:: wikimiki.org ::

Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi, (n. Bolonya, 25 d'abril de 1874 - † Roma, 20 de juliol de 1937). Enginyer electric italià i guanyador del Premi Nobel de Física el 1909, conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic. Marconi fou president de l'Accadèmia d'Itàlia i un defensor del fascisme. Segon fill de Giuseppe Marconi, terratinent italià, i la seva dona d'origen irlandès Annie Jameson, estudià en la Universitat de Bolonya, on dugue a terme els primers experiments sobre l'us d'ones electromagnètiques per la comunicació telegràfica. El 1896 els resultats d'aquests experiments foren aplicats a Gran Bretanya, entre Penarth i Weston, i el 1898 en l'arsenal naval italià de La Spezia. A petició del govern de Frànça, el 1899 feu una demostració pràctica dels descobriments, establint comunicacions inalàmbriques a través del canal de la Manega, entre Dover i Wimereux. El 2 de juliol de 1897 Marconi va conseguir la patent de la radio. El valor de la radio en la guerra es va demostrar per primer cop durant la Guerra Italo-Turca del 1911. Amb l'entrada d'Itàlia en la I Guerra Mundial el 1915, fou designat com a responsable de las comunicacions inalàmbriques per totes les forçes armades. Va obtenir, el 1909, el premi Nobel de Física, que compartí amb Karl Ferdinand Braun. Fou nombrat membre vitalici del Senat italià el 1918 i el 1929 va rebre el titol de marquès.

Enlaces externos

- Nobel : [http://www.nobel.se/physics/laureates/1909/marconi-bio.html Guglielmo Marconi] – Biography
- Marconi Corporation's [http://www.marconicalling.com/front.htm Marconi Calling]
- [http://www.nobel-winners.com/Physics/guglielmo_marconi.html Guglielmo Marconi] Marconi, Guglielmo Marconi, Guglielmo Marconi, Guglielmo ja:グリエルモ・マルコーニ ko:굴리엘모 마르코니 th:กูกลีเอลโม มาร์โคนี

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs. Queden 250 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1707 - Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les catalano-aragoneses, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió). :MÓN
- 1953 - Nova York (USA): James Dewey Watson i Crick donen a conèixer a la revista científica Nature l'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien descobert.
- 1974 - Portugal: l'emissió de la cançó 'Grandola Vila Morena', dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar.

1874

Esdeveniments:

- 11 de gener - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.

Naixements:

Necrològiques:

- 24 de febrer - Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1874년 ms:1874 simple:1874 th:พ.ศ. 2417

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cent primer dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1810 - Colòmbia: el país esdevé independent d'Espanya.
- 1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Stauffenberg. :ASTRONÀUTICA ASTRONÀUTICA
- 1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar "Eagle" de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

- Colòmbia - Dia de la Independència. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月20日 ko:7월 20일 simple:July 20 th:20 กรกฎาคม

1937

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2 de novembre - Lleida (el Segrià): l'aviació franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts. :MÓN
- 25 de març - Egipte: admeten aquest país a la Societat de Nacions.
- 7 de juliol - Comença la Batalla de Brunete [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_de_Brunete.png]

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de gener - Vilassar de Mar: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, (m. 2000). :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 16 de juny - Madrid (Espanya): Andreu Nin polític i escriptor català, assassinat per elements estalinistes. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1937年 ko:1937년 ms:1937 simple:1937 th:พ.ศ. 2480

Itàlia

La República Italiana o simplement Itàlia és un estat de l'Europa mediterrània, que consisteix principalment d'una península allargada i de dues grans illes en el mar Mediterrani: Sicília i Sardenya. Pel nord està borejat pels Alps, per on limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. Els estats independents de San Marino i la Ciutat del Vaticà són enclavaments dintre del territori italià.

Repubblica Italiana

Bandera oficial d'Itàlia	Escut oficial d'Itàlia
(En detall)	(Gran)

Lema nacional : No en té

imatge:Localització d'Itàlia.png

Idioma oficial

Capital

Ciutat més gran

President

Primer Ministre

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc núm. 69
301.270 km²
2.4%

Població
- Total (Any)
- Densitat

Lloc núm. 22
57.600.000
196 hab/km² (40è)

Unificació

17 de març de 1861

Moneda

Euro (abans lira)

