:: wikimiki.org ