:: wikimiki.org ::

Premi Nobel De La Pau

Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix el Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec, i el premi s'entrega a Oslo (Noruega) Guanyadors del premi Nobel de la Pau :2005 Mohamed el Baradei, pels seus esforços en evitar que l'energia nuclear sigui usada amb fins militars :2004 Wangari Maathai (Kenya). Per la seva contribució al desenvolupament sostenible, democràcia i pau. :2003 Shirin Ebadi (شیرین عبادی), (Iran). Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. Especialment els de les dones i els nens. :2002 Jimmy Carter, ex-president d'Estats Units. :2001 Nacions Unides, Kofi Annan :2000 Kim Dae Jung :1999 Metges Sense Fronteres :1998 John Hume, David Trimble :1997 Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones (ICBL), Jody Williams :1996 Carlos Filipe Ximenes Belo, José Ramos-Horta :1995 Joseph Rotblat, Pugwash Conferences on Science and World Affairs :1994 Yasser Arafat, Shimon Peres, Yitzhak Rabin :1993 Nelson Mandela, Frederik Willem de Klerk :1992 Rigoberta Menchú Tum :1991 Aung San Suu Kyi :1990 Mikhail Sergeyevich Gorbachev :1989 Catorzè Dalai Lama (Tenzin Gyatso) :1988 Forces de Pau de les Nacions Unides :1987 Oscar Arias Sanchez :1986 Elie Wiesel :1985 Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear :1984 Desmond Mpilo Tutu :1983 Lech Walesa :1982 Alva Myrdal, Alfonso García Robles :1981 Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) :1980 Adolfo Pérez Esquivel :1979 Mare Teresa de Calcuta :1978 Mohamed Anwar al-Sadat, Menachem Begin :1977 Amnistia Internacional :1976 Betty Williams, Mairead Corrigan :1975 Andrei Dmitrievich Sakharov :1974 Seán MacBride, Eisaku Sato :1973 Henry A. Kissinger, Le Duc Tho :1972 Destinat al Fons Principal :1971 Willy Brandt :1970 Norman E. Borlaug :1969 Organització Internacional del Treball (O.I.T.) :1968 René Cassin :1967 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1966 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1965 UNICEF :1964 Martin Luther King Jr. :1963 Comitè Internacional de la Cruz Roja, Lliga de les Societats de la Creu Roja :1962 Linus Carl Pauling :1961 Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld :1960 Albert John Lutuli :1959 Philip J. Noel-Baker :1958 Georges Pire :1957 Lester Bowles Pearson :1956 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1955 Destinat al Fons Especial d'aquesta secció del premio :1954 Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) :1953 George Catlett Marshall :1952 Albert Schweitzer :1951 Léon Jouhaux :1950 Ralph Bunche :1949 Lord (John) Boyd Orr of Brechin :1948 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1947 Friends Service Council (The Quakers), American Friends Service Committee (The Quakers) :1946 Emily Greene Balch, John Raleigh Mott :1945 Cordell Hull :1944 Comitè Internacional de la Creu Roja :1943 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1942 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1941 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1940 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1939 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi :1938 Oficina Internacional Nansen per als Refugiats :1937 Cecil of Chelwood, Viscount (Lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) :1936 Carlos Saavedra Lamas :1935 Carl von Ossietzky :1934 Arthur Henderson :1933 Sir Norman Angell (Ralph Lane) :1932 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1931 Jane Addams, Nicholas Murray Butler :1930 Lars Olof Nathan (Jonathan) Söderblom :1929 Frank Billings Kellogg :1928 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1927 Ferdinand Buisson, Ludwig Quidde :1926 Aristide Briand, Gustav Stresemann :1925 Sir Austen Chamberlain, Charles Gates Dawes :1924 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1923 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1922 Fridtjof Nansen :1921 Karl Hjalmar Branting, Christian Lous Lange :1920 Léon Victor Auguste Bourgeois :1919 Thomas Woodrow Wilson :1918 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1917 Comitè Internacional de la Creu Roja :1916 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1915 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1914 Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi :1913 Henri La Fontaine :1912 Elihu Root :1911 Tobias Michael Carel Asser, Alfred Hermann Fried :1910 Bureau international permanent de la Paix (Bureau internacional permanent de la Pau) :1909 Auguste Marie François Beernaert, Paul Henri Benjamin Balluet, Baron d'Estournelles de Constant de Rebecque :1908 Klas Pontus Arnoldson, Fredrik Bajer :1907 Ernesto Teodoro Moneta, Louis Renault :1906 Theodore Roosevelt :1905 Baroness Bertha Sophie Felicita von Suttner, née Countess Kinsky von Chinic und Tettau :1904 Institut de droit international (Institut de dret internacional) :1903 William Randal Cremer :1902 Élie Ducommun, Charles Albert Gobat :1901 Jean Henri Dunant, Frédéric Passy Categoria:Premis Nobel de la Pau Categoria:Llistats ja:ノーベル平和賞 zh-min-nan:Nobel Hô-pêng Chióng

Premi Nobel

Medalla Premi Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita. La seua funció és la de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut excel·lent al llarg de la seua vida en algun dels camps premiats. La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (un xic més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs. Els diversos camps en què es concedixen premis són els següents:
- Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
- Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
- Medicina o Fisiologia (decidit per Institut Karolinska)
- Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca)
- Pau (decidit pel Comité Nobel Noruec del Parlament Noruec)
- Economia, creat en 1968 pel Sveriges Riksbank (Banc Central de Suècia). Oficialment s'anomena Premi Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel. L'entrega dels Premis Nobel, excepte el de la Pau, es realitza el 10 de desembre de cada any (data aniversari de la mort d'Alfred Nobel), a Estocolm, Suècia. La cerimònia d'entrega del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega

Altres premis

Algunes disciplines sense Premi Nobel han instituït premis propis, encara que no tan coneguts. Entre alguns d'aquests premis es troben la Medalla Fields de matemàtiques, el Premi Pritzker d'arquitectura o el Premi Turing de computació, entre altres.

Enllaços externs

- Fundació Nobel: http://www.nobel.se/
- Institut Nobel Noruec (Nobel de la Pau): http://www.nobel.no/
- [http://www.nobelpreis.org/castellano/index.html nobelpreis.org (en castellà)] Categoria:Premis Categoria:Premis Nobel ja:ノーベル賞 ko:노벨상 simple:Nobel Prize th:รางวัลโนเบล zh-min-nan:Nobel Chióng

Noruega

Noruega és un dels països nòrdics, situat a la peninsula d'Escandinàvia. Té una forma molt allagrada amb una llarga costa amb l'Oceà Atlàntic (que pren el nom de Mar de Noruega al nord i Mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l'est amb Suècia i al nordest amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud. Les illes pròximes d'Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oceà atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.

Geografia

Noruega és un país allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanyós, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa és molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb més de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre paral.lela, coronada per geleres als pics més alts (màxima alçada: 2.469m al Galdhøpiggen). Només al sud-est i punts del nord del país hi ha una unitat geogràfica més a l'est, amb turons i relleus més ondulats. El nord del país està situat per sobre del Cercle Polar Àrtic, de manera que a l'estiu s'hi dóna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total. El clima de Noruega és oceànic de tendència àrtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no és fins més enllà de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A més, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del país una de les regions amb més precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendència més continental, amb hiverns més freds i estius més càlids, i menys precipitacions. (vegeu també l'article principal sobre el clima de Noruega)

Història

En temps dels víkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansió i colonització de terres a ponent (Illes Fèroe, Islàndia, Illes Britàniques, Grenlàndia). Estroncada però la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acabà associant amb Dinamarca i Suècia en la Unió de Kalmar. En marxar-ne Suècia durant el segle XVI (arran de la tendència uniformadora danesa), noruega restà reduïda a una mena de província perifèrica de Dinamarca, l'aïllament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentuà amb l'adopció del Protestantisme, que estroncà el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napoleó, Dinamarca cedí Noruega a Suècia el 1814 (si bé no les seves antigues possessions atlàntiques, que seguiren sota control danès). Amb la seva pròpia constitució i el seu propi govern, la relació de Noruega amb Suècia es reduïa a una laxa unió personal (en el sobirà). Malgrat tot, el malestar polític l'acabà abocant a la completa independència el 1905. Noruega romangué neutral durant la Primera Guerra Mundial i provà de repetir-ho a la Segona, però fou envaïda per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el país, escèptic amb la neutralitat anterior, esdevingué un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forní el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el país, esdevingut un dels més desenvolupats del món (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l'ONU, encapçalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refusà en dues ocasions l'entrada a la Unió Europea (el 1972 i el 1994).

