Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Permitivitat

Permitivitat

En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi es la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m2) i E es la força del camp elèctric en volts per metre (V/m). En el cas comú de un medi isòtrop, D i E són paral·lels i ε és un escalar, però en un medi anisòtrop, més general, aquest no és el cas i ε es un tensor de rang 2 (causa de birefringència). La permitivitat es mesura en farads per metre (F/m). També pot ser definida com una adimensional permitivitat relativa, o constant dielèctrica, normalitzada segons la permitivitat del buit ε0 = 8,85419 10-12F/m. On s'aplica un camp elèctric corre un corrent elèctric. El corrent total que corre per un medi real està compost de dues parts: un corrent de conducció, i un de desplaçament. El corrent de desplaçament pot ser vist com una resposta elàstica que té el material per el camp elèctric aplicat. A mesura que augmenta el camp elèctric, el corrent de desplaçament s'emmagatzema en el material, i quan el camp elèctric disminueix el material allibera el corrent de desplaçament. Un dielèctric perfecte és un material que mostra només un corrent de desplaçament, que emmagatzema i retorna energia elèctrica con si fos una 'bateria' ideal. La permitivitat ε i la permeabilitat magnètica μ d'un medi determinen, totes dues juntes, la velocitat de la radiació electromagnètica dins aquest medi. :\varepsilon \mu = \frac In vacuo, això ve donat per :\varepsilon_0\mu_0 = \frac on μ0 és la constat magnètica, o permeabilitat de l'espai buit, igual a 4π × 10-7 N·A-2, i c és la velocitat de la llum: 299.792.458 m/s. En alguns medis, per exemple si les corrents de conducció no son menyspreables, la densitat total del corrent és: J_=J_c+J_d=\sigma E + j \; \omega \varepsilon_0 \varepsilon_d E = j \; \omega \varepsilon_0 \varepsilon^
- E on j = \sqrt, σ és la conductivitat (responsable de la corrent de conducció) del medi, i εd és la permitivitat relativa (responsable de la corrent de desplaçament). Dins aquest formalisme la permitivitat complexa ε
-
es defineix com: :\varepsilon^
- = \varepsilon_d - j \frac Per els materials reals, tant la part real, com la imaginària de la permitivitat, són funcions més complicades de freqüència ω per tant això porta a la dispersió òptica dels senyals que contenen freqüències múltiples, aquest materials són anomenats dispersius. Aquesta dependència de la freqüència reflexa el fet de que la polarització del material no respon instantàniament a un camp aplicat—per que la resposta ha de ser sempre causal ( ve després del camp aplicat), la funció dielèctrica ε (ω) ha de tenir pols només per ω amb parts imaginàries positives, i ε(ω) per tant satisfà la relació de Karmers-Kronig. Sigui com sigui, en el rang de freqüències reduït que s'estudia més sovint, les constants dielèctriques es poden aproximar com a independents de la freqüència. Per una certa freqüència, la part imaginària de ε condueix a la pèrdua d'absorció, si és negativa, ( en l'esmentada convenció per la freqüència), o al seu augment, si és positiva. (Més generalment, es miren les parts imaginaris dels eigenvalors del tensor dielèctric anisòtrop.) Categoria:Magnitud física ja:誘電率 ko:유전율

Electromagnetisme

Part de la Física que estudia els camps electromagnètics, i els seus efectes sobre les partícules amb càrrega elèctrica. La teoria del electromagnetisme clàssic va ser desenvolupada per diferents físics en el curs del segle XIX, i va culminar en els treballs de James Clerk Maxwell que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria i descobrí la natura electromagnètica de la llum. L'electromagnetisme clàssic descriu el comportament dels camps electromagnètics usant un conjunt d'equacions conegudes com equacions de Maxwell. La força que els camps electromagnètics exerceixen sobre les partícules carregades es descriu a la llei de Lorentz. El descobriment de la mecànica quàntica obligà a formular una teoria quàntica del electromagnetisme. Aquesta teoria, completada la dècada del 1940, s'anomena electrodinàmica quàntica. Categoria:Electromagnetisme ja:電磁気学 ko:전자기학

Coulomb

El coulomb, de símbol C, és la unitat del càrrega elèctrica al sistema internacional. És una unitat derivada que es defineix en termes de l'ampere: 1 coulomb és la quantitat de càrrega toatl elèctrica que passa per un conductor pel qual circula un corrent elèctric d'un ampere durant un segon. Aproximadament 1 C = 6,241506·1018e, on e és el valor absolut de la càrrega elèctrica de l'electró. La unitat és anomenada així en honor de Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806). Categoria:Unitats d'electricitat ja:クーロン ko:쿨롱