Zona Horària

UTC +/-X

Gentilici

Italià, italiana

Himne nacional

Fratelli d'Italia

Domini d'internet

.IT

Codi telefònic

Història

Article principal: Història d'Itàlia La història d'Itàlia és potser la més important per al desenvolupament de la cultura i societat de l'àrea mediterrània. El país ha estat amfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistòrics, per la qual cosa s'hi han trobat numerosos llocs arqueològics en diferents regions: Lazio i Toscana, Umbria i Basilicata. Després de la Grècia Magna, la civilització etrusca i especialment l'Imperi Romà que va dominar aquesta part del món per molts segles, hi varen arribar l'humanisme medieval i el Renaixement que varen ajudar en la formació de la filosofia i l'art europeus. La ciutat de Roma conté alguns dels exemples d'estil barroc més importants de tot Europa. La Itàlia moderna es va convertir en estat amb bastant retard respecte de la resta d'estats europeus. La conversió va ocórrer el 17 de març de 1861, quan els estats de la península i les Dues Sicílies es varen unir sota el tron del rei Victor Emanuel II de la dinastia Saboia, fins llavors governant del Piamont i reis de Sardenya. L'artífex de la unificació italiana, tanmateix, va ser el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap de Víctor Emmanuel. Roma, per la seva part, es va mantenir separada de la resta d'Itàlia sota el comandament del Papa i no va ser part del regne d'Itàlia fins al 20 de setembre de 1870, data final per a la unificació italiana. Actualment, el Vaticà és un enclavament independent, completament envoltant per Itàlia, exactament igual que San Marino. La dictadura feixista de Benito Mussolini iniciada el 1922 va portar a Itàlia a una aliança desastrosa amb l'Alemanya Nazi i l'imperi de Japó, portant la conseqüent derrota d'Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. El 2 de juny de 1946, un referèndum sobre la monarquia va desembocar en l'establiment de la República Italiana, la qual va adoptar una nova constitució l'1 de gener de 1948. Els membres de la família reial es varen dur a l'exili per la seva relació amb el règim feixista. Itàlia va ingressar a l'OTAN i a la Unió Europea i per tant es va sumar a la creixent unificació econòmica i política d'Europa occidental, incloent-hi l'adopció de l'Euro el 1999.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Itàlia La constitució de 1948 va establir un parlament bicameral, que va consistir d'una cambra de diputats (Camera dei Deputati) i un senat (Senato della Repubblica), un poder judicial i un poder executiu compost per un consell de ministres (gabinet), presidit pel primer ministre. El president de la república és escollit per 7 anys pel parlament junt a un petit nombre de delegats regionals. El president nomena el primer ministre, qui proposa la resta de ministres (nomenats formalment pel president). El consell de ministres ha de retenir la confiança (Fiducia) d'ambdues cambres. Las cambres del parlament són escollides popularment i directa per un sistema representatiu mixt, majoritari i proporcional. Sota la legislació de 1993, Itàlia té districtes d'un sol representant per al 75% dels seients en el parlament. El 25% restant dels seients són repartits proporcionalment. La cambra de diputats posseeix un total de 630 membres. A més de 315 membres electes, el senat inclou ex-presidents i diverses altres persones vitalícies conforme a acords constitucionals. Ambdues cambres són electes per un màxim de 5 anys. Les cartes legislatives poden ser originades en qualsevol de les cambra i han de ser aprovades per majoria. El sistema judicial italià es basa en el dret romà, modificat pel codi napoleònic i estatuts subseqüents. Una cort constitucional, la Corte Constituzionale, la qual autoritza les lleis constitucionals, és una innovació introduïda després de la Segona Guerra Mundial.

Organització política i administrativa

Segona Guerra Mundial Article principal: Organització política i administrativa d'Itàlia Itàlia es divideix en diverses regions. De aquestas, 5 (Vall d'Aosta, Friül — Venècia Júlia, Sicília, Sardenya i Trentino — Tirol del Sud) tenen un estatus especial en raó de la seva natura geogràfica, cultural o social. Les altres (Llombardia, Ligúria, Vèneto, Piemont, Calàbria, Toscana, Abruços, Basilicata, Campània, Emília-Romanya, Laci, Marques, Molise, Pulla i Úmbria) tenen un estatut comú de administració.

Geografia

Úmbria Article principal: Geografia d'Itàlia Itàlia consisteix predominantment en una gran península que s'estén cap al Mar Mediterrani, on junt a les seves dues principals illes, Sicília i Sardenya, crea masses aquàtiques importants, com el Mar Adriàtic al nord-est i el Mar Jònic al sud-est. Els Apenins formen la columna vertebral de la península, anant des del nord-oest fins on s'uneixen amb els Alps, la cadena muntanyosa que després forma un arc el qual tanca a Itàlia des del nord. Allí s'hi troba també una gran esplanada al·luvial, la esplanada po-veneciana, drenada pel riu Po i els seus diversos afluents provinents dels Alps, Apenins i Dolomites. El seu punt més elevat és el Mont Blanc (Monte Bianco) a 4.810 m d'alçada, però Itàlia s'associa més fàcilment amb dos volcans famosos: l'actualment inactiu Vesuvi prop de Nàpols i el molt actiu Etna a Sicília.

Economia

Article principal: Economia d'Itàlia Itàlia posseeix una economia industrial diversa, amb pràcticament el mateix ingrés per càpita que França i el Regne Unit. Aquesta economia capitalista es manté dividida en un nord industrial, dominat per empreses privades, i un sud agrícola, amb un 20% d'atur. En comparació amb països europeus veïns, posseeix un alt nombre de petites i mitjanes empreses (PiMEs). La major part de les matèries primeres utilitzades per la industria i més del 75% de l'energia són importades. Durant la dècada passada Itàlia ha perseguit una política fiscal estreta que li permetés arribar a complir amb els seus requeriments econòmics. Des de la seva adhesió a la Unió Europea, Itàlia s'ha beneficiat àmpliament de l'interès i inflació més baixos de l'euro. El rendiment econòmic d'Itàlia s'ha mantingut rere dels seus companys de la Unió Europea i el govern de Berlusconi ha posat en acció nombroses reformes de curt plaç destinades a millorar la competitivitat i el creixement a llarg plaç. S'ha mogut lentament, per una altra part, en la implementació de necessàries reformes estructurals, tals com alleujar els impostos i replantejar el rígid mercat laboral italià i car sistema pensionari. Després de l'escàndol contable de Parmalat el 2003 algunes persones han posat en dubte els escassos sistemes de control financer del país. Vegeu: Llistat d'empreses italianes

