:: wikimiki.org ::

Grigori Rasputin

Grigori Rasputin

Grigori Yefimovich Rasputin (Григорий Ефимович Распутин) (10 de gener de 1869 – 16 de desembre de 1916 del calendari julià) fou un místic rus amb gran influència sobre els Romanov en els darrers dies de la Rússia dels tsars. Bé que és conegut com a Rasputín, aquesta pronúncia no és correcte, s'ha de dir com un mot pla Rasputin. Tenia fama de sanador per l'oració, per la qual cosa fou demanat el 1905 al palau dels tsars per curar la greu malaltia del seu fill únic Alexei que patia hemofília. El príncep va millorar –segons alguns investigadors mitjançant la hipnosi- i la família Romanov caigué sota la influència d'aquest controvertir personatge, especialment la tsarina Alexandra. En la seva època hi havia remors de que era persona llicenciosa, que el havien vist nombroses vegades ebri, i amb prostitutes. Les seves relacions amb els seus deixebles, en la major part dones de l'alta societat russa, també eren polèmiques. Tanmateix els historiadors no han trobat proves que justifiquin aquesta vida llicenciosa. Durant la Primera Guerra Mundial fou acusat de ser un espia alemany, i de influir políticament en la tsarina que era de ascendència alemanya, i poc popular entre els seus súbdits. El príncep Felix Yusupov i el cosí del tsar, el Gran Duc Dmitri Pavlovitch Romanov decidiren finalment assassinat|assassinar-lo a Sant Petersburg el 30 de desembre de 1916 per acabar amb la seva influència sobre la tsarina Alexandra. Fou enverinat, però no morí. Després li dispararen, i el colpejaren, i enfonsaren el seu cos en el gelat riu Neva. Més tard s'ha comprovat que Rasputin morí ofegat. Trobat el cadàver en el Neva li extirparen el cor i el castraren. Des de 2004, en un museu eròtic de Sant Petersburg s'exhibeix un gran penis considerat el de Rasputin. Rasputin, Grigori Yefimovich Rasputin, Grigori Yefimovich ja:ラスプーチン

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 355 dies per finalitzar l'any i 356 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

- 1877 - S'estableix a l'estat espanyol el servei militar obligatori (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva).
- 1920 - Entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 1995 - El rei d'Espanya, Joan Carles I, el Campetxano, i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.

Naixements:

- 1880 - Manuel Azaña, polític, escriptor i president de la II República espanyola.
- 1893 - Vicente Huidobro, poeta xilè.
- 1956 - Antonio Muñoz Molina, escriptor espanyol.

Necrològiques:

- 1951 - Sinclair Lewis, escriptor estadounidenc.
- 1957 - Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura.
- 1961 - Dashiell Hammett, escriptor estadounidenc.
- 1993 - Antonio Manuel Campoy, crític espanyol d'art. ---- Un dia abans /Un dia després Categoria:Gener ja:1月10日 ko:1월 10일 simple:January 10

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 15 dies per finalitzar l'any. ----

Romanov

La dinastia dels Romanov regnà a Rússia des de 1613 a 1917. Els seus monarques són: Miquel I, Ivan V, Pere I el Gran, Ivan VI, Pere II, Anna Ivanovna, Elisabet Petrovna, Pere III, Pau I, Alexandre I, Nicolau I, Alexandre II, Alexandre III i Nicolau II (1894-1917). categoria:Rússia ja:ロマノフ朝

1905

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- Cotlliure (el Rosselló): els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
- 24 de novembre - Barcelona: Fets del ¡Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspen les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions. :MÓN
- 25 d'octubre - l'Imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 21 de juny - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès (m. 1980).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1905年 ko:1905년 ms:1905 simple:1905 th:พ.ศ. 2448

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra va tenir lloc entre 1914 i 1918. Va ser un conflicte bèl·lic en què van intervenir sobretot les potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda els anomenats "aliats", França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units, Itàlia, i de l'altra les "potències centrals" , l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro-Hongarès, l'Imperi Turc i Bulgària. Algunes de les batalles més importants van ser:
- Les Batalles d'Arras
- La Batalla naval de Jutlàndia
- Les Batalles del Marne
- La Batalla de Messines
- La Batalla de Verdun
- Les Batalles d'Ypres
- El desembarcament de Gallipoli Tot i que es preveia que la guerra seria curta, va acabar esdevenint un conflicte molt sagnant, amb milions de morts. El nombre altíssim de baixes es va deure, en part, a la combinació d'una estratègia militar pròpia del segle XIX la guerra de desgast, amb una tecnologia militar que, a principis del segle XX, havia avançat considerablement.

Causes

Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l´arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austro-hongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica i les rivalitats colonials entre els Estats Europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. La guerra va començar com un enfrontament entre l'Imperi Austro-Hongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austro-hongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades "aliats", i entre les quals es trobaven França, Itàlia, Regne Unit, Rússia i Estats Units, van lluitar contra la coalició de les "Potències Centrals", integrada per Àustria-Hongria, Alemanya, el Imperi Otomà i Bulgària.

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

A la fi de el segle XIX, Europa domina el món, tecnològicament, financerament, econòmicament i sobretot políticament: Àfrica és gairebé totalment ocupada (llevat de Libèria i Etiòpia), així com Àsia meridional. Xina cau sota domini europeu a poc a poc. EEUU i Rússia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre França i Regne Unit va poder haver esclatat a causa de el incident de Fachoda, però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir als dos països a través de la "Entente cordiale". El Regne Unit especialment, però igualment França, posseïen un immens imperi que assegurava una gairebé exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses sota el règim colonial. Alemanya, que no posseïa gairebé cap colònia, va començar a pretendre algunes, en particular el Marroc, en la crisi de 1905 i 1911.

Alsàcia i Lorena

Per la seva banda França desitjava obtenir la revenja del fracàs sofert en la Guerra franco-prussiana de 1870 amb Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens després de les reformes de Jules Ferri, a acolorir Alsàcia i Lorena en negre sobre el mapa de França (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generació va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870, derrotant als alemanys.

Els Balcans

El "país dels Balcans", alliberats de l'Imperi Otomà, (el "malalt d'Europa"), és objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi Otomà, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, a la vespra de la guerra, més que Istanbul. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. A més, els dos enemics seculars de l'Imperi Otomà continuen la seva política tradicional. L'Imperi Austro-Hongarès desitja continuar la seva expansió en la vall de el Danubi, fins al mar Negre. Rússia, que està lligada històrica i culturalment als eslaus dels balcans, de confessió ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés a "mar calent" (passant pel control dels estrets). Evidentment aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments (els dos imperis posseeixen a més un àguila bicèfala com emblema).

Sistema d'aliances

Es creen vasts sistemes d'aliances: França, Anglaterra i Rússia per una banda (Triple Entente), Alemanya, Àustria-Hongria, i Itàlia que és enemiga de Rússia i Sèrbia (Triple Aliança (1882).

Engranatge del conflicte

L'esdeveniment detonant va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a les mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip. Àustria-Hongria exigeix poder investigar sobre el lloc, al que Sèrbia s'oposa per raons de sobirania. Àustria col·loca un ultimátum el 28 de juliol a Sèrbia, que no cedeix. L'atac portat a terme per Àustria activa les disposicions previstes per les aliances: el 30 de juliol, els russos declaren la guerra a Àustria per a ajudar als serbis, els alemanys al seu torn declaren la guerra a Rússia l'1 d'agost, després a França el dia 3 del mateix mes. El 4 d'agost el Regne Unit declara la guerra a Alemanya, que al seu torn inicia la invasió de França a través de Bèlgica (neutral). Aquest va ser l'inici de la guerra. Entre els grans països europeus només Itàlia roman neutral (aquest país entra en la guerra de part de la "Entente" a partir de 1915). Els dos camps estan equilibrats: l'Eix i la "Entente", posseeixen cadascun 1,9 milions de soldats. Els alemanys tenien un avantatge des del punt de vista de l'artilleria pesada, però això es veia compensat per la supremacia dels britànics en el mar.

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

1915 El 1914, els europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les guerres Napoleòniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficàcia de les armes a causa de la revolució industrial, les fortificacions havien estat endurides, però la doctrina d'infanteria no es va prendre en compte. Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera franc-alemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Contaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Bèlgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'aquest de París (Pla Schlieffen de 1905) i després enfrontar-se a les forces franceses en Jura i Suïssa. Van llançar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades. El començament del pla transcorre perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exèrcit francès a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultàniament els francesos van llançar el pla XVII, però va resultar una catàstrofe a causa de un replegui prematur de les tropes cap a les seves línies. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marca l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.

Batalla del Marne i curs del mar

Vegi's també: Batalla del Marne

Guerra de posició

Batalla del Marne Després d'aquestes diferents estratègies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presència d'un exèrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilització del front. Els soldats de trinxera van col·locar quilòmetres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos bàndols es va decidir a llançar una ofensiva d'envergadura. A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verdún, plaça forta i impenetrable segons la publicitat francesa, però que estava en posició delicada, per no posseir un camí o una via fèrria per a la seva reavituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac pròpiament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, però les pèrdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el més raonable des d'un punt de vista estratègic. Però el comandament francès pensava que no podrien permetre's perdre Verdún i nomena en el seu lloc a Philippe Pétain, qui organitza una sèrie de violents contra-atacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front reduït en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos deslliguen una batalla paral·lela a Verdún, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressió sobre França. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre, perdent 5 quilòmetres de territoris, que van recuperar ràpidament.

Front oriental

15 de desembre L'estratègia de guerra alemanya funciona també contra Rússia. Els exèrcits russos eren enormes i França era necessària per a dividir l'exèrcit alemany. Però el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formació militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la màquina de guerra germana. El comandament rus és també mediocre. Els dos exèrcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Prússia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, després en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al capdavant occidental per a aplicar allí els mateixos mètodes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.

Altres fronts

Els altres fronts van intentar maniobres de distracció, però cap va tenir tanta importància com els dos fronts principals: Paul von Hindenburg Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a França i Anglaterra revitalitzar a Rússia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciarà amb el desembarcament de Gallipoli, però els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otomà i fracassen en les successives ofensives. L'operació va ser un fracàs, encara que el cos expedicionari constitueix l'exèrcit d'orient, estacionat prop del camp de Salònica. Aquest exèrcit sostindrà tot seguit als serbis i participarà en l'enfonsament de l'[Imperi Austro-Hongarès]]. Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Aràbia: Els anglesos van fomentar la sublevació de les tribus àrabs per a pertorbar als otomans. El ministre d'afers exteriors anglès, Lord Arthur Balfour proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el mètode de fabricació de l'Acetona i motivar als jueus nord-americans perquè donessin suport l'ingrés d'EEUU en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on van mantenir el control fins a 1947). A Àfrica, britànics i francesos van atacar des de tots els fronts a les colònies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germanes a Togolàndia i Camerun es van rendir ràpidament a les tropes anglofranceses, mentre que la colònia de Àfrica del Sud-oest va ser envaïda per l'exèrcit sud-africà i ocupada totalment en 1915. Només la colònia de Tanganica (Tanzània continental), sota l'adreça del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa. Els alemanys, amb els primers submaríns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i França, interceptar el suport de les seves colònies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Amèrica (carn de Argentina, armament Nord-americà) i Europa. Els torpedes llançats contra el RMS Lusitania, on viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacció a EEUU, que es va preparar per a entrar oficialment en la guerra al costat dels aliats.

1917, el viratge de la guerra

RMS Lusitania Al març de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisió estratègica de mobilitzar el front més cap al nord, sobre la "Línia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistemàticament els edificis emblemàtics de les ciutats ocupades. També desapareixen les fortaleses d'Ham i de Coucy (27 de març 1917). Més tard les dues revolucions russes de març i la octubre de 1917 permeten als alemanys avançar considerablement a Rússia. Els boltxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, després de la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Leo Trotsky) al març de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econòmics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A més Alemanya ocupà Polònia, Ucraïna, Finlàndia, els països bàltics i una part de Bielorússia. Els alemanys aprofiten aquesta situació per a enviar importants reforços al front occidental i intentar obtenir una victòria ràpida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".

