Supercontinent

Un supercontinent és l'agrupació de més d'un continent en un sol bloc, com passa avui dia amb Euràsia. S'usa aquest terme per parlar de les diferents formes que van adoptar les plaques continentals al llarg de l'evolució de la Terra fins arribar a la configuració actual. El primer supercontinent és Ur. És la primera terra emergida de les aigües i rep aquest nom malgrat la seva mida era molt petit. Va crear-se al voltant de fa 3000 milions d'anys. Després va venir Kenorland, format cap a fa 2450 milions d'anys. Algunes de les seves plaques són les antecessors de les actuals. Colúmbia ajuntava les plaques americanes, nordasiàtiques i l'australina. Era una massa formada fa 1800 milions d'anys. Rodínia (el nom de la qual està basada en una paraula del rus per designar "pàtria") va formar-se fa 1000 milions d'anys. Es va trencar en vuit parts diferenciades que es van tornar a unir pels corrents, el magnetisme i la tectònica de plaques. Aquesta nova unió, ocurreguda fa 600 milions d'anys, es va anomenar Pannotia. La seva vida va ser breu, dividint-se en quatre grans masses: Laurentia, Baltica, Sibèria i Gondwana, que es van recombinar per crear Pangea, el supercontinent en forma de C que va donar lloc als continents actuals. Categoria:Geologia

Continent

Un continent és una vasta extensió de terra emergida, considerada com una petita part del món. Depenent de la part del món es classifica de diferents maneres agafant a vegades parts com a subcontinents o supercontinents.
- Euràsia
- Europa
- Àsia
- Amèrica
- Amèrica del Nord
- Amèrica del Sud
- Àfrica
- Oceania
- Antàrtida. A Europa Occidental, menys a Espanya, el model més frequent és el de set continents: Europa, Àsia, Àfrica, Oceania, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Antàrtida. A Espanya i Europa Oriental s'utilitza el model de sis continents, considerant que Amèrica és un únic continent (malgrat que la divisió entre les dues Amèriques sigui molt més clara que la entre Europa i Àsia). A Espanya es té el costum de parlar dels "cinc continents", menystenint l'Antàrtida. Les illes es consideren geogràficament incloses en el continent més proper. Per exemple, les illes Britàniques són part d'Europa i Grenlàndia és a Amèrica. Un cas especial és Oceania. Estrictament el continent és Austràlia, però Oceania inclou la gran quantitat d'illes a l'oceà Pacífic, excepte les més properes a Amèrica o a Àsia. Políticament a vegades es considera Hawaii part d'Amèrica, però geogràficament és a Oceania. En un sentit restrictiu s'entén el continent sense les illes. Per exemple, els « Estats Units continentals » exclou Hawaii, i la « França continental » exclou Còrsega, igual que l'expresió « Espanya peninsular ». En aquest mateix sentit, a les illes Britàniques, es parla d'Europa com l'Europa continental. En el passat hi va haver antics continents ja extints com Pangea.

Pàgines que s'hi relacionen

- Plataforma continental Categoria:Geografia ja:大陸 ko:대륙 ms:Benua simple:Continent th:ทวีป zh-min-nan:Tāi-lio̍k

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Magnetisme

right El magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil). Les forces magnètiques són produïdes pel moviment de partícules carregades, com per exemple electrons, la qual cosa indica l'estreta relació entre l'electricitat i el magnetisme. El marc que uneix ambdós forces es denomina teoria electromagnètica (vegi's Radiació electromagnètica). La manifestació més coneguda del magnetisme és la força d'atracció o repulsió que actua entre els materials ferromagnètics com el ferro. Des de l'antiguitat s'ha constatat la interacció entre el ferro o minerals com la magnetita amb el camp magnètic terrestre, de manera que el pol nord d'un imant tendeix a apuntar al pol sud d'un altre. En realitat, si es disposen dels instruments de mesura adequats, en tota la matèria es poden observar efectes més subtils del magnetisme (com paramagnetisme i diamagnetisme). Recentment, aquests efectes han proporcionat claus importants per a comprendre l'estructura atòmica de la matèria.

Articles relacionats

- Camp magnètic
- Moment magnètic
- Magnetoquímica
- Equacions de Maxwell Categoria:Electromagnetisme ja:磁性

Categoria:Geologia

Categoria:Ciències de la Terra ja:Category:地質学 ko:분류:지질학 th:Category:ธรณีวิทยา

Pobór

- Pobór - rodzaj podatku w I Rzeczypospolitej
- Pobór - do wojska

gambling Sepsa transport bia�ystok free poker tapety na pulpit

:: RELATED NEWS ::

Wikipedia:Votes for deletion/Oliver ferris

Oliver ferris

Vanity... P Ingerson 03:22, 10 Dec 2004 (UTC)
- Delete - doesn't appear to be famous; just a regular college student, thus, not notable. Spangineer 06:23, Dec 10, 2004 (UTC)
- Delete Aerion 07:48, 10 Dec 2004 (UTC)
- Delete. Misspelled substub vanity. Aerion]] 12:15, Dec 10, 2004 (U