Demografia

Article principal: Demografia de Itàlia Itàlia és un país molt heterogeni tant lingüísticament com religiosa, però és divers culturalment, econòmica i política. Itàlia posseeix la cinquena major densitat poblacional a Europa, amb un promig de 196 persones per quilòmetre quadrat. Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste. Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català i l'idioma retorromà en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romançs. Tot i que el catolicisme és la religió predominant (85% de la població), existeixen comunitats madures de protestants i jueus i una comunitat creixent d'origen musulmà.

Cultura

Article principal: Cultura de Itàlia Itàlia és reconeguda pel seu art; cultura i diversos monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà; així com per la seva gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seva elegància, disseny, cine, teatre, literatura: tant en poesia amb poetes de renom com Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre d'altres, o d'altres gèneres, com la narratiba amb autors com Gianni Rodari o Gianni Rodari, i en teatre com el nòbel Dario Fo; i música (en particular l'òpera). El període del renaixement europeu va començar a Itàlia durant els segles XIV i XV.

Festes
Dates	Nom en català	Nom local	Notes
1 de gener	Any nou	Capodanno
6 de gener	Epifania	Epifania
Mòbil	Diumenge de Pasqua	Pasqua
Mòbil	Dilluns de Pasqua	Lunedì di Pasqua
25 d'abril	Aniversari de l'alliberació	Liberazione	1945
1 de maig	Dia de treball	Festa del Lavoro
2 de juny	Dia de la República	Festa della Repubblica	1946
15 d'agost	Dia de l'assumpció	Ferragosto
11 de novembre	Dia de Tots els Sants	Tutti i Santi
8 de desembre	Immaculada Concepció	Immacolata
25 de desembre	Nadal	Natale
26 de desembre	Dia de Sant Esteve	Santo Stefano
31 de desembre	Revetlla d' Any Nou	San Silvestro

Categoria:Itàlia Categoria:Unió Europea als:Italien fiu-vro:Itaalia ja:イタリア ko:이탈리아 ms:Itali simple:Italy th:ประเทศอิตาลี zh-min-nan:Italia

