:: wikimiki.org ::

Hendrik Lorentz

Hendrik Lorentz

Hendrik Antoon Lorentz (n. Arnhem, 18 de juliol de 1853, - † Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès. Va estudiar en la Universitat de Leiden, d'on posteriorment va ser professor de física matemàtica entre 1878 i 1923, i director d'investigació en l'Institut Teyler, de Haarlem, de 1923 a 1928. Se li deuen importants aportacions en els camps de la termodinàmica, la radiació, el magnetisme, la electricitat i la refracció de la llum. Va formular conjuntament amb George Francis FitzGerald una teoria sobre el canvi de forma d'un cos com resultat del seu moviment; aquest efecte, conegut com "contracció de Lorentz- FitzGerald", la representació matemàtica de la qual d'ella és coneguda amb el nom de transformació de Lorentz, va anar una més de les nombroses contribucions realitzades per Lorentz al desenvolupament de la teoria de la relativitat. Va ser, igual que Henri Poincaré, un dels primers a formular les bases de la teoria de la relativitat (freqüentment atribuïda primària o solament a Albert Einstein). Guanyador de el Premi Nobel de Física en 1902, juntament amb Pieter Zeeman, per les seves teories sobre la radiació electromagnètica.

Vegi's també

- Transformació de Lorentz Lorentz, Hendrik Antoon Lorentz, Hendrik Antoon ja:ヘンドリック・ローレンツ ko:헨드리크 안톤 로렌츠

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

- 1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
- 1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.
- 1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.
- 2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
- 2004 - Torrent (l'Horta): Unió Valenciana hi celebra el congrés en què es decideix la dissolució del partit. :MÓN
- 1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
- 1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era colònia espanyola s'aixequen contra la República: l'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil Espanyola.
- 2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert (en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003), amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, però, les concessions les multinacionals estrangeres.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, escriptor català. :MÓN
- 1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapçalar la revolta contra la República. Have bothered and stood expensivly. A connection put. Thanks. [http://www.qiangzhe.cn/ 网络营销] [http://spaces.msn.com/members/wangluoyingxiao/ 网络营销] [http://www.hainan35.com/ 三亚旅游]

Festes:

- Santa Marina, festa major de Pratdip (el Baix Camp), on la santa té dedicada una ermita.
- Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:juliol ja:7月18日 ko:7월 18일 th:18 กรกฎาคม

Haarlem

Haarlem és una ciutat al nord-oest dels Països Baixos, capital de la província d'Holanda Septentrional. Situada a les ribes del riu Spaarne, rep també el sobrenom de Ciutat de l'Spaarne (Spaarnestad). El terme municipal és de 32,12 km² (dels quals 2,80 km² corresponen a aigua), on viuen 147.343 habitants (2004). Des de 1853 és seu d'un bisbat catòlic. L'holandès Peter Stuyvesant fundà el 1658 Nova Haarlem (Nieuw Haarlem) a la costa oriental d'Amèrica del Nord, que (amb posteriors canvis de sobirania de neerlandès a britànic a estatunidenc) acabà formant part de la ciutat de Nova York, sota el nom de barri de Harlem. Categoria:Ciutats dels Països Baixos

1928

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS PAÏSOS CATALANS
- Barcelona: Primo de Rivera fa enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc, de Puig i Cadafalch, continuant amb l'eliminació sistemàtica de tots els símbols públics de catalanisme.
- 24 de maig - la Vall de Ribes (el Ripollès): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1933). :MÓN
- 12 d'abril - Milà (Itàlia): el rei Víctor Manuel III sofreix un atemptat, del qual surt il·lès, en la ignauguració de la fira de mostres.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 16 de febrer - Balsareny (el Bages): Pere Casaldàliga i Pla, eclesiàstic català. :MÓN
- 4 de maig - Al-Minufiyah (Egipte): Muhammad Hosni Said Mubarak, conegut com Hosni Mubarak, president d'Egipte.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1928年 ko:1928년 ms:1928 simple:1928 th:พ.ศ. 2471

Física

La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia) Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme. La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.

Física moderna

La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats. Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.

Física teòrica i experimental

La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors. En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.