Divisió administrativa

Noruega està dividida en 19 comtats (fylker):
- Akershus
- Aust-Agder
- Buskerud
- Finnmark
- Hedmark
- Hordaland
- Møre og Romsdal
- Nordland
- Nord-Trøndelag
- Oppland
- Oslo
- Østfold
- Rogaland
- Sogn og Fjordane
- Sør-Trøndelag
- Telemark
- Troms
- Vest-Agder
- Vestfold A més, per sota seu, el país està també dividit en 433 municipis.

Economia

L'economia noruega és un pròsper bastió de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenció governamental, centrada en àrees clau com ara el vital sector petrolífer (a través de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (només Aràbia Saudita i Rússia n'exporten més). Tot i això, Noruega no és membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el país disposa d'altres recursos naturals amb abundància: energia hidràulica, pesca, boscs i minerals. Tot i haver optat per romandre fora de la Unió Europea, el país participa en el seu mercat únic a través de l'Àrea Econòmica Europea juntament amb Islàndia i Liechtenstein. Noruega brinda als seus habitants la que és probablment la qualitat de vida més alta del món. Per tal que aquesta envejable situació no es deteriori quan d'aquí dues dècades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracció previstes i càlculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els superàvits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dòlars nord-americans.

Diaris

- Bergens Tidende

Enllaços externs

- [http://norge.no Norge.no - Pàgina oficial del govern] (en noruec i anglès)
- [http://www.ssb.no/ Statistisk sentralbyrå] (estadístiques, en noruec i anglès)
- [http://www.vikjavev.no Sognefjord] (fotos & webcam, infos en francès) Categoria:Noruega als:Norwegen [[got:

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre

- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre

- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

Maig

- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

Juny

- 4 de juny :
- Nino Manfredi, comedià, italià.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EEUU.
- 6 de juny :
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
- Robert Lees, 91 anys, escenarista.
- 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
- 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
- 28 de juny :
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.

Juliol

- 1 de juliol - Los Angeles (EEUU): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
- 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
- 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
- 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, cientific, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost

- 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.

Setembre

- 4 de setembre : Alfonso Ford, basket USA
- 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
- 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
- 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
- 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
- 8 de setembre - Matías Prats, periodista espanyol i gran aficionat als bous.
- 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
- 11 de setembre : Petros VII, patriarca
- 13 setembre : Margaret Kelly, fundadora
- 14 setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
- 16 setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
- 18 setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
- 19 setembre : Eddie Adams, fotograf
- 23 setembre : Yang Huanyi, última chinesa parlant del nushu
- 24 setembre : Raja Ramanna, científic
- 28 setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemània
- 29 setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al rally d'Egipte.
- 29 setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
- 30 setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
- 30 setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor

Octubre

- 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
- 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
- 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
- 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
- 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
- 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
- 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
- 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
- 23 d'octubre : George Silk, fotograf
- 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
- 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
- 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquesa de Glucester

Novembre

- 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
- 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
- 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
- 7 de novembre : Howard Keel, actor
- 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
- 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
- 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
- 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
- 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

Desembre

- 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
- 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'exreina Juliana i pare de la reina Beatrix.
- 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
- 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2004 ja:2004年 ko:2004년 ms:2004 roa-rup:2004 simple:2004 th:พ.ศ. 2547 zh-min-nan:2004 nî

Kenya

Kenya és un país de l'Àfrica Oriental, limitat al nord per Sudan i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'Oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda. La capital és Nairobi. Com a curiositat cal remarcar que la pronúncia correcta del nom del país, Kenya, no és pas /kènia/, com massa sovint se sent a dir, sinó /kenya/, ja que en suahili el dígraf ny es pronuncia igual que en català. Categoria:Kenya ja:ケニア ko:케냐 ms:Kenya simple:Kenya th:ประเทศเคนยา zh-min-nan:Kenya

