L'Oceà Àrtic (també anomenat Oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor dels oceans mundials. Ocupa una conca aproximadament circular i cobreix una àrea d'aproximadament 14.090.000 km². Pràcticament envoltat de terra, l'oceà està rodejat de les masses terrestres d'Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Grenlàndia i un bon nombre d'illes, així com pel mar de Barentsz, el de Beaufort, el de Grenlàndia, el de Làptev, el de Lincoln, el de Noruega, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Està connectat a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering i a l'Atlàntic pel mar de Grenlàndia.
Una serralada submarina, la dorsal de Lomonósov, divideix l'oceà Àrtic en dues conques: l'eurasiàtica, o de Nansen, que té una profunditat entre 4.000 i 4.500 m, i la nord-americana, o hiperbòria, que té 4.000 m de profunditat, aproximadament. La topografia del fons marí està caracteritzada per les cadenes de blocs de falla, les planes de la zona abissal, les profunditats oceàniques i les conques.
L'entrada d'aigua més gran ve de l'Atlàntic pel corrent de Noruega, que després flueix per la costa eurasiàtica. L'aigua també entra al Pacífic per l'estret de Bering. El corrent de Grenlàndia Oriental és la sortida d'aigua més important. La temperatura i la salinitat varien amb les estacions segons la capa de gel es fon i es glaça. El gel cobreix la major part de la superfície oceànica al llarg de l'any, cosa que provoca temperatures per sota del punt de congelació la major part del temps. L'Àrtic és una font important d'aire molt fred que inevitablement es mou cap a l'equador, i quan troba aire més càlid a les latituds mitjanes provoca pluja i neu. Hi ha poca vida marina allà on la superfície de l'oceà està coberta de gel tot l'any; la vida, però, abunda a les àrees obertes, especialment a les més meridionals. Els principals ports es troben a les ciutats russes de Múrmansk i Arkhànguelsk. L'oceà Àrtic és important estratègicament al ser la ruta més curta entre la costa del Pacífic nord-americana i Europa.
- punt més baix:conca de Fram -4,665 m
- punt més alt: 0 m (nivell del mar)
Recursos naturals
Conglomerats de sorres i graves, dipòsits detrítics, nòduls polimetàl·lics, camps de petroli i gas, peix, mamífers marins (foques i balenes).
Perills naturals
Illes de gel que es desprenen ocasionalment al nord de l'illa Ellesmere ; icebergs sorgits de les glaceres de Grenlàndia i de la costa nord-oriental del Canadà; permafrost a les illes; virtualment tancat pel gel d'octubre a juny, i practicable només amb vaixells trencagels d'octubre a maig.
Medi ambient
Les espècies marines en perill inclouen morses i balenes; els ecosistemes són fràgils i es recuperen lentament dels canvis o danys; la capa de gel s'està aprimant; hi ha un forat estacional a la capa d'ozó sobre el pol Nord.
Nota de geografia
El principal coll d'ampolla és el mar dels Txuktxis (l'accés nord a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering). Això és especialment problemàtic ja que es tracta d'un punt estratègic entre l'Amèrica del Nord i Rússia; és la ruta marítima més curta entre els dos extrems (est i oest) de Rússia; hi ha estacions flotants de recerca operades pels EUA i Rússia; el màxim gruix de neu hi té lloc al març o l'abril, al voltant de 20 a 50 centímetres sobre l'oceà glaçat; la capa de gel hi dura uns 10 mesos.
Hi ha una xarxa miníma de rutes aèries, oceàniques i fluvials; el pas del Nord-oest (Amèrica del Nord) i la ruta marítima del Nord (Euràsia) són vies de navegació estacionals. importants.
Exploració
La primera travessa per superfície de l'oceà Àrtic la va dur a terme Wally Herbert el 1969, en una expedició de trineus amb gossos des d'Alaska fins a les illes Svalbard amb suport aeri.
Referències
Bibliografia: Neatby, L. H., Discovery in Russian and Siberian Waters (1973); Ray, L., i Stonehouse, B., eds., The Arctic Ocean (1982); Thoren, Ragnar, Picture Atlas of the Arctic (1969).
Basat en el text de domini públic de l'US Naval Oceanographer: http://oceanographer.navy.mil/arctic.html
Categoria:Oceansja:北極海ko:북극해simple:Arctic Oceanth:มหาสมุทรอาร์กติกzh-min-nan:Pak-ke̍k-iûⁿ
Grenlàndia, o Groenlàndia, també anomenada Kalaallit Nunaat (en danès, Grønland, literalment 'terra verda'), és una illa pertanyent a Dinamarca, situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic.
Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km.
La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km.
La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km.
La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km2, dels quals al voltant del 84%, és dir, aproximadament 1.834.000 km2, corresponen a una glacera de tipus Inlandsis.