1918, fi de la guerra

Reforçats per les tropes provinents del front aquest, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandre, en Chemin donis Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Però mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir als exèrcits aliats coordinats pel general Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aèria: després d'una revolució obrera en Berlín, el govern de la nova república alemanya signà l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.

Conseqüències

La Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències molt importants en tots els àmbits. Alguns historiadors consideren que la guerra va marcar el començament real del segle XX. Les conseqüències polítiques són enormes:
- Esclat de la Revolució Russa, que va portar el comunisme a Rússia.
- Canvi de sistema polític a Alemanya: l'Imperi Alemany es va convertir en la República de Weimar (primera república alemanya).
- Redistribució important de les fronteres:
- Es van desmembrar els imperis Austro-Hongarès i Turc.
- Van tenir pèrdues territorials: Alemanya, Rússia i Bulgària.
- Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir Iugoslàvia), Japó, i els Estats Units.
- Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia. També hi va haver grans convulsions econòmiques, com ara el descens de la població activa, i socials.

Pèrdues humanes i materials

Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció d'un país on el nord està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques...

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

La guerra va ser mundial, es va conèixer a Àfrica, on els franc-britànics es van apropiar de colònies alemanyes, i en l'extrem orient, on Japó va fer el propi amb les Illes Mariannes i Nova Guinea. Les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la guerra els pobles colonials no van creure més en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metròpoli i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la influència d'Europa en les colònies, se suma l'expansió d'EEUU, el major beneficiat de la guerra al costat de Japó, i els capitals de la qual es van col·locar al costat de París i Londres en l'escena internacional.

Transformació social

Les diferències socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a Gran Bretanya, Alemanya, EEUU, Rússia, però no a França.

L'aparent victòria democràtica

Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, el que va transformar profundament el mapa d'Europa, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi del tzar -transformat a Rússia comunista-, l'Imperi Otomà es redueix a Turquia, l'Imperi Austro-Hongarès és desmantellat, amb el naixement de les minúscules Àustria i Hongria, d'una Txecoslovàquia i una Iugoslàvia independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el plànol territorial, tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com responsable del conflicte.

Personatges clau

- Albert I de Bèlgica
- Benet XV
- Georges Clemenceau
- Ferdinand Foch
- Francesc Josep I
- Guillem II d'Alemanya
- Paul von Hindenburg
- Manfred von Richthofen
- Lenin
- Karl Liebknecht
- Philippe Pétain
- Woodrow Wilson
- Erwin Rommel
- Alfred Graf von Schlieffen

Enllaços externs

- http://www.firstworldwar.com/ Categoria:Primera Guerra Mundial ja:第一次世界大戦 ko:제1차 세계 대전 ms:Perang Dunia I simple:World War I th:สงครามโลกครั้งที่หนึ่ง

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленингра́д, 1924–1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914–1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic. Fundada pel tsar Pere el Gran el 1703 com la "finestra d'Occident", va funcionar com a capital del país durant el període imperial de la seva història fins al 1918. Amb uns 4.700.000 habitants (2002), actualment és la segona ciutat més gran de Rússia, la quarta més gran d'Europa, un important centre cultural europeu i el principal port rus al Bàltic. Sant Petersburg és la ciutat més septentrional del món amb més d'un milió d'habitants. El centre urbà fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; la ciutat, que durant més de 200 anys va ser el centre polític i cultural de Rússia, actualment és encara impressionant, i sovint és anomenada "la capital del Nord" (северная столица). Entre els seus monuments destaquen l'antic Palau d'Hivern (que alberga el museu de l'Ermitage), la fortalesa Petropàvlovskaia (o de Sant Pere i Sant Pau), les catedrals de Sant Isaac, Kazan i Smolni i l'església de la Resurrecció (o del Salvador, o del Vessament de la Sang). Sant Petersburg és el centre administratiu de Leningrad Oblast i del districte federal Nord-occidental (Северо-западный федеральный округ). Categoria:Ciutats de Rússia als:Sankt-Petersburg ja:サンクトペテルブルク ko:상트페테르부르크