Volt

El volt és la unitat de la tensió elèctrica o força electromotriu. El seu símbol és V. El volt és una unitat derivada del SI, anomenada així en honor d'Alessandro Volta. Es defineix com la diferència de potencial d'un conductor quan un corrent d'un amper dissipa un watt de potència. Segons les unitats del SI és m2·kg·s-3·A-1, que pot ser representat igualment com un joule (J) d'energia per coulomb (C) de càrrega, J/C. : 1 Volt = 1 m2·kg·s-3·A-1 = 1 J · C-1 El volt és des de 1990 definit internacionalment usant l'efecte Josephson, on es dona un valor convencional a la constant de Josephson, fixat en el segle XIX per la Conférence Générale des Poids et Mesures com a Kj.90=0,4835979Ghz/μV. Categoria:Unitats d'electricitat ja:ボルト (単位) ko:볼트 th:โวลต์

Isotropia

Isotropia vol dir "independent de la direcció". Es diu isòtropa d'aquella propietat física que no depèn de la direcció en que s'avalua. Per exemple, una radiació isòtropa té la mateixa intensitat independentment de quina direcció es mesuri. El contrari de isotropia és l'anisotropia. Categoria:Física ko:등방성

Metre

El metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299.792.458 segons.

Múltiples

Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o subdivisions del metre. Per exemple:
- quilòmetre (km) = 1000 m
- decàmetre (dc) = 10 m (rarament usat)
- centímetre (cm) = 1/100 m
- mil·límetre (mm) = 1/1000 m
- micròmetre (µm) = 1 milionesima de m
- nanòmetre (nm) = 10-9 m També existeixen altres unitats relacionades amb el metre;
- àngstrom (Å) = 10-10 m

Història

El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català François Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès François Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Els expedicionaris es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud. El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de Platí-Iridi que es guardava a Sevres. El 1960 la Conferència General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1650763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una línia d'emissió determinada del criptó-86. Finalment, el 1983 es va establir la definició actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definició té els següents avantatges:
- Com que la velocitat de la llum en el buit és una constant física fonamental, aquesta definició és independent de qualsevol objecte material de referència.
- En principi, es pot mesurar amb gran precisió. Categoria:Unitats del SI Categoria:Unitats de longitud ja:メートル ko:미터 ms:Meter simple:Metre th:เมตร

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el fluxe de càrregues negatives (electrons) o positives (forats). El corrent continu té un fluxe constant mentre que el corrent altern té un fluxe de promig zero, però no té sempre un valor nul. Aquesta definició de corrent altern implica que el fluxe d'electrons canvia de direcció continuament. El fluxe de carrega elèctrica pot generar-se en un conductor però no existeixen en els aillants. Alguns dispositius elèctrics que usen aquestes característiques elèctriques en els materials es denominen dispositius electrònics. La llei d'Ohm descriu la relació entre la intensitat i la tensió en un corrent elèctric: la diferència de potencial (V) és directament proporcional a la intensitat de corrent (I) i a la resistència (R). Es descriu mitjançant la fórmula:
V = I \times R
La intensitat de corrent (I) en una secció determinada d'un conductor es defineix com la carrega elèctrica (Q) que l'atravessa per una unitat de temps.
I =
Categoria:Electricitat ja:電気 ko:전기 zh-cn:电

Permeabilitat

En física i enginyeria elèctrica, la permeabilitat és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic. La permeabilitat absoluta es representa per el símbol μ. :\mu = \frac , on B és la densitat de flux magnètic (també anomenat inducció magnètica) en el material i H és la força del camp magnètic. En unitats del SI, la densitat del flux magnètic es mesura en tesla, la força del camp magnètic en ampers per metre, i la permeabilitat en henris per metre. La permeabilitat relativa, algunes vegades es representa per el símbol μr o simplement per μ és la proporció entre la permeabilitat absoluta i la permeabilitat del espai buit μ0: :\mu_ = \frac on μ0 = 4π × 10-7 N·A-2 (exactament). Categoria:Magnitud física Categoria:Electromagnetisme ja:透磁率

Buit

S'anomena buit a l'absència de aire, o altres fluids i en general de qualsevol tipus de matèria. En física es defineix com l'absència de matèria en un volum determinat de l'espai. A la pràctica aquesta condició és impossible d'aconseguir estrictament. Tant en l'enginyeria per la construcció de màquines, com en laboratoris per l'execució d'experiments, el buit absolut no es pot assolir i llavors parlem de buit parcial. Donat que el que podem obtenir és aquest buit parcial, les molècules dins del volum, malgrat en principi poques, exerceixen una determinada pressió sobre les parets del esmentat volum. És per això que aquest buit parcial s'expressa en unitats de pressió i sovint es compara amb la pressió atmosfèrica normal (la pressió que excerceix l'atmosfera a nivell del mar). La pressió és per tant una manera de mesurar en quin grau hem aconseguit crear el buit en un volum. La unitat de pressió del SI és el Pascal (Pa). També s'expressa en altres unitats com el torr o mil·límetres de mercuri (mmHg) usant l'escala baromètrica, o també com a percentatges de la pressió atmosfèrica en bars o atm (atmosferes).

