reptilia
Ordre:	Squamata
Subordre:	Serpentes

Famílies

Acrochordidae
Aniliidae
Anomalepididae
Anomochilidae
Atractaspididae
Boidae
Bolyeriidae
Colubridae
Cylindrophiidae
Elapidae
Hydrophiidae
Leptotyphlopidae
Loxocemidae
Pythonidae
Tropidophiidae
Typhlopidae
Uropeltidae
Viperidae
Xenopeltidae

Les serps, o serpents, són rèptils de sang freda, relacionats amb els llangardaixos. Plegats, formen l'ordre Squamata. Tambè hi ha diverses espècies de llangardaixos sense cames, que exteriorment s'assemblen a les serps, però no ho són en realitat.

El sentit de l'oïda en les serps

Degut a les seves característiques anatòmiques, s'ha considerat sovint que les serps són sordes. Les darreres investigacions dels herpetòlegs, han demostrat que les serps tenen una capacitat auditiva comparable a la de les sargantanes. Les serps posseeixen unes estructures situades a cada costat del cap que els hi permet sentir. La pell i un teixit muscular a cada banda del cap, protegeixen un osset mòbil, anomenat columella, el qual fa petits desplaçaments com a resposta a les ones sonores. El moviment de la columella és transferit a través d'estructures intermitges a la còclea, en la qual es produeixen uns senyals elèctrics en les seves cèl·lules piloses que es corresponen amb les ones de so, relatives al rang de freqüència determinada, que permet percebre el seu sistema auditiu, i transferides al cervell. Per tant, al contrari del que es pensa habitualment, les serps tenen oïda per percebre sons transmesos a través de l'aire. El que passa, per una banda, és que no es veuen. Per altra banda, la seva oïda està preparada per percebre sons de baixa freqüència. Aquests sons, segons estudis recents, es situen en una freqüència d'entre 200-300 Hz, mentre que en l'home el seu rang màxim d'audició es situa d'entre 15-20000 Hz. No és, doncs, que siguin sordes sinó que senten sons greus i dins d'un rang molt limitat, 200-300 Hz. Tots els sons que estan per sobre o per sota d'aquesta freqüència no els poden sentir. Segons estudis de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, l'oïda de les serps està mancada de part externa, o oïda externa. Presenten una oïda interna i una oïda mitjana sense timpà. Només poden percebre sons de baixa freqüència. És, potser, a causa d'aquesta limitació auditiva, que han desenvolupat un altre sistema a través del qual poden percebre vibracions del terra o de qualsevol objecte amb el que estiguin en contacte. Les vibracions del terra passen a través dels músculs del ventre a uns receptors especials situats a tot el llarg del llom i són transmeses al cervell. ja:ヘビ ko:뱀 Categoria:Rèptils

Etrusc

L' etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana italiana). Així com el basc, les llengües altaiques, les uràliques i el maltès, la llengua etrusca no pertany a la gran família de llengües indoeuropees d'Europa. No s'ha pogut tampoc relacionar l'etrusc amb els altres grups coneguts de llengües, ni pel que fa al vocabulari, ni pel que fa a la gramàtica.
[http://www.proel.org/alfabetos/etrusco.html etrusc]
Els etruscs eren una civilització formada en els territoris de l'Itàlia central tirrena del s. X a l'I aC. El procés de formació d'aquest poble és coincident amb el desenvolupament d'altres pobles de l'Itàlia antiga com els llatins, els sabins, els vènets. No se sap d'on vé aquest poble : podria ésser autòcton o venir d'Àsia Minor, tot i que no hi ha cap ruptura amb la civilització precedent a Toscana.

Enllaç extern

[http://www.cultura2000.provincia.siena.it/page_sp/scheda_4.asp L'abc dels etruscs] Categoria:Llengües

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llati, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Enllaços externs

Existeix una Viquipèdia en llatí: [http://la.wikipedia.org (pàgina principal)]
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang] - Diccionari llatí-català/català-llatí / castellano-català/català-castellano. Categoria:Llatí als:Latein ja:ラテン語 ko:라틴어 simple:Latin language th:ภาษาละติน zh-min-nan:Latin-gí

Bioquímica

La bioquímica és l'estudi de les reaccions químiques i interaccions que es donen en organismes vius, incloent l'estudi i l'estructura de proteïnes, carbohidrats, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules. En general, també es pot considerar part de la bioquímica l'estudi de qualsevol reacció química catalitzada per enzims naturals o artificials, tant si té lloc in vivo o in vitro. categoria:Bioquímica ja:生化学 ko:생화학 ms:Biokimia th:ชีวเคมี

Minúscula

La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet. En l'alfabet llatí, les lletres minúscules són: a, b, c... Originalment els textos s'escrivien exclusivament amb lletres majuscúles, de mida fixa, i delimitades entre una línia superior i una línia inferior. A base d'escriure-les ràpidament, les lletres van anar adquirint una forma simplificada i més arrodonida, i fins i tot lligada (la forma de les lletres depenia del context, de les lletres anterior i posterior); les actuals lletres minúscules es van originar a partir d'aquestes formes simplificades, que ja no s'escriuen delimitades entre dues línies. Tradicionalment hi havia el costum d'escriure amb una mida més gran les lletres més importants, com les que assenyalen el començament de frase, o els noms propis. Actualment aquestes lletres s'escriuen amb la seva forma majúscula. El concepte de lletres minúscules existeix en l'alfabet llatí i en l'alfabet grec.