1916

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 5 de març - Palma (Mallorca): s'hi funda lAlfonso XIII, que més endavant esdevindrà el RCD Mallorca. :MÓN
- 1 de gener - Santiago de Querétaro (Querétaro, Mèxic): Venustiano Carranza hi arriba amb la seva gent i proclama la ciutat capital de la república (Revolució Mexicana).
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de desembre - Montbrió del Camp (el Baix Camp): Josep Sugranyes i Llorach, pintor català (m. 2004). :MÓN
- 26 d'octubre - Jarnac (la Charente, Poitou-Charentes, França): François Mitterrand, polític francès, president de país (m. 1996).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS :MÓN
Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1916年 ko:1916년 simple:1916 th:พ.ศ. 2459

Categoria:Russos

Categoria:Rússia Categoria:Biografies ja:Category:ロシア人 ko:분류:러시아 사람 ru:Категория:Персоналии:Россия

Ariane 1

Ariane 1, fransktillverkad rymdraket från Aerospatiale. Första uppskjutningen genomfördes 24 december 1979 från raketbasen Kourou i Franska Guyana i norra delen av Sydamerika. Den sista uppskjutningen skedde 21 februari 1986.

Uppskjutningar

Kategori:Rymdraketer

narty francja sylwester sylwester w g�rach cheap tickets heavy metal

:: RELATED NEWS ::

Other events of 1956
1956 (MCMLVI) was a leap year starting on Sunday of the Gregorian calendar.

Events

January-April

- January 1 - End of Anglo-Egyptian Codominium in Sudan.
- January 16 - President

Other events of 1959
1959 (MCMLIX) was a common year starting on Thursday of the Gregorian calendar. It is also a song by The Sisters of Mercy on the album Floodland.

Events

January

- January 1 - Cultivars of plants named aft

Other events of 1960
1960 (MCMLX) was a leap year starting on Friday (link will take you to calendar).

Events

January-February

- January - State of emergency is lifted in Kenya - Mau Mau Rebellion is officially over
- January 1 - Independence of Read More...

Shirt Tails
:This article is about a New York street gang. For the anthropomorphic Hallmark characters and animated series, see Shirt Tales. The Shirt Tails were a mid-19th century street gang based in the Five Points slum in Manhattan, who wore their shirts on the

Via Severiana
Via Severiana was an ancient highroad of Italy, running southeast from Ostia to Terracina, a distance of 73 miles along the coast, and taking its name, no doubt, from the restoration of an already existing road by Septimius Severus, who was a great benefactor of Ostia. It ran along the shore at first, just behind the line of villas which fronted upon the sea, and are now half a mile inland, or even upon its

United States Student Press Association
The United States Student Press Association (USSPA), was a national organization of campus newspapers and editors active in the 1960s. It formed a national news agency called College Press Service (CPS). USSPA was developed as a program of the National Student Association (NSA). USSPA later became independent, then suffered financial setbacks in the early 1970s, and disbanded. College Press Service was spun off a

Grigori Rasputin

10 de gener

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

16 de desembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

Romanov

1905

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Primera Guerra Mundial

Causes

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

Alsàcia i Lorena

Els Balcans

Sistema d'aliances

Engranatge del conflicte

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

Batalla del Marne i curs del mar

Guerra de posició

Front oriental

Altres fronts

1917, el viratge de la guerra

1918, fi de la guerra

Conseqüències

Pèrdues humanes i materials

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

Transformació social

L'aparent victòria democràtica

Personatges clau

Enllaços externs

Sant Petersburg

1916

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Categoria:Russos

Ariane 1

Uppskjutningar

Events

January-April

Events

January

Events

January-February