Premi Nobel de Física

Guanyadors del Premi Nobel de Física: :2004 David J. Gross, H. David Politzer i Frank Wilczek; "pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta" :2003 Alexei Alexeevich Abrikosov (Алексей Алексеевич Абрикосов), Vitaly Lazarevich Ginzburg (Виталий Лазаревич Гинзбург) i Anthony James Leggett; "per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa" :2002 Raymond Davis, Masatoshi Koshiba, Riccardo Giacconi :2001 Eric A. Cornell, Wolfgang Ketterle, Carl E. Wieman :2000 Zhores I. Alferov, Herbert Kroemer, Jack S. Kilby :1999 Gerardus 't Hooft, Martinus J.G. Veltman :1998 Robert B. Laughlin, Horst L. Störmer, Daniel C. Tsui :1997 Steven Chu, Claude Cohen-Tannoudji, William D. Phillips :1996 David M. Lee, Douglas D. Osheroff, Robert C. Richardson :1995 Martin L. Perl, Frederick Reines :1994 Bertram N. Brockhouse, Clifford G. Shull :1993 Russell A. Hulse, Joseph H. Taylor Jr. :1992 Georges Charpak :1991 Pierre-Gilles de Gennes :1990 Jerome I. Friedman, Henry W. Kendall, Richard E. Taylor :1989 Norman F. Ramsey, Hans G. Dehmelt, Wolfgang Pau :1988 Leon M. Lederman, Melvin Schwartz, Jack Steinberger :1987 J. Georg Bednorz, K. Alexander Müller :1986 Ernst Ruska, Gerd Binnig, Heinrich Rohrer :1985 Klaus von Klitzing :1984 Carlo Rubbia, Simon van der Meer :1983 Subramanyan Chandrasekhar, William Alfred Fowler :1982 Kenneth G. Wilson :1981 Nicolaas Bloembergen, Arthur Leonard Schawlow, Kai M. Siegbahn :1980 James Watson Cronin, Val Logsdon Fitch :1979 Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam, Steven Weinberg :1978 Pyotr Leonidovich Kapitsa, Arno Allan Penzias, Robert Woodrow Wilson :1977 Philip Warren Anderson, Sir Nevill Francis Mott, John Hasbrouck van Vleck :1976 Burton Richter, Samuel Chao Chung Ting :1975 Aage Niels Bohr, Ben Roy Mottelson, Leo James Rainwater :1974 Sir Martin Ryle, Antony Hewish :1973 Leo Esaki, Ivar Giaever, Brian David Josephson :1972 John Bardeen, Leon Neil Cooper, John Robert Schrieffer :1971 Dennis Gabor :1970 Hannes Olof Gösta Alfvén, Louis Eugène Félix Néel :1969 Murray Gell-Mann :1968 Luis Walter Alvarez :1967 Hans Albrecht Bethe :1966 Alfred Kastler :1965 Sin-Itiro Tomonaga, Julian Schwinger, Richard Feynman :1964 Charles Hard Townes, Nicolay Gennadiyevich Basov, Aleksandr Mikhailovich Prokhorov :1963 Eugene Paul Wigner, Maria Goeppert-Mayer, J. Hans D. Jensen :1962 Lev Davidovich Landau :1961 Robert Hofstadter, Rudolf Ludwig Mössbauer :1960 Donald Arthur Glaser :1959 Emilio Gino Segrè, Owen Chamberlain :1958 Pavel Alekseyevich Cherenkov, Il´ja Mikhailovich Frank, Igor Yevgenyevich Tamm :1957 Chen Ning Yang, Tsung-Dao Lee :1956 William Bradford Shockley, John Bardeen, Walter Houser Brattain :1955 Willis Eugene Lamb, Polykarp Kusch :1954 Max Born, Walther Bothe :1953 Frits (Frederik) Zernike :1952 Felix Bloch, Edward Mills Purcell :1951 Sir John Douglas Cockcroft, Ernest Thomas Sinton Walton :1950 Cecil Frank Powell :1949 Hideki Yukawa :1948 Patrick Maynard Stuart Blackett :1947 Sir Edward Victor Appleton :1946 Percy Williams Bridgman :1945 Wolfgang Ernst Pauli :1944 Isidor Isaac Rabi :1943 Otto Stern :1939 Ernest Orlando Lawrence :1938 Enrico Fermi :1937 Clinton Joseph Davisson, George Paget Thomson :1936 Victor Franz Hess, Carl David Anderson :1935 James Chadwick :1933 Erwin Schrödinger, Paul Adrien Maurice Dirac :1932 Werner Karl Heisenberg :1930 Sir Chandrasekhara Venkata Raman :1929 Prince Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie :1928 Owen Willans Richardson :1927 Arthur Holly Compton, Charles Thomson Rees Wilson :1926 Jean Baptiste Perrin :1925 James Franck, Gustav Ludwig Hertz :1924 Karl Manne Georg Siegbahn :1923 Robert Andrews Millikan :1922 Niels Henrik David Bohr :1921 Albert Einstein :1920 Charles-Edouard Guillaume :1919 Johannes Stark :1918 Max Karl Ernst Ludwig Planck :1917 Charles Glover Barkla :1915 Sir William Henry Bragg, William Lawrence Bragg :1914 Max von Laue :1913 Heike Kamerlingh Onnes :1912 Nils Gustaf Dalén :1911 Wilhelm Wien :1910 Johannes Diderik van der Waals :1909 Guglielmo Marconi, Carl Ferdinand Braun :1908 Gabriel Lippmann :1907 Albert Abraham Michelson :1906 Sir Joseph John Thomson :1905 Philipp Eduard Anton von Lenard :1904 Lord (John William Strutt) Rayleigh :1903 Antoine Henri Becquerel, Pierre Curie, Marie Curie :1902 Hendrik Antoon Lorentz, Pieter Zeeman :1901 Wilhelm Conrad Röntgen Categoria:Premis Nobel de Física Categoria:Llistats ja:ノーベル物理学賞 ko:노벨 물리학상 zh-min-nan:Nobel Bu̍t-lí-ha̍k Chióng

Gran Bretanya

Gran Bretanya és l'illa més important de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km2. La capital d'Anglaterra i del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia respectivament. Segons la font oficial, http://www.statistics.gov.uk/glance/default.asp, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57 103 927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085). Completa el Regne Unit Irlanda del Nord, amb 1.685.267 habitants. El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) neix a Ceredigion a l'oest de Gal·les. Categoria:Regne Unit ja:グレートブリテン島 simple:Great Britain

1898

Esdeveniments:

- 15 de febrer - badia de l'Havana (Cuba): s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el pretext perquè els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- Barcelona: Emilio de la Cuadra inaugura al passeig Sant Joan la primera fàbrica d'automòbils d'Espanya.
- 21 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, polític
- català i president del Barça, que morirà afusellat per les tropes
- franquistes (m. 1936). :MÓN

Necrològiques:

- 10 de setembre - Ginebra (Suïssa): Eugènia Amàlia Elisabet de Wittelsbach, Isabel de Baviera, coneguda com Sissi, emperadriu austrohongaresa, assassinada per l'anarquista italià Lucchesi (n. 1837).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1898년 ms:1898 simple:1898 th:พ.ศ. 2441

1899

Esdeveniments:

- 14 de març - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
- 20 d'octubre - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
- 29 de novembre - Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
- 3 de desembre - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Naixements:

- 21 de juliol - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor nord-americà.
- 29 de novembre - Sabadell, (Vallès Occidental, Catalunya): Joan Oliver, escriptor català.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ja:1899年 ko:1899년 ms:1899 simple:1899 th:พ.ศ. 2442

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 182 dies per a finalitzar l'any. Excepte en els anys de traspàs, és el dia central de l'any, perquè té 182 dies abans i 182 dies després. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1855 - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1934 - presó d'Stadelheim (Múnic, Baviera, Alemanya): Ernst Röhm, polític i militar alemany, assassinat arran de la Nit dels ganivets llargs (n. 1887).

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月2日 ko:7월 2일 simple:July 2 th:2 กรกฎาคม

1897

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 20 d'abril - Barcelona: entra en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren al de Barcelona.
- 12 de juny - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 d'octubre - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge català(m.1977). :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després ---- Categoria:Segle XIX ko:1897년 ms:1897 simple:1897 th:พ.ศ. 2440

1911

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Naixements:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-
- 3 de desembre, Milà - Nino Rota, compositor italià.

Necrològiques:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX Categoria:Segle XX ja:1911年 ko:1911년 ms:1911 simple:1911 th:พ.ศ. 2454

I Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra va tenir lloc entre 1914 i 1918. Va ser un conflicte bèl·lic en què van intervenir sobretot les potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda els anomenats "aliats", França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units, Itàlia, i de l'altra les "potències centrals" , l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro-Hongarès, l'Imperi Turc i Bulgària. Algunes de les batalles més importants van ser:
- Les Batalles d'Arras
- La Batalla naval de Jutlàndia
- Les Batalles del Marne
- La Batalla de Messines
- La Batalla de Verdun
- Les Batalles d'Ypres
- El desembarcament de Gallipoli Tot i que es preveia que la guerra seria curta, va acabar esdevenint un conflicte molt sagnant, amb milions de morts. El nombre altíssim de baixes es va deure, en part, a la combinació d'una estratègia militar pròpia del segle XIX la guerra de desgast, amb una tecnologia militar que, a principis del segle XX, havia avançat considerablement.

Causes

Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l´arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austro-hongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica i les rivalitats colonials entre els Estats Europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. La guerra va començar com un enfrontament entre l'Imperi Austro-Hongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austro-hongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades "aliats", i entre les quals es trobaven França, Itàlia, Regne Unit, Rússia i Estats Units, van lluitar contra la coalició de les "Potències Centrals", integrada per Àustria-Hongria, Alemanya, el Imperi Otomà i Bulgària.

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

A la fi de el segle XIX, Europa domina el món, tecnològicament, financerament, econòmicament i sobretot políticament: Àfrica és gairebé totalment ocupada (llevat de Libèria i Etiòpia), així com Àsia meridional. Xina cau sota domini europeu a poc a poc. EEUU i Rússia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre França i Regne Unit va poder haver esclatat a causa de el incident de Fachoda, però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir als dos països a través de la "Entente cordiale". El Regne Unit especialment, però igualment França, posseïen un immens imperi que assegurava una gairebé exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses sota el règim colonial. Alemanya, que no posseïa gairebé cap colònia, va començar a pretendre algunes, en particular el Marroc, en la crisi de 1905 i 1911.

Alsàcia i Lorena

Per la seva banda França desitjava obtenir la revenja del fracàs sofert en la Guerra franco-prussiana de 1870 amb Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens després de les reformes de Jules Ferri, a acolorir Alsàcia i Lorena en negre sobre el mapa de França (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generació va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870, derrotant als alemanys.

Els Balcans

El "país dels Balcans", alliberats de l'Imperi Otomà, (el "malalt d'Europa"), és objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi Otomà, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, a la vespra de la guerra, més que Istanbul. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. A més, els dos enemics seculars de l'Imperi Otomà continuen la seva política tradicional. L'Imperi Austro-Hongarès desitja continuar la seva expansió en la vall de el Danubi, fins al mar Negre. Rússia, que està lligada històrica i culturalment als eslaus dels balcans, de confessió ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés a "mar calent" (passant pel control dels estrets). Evidentment aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments (els dos imperis posseeixen a més un àguila bicèfala com emblema).

Sistema d'aliances

Es creen vasts sistemes d'aliances: França, Anglaterra i Rússia per una banda (Triple Entente), Alemanya, Àustria-Hongria, i Itàlia que és enemiga de Rússia i Sèrbia (Triple Aliança (1882).

Engranatge del conflicte

L'esdeveniment detonant va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a les mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip. Àustria-Hongria exigeix poder investigar sobre el lloc, al que Sèrbia s'oposa per raons de sobirania. Àustria col·loca un ultimátum el 28 de juliol a Sèrbia, que no cedeix. L'atac portat a terme per Àustria activa les disposicions previstes per les aliances: el 30 de juliol, els russos declaren la guerra a Àustria per a ajudar als serbis, els alemanys al seu torn declaren la guerra a Rússia l'1 d'agost, després a França el dia 3 del mateix mes. El 4 d'agost el Regne Unit declara la guerra a Alemanya, que al seu torn inicia la invasió de França a través de Bèlgica (neutral). Aquest va ser l'inici de la guerra. Entre els grans països europeus només Itàlia roman neutral (aquest país entra en la guerra de part de la "Entente" a partir de 1915). Els dos camps estan equilibrats: l'Eix i la "Entente", posseeixen cadascun 1,9 milions de soldats. Els alemanys tenien un avantatge des del punt de vista de l'artilleria pesada, però això es veia compensat per la supremacia dels britànics en el mar.

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

1915 El 1914, els europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les guerres Napoleòniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficàcia de les armes a causa de la revolució industrial, les fortificacions havien estat endurides, però la doctrina d'infanteria no es va prendre en compte. Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera franc-alemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Contaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Bèlgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'aquest de París (Pla Schlieffen de 1905) i després enfrontar-se a les forces franceses en Jura i Suïssa. Van llançar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades. El començament del pla transcorre perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exèrcit francès a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultàniament els francesos van llançar el pla XVII, però va resultar una catàstrofe a causa de un replegui prematur de les tropes cap a les seves línies. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marca l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.