Vegeu també

Majúscula

Articles relacionats

Escriptura Categoria:Escriptura

Mol

El mol és una de les unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com la quantitat d'una substància que conté un nombre de partícules o entitats elementals igual al nombre d'àtoms contingut en 0.012 kg de carboni-12. S'utilitza principalment per comptar àtoms i molècules, però també electrons, ions o altres tipus de partícules. El nombre de partícules en un mol és aproximadament 6,023·10²³, i es coneix com a nombre d'Avogadro. :1 mol ≈ 6,023·10²³ Podem calcular quina massa d'un element químic correspon a un mol de l'element. Per a fer-ho necessitem el pes atòmic de l'element. Per exemple, el ferro, el seu pes atòmic són 55,845 uma, com que una uma és 1/N_A grams tenim; :1 àtom de Ferro = 55.845 uma :1 mol de Ferro = 55.845 grams Si volem calcular la massa d'una molècula, haurem de fer servir el seu pes molecular; :1 molècula de clorur sòdic = 35,453 uma (pes atòmic del clor) + 22,989770 uma (pes del sodi) = 58,44277 uma :1 mol de clorur sòdic = 58,44277 grams La molaritat, és un concepte que s'usa en química per a mesurar concentracions de substàncies. Així, després de dissoldre un mol de clorur sòdic en un litre d'aigua, podrem dir que tenim una dissolució de clorur sòdic un molar. :1 mol/litre = 1 Molar = 1 M categoria:Unitats del SI ja:モル ko:몰

Química

La Química és la ciència que estudia la composició, l'estructura i les propietats i de les substàncies materials, així com les transformacions entre aquestes.

Branques de la Química

- Bioquímica
- Química Analítica
- Química Física
- Química Inorgànica
- Química Orgànica

Conceptes

- Radical químic
- Taula periòdica
- Element químic
- Compost químic
- Àtom
- Molècula
- Punt isoelèctric
- Quimiometria

Història de la Química

- Alquímia
- Químics famosos
- Premis Nobel de Química

Enllaços externs

- [http://scq.qo.ub.es/scq/index.html Societat Catalana de Química]
- [http://dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/Qu%edmica/ planes web sobre química (en català)]
- [http://www.chem.qmw.ac.uk/iupac/ plana web de l'IUPAC (en anglès)] categoria:Química als:Chemie ja:化学 ko:화학 ms:Kimia simple:Chemistry th:เคมี

Nitrogen

Carboni - Nitrogen - Oxigen
N P
	Imatge:N_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nitrogen, N, 7

15, 2 , p

Densitat, duresa Mohs

1,2506 kg/m³, sense dades

Aparença

Incolor
Imatge:Gas_incolor.jpg

Propietats atòmiques

Pes atòmic

14,0067 uma

Radi mig ^†

65 pm

Radi atòmic calculat

56 pm

Radi covalent

75 pm

Radi de Van der Waals

155 pm

Configuració electrònica

He]2s²2p³

Estats d'oxidació (òxid)

±3, 5, 4, 2 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Hexagonal

Propietats físiques

63,14 K

77,35 K

Entalpia de vaporització

2,7928 kJ/mol

Entalpia de fusió

0,3604 kJ/mol

Pressió de vapor

__ Pa a ___ K

Velocitat del so

334 m/s a 298,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

3,04 (Pauling)

Calor específica

1040 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

__ 10⁶/m·Ω

Conductivitat tèrmica

0,02598 W/(m·K)

1r potencial d'ionització

1402,3 (kJ/mol)

2n potencial d'ionització

2856 (kJ/mol)

3r potencial d'ionització

4578,1 (kJ/mol)

4t potencial d'ionització

7475 (kJ/mol)

5è potencial d'ionització

9444,9 (kJ/mol)

6è potencial d'ionització

53266,6 (kJ/mol)

7è potencial d'ionització

64360 (kJ/mol)

Isòtops més estables

iso.	AN (%)	Període de semidesintegració	MD	ED (M eV)	PD
¹³N	Sintètic	9,965 m	ε	2,220	¹³C
¹⁴N	99,634	N és estable amb 7 neutrons
¹⁵N	0,366	N és estable amb 8 neutrons

^†Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

Element químic de nombre atòmic 7, amb símbol N, també anomenat azot (antigament es va usar també Az com a símbol del nitrogen) i que en condicions normals forma un gas diatòmic que constitueix de l'orde del 78% del aire atmosfèric.