Enllaços relacionats

- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
- Mecànica quàntica
- Teoria de la relativitat
- Teoria dels camps quàntics
- Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica

Enllaços externs

- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física] Categoria:Física als:Physik ja:物理学 ko:물리학 ms:Fizik simple:Physics th:ฟิสิกส์ zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k

Matemàtiques

La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthema: ciència, coneixement, aprenentatge, μαθηματικoς). Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment en la Física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (veure axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són considerades una ciència experimental. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una útil eina per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura). La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia matemàtica És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures que són de naturalesa bàsicament diferent.

Història

Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters. Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després la trigonometria. La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials. Els nombres usats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i integral, introduïts per Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anàlisi. Per raons matemàtiques, és convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dóna lloc a l'anàlisi complexa. L'anàlisi funcional consisteix a estudiar problemes la incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les ciències. L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores.

Enllaços externs

- [http://www.iecat.net/institucio/societats/SCMatematiques/ienn/cat/index.html Societat Catalana de Matemàtiques]
- [http://www.emis.de/ European Mathematical Society] (en anglès) categoria:Matemàtiques ja:数学 ko:수학 ms:Matematik simple:Mathematics th:คณิตศาสตร์ zh-min-nan:Sò·-ha̍k

Leiden

Leiden és una població d'Holanda Meridional, als Països Baixos. Amb 118.702 habitants (l'1 de gener del 2004), és després de Rotterdam, l'Haia i Dordrecht la quarta més poblada de la província. La seva àrea metropoliltana, que inclou els municipis veïns de Katwijk, Leiderdorp, Oegstgeest, Rijnsburg, Valkenburg, Voorschoten i Warmond compta amb uns 270.000 habitants. Compta amb la universitat més antiga del país, fundada el 1575. 1575

Enllaços externs

- [http://www.leiden.nl Pàgina de l'ajuntament] Categoria:Ciutats dels Països Baixos

1878

Esdeveniments:

- 9 de gener - Humbert I esdevé rei d'Itàlia.
- 2 de febrer - Grècia declara la guerra a Turquia.
- 19 de Febrer - El fonògraf és patentat per en Thomas Edison

Naixements:

Necrològiques:

- 9 de gener - Víctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itàlia.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1878년 ms:1878 simple:1878 th:พ.ศ. 2421

1923

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 9 de gener - Madrid (Espanya): Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir. autogir
- 22 de febrer - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
- 25 de març – Santiago (Xile): s'hi inicia la V Conferència Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans.
- 13 de setembre - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució, disolt el Parlament i instaura la dictadura.
- 21 de desembre - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 d'octubre - Lleida (el Segrià): Joan Oró, bioquímic català (m. 2004).
- 13 de desembre - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català. :MÓN
- 18 de setembre - Stockton-on-Tees (Durham, Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte (m. 2003).
- 2 de desembre - Nova York (els Estats Units): Maria Kalogeropoulos, coneguda com Maria Callas, soprano estatunidenca (m. 1977).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de març - Barcelona: Salvador Seguí el Noi del Sucre, advocat laboralista català, en ser assassinat (n. 1886). :MÓN
- 26 de març - París (França): Henriette Rosine Bernard, coneguda com Sarah Bernhardt, actriu teatral i cinematogràfica francesa (n. 1844).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1923年 ko:1923년 ms:1923 simple:1923 th:พ.ศ. 2466

1923

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1923年 ko:1923년 ms:1923 simple:1923 th:พ.ศ. 2466

1928

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1928年 ko:1928년 ms:1928 simple:1928 th:พ.ศ. 2471

Termodinàmica

La Termodinàmica és la part de la Física que estudia els fenòmens físics relacionats amb la calor i la temperatura, és a dir, el moviment desordenat de les partícules que formen la matèria.