Batalla del Marne i curs del mar

Vegi's també: Batalla del Marne

Guerra de posició

Batalla del Marne Després d'aquestes diferents estratègies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presència d'un exèrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilització del front. Els soldats de trinxera van col·locar quilòmetres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos bàndols es va decidir a llançar una ofensiva d'envergadura. A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verdún, plaça forta i impenetrable segons la publicitat francesa, però que estava en posició delicada, per no posseir un camí o una via fèrria per a la seva reavituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac pròpiament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, però les pèrdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el més raonable des d'un punt de vista estratègic. Però el comandament francès pensava que no podrien permetre's perdre Verdún i nomena en el seu lloc a Philippe Pétain, qui organitza una sèrie de violents contra-atacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front reduït en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos deslliguen una batalla paral·lela a Verdún, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressió sobre França. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre, perdent 5 quilòmetres de territoris, que van recuperar ràpidament.

Front oriental

15 de desembre L'estratègia de guerra alemanya funciona també contra Rússia. Els exèrcits russos eren enormes i França era necessària per a dividir l'exèrcit alemany. Però el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formació militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la màquina de guerra germana. El comandament rus és també mediocre. Els dos exèrcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Prússia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, després en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al capdavant occidental per a aplicar allí els mateixos mètodes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.

Altres fronts

Els altres fronts van intentar maniobres de distracció, però cap va tenir tanta importància com els dos fronts principals: Paul von Hindenburg Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a França i Anglaterra revitalitzar a Rússia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciarà amb el desembarcament de Gallipoli, però els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otomà i fracassen en les successives ofensives. L'operació va ser un fracàs, encara que el cos expedicionari constitueix l'exèrcit d'orient, estacionat prop del camp de Salònica. Aquest exèrcit sostindrà tot seguit als serbis i participarà en l'enfonsament de l'[Imperi Austro-Hongarès]]. Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Aràbia: Els anglesos van fomentar la sublevació de les tribus àrabs per a pertorbar als otomans. El ministre d'afers exteriors anglès, Lord Arthur Balfour proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el mètode de fabricació de l'Acetona i motivar als jueus nord-americans perquè donessin suport l'ingrés d'EEUU en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on van mantenir el control fins a 1947). A Àfrica, britànics i francesos van atacar des de tots els fronts a les colònies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germanes a Togolàndia i Camerun es van rendir ràpidament a les tropes anglofranceses, mentre que la colònia de Àfrica del Sud-oest va ser envaïda per l'exèrcit sud-africà i ocupada totalment en 1915. Només la colònia de Tanganica (Tanzània continental), sota l'adreça del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa. Els alemanys, amb els primers submaríns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i França, interceptar el suport de les seves colònies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Amèrica (carn de Argentina, armament Nord-americà) i Europa. Els torpedes llançats contra el RMS Lusitania, on viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacció a EEUU, que es va preparar per a entrar oficialment en la guerra al costat dels aliats.

1917, el viratge de la guerra

RMS Lusitania Al març de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisió estratègica de mobilitzar el front més cap al nord, sobre la "Línia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistemàticament els edificis emblemàtics de les ciutats ocupades. També desapareixen les fortaleses d'Ham i de Coucy (27 de març 1917). Més tard les dues revolucions russes de març i la octubre de 1917 permeten als alemanys avançar considerablement a Rússia. Els boltxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, després de la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Leo Trotsky) al març de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econòmics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A més Alemanya ocupà Polònia, Ucraïna, Finlàndia, els països bàltics i una part de Bielorússia. Els alemanys aprofiten aquesta situació per a enviar importants reforços al front occidental i intentar obtenir una victòria ràpida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".

1918, fi de la guerra

Reforçats per les tropes provinents del front aquest, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandre, en Chemin donis Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Però mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir als exèrcits aliats coordinats pel general Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aèria: després d'una revolució obrera en Berlín, el govern de la nova república alemanya signà l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.

Conseqüències

La Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències molt importants en tots els àmbits. Alguns historiadors consideren que la guerra va marcar el començament real del segle XX. Les conseqüències polítiques són enormes:
- Esclat de la Revolució Russa, que va portar el comunisme a Rússia.
- Canvi de sistema polític a Alemanya: l'Imperi Alemany es va convertir en la República de Weimar (primera república alemanya).
- Redistribució important de les fronteres:
- Es van desmembrar els imperis Austro-Hongarès i Turc.
- Van tenir pèrdues territorials: Alemanya, Rússia i Bulgària.
- Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir Iugoslàvia), Japó, i els Estats Units.
- Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia. També hi va haver grans convulsions econòmiques, com ara el descens de la població activa, i socials.

Pèrdues humanes i materials

Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció d'un país on el nord està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques...

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

La guerra va ser mundial, es va conèixer a Àfrica, on els franc-britànics es van apropiar de colònies alemanyes, i en l'extrem orient, on Japó va fer el propi amb les Illes Mariannes i Nova Guinea. Les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la guerra els pobles colonials no van creure més en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metròpoli i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la influència d'Europa en les colònies, se suma l'expansió d'EEUU, el major beneficiat de la guerra al costat de Japó, i els capitals de la qual es van col·locar al costat de París i Londres en l'escena internacional.