Crear buit

Un exemple de com crear el buit de manera sencilla és la seguent: si partim d'un cert volum, tancat hermèticament, i l'expandim creem un buit parcial dins del volum. Un exemple d'aquest tipus es dona als pulmons al respirar: expandim els pulmons i creem un cert buit dins d'ells. La diferència de pressió dins i fora dels pulmons fa entrar aire dins d'ells. De la mateixa manera podem aspirar, absorbir o succionar. El mateix principi es fa servir en màquines com l'aspiradora o bombes d'aire. També es pot fer ús d'una bomba d'aire per extreure l'aire dins una cambra de buit. A mesura que es va extraient l’aire queden menys molècules que empenyin contra les parets de la cambra, amb la qual cosa es redueix la pressió del seu interior. D'aquesta manera es pot aconseguir un bon buit però degut a fuites, efectes d'evaporació i sublimació a les parets de la cambra i els altres elements aquest mai serà perfecte.

Altres tipus de buit

Apart del buit creat artificialment, hi han també buits creats per la natura. Aquest és el cas per exemple del buit a l'espai exterior. La pressió al espai és molt petita i es pot dir que és quasi perfecte. Així i tot hi han moltes partícules a l'espai i no es pot dir per tant que sigui perfecte. Dins del sistema solar, la major part d'aquestes partícules provenen del Sol, és el que s'anomena vent solar. Aquest vent solar es composa majoritariament de fotons, però també de protons i heli, la composició majoritaria a la corona solar.

El buit a la mecànica quàntica

Si clàssicament és difícil obtenir un buit perfecte degut a fuites, efectes d'evaporació i sublimació, la mecànica quàntica ens ensenya que les parets que delimiten el buit radien fotons degut la radiació de cos negre. D'altra banda, segons la teoria quàntica de camps, l'energia del buit no pot ser mai zero. Això és degut a les fluctuacions del camp. Aquestes fluctuacions, anomenades fluctuacions del buit, tenen una vida molt curta i es deuen a la creació i anihilació de partícules virtuals. El ple total és l'antítesi del buit i és també inassolible. categoria:enginyeria categoria:física ja:真空

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s (aproximadament 300.000 km/s.) Convencionalment, s'utilitza la lletra c per denotar aquest valor. En passar a través d'algun material, la velocitat de la llum és inferior a aquest valor. La raó entre c i la velocitat de la llum en un material donat s'anomena índex de refracció. categoria:Òptica categoria:Relativitat als:Lichtgeschwindigkeit ja:光速度 ko:빛의 속도 ms:Kelajuan cahaya simple:Speed of light

Categoria:Magnitud física

Aquesta categoria identifica magnituds físiques que poden ser mesurades per un Físic Categoria:Física ja:Category:物理量 ko:분류:물리량

Plexus vertebralis internus

Der Wirbelkanal (Canalis vertebralis) ist der schützende Kanal innerhalb der Wirbelsäule, in dem das Rückenmark verläuft. Er läuft vom Hinterhauptsbein (bzw. dem Hinterhauptsloch, Foramen occipitale magnum) durch die Hals-, Brust- und Lendenwirbelsäule bis zum Kreuzbein. Ventral wird der Kanal abwechselnd durch die Wirbelkörper (Corpora vertebrae) und die Bandscheiben (Disci intervertebrales), dorsal durch die Wirbelbögen (Arcus vertebrae) begrenzt. Zwischen den jeweiligen Wirbelkörpern gibt es eine Austrittsöffnung aus dem Wirbelkanal für den jeweiligen segmentalen Spinalnerven, das Foramen intervertebrale.