Temes relacionats

- Cicle termodinàmic
- Principi Zero de la termodinàmica
- Primer Principi de la termodinàmica
- Segon Principi de la termodinàmica
- Tercer Principi de la termodinàmica
- Zero absolut
- Temperatura Categoria:Termodinàmica ja:熱力学 ko:열역학 th:อุณหพลศาสตร์

Magnetisme

right El magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil). Les forces magnètiques són produïdes pel moviment de partícules carregades, com per exemple electrons, la qual cosa indica l'estreta relació entre l'electricitat i el magnetisme. El marc que uneix ambdós forces es denomina teoria electromagnètica (vegi's Radiació electromagnètica). La manifestació més coneguda del magnetisme és la força d'atracció o repulsió que actua entre els materials ferromagnètics com el ferro. Des de l'antiguitat s'ha constatat la interacció entre el ferro o minerals com la magnetita amb el camp magnètic terrestre, de manera que el pol nord d'un imant tendeix a apuntar al pol sud d'un altre. En realitat, si es disposen dels instruments de mesura adequats, en tota la matèria es poden observar efectes més subtils del magnetisme (com paramagnetisme i diamagnetisme). Recentment, aquests efectes han proporcionat claus importants per a comprendre l'estructura atòmica de la matèria.

Articles relacionats

- Camp magnètic
- Moment magnètic
- Magnetoquímica
- Equacions de Maxwell Categoria:Electromagnetisme ja:磁性

Electricitat

En la Física, l'electricitat és un fenomen d'origen electromagnètic. L'electricitat, o càrrega elèctrica, és una propietat de la matèria que es conserva. Hi ha dos tipus de càrrega elèctrica: positiva i negativa. Càrregues del mateix signe es repel·len, mentre que càrregues de signe oposat s'atreuen. La magnitud de la força d'atracció o repulsió ve donada per la Llei de Coulomb. La unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional és el coulomb. L'energia elèctrica es produeix a les centrals elèctriques. Hi ha molts tipus de centrals que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat. Per exemple:
- Les centrals hidroelèctriques utilitzen la força de l'aigua.
- Les centrals nuclears utilitzen l'urani.
- Les centrals tèrmiques cremen carbó o petroli.
- Els parcs eòlics aprofiten la força del vent.
- Les plaques fotovoltàiques i les plaques solars aprofiten l'energia del Sol. Categoria:Electricitat ja:電気 ko:전기 simple:Electricity

Lorentz

ion:Hendrik Lorentz

Teoria de la relativitat

Albert Einstein va publicar entre 1905 i 1916 la seva Teoria de la Relativitat. La primera part del seu estudi es coneix com a Teoria de la Relativitat Especial o Teoria de la Relativitat Restringida. La segona part es coneix com a Teoria de la Relativitat General.

Teoria de la relativitat especial o restringida

El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l'univers, sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiats: Les lleis de la natura s'han de expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat de moviment d'aquest. Això és el Principi de Relativitat. El segon pas va ser adonar-se que la velocitat de la llum és invariable, no canvia. (Velocitat de la llum: 299.792.458 metres per segon). Tot això ho dedueix de les equacions per l'electromagnetisme de James Clerk Maxwell. El Principi de Relativitat d'Einstein estableix que la velocitat de la llum és una "llei de la natura": Té el mateix valor per a qualsevol observador, sigui quin sigui el seu estat de repòs o moviment. Aquest fet ja havia estat constatat experimentalment per Michelson a 1881, però va ser Einstein qui li va donar una interpretació física. Les conclusions principals d'aquest primer estudi de la Teoria de la Relativitat són:
- La massa d'un cos augmenta amb la seva velocitat. Per un objecte que viatja a la velocitat v relativa respecte a un observador inercial, la massa relativa ve donada per :

M =

On m és la massa invariant en repòs i c és la velocitat de la llum en el buit. Això sovint s'escriu

M = \gamma m

on γ (el factor de Lorentz) és la quantitat donada per :

\gamma =

- La seva longitud, en el sentit del moviment, disminueix. :

L_1 = L_0 \sqrt

On L₀ és la distància que es mou un mòbil mesurada per un observador estacionari i L₁ és la distància mesurada per un observador que viatja a la velocitat v.
- El temps passa més a poc a poc. Segons l'equació :

T_1 = T_0 \sqrt

On T₀ és el temps mesurat per un observador estacionari i T₁ és el temps mesurat per un observador que viatja a la velocitat v
- La massa és energia i l'energia té massa. Massa i energia estan relacionades per la famosa equació: E=mc² Segons la nostra experiència, això sembla absurd perquè els moviments amb què nosaltres normalment ens enfrontem tenen unes velocitats relatives molt petites i aquests canvis no es poden apreciar. Per exemple:
- Si llancem una pilota tan ràpidament com puguem, el seu canvi respecte a nosaltres, segons les lleis relativistes, serà de només 2 milionèsimes parts de la seva massa.
- En canvi quan els físics, mitjançant un accelerador de partícules atòmiques com ara el ciclotró, acceleren partícules a velocitats de la meitat de la llum o més, i en mesuren les masses, poden observar que han augmentat, d'acord amb les prediccions de la Teoria de la Relativitat.

Teoria de la relativitat general

És més complicada que la Restringida perquè estudia també els moviments no uniformes. Abans de la Teoria de la Relativitat restringida formulada per Einstein, el temps es considerava com una magnitud absoluta, que transcorria igual per a tots els objectes. Per això es considerava, d'una banda, l'espai físic de tres dimensions (longitud-latitud-profunditat) i, d'altra banda, el temps. Com que, segons els resultats de la Teoria de la Relativitat Restringida, el temps depèn de les velocitats relatives dels cossos, Einstein va trobar més convenient de considerar un espai de quatre dimensions (les tres de l'espai geomètric i el temps). Això és el que s'anomena l'espai-temps. Al mateix temps pensava que l'equivalència empírica entre la inèrcia dels cossos (massa inercial) i la seva càrrega gravitatòria (massa gravitatòria) no podia ser casual, per això va postular que la gravetat no era una força com una altra sinó l'expressió de la pròpia inèrcia dels cossos. Einstein va arribar a la conclusió que l'espai-temps és corbat, i que la seva curvatura s'incrementa allà on hi hagi un objecte que tingui massa. Aquesta curvatura és la que fa que els objectes es moguin seguint uns camins determinats. D'aquesta manera la Relativitat General esdevé una teoria de la gravitació (gravetat) més complerta i coherent que la de Newton, la qual queda com un cas particular d'aquella. Com hem indicat, segons la Teoria de la Relativitat, la massa i l'energia són intercanviables. Einstein ho va expressar amb la famosa equació E=mc² on (E) és l'energia, (m) la massa i (c) la velocitat de la llum. L'equació ens diu que es genera molta energia (E) per cada petita quantitat de massa (m) que desapareix (perquè "m" està multiplicat pel quadrat del valor de la velocitat de la llum, "c", que és un nombre molt gran). Aquesta obtenció de grans quantitats d'energia es produeix durant la fusió nuclear, que té lloc, per exemple, en les explosions nuclears, a les centrals energètiques nuclears i, sobretot, al Sol i als estels.

Referències

- Elektrodynamik der begwegten Körper, Annalen der Physik 17 (1905).
- Théorie du champ. L.Landau, E.Lifchitz. Editions Mir. Moscou 1966 Categoria:Gravetat Categoria:Relativitat ja:相対性理論