Transformació social

Les diferències socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a Gran Bretanya, Alemanya, EEUU, Rússia, però no a França.

L'aparent victòria democràtica

Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, el que va transformar profundament el mapa d'Europa, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi del tzar -transformat a Rússia comunista-, l'Imperi Otomà es redueix a Turquia, l'Imperi Austro-Hongarès és desmantellat, amb el naixement de les minúscules Àustria i Hongria, d'una Txecoslovàquia i una Iugoslàvia independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el plànol territorial, tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com responsable del conflicte.

Personatges clau

- Albert I de Bèlgica
- Benet XV
- Georges Clemenceau
- Ferdinand Foch
- Francesc Josep I
- Guillem II d'Alemanya
- Paul von Hindenburg
- Manfred von Richthofen
- Lenin
- Karl Liebknecht
- Philippe Pétain
- Woodrow Wilson
- Erwin Rommel
- Alfred Graf von Schlieffen

Enllaços externs

- http://www.firstworldwar.com/ Categoria:Primera Guerra Mundial ja:第一次世界大戦 ko:제1차 세계 대전 ms:Perang Dunia I simple:World War I th:สงครามโลกครั้งที่หนึ่ง

1909

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juliol - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com la "Setmana Tràgica".
- 5 de setembre - Paterna (l'Horta): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen fer envolar el pimer avió als Països Catalans. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1909年 ko:1909년 ms:1909 simple:1909 th:พ.ศ. 2452

1929

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposició Universal a Montjuïc. ([http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:BarcelonaExpositionPanorama.1929.ws.jpg Imatge]). :MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 17 de gener - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
- 11 de febrer - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
- 11 de setembre - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 28 de setembre - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 d'agost - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
- 12 de novembre - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA: Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de juny - Adolf Bertran, polític republicà valencià.
- 6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900.
- 22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera). :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1929年 ko:1929년 ms:1929 simple:1929 th:พ.ศ. 2472

Categoria:Inventors

Categoria:Biografies Categoria:Tecnologia ja:Category:発明家 ko:분류:발명가

Lagrangian

A Lagrangian

\mathcal[\varphi_i]

of a dynamical system, named after Joseph Louis Lagrange, is a functional of the dynamical variables

\ \varphi_i(s)

which concisely describes the equations of motion of the system. The equations of motion are obtained by means of an action principle, written as :

\frac = 0

where the action

\mathcal[\varphi_i] = \int,

\ s_\alpha

denoting the set of parameters of the system. The equations of motion obtained by means of the functional derivative are identical to the usual Euler-Lagrange equations. Dynamical system whose equations of motion are obtainable by means of an action principle on a suitably chosen Lagrangian are known as Lagrangian dynamical systems. Examples of Lagrangian dynamical systems range from the (classical version of the) Standard Model, to Newton's equations, to purely mathematical problems such as geodesic equations and Plateau's problem.

An example from classical mechanics

The concept of a Lagrangian was originally introduced in a reformulation of classical mechanics known as Lagrangian mechanics. In this context, the Lagrangian is usually taken to be the kinetic energy of a mechanical system minus its potential energy. Suppose we have a three dimensional space and the Lagrangian :

\begin\frac\end m\dot^2-V(\vec).

Then, the Euler-Lagrange equation is

m\ddot\vec+\nabla V=0

where the time derivative is written conventionally as a dot above the quantity being differentiated, and

\nabla

is the del operator. Using this result we can easily show that the Lagrangian approach is equivalent to the Newtonian one. We write the force in terms of the potential

\vec=- \nabla V(x)

; then the resulting equation is

\vec=m\ddot

, which is exactly the same equation as in a Newtonian approach for a constant mass object. A very similar deduction gives us the expression

\vec=d\vec/dt

, which is Newton's Second Law in its general form. Suppose we have a three-dimensional space in spherical coordinates, r, θ, φ with the Lagrangian :

\frac(\dot^2+r^2\dot^2 +r^2\sin^2\theta\dot^2)-V(r).

Then the Euler-Lagrange equations are: :

m\ddot-mr(\dot^2+\sin^2\theta\dot^2)+V' =0,

\frac(mr^2\dot) -mr^2\sin\theta\cos\theta\dot^2=0,

\frac(mr^2\sin^2\theta\dot)=0.

Here the set of parameters

\ s_i

is just the time

\ t

, and the dynamical variables

\ \phi_i(s)

are the trajectories

\vec x(t)

of the particle.

Lagrangians and Lagrangian densities in field theory

In field theory, occasionally a distinction is made between the Lagrangian

L

, of which the action is the time integral :

S = \int

and the Lagrangian density

\mathcal

, which one integrates over all space-time to get the action: :

S [\varphi_i] = \int

The Lagrangian is then the spatial integral of the Lagrangian density. However,

\mathcal

is also frequently simply called the Lagrangian, especially in modern use; it is far more useful in relativistic theories since it is a locally defined, Lorentz scalar field. Both definitions of the Lagrangian can be seen as special cases of the general form, depending on whether the spatial variable

\vec x

is incorporated into the index

i

or the parameters

s

\varphi_i(s)

. Quantum field theories in particle physics, such as quantum electrodynamics, are usually described in terms of

\mathcal

, and the terms in this form of the Lagrangian translate quickly to the rules used in evaluating Feynman diagrams.