2002

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de gener - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
- 18 de gener - el cap de Creus (l'Alt Empordà) i les illes Medes (el Baix Empordà): l'ONU cataloga aquests indrets com a "zona especialment protegida".
- 14 d'abril - Figueres (l'Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà hi impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.
- 17 de juny - Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 5 de desembre - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
- 17 de desembre - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs declara al Jutjat nº 8 d’Instrucció: "No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres." Declaració que li valdrà el seu empresonament tres anys més tard :MÓN
- 3 de març - Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.
- 1 de juliol - 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviació de la coalició internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 víctimes entre morts i ferits.
- 1 de juliol - Owingen (Baden-Württemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev Tu 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona causa més de 140 morts.
- 17 de juliol - illot de Perejil (el Marroc): l'ocupa un escamot de l'exèrcit espanyol, que no l'abandonarà fins el dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.
- 11 de setembre - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 13 de novembre - oceà Atlàntic: comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.
- 17 de desembre - Pretòria (Sud-àfrica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de juny - Los Angeles, (California, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (n. 1952).
- 21 de desembre - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià (n. 1930).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XXI als:2002 ja:2002年 ko:2002년 ms:2002 simple:2002 th:พ.ศ. 2545 zh-min-nan:2002 nî

2001

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- març: es crea la Viquipèdia en català.
- 4 de març - Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries que guanya, per majoria absoluta, la Unió Liberal, encapçalada per Marc Forné, que esdevindrà president del govern.
- 18 de maig - París (França): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. :MÓN
- Es completa oficialment el genoma humà.
- 23 de març - Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa Mir es destrueix en entrar a l'atmosfera.
- 11 de setembre - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- 25 d'octubre - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença al mercat el Windows XP.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 14 de març - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista català. :MÓN
- 29 de novembre - Los Angeles (Califòrnia, EUA): George Harrison, músic anglès, component de The Beatles.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XXI als:2001 ja:2001年 ko:2001년 ms:2001 simple:2001 th:พ.ศ. 2544 zh-min-nan:2001 nî

Kofi Annan

Kofi Atta Annan (Kumasi, Ghana, 1938) és el setè Secretari General de les Nacions Unides (ONU), càrrec que ocupa des del 1997. Va estudiar econòmiques al seu país natal i amplià estudis als Estats Units i Suïssa. Va ser el successor del també africà (egipci) Butros Galli cosa que va fer canviar el fins aleshores establert torn entre continents. S'ha pronunciat repetidament per lluitar activament contra la SIDA com a gran prioritat dels governs. Juntament amb la mateixa ONU va rebre el premi Nobel de la Pau el 2001. Es va manifestar en contra de la invasió de l'Iraq. Recentment, s'ha vist involucrat en un escàndol per sospites de corrupció d'ell i el seu fill "Kojo". Categoria:Organització de les Nacions Unides categoria:Africans ja:コフィー・アナン ko:코피 아난 simple:Kofi Annan th:โคฟี อันนัน zh-min-nan:Kofi Annan

1998

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 d'octubre - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turístic l'Oca a l'estany provoca 21 morts.
- 15 de novembre - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer castell de 10 de la història.
- 22 de novembre - Terrassa: els Minyons de Terrassa descarreguen el primer castell de 10 de la història.
- 5 de desembre - París (França): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.
- 12 de desembre - València: hi naix el Bloc Nacionalista Valencià. :MÓN
- 2 de maig - Brussel·les (Bèlgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de la UE.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 31 de gener - l'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès): Jaume Fuster, novel·lista català.
- 11 de febrer - París (França): Manuel Viusà, pintor i patriota català.
- 30 de desembre - Barcelona: Joan Brossa, poeta català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1998 ja:1998年 ko:1998년 ms:1998 simple:1998 th:พ.ศ. 2541

1996

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de setembre - la Conca del Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc. :MÓN
- 7 de març - Ramal·lah (Cisjordània): s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 15 de març - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 25 de març - Brussel·les (Bèlgica): el Comitè Veterinari de la UE prohibeix las exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).
- 5 de juliol - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català. :MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1996 ja:1996年 ko:1996년 ms:1996 simple:1996 th:พ.ศ. 2539