Bänder

Zwischen den Wirbeln gibt es im Bereich des Wirbelkanals zwei Bänder:
- Ligamentum longitudinale posterius (Mensch) bzw. dorsale (Tiere): an der Vorder- (Mensch) bzw. Unterseite (Tiere) des Wirbelkanals
- Ligamentum flavum: zwischen den Wirbelbögen benachbarter Wirbel

Strukturen im Wirbelkanal

Das Rückenmark wird, wie alle Teile des Zentralnervensystems, durch die drei Hirnhäute überzogen. Zwischen der außen liegenden harten Hirnhaut (Dura mater) und der Innenwand des Wirbelkanals befindet sich ein mit Fett- und Bindegewebe ausgefüllter Raum, der Epiduralraum. Im Epiduralraum liegen die Nervenwurzeln der abgehenden Rückenmarksnerven und das Spinalganglion. Über eine Injektion eines örtlich wirkenden Betäubungsmittels (Lokalanästhetikum) in diesen Raum kann man diese Nervenwurzeln ausschalten (Epiduralanästhesie). Außerdem liegen in diesem Raum die Blutgefäße zur Versorgung des Rückenmarks. Sie erfolgt über Rückenmarksäste (Rami spinales) der Arteria vertebralis, der Arteriae intercostales posteriores (bei Tieren dorsales) und der Arteriae lumbales. Diese Spinaläste ziehen über das Zwischenwirbelloch (Foramen intervertebrale) von beiden Seiten in den Wirbelkanal und bilden auf der Vorderseite (bei Tieren Unterseite) des Rückenmarks eine unpaarige, in Längsrichtung verlaufende Arterie, die Arteria spinalis anterior (bei Tieren als Arteria spinalis ventralis bezeichnet). Sie kann als Längsanastomose der segmentalen Rückenmarksäste angesehen werden, verbindet also alle Zuflüsse in Längsrichtung untereinander. Die entsprechenden Venen bilden auf der Vorderseite (Tiere Unterseite) des Rückenmarks ein dichtes Netzwerk (Plexus) von Gefäßen, den Plexus vertebralis internus ventralis. Dieses Gefäßgeflecht ist bei chirurgischen Eingriffen nahe des Wirbelkanals besonders verletzungsgefährdet. Blutungen aus diesem Plexus lassen sich oft nicht völlig stillen, was später zu Narben führt (Arachnoiditis adhaesiva). Zusammen mit dem periduralen Fettgewebe bildet der venöse Plexus eine Polsterung für das Rückenmark.

Verletzungen

Eine Verletzung der Integrität des Wirbelkanals und somit des Rückenmarks, vor allem durch einen Wirbelbruch oder einen Bandscheibenvorfall, hat oft schwerwiegende Folgen, es kann eine Querschnittlähmung auftreten. Kategorie: Knochen Kategorie:Anatomie

pozycjonowanie Sennik online cheap tickets Skrty angielskie Hotele w Rzym










































:: RELATED NEWS ::
SIPB
MIT's SIPB (pronounced Sip-bee) is the Student Information Processing Board, a volunteer student group concerned with computing at MIT. SIPB members are encouraged to contribute to computing at MIT or in general, and as a result, various SIPB members have reached fame and/or notoriety for their actions and contributions.

External links


- [http://www.mit.edu/sipb SIPB main page] Category:Massachusetts Institute

Canton System
Under the Canton System, from 1760 until the Opium Wars, foreign warehouses or factories were restricted in China by the Qianlong Emperor to a special district in Canton. The managers of the factories were called factors. Foreign traders were not allowed to settle down with their wives. The main agent for the British
CheyTac Intervention
The 'CheyTac Intervention' is an American-made sniper rifle designed by CheyTac Associates, LLC. for long range soft target interdiction (ie, anti-personnel sniper). The CheyTac Intervention comes in two varieties: the CheyTac Intervention M200 and the CheyTac Intervention M310. The M200 is designed for military use, and has a 5 round detachable box magazine. The M310 is designed for Law Inforcement and is single shot.

CheyTac Inter

Candelaria, Zambales
Candelaria is a 4th class municipality in the province of Zambales, Philippines. According to the 2000 census, it has a population of 23,399 people in 4,321 households.

Barangays

Candelaria is politically subdivided into 16 --> Cabangan is a 4th class municipality in the province of Zambales, Philippines. According to the 2000 census, it has a population of 18,848 people in 4,032 households.

Barangays

Cabangan is politically subdivided into 22 --> Castillejos is a municipality in the province of Zambales, Philippines. According to the 2000 census, it has a population of 33,108 people in 7,238 households.

Barangays

Castillejos is politically subdivided into 14 Doc Frankenstein (published 2004 to present) is a comic book created and written by the Wachowski Brothers (Andy and Larry, better known for their work on The Matrix) and drawn by artist Steve Skroce. The book is published bimonthly by Burlyman Entertainment The comic tells the story of --> Masinloc is a 1st class municipality in the province of Zambales, Philippines. According to the 2000 census, it has a population of 39,724 people in 7,790 households.

Barangays

Masinloc is politically subdivided into 13