Premi Nobel de Física

Guanyadors del Premi Nobel de Física: :2004 David J. Gross, H. David Politzer i Frank Wilczek; "pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta" :2003 Alexei Alexeevich Abrikosov (Алексей Алексеевич Абрикосов), Vitaly Lazarevich Ginzburg (Виталий Лазаревич Гинзбург) i Anthony James Leggett; "per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa" :2002 Raymond Davis, Masatoshi Koshiba, Riccardo Giacconi :2001 Eric A. Cornell, Wolfgang Ketterle, Carl E. Wieman :2000 Zhores I. Alferov, Herbert Kroemer, Jack S. Kilby :1999 Gerardus 't Hooft, Martinus J.G. Veltman :1998 Robert B. Laughlin, Horst L. Störmer, Daniel C. Tsui :1997 Steven Chu, Claude Cohen-Tannoudji, William D. Phillips :1996 David M. Lee, Douglas D. Osheroff, Robert C. Richardson :1995 Martin L. Perl, Frederick Reines :1994 Bertram N. Brockhouse, Clifford G. Shull :1993 Russell A. Hulse, Joseph H. Taylor Jr. :1992 Georges Charpak :1991 Pierre-Gilles de Gennes :1990 Jerome I. Friedman, Henry W. Kendall, Richard E. Taylor :1989 Norman F. Ramsey, Hans G. Dehmelt, Wolfgang Pau :1988 Leon M. Lederman, Melvin Schwartz, Jack Steinberger :1987 J. Georg Bednorz, K. Alexander Müller :1986 Ernst Ruska, Gerd Binnig, Heinrich Rohrer :1985 Klaus von Klitzing :1984 Carlo Rubbia, Simon van der Meer :1983 Subramanyan Chandrasekhar, William Alfred Fowler :1982 Kenneth G. Wilson :1981 Nicolaas Bloembergen, Arthur Leonard Schawlow, Kai M. Siegbahn :1980 James Watson Cronin, Val Logsdon Fitch :1979 Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam, Steven Weinberg :1978 Pyotr Leonidovich Kapitsa, Arno Allan Penzias, Robert Woodrow Wilson :1977 Philip Warren Anderson, Sir Nevill Francis Mott, John Hasbrouck van Vleck :1976 Burton Richter, Samuel Chao Chung Ting :1975 Aage Niels Bohr, Ben Roy Mottelson, Leo James Rainwater :1974 Sir Martin Ryle, Antony Hewish :1973 Leo Esaki, Ivar Giaever, Brian David Josephson :1972 John Bardeen, Leon Neil Cooper, John Robert Schrieffer :1971 Dennis Gabor :1970 Hannes Olof Gösta Alfvén, Louis Eugène Félix Néel :1969 Murray Gell-Mann :1968 Luis Walter Alvarez :1967 Hans Albrecht Bethe :1966 Alfred Kastler :1965 Sin-Itiro Tomonaga, Julian Schwinger, Richard Feynman :1964 Charles Hard Townes, Nicolay Gennadiyevich Basov, Aleksandr Mikhailovich Prokhorov :1963 Eugene Paul Wigner, Maria Goeppert-Mayer, J. Hans D. Jensen :1962 Lev Davidovich Landau :1961 Robert Hofstadter, Rudolf Ludwig Mössbauer :1960 Donald Arthur Glaser :1959 Emilio Gino Segrè, Owen Chamberlain :1958 Pavel Alekseyevich Cherenkov, Il´ja Mikhailovich Frank, Igor Yevgenyevich Tamm :1957 Chen Ning Yang, Tsung-Dao Lee :1956 William Bradford Shockley, John Bardeen, Walter Houser Brattain :1955 Willis Eugene Lamb, Polykarp Kusch :1954 Max Born, Walther Bothe :1953 Frits (Frederik) Zernike :1952 Felix Bloch, Edward Mills Purcell :1951 Sir John Douglas Cockcroft, Ernest Thomas Sinton Walton :1950 Cecil Frank Powell :1949 Hideki Yukawa :1948 Patrick Maynard Stuart Blackett :1947 Sir Edward Victor Appleton :1946 Percy Williams Bridgman :1945 Wolfgang Ernst Pauli :1944 Isidor Isaac Rabi :1943 Otto Stern :1939 Ernest Orlando Lawrence :1938 Enrico Fermi :1937 Clinton Joseph Davisson, George Paget Thomson :1936 Victor Franz Hess, Carl David Anderson :1935 James Chadwick :1933 Erwin Schrödinger, Paul Adrien Maurice Dirac :1932 Werner Karl Heisenberg :1930 Sir Chandrasekhara Venkata Raman :1929 Prince Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie :1928 Owen Willans Richardson :1927 Arthur Holly Compton, Charles Thomson Rees Wilson :1926 Jean Baptiste Perrin :1925 James Franck, Gustav Ludwig Hertz :1924 Karl Manne Georg Siegbahn :1923 Robert Andrews Millikan :1922 Niels Henrik David Bohr :1921 Albert Einstein :1920 Charles-Edouard Guillaume :1919 Johannes Stark :1918 Max Karl Ernst Ludwig Planck :1917 Charles Glover Barkla :1915 Sir William Henry Bragg, William Lawrence Bragg :1914 Max von Laue :1913 Heike Kamerlingh Onnes :1912 Nils Gustaf Dalén :1911 Wilhelm Wien :1910 Johannes Diderik van der Waals :1909 Guglielmo Marconi, Carl Ferdinand Braun :1908 Gabriel Lippmann :1907 Albert Abraham Michelson :1906 Sir Joseph John Thomson :1905 Philipp Eduard Anton von Lenard :1904 Lord (John William Strutt) Rayleigh :1903 Antoine Henri Becquerel, Pierre Curie, Marie Curie :1902 Hendrik Antoon Lorentz, Pieter Zeeman :1901 Wilhelm Conrad Röntgen Categoria:Premis Nobel de Física Categoria:Llistats ja:ノーベル物理学賞 ko:노벨 물리학상 zh-min-nan:Nobel Bu̍t-lí-ha̍k Chióng

Pieter Zeeman

Pieter Zeeman (n. Zonnemaire, Zelanda, 25 de maig de 1865 - † Amsterdam, 9 d'octubre de 1943) fou un físic neerlandès. Va estudiar en la Universitat de Leiden amb Lorentz, on després va impartir classes de física des de 1897 a 1900, data en la qual va guanyar la càtedra de física en la Universitat d'Amsterdam. Des de 1908 va dirigir l'Institut de Física de la mateixa ciutat. Per indicació del mateix Lorentz, va començar a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum. En 1896 va descobrir que les línies espectrals d'una font lluminosa sotmeses a un camp magnètic fort es divideixen en diversos components, cadascun dels quals està polaritzat, el que avui es coneix menjo efecte Zeeman. Es comprovaven així, experimentalment, les prediccions del seu mestre H. A. Lorentz, subministrant una prova més a favor de la teoria electromagnètica de la llum. Per la seva investigació conjunta sobre la influència del magnetisme en la radiació, ambdós, Lorentz i Zeeman, van rebre el premi Nobel de Física en 1902. Zeeman, Pieter Zeeman, Pieter ko:피터 제만

Transformació de Lorentz

La Transformació de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial que havia sigut introduida per resoldre certes inconsistencies entre l'electromagnetisme i la mecànica clàssica. La transformació de Lorentz permet calcular com varien les propietats d'un sistema físic entre diferents observadors inercials i actualitza la transformació de Galileu utilitzada a física fins aleshores. La transformació de Lorentz permet preservar el valor de la velocitat de la llum constant per a tots els observadors inercials. Per un sistema O' en moviment uniforme a velocitat v al llarg de l'eix x del sistema O de coordenades (x, y, z, t), les següents ecuacions: :

x' = \gamma (x - vt)

y' = y

z' = z

t' = \gamma \left(t - \frac \right)

siguin t i t’ els temps relatius transcurreguts per a cada sistema de coordenades, on: :

\gamma = \frac

, s'anomena el factor de Lorentz i

c

és la velocitat de la llum en el buit. La transformació de Lorentz requereix per alguns sistemes que l'origen de coordenades dels dos sistemes de referència sigui el mateix per a t=0. La generalització matemàtica de la transformació de Lorentz sense aquesta restricció s'anomena transformació de Poincaré.

Desenvolupament històric

Lorentz va descubrir l'any 1900 que les ecuacions de Maxwell resultavan invariants sota aquest conjunt de transformacions. Lorentz pensava que la hipòtesis de l'èter lluminós era correcta i encara que el seu conjunt de transformacions semblavan matemàticament correctes faltava dotar-les d'un significat físic precís. Després del desenvolupament per part d'Albert Einstein de la teoria de la relativitat especial la importància i significat físic d'aquesta transformació va quedar de manifest. Les transformacions de Lorentz van ser publicades al 1904 pero el seu formalisme matemàtic inicial era imperfecte. El matemàtic francès Henri Poincaré va desenvolupar el conjunt de ecuacions a la forma consistent amb la cual es coneixen avui en dia. Categoria:Relativitat ja:ローレンツ変換 ko:로렌츠 변환

Categoria:Premis Nobel de Física

Categoria:Premis Nobel Categoria:Físics ja:Category:ノーベル物理学賞受賞者 ko:분류:노벨 물리학상 수상자 th:Category:ผู้ได้รับรางวัลโนเบลสาขาฟิสิกส์