Característiques principals

És un gas inert, no metall, incolor, inodor i insípid que constitueix aproximadament les quatre cinquenes parts del aire atmosfèric, si bé no intervé en la combustió ni en la respiració. Té una elevada electronegativitat (3 en la escala de Pauling) i 5 electrons en el nivell més extern comportant-se com trivalent en la majoria dels compostos que forma. Condensa a 77 K i solidifica a 63 K emprant-se comunament en aplicacions criogeniques. En estat gasós, el nitrogen és un gas diatòmic, format per dos àtoms de nitrogen units mitjançant un enllaç químic triple, aportant cada un els tres electrons desaparellats que té. Aquest triple enllaç dóna una gran estabilitat a la molècula, ja que trencar els tres enllaços, implica una despesa d'energia considerable. Aquesta característica, converteix el nitrogen en un gas gairebé inert. Estructura del gas nitrogen N ≡ N

Aplicacions

Les molècules de nitrogen atmosfèric són molt poc reactives, però alguns processos naturals el transformen lentament en compostos útils des del punt de vista biològic (i industrial). La capacitat de fixar el nitrogen, és una de les pedres angulars de l'industria química actual, on el nitrogen és convertit en amoníac amb el procés Haber. L'amoníac s'empra amb posterioritat en la fabricació de fertilitzants, o com a percussor de molts d'altres materials, incloent molts explosius, principalment a través de l'obtenció d'àcid nítric amb el Procés Ostwald. Les sals del àcid nítric inclouen importants compostos com el nitrat de potassi (nitro o salnitre emprat en la fabricació de pólvora) i el nitrat d'amoni fertilitzant. El nitrat de plata té aplicacions mèdiques. Alguns compostos orgànics nitrogenats, són usats com a explosius, com la nitroglicerina i el trinitrotoluè (TNT). La hidrazina i els seus derivats s'usen com a combustible en coets. El nitrogen gas, també s'usa, per la seva baixa reactivitat, com a atmosfera inert;
- En tancs d'emmagatzemament de líquids explosius
- Durant la fabricació de components electrònics (transistors, díodes, circuits integrats, etc.)
- En la fabricació de l'acer inoxidable
- Alguns aliments, també s'empaqueten en atmosfera de nitrogen per ralentitzar la degradació d'aquests.
- Es pot usar per a inflar els neumàtics dels automòbils, i reduir així l'oxidació d'aquests.
- S'usa també per a pressuritzar bidons de cervesa, ja que produeix bombolles més petites que el diòxid de carboni.
- En laboratoris químics. El nitrogen líquid, produït per destil·lació de l'aire líquid, s'usa en criogènia, ja que a pressió atmosfèrica condensa a -195,8 ºC. Quan s'aïlla suficientment, es pot usar com a font de nitrogen gasós, sense requerir tancs pressuritzats. Les seves principals aplicacions són;
- Refrigerant, per a la congelació i el transport de menjar
- També per a la conservació de cossos i cèl·lules reproductives (semen i òvuls) o qualsevol altra mostra biològica.
- Per l'estudi de fenòmens criogènics.
- En dermatologia per a tractar alguns tipus de càncer de pell.

Història

El nitrogen (del llatí nitrum i aquest del grec νίτρον, nitre, i -gen, de l'arrel grega γεν generar) es considera que va ser descobert formalment per Daniel Rutherford al 1772 en donar a conèixer algunes de les seves propietats, no obstant, per la mateixa època també es van dedicar al seu estudi Scheele que el va aïllar, Cavendish, i Priestley. El nitrogen és una gas tan inert que Lavoisier es referia a ell com assot (azot) que significa sense vida. Es va classificar entre els gasos permanents, sobretot des que Faraday no aconseguís veure'l líquid a 50 atm i -110ºC, fins als experiments de Pictet i Cailletet que en 1877 van aconseguir liquar-lo. Els compostos de nitrogen ja es coneixien en la Edat Mitjana; així, els alquimistes anomenaven aqua fortis a l'àcid nítric i aqua règia (aigua règia)a la mescla d'àcid nítric i clorhídric, coneguda per la seva capacitat de dissoldre l'or.

Abundància i obtenció

El nitrogen és el component principal de l'atmosfera terrestre (78,1% en volum) i s'obté per a usos industrials de la destil·lació de l'aire líquid. Està present també en les restes d'animals, per exemple el guano, usualment en la forma de urea, àcid úric i compostos d'aquests. S'han observat compostos que contenen nitrogen en l'espai exterior i l'isòtop Nitrogen-14 es crea en els processos de fusió nuclear a les estrelles.