Electromagnetic Lagrangian

Generally, in Lagrangian mechanics, the Lagrangian is equal to :

L = T - V

where T is kinetic energy and V is potential energy. Given an electrically charged particle with mass m and charge q, with velocity v in an electromagnetic field with scalar potential φ and vector potential A, the particle's kinetic energy is :

T =  m \mathbf \cdot \mathbf

and the particle's potential energy is :

V = q\phi -  \mathbf \cdot \mathbf

where c is the speed of light. Then the electromagnetic Lagrangian is :

L =  m \mathbf \cdot \mathbf  - q\phi +  \mathbf \cdot \mathbf .

Lagrangians in Quantum Field Theory

Quantum Electrodynamic Lagrangian

The Lagrangian density for QED is :

\mathcal = \bar \psi (i \not \!\, D - m) \psi -  F_ F^

where ψ is a spinor,

\bar \psi = \psi^\dagger \gamma^0

is its Dirac adjoint,

F^

is the electromagnetic tensor, D is the gauge covariant derivative, and

\not \!\, D

is Feynman notation for

\gamma^\sigma D_\sigma

Dirac Lagrangian

The Lagrangian density for a Dirac field is :

\mathcal = \bar \psi (i \not \! \; \partial - m) \psi = 0

Quantum Chromodynamic Lagrangian

The Lagrangian density for quantum chromodynamics is [http://www.fuw.edu.pl/~dobaczew/maub-42w/node9.html] [http://smallsystems.isn-oldenburg.de/Docs/THEO3/publications/semiclassical.qcd.prep.pdf] [http://www-zeus.physik.uni-bonn.de/~brock/teaching/jets_ws0405/seminar09/sluka_quark_gluon_jets.pdf] :

\mathcal = - F^\alpha _ F_\alpha ^ - \sum_n \bar \psi_n (\not\!\, D_\mu + m_n) \psi_n

where

D_\mu

is the QCD gauge covariant derivative, and

F^\alpha _

is the gluon field strength tensor.

Mathematical formalism

Suppose we have an n-dimensional manifold, M and a target manifold T. Let

\mathcal

be the configuration space of smooth functions from M to T. Before we go on, let's give some examples:
- In classical mechanics, in the Hamiltonian formalism, M is the one dimensional manifold

\mathbb

, representing time and the target space is the cotangent bundle of space of generalized positions.
- In field theory, M is the spacetime manifold and the target space is the set of values the fields can take at any given point. For example, if there are m real-valued scalar fields, φ₁,...,φ_m, then the target manifold is

\mathbb^m

. If the field is a real vector field, then the target manifold is isomorphic to

\mathbb^n

. There is actually a much more elegant way using tangent bundles over M, but we will just stick to this version. Now suppose there is a functional,

S:\mathcal\rightarrow \mathbb

, called the action. Note that it is a mapping to

\mathbb

, not

\mathbb

; this has to do with physical reasons. In order for the action to be local, we need additional restrictions on the action. If

\varphi\in\mathcal

, we assume S[φ] is the integral over M of a function of φ, its derivatives and the position called the Lagrangian,

\mathcal(\varphi,\partial\varphi,\partial\partial\varphi, ...,x)

. In other words, :

\forall\varphi\in\mathcal\, S[\varphi]\equiv\int_M d^nx \mathcal(\varphi(x),\partial\varphi(x),\partial\partial\varphi(x), ...,x).

Most of the time, we will also assume in addition that the Lagrangian depends on only the field value and its first derivative but not the higher derivatives; this is only a matter of convenience, though, and is not true in general! We will make this assumption for the rest of this article. Given boundary conditions, basically a specification of the value of φ at the boundary if M is compact or some limit on φ as x approaches

\infty

(this will help in doing integration by parts), the subspace of

\mathcal

consisting of functions, φ such that all functional derivatives of S at φ are zero and φ satisfies the given boundary conditions is the subspace of on shell solutions. The solution is given by the Euler-Lagrange equations (thanks to the boundary conditions), :

\fracS=-\partial_\mu
 \left(\frac\right)+ \frac=0.

Incidentally, the left hand side is the functional derivative of the action with respect to φ.

External links

- Christoph Schiller (2005), [http://www.motionmountain.net/C-2-CLSB.pdf Global descriptions of motion: the simplicity of complexity], [http://www.motionmountain.net Motion Mountain] Category:Dynamical systems

gu Links hosting pozycjonowanie stron hoteles en Praga ebay

:: RELATED NEWS ::

McEwen
McEwen is a city located in Humphreys County, Tennessee. As of the 2000 census, the city had a total population of 1,702.

Geography

2000 McEwen is located at 36°6'32" North, 87°38'6" West (36.108810, -87.634974). According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 4.9 Read More...

McEwensville
McEwensville is a borough located in Northumberland County, Pennsylvania. As of the 2000 census, the borough had a total population of 314.

Geography

McEwensville is located at 41°4'20" North, 76°49'7" West (41.072139, -76.818719). According to the United States Census Bureau, the borough has a total area of 0.3 km² (0.1 Gentry County, Missouri. As of the 2000 census, the city had a total populatio