Chuck Palahniuk

Charles Michael "Chuck" Palahniuk (né le 21 février 1961 à Pasco, Washington) est un romancier satirique américain et un journaliste indépendant vivant à Portland, Oregon. Après des études de journalisme qui ne lui permettent pas de vivre de ce métier, il devient mécanicien pendant 10 ans. Il écrit à cette époque Invisibles Monsters qui est refusé par les éditeurs en raison de son contenu trop provoquant. Il entreprend alors l'écriture de Fight Club qui rencontre un succès notable et est porté à l'écran en 1999 par David Fincher. Liste de ses livres :
- Fight Club
- Survivant (Survivor)
- Monstres invisibles (Invisible Monsters)
- Choke
- Berceuse (Lullaby)
- Journal Intime (Diary)
- Le festival de la couille et autres histoires vraies (Stranger than Fiction)
- Haunted (à paraître en mai 2005 aux États-Unis).

Lien externe

- [http://www.chuckpalahniuk.net/ The Cult - site officiel] Palahniuk, Chuck Palahniuk, Chuck Palahniuk, Chuck

zak�ady bukmacherskie keno Baby names video poker sms gate

:: RELATED NEWS ::

Steve Mazur
Steve Mazur is the current lead guitarist in the Canadian rock band Our Lady Peace. He was born Steven Theodore Mazur on December 21, 1977 in Port Huron, MI, USA. He has a sister and a stepsister. Mazur grew up in Richmond, MI, USA, and attended Cardinal Mooney High School. He graduated from Boston's prestigious Berklee College of Music in 2000, opening the commencement ceremony by playing a solo acoustic guitar version of "Think About It," written by Herb Alpert, Will Calhoun, a

Terraplane (band)
Terraplane were a 1980s pop/rock group from London, England, featuring three musicians who would go on to form the hard rock act Thunder. Singer Danny Bowes, guitarist Luke Morley and drummer Gary James were joined by

Ford, Merseyside
Ford is a district in Sefton, Merseyside, North West England. It is situated to the east of Great Crosby and north of Litherland.

External links

- [http://www.multimap.com/map/photo.cgi?client=public&X=335000&Y=400000&width=700&height=400&gride=335107.028290375&gridn=399610.368400582&srec=0&coordsys=gb&db=freegaz&pc=&zm=0&scale=50000&mu

Air Bagan
Air Bagan is an airline based in Yangon, Myanmar. It operates domestic scheduled passenger services. Its main bases are Yangon International Airport and Mandalay Chanmyathazi Airport.

Code Data

- IATA Code: W9

History

The air

Lucretius (Titus Lucretius Carus)
Titus Lucretius Carus (ca. 99 BC-55 BC) was a Roman poet and philosopher. His major work is De Rerum Natura, On the Nature of Things, which is considered by some to be the greatest masterpiece of Latin verse - deeper than any other poe

Guangdong Olympic Stadium
The Guangdong Olympic Stadium is a multi-use stadium in Guangzhou, China, 100 miles north of Hong Kong. It is one of the largest stadiums anywhere in the world. It is currently used mostly for football matches. The stadium was built in 2001 and holds 80,012. The Guangdong Olympic Stadium was opened to the public

Hendrik Lorentz

Vegi's també

18 de juliol

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Haarlem

1928

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Física

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

Física moderna

Física teòrica i experimental

Enllaços relacionats

Enllaços externs

Matemàtiques

Categories

Fonaments i mètodes

Nombres

Matemàtica del canvi

Anàlisi

Estructures matemàtiques

Espais

Matemàtica finita

Matemàtica aplicada

Teoremes i conjectures famoses

Història de les matemàtiques. El món dels matemàtics

Matemàtiques recreatives

Història

Enllaços externs

Leiden

Enllaços externs

1878

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1923

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1923

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1928

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Termodinàmica

Temes relacionats

Magnetisme

Articles relacionats

Electricitat

Lorentz

Teoria de la relativitat

Teoria de la relativitat especial o restringida

Teoria de la relativitat general

Referències

Premi Nobel de Física

Pieter Zeeman

Transformació de Lorentz

Desenvolupament històric

Categoria:Premis Nobel de Física

Chuck Palahniuk

Lien externe

External links

Code Data

History