L´Inlandsis, com el seu nom en anglès indica, és un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida.
La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.
Cronologia
Segle VIII - Els esquimals són els primers habitants de Groenlàndia. 981 - Eric el Roig trepitja la costa grenlandesa provinent d'Islàndia. 987 - Establiment dels primers colonitzadors escandinaus. 1000 (aprox) - Arribada del cristianisme amb Leif Eriksson. 1261 - Grenlàndia passa a control noruec. 1397 - Grenlàndia esdevé oficialment territori danès per mitjà de la (Unió de Kalmar). Segle XV - Les colònies vikingues desapareixen per culpa del refredament climàtic (Petita Edat de Gel). 1721 - Començament de la recolonització per part de Dinamarca. 1774-1951 - El comerça amb Grenlàndia és un monopoli estatal. 1951 - Tractat dano-estatunitenc referent a la defensa de l'illa. 1953 - Grenlàndia rep un autogovern limitat dins el marc de la Corona Danesa. 1979 - Grenlàndia rep ple autogovern dins el marc de la Corona Danesa. 1982 - Grenlàndia vota en un referèndum la sortida de la Unió Europea. 1985 - Grenlàndia abandona la condició d'integrant de la UE.
La mar de Barentsz (en noruecBarentshavet, en rusБаренцево море, Bárentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia, batejada en honor del navegant neerlandèsWillem Barentsz. És una mar continental bastant profunda (té una fondària mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxipèlag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla.
Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes són lliures de gel tot l'any. La ciutat més gran banyada per aquesta mar és Múrmansk, a Rússia.
El 12 d'agost del 2000 s'hi enfonsà el submarí atòmic rus Kursk, que s'emportà la vida de 118 mariners.
Categoria:Marsja:バレンツ海ko:바렌츠 해
La mar de Barentsz (en noruecBarentshavet, en rusБаренцево море, Bárentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia, batejada en honor del navegant neerlandèsWillem Barentsz. És una mar continental bastant profunda (té una fondària mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxipèlag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla.
Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes són lliures de gel tot l'any. La ciutat més gran banyada per aquesta mar és Múrmansk, a Rússia.
El 12 d'agost del 2000 s'hi enfonsà el submarí atòmic rus Kursk, que s'emportà la vida de 118 mariners.
Categoria:Marsja:バレンツ海ko:바렌츠 해
Grenlàndia
Grenlàndia, o Groenlàndia, també anomenada Kalaallit Nunaat (en danès, Grønland, literalment 'terra verda'), és una illa pertanyent a Dinamarca, situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic.
Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km.
La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km.
La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km.
La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km2, dels quals al voltant del 84%, és dir, aproximadament 1.834.000 km2, corresponen a una glacera de tipus Inlandsis.
L´Inlandsis, com el seu nom en anglès indica, és un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida.
La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.
Cronologia
Segle VIII - Els esquimals són els primers habitants de Groenlàndia. 981 - Eric el Roig trepitja la costa grenlandesa provinent d'Islàndia. 987 - Establiment dels primers colonitzadors escandinaus. 1000 (aprox) - Arribada del cristianisme amb Leif Eriksson. 1261 - Grenlàndia passa a control noruec. 1397 - Grenlàndia esdevé oficialment territori danès per mitjà de la (Unió de Kalmar). Segle XV - Les colònies vikingues desapareixen per culpa del refredament climàtic (Petita Edat de Gel). 1721 - Començament de la recolonització per part de Dinamarca. 1774-1951 - El comerça amb Grenlàndia és un monopoli estatal. 1951 - Tractat dano-estatunitenc referent a la defensa de l'illa. 1953 - Grenlàndia rep un autogovern limitat dins el marc de la Corona Danesa. 1979 - Grenlàndia rep ple autogovern dins el marc de la Corona Danesa. 1982 - Grenlàndia vota en un referèndum la sortida de la Unió Europea. 1985 - Grenlàndia abandona la condició d'integrant de la UE.
La plataforma continental correspon a la zona en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes.
El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.
Es diu isòbata a la línia que uneix els punts del subsòl o dels fons oceànics o masses continentals d'aigua situats a la mateixa profunditat.
Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral.
El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres.
Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.
Enllaços externs
- [http://usuarios.lycos.es/bio_geo/geo_2.3.html Estructura i composició de la Terra]
categoria:Geografia
- [http://www.saorai.com.br/inicio.asp Site officiel du club]
----
ja:ボーダー・コリーsv:Bordercollie
Le border collie est un chien qui possède un instinct de soumission très marqué qui lui permet d'être réceptif et sensible au dressage de son maître, sociable et affectueux à l'égard des humains. Il n'est jamais agressif mais, au contraire, se démarque par son intelligence et sa non-violence.
Il se distingue