Compostos

Amb l'hidrogen forma el amoníac (NH₃) i la hidrazina (N₂H₄). L'amoníac líquid (amfòter com l'aigua) actua com una base en una dissolució aquosa formant cations amoni (NH₄⁺) i es comporta com un àcid en absència d'aigua cedint un protó a una base i donant lloc a l'anió amida (NH₂^-). També es coneixen llargues cadenes i compostos cíclics de nitrogen, però són molt inestables. Amb l'oxigen forma diversos òxids com el nitrós (N₂O) o gas del riure, l'òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO₂), aquests dos últims es coneixen conjuntament com NO_x i són producte de processos de combustió contribuint a l'aparició d'episodis contaminants de boira fotoquímica. Altres òxids són el triòxid de dinitrogen (N₂O₃) i el pentòxid de dinitrogen (N₂O₅), estos dos molt inestables i explosius i els oxoàcids respectius són l'àcid nitrós (HNO₂) i l'àcid nítric (HNO₃) que formen, al seu torn, nitrits i nitrats.

Rol biològic

El nitrogen és component essencial dels aminoàcids i els àcids nucleics, vitals per a la vida. Les llegums i algunes altres plantes anomenades fixadores de nitrogen són capaços d'absorbir el nitrogen directament de l'aire, sent aquest transformat en amoníac i després en nitrat per bacteris que viuen en simbiosi amb la planta en les seves arrels. El nitrat és posteriorment utilitzat per la planta per a formar el grup amino dels aminoàcids de les proteïnes que finalment s'incorporen a la cadena tròfica (vegi's cicle del nitrogen).

Isòtops

Hi ha dos isòtops estables del nitrogen, N-14 i N-15, sent el primer (que es produeix en el cicle carboni-nitrogen de les estrelles) el més comú sense cap dubte (99,634%). Dels deu isòtops que s'han sintetitzat un té una vida mitja de nou minuts i la resta de segons o menys. Les reaccions biològiques de nitrificació i desnitrificació influeixen de manera determinant en la dinàmica del nitrogen en el sòl, quasi sempre produint un enriquiment en N-15 del substrat.

Precaucions

Els fertilitzants nitrogenats són una important font de contaminació del sòl i de les aigües. Els compostos que contenen l'ió cianur formen sals extremadament tòxiques i són mortals per a nombrosos animals, entre ells els mamífers.

Referències Externes

- [http://enciclopedia.us.es/index.php/Nitrógeno Enciclopedia Libre]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/N/index.html WebElements.com - Nitrogen]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/N.html EnvironmentalChemistry.com - Nitrogen]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ele007.html It's Elemental - Nitrogen]
- [http://www.sunysccc.edu/academic/mst/ptable/n.html Schenectady County Community College - Nitrogen] Categoria:Elements químics ja:窒素 ko:질소 simple:Nitrogen th:ไนโตรเจน

Minúscula

Vegeu també

Majúscula

Articles relacionats

Escriptura Categoria:Escriptura

Newton (unitat)

El Newton és una unitat de força derivada del SI. El seu símbol és N. Equival al kg·m·s^-2. :1 N = 1 kg·m·s^-2 Aquest nom és va donar en honor de Isaac Newton en reconeixement als seus treballs en mecànica clàssica. També és una unitat de pes, ja que el pes és la força entre dos objectes deguda a la gravitació. Una massa de un quilogram té un pes aproximat de 9,81 newtons. Quasi com seria d'esperar, degut a la història del descobriment per Isaac Newton de la gravitació, una poma petita té un pes de aproximadament un newton. Categoria:Unitats de mesura ja:ニュートン ko:뉴턴 ms:Newton

Orgeat syrup

Orgeat syrup is a sweet syrup made from almonds, sugar and rose water/orange-flower water. It was, however, originally made with a barley-almond blend. It has a pronounced almond taste and is used to flavor many cocktails. The word "orgeat," is derived from the Latin hordeata "made with barley." The Spanish word horchata has the same origin, though the two drinks now have very little in common. In Suriname there is a drink called orgeade which is made as a syrup, of sugar and almonds.

External links

- [http://www.wwnorton.com/POB/SpottedD/hundred.htm history]
- [http://jaapvanlelieveld.xs4all.nl/kookboek/suriname.htm#L194 Recipes for orgeade] (Dutch) ---- Category:Sweeteners Category:Cocktail mixers

�yciorys online blackjack szko�y tapety motorola wycieczki szkolne

:: RELATED NEWS ::

Guillain Barre Sendromu
Guillain-Barré Sendromu (GBS), çevresel sinir sisteminin edinilmiş bir bağışıklık kökenli yangısal bozukluğudur; merkezi sinir sistemi (beyin ve omurilik) etkilenmez. Bu hastalık<