Ximenes Belo, Carlos Filipe

Carlos Filipe Ximenes Belo és el bisbe de Dili, a Timor, i Premi Nobel de la Pau el 1996. Va néixer a Wailakama, a la costa nord de Timor el 1948. Orfe de pare als dos anys va passar la seva infància en les escoles catòliques de Baucau i Ossu, i va continuar en el seminari menor de Dare, prop de Dili, on es va graduar el 1968. Des de 1969 fins al 1979 va estar en Timor i Macau (1974-1976), Portugal i Roma on va estudiar filosofia i teologia i va ser ordenat sacerdot salesià el 1980. Va tornar a Timor el juliol de 1981 per ser mestre i director del Col·legi Salesià de Fatumaca. Quan va dimitir Martinho da Costa Lones el 1983, Ximenes Belo va ser designat Administrador Apostòlic de la diòcesi de Dili, i va arribar a ser el líder de l'església de Timor no sense certes reticències inicials que l'acusaven de pro-indonesi. Aquesta etiqueta no va durar molt per les seves denúncies de les massacres de Kraras (1983), dels arrestos arbitraris fets pels indonesis i la difusió internacional d'aquests fets. El febrer de 1989 va escriure al President de Portugal, al Papa i al Secretari General de Nacions Unides, sol·licitant un referèndum sobre el futur de Timor i ajuda internacional per al seu poble massacrat, i el 1991 va acollir a casa seva als joves fugits de la matança del cementiri de Santa Cruz. Tots aquests fets el van convertir en un personatge indesitjable per al govern indonesi que el vigilava permanentment i va arribar a atemptar contra ell moltes vegades. En la seva diòcesi el bisbe Belo ha abordat els problemes socials i per a oposar-se a les violentes polítiques d’indonesianització, ha animat a l'ús continu del tetum (llengua local) i el portuguès en les litúrgies de l'església i en les escoles catòliques. Ha construït una cadena d'escoles de secundària catòliques, acadèmiques i vocacionals al mateix temps. En l’àmbit de la salut ha promogut l'establiment de clíniques catòliques, davant les polítiques d'esterilització dels timoresos, i la provisió d'orfenats. També hi ha una estació de ràdio catòlica. Aquesta tasca del bisbe Belo en nom de la pau i la reconciliació entre els timoresos va ser reconeguda quan va ser guardonat, juntament amb José Ramos-Horta, amb el Premi Nobel de la Pau el desembre de 1996. Ell l’ha capitalitzat amb trobades amb el President d'Estats Units, Bill Clinton, i el de Sud-àfrica, Nelson Mandela i amb el referèndum que ha portat a la independència del seu país. Ximenes Belo, Carlos Filipe Ximenes Belo, Carlos Filipe Ximenes Belo, Carlos Filipe ja:カルロス・フィリペ・シメネス・ベロ zh-min-nan:Carlos Felipe Ximenes Belo

1995

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m³/dia d'aigua. :MÓN
- 10 de gener - París (França): el rei d'Espanya, Joan Carles I el Campetxano, i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
- 17 de gener - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de febrer - Palma (Mallorca): Guillem Fullana i Hada d’Efak conegut com Guillem d’Efak, escriptor i cantant dels Setze Jutges mallorquí (n. 1929).
- 10 de març - Barcelona: Ovidi Montllor, cantant de la Nova Cançó i actor de cinema valencià (n. 1942). :MÓN
- 3 de març - Salt Lake City (Utah, USA): John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).

Pàgines que s'hi relacionen:

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1995 ja:1995年 ko:1995년 ms:1995 simple:1995 th:พ.ศ. 2538

1994

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 31 de gener - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
- 1 de juliol - Mallorca: més de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
- 9 a 11 d'octubre - Catalunya: es produeixen greus inundacions en diversos indrets. :MÓN
- 1 de març - Europa: neix lEuropa dels Quinze: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
- 4 de març - Vitòria (Àlaba, el País Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
- 15 de març - els Estats Units i Rússia: aquests dos països arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 25 de març - Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
- 12 d'abril - Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegarà a Gaza i Jericó segons el qual comptarà amb 9.000 efectius.
- 27 d'abril - Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
- 25 d'octubre - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS :MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, (França): Frederica Montseny, dirigent anarquista (n. 1905).
- 21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor català (n. 1912). :MÓN
- 15 de gener - Los Angeles (Califòrnia (EUA): Harry Edward Nelson conegut com Harry Nilsson, músic estatunidenc (n. 1941).
- 4 de març - Durango (esat de Durango, Mèxic): John Candy, actor còmic canadenc (n. 1950).
- 5 d'abril - Seatle (estat de Washington): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana, en un possible suïcidi (n. 1967).
- 22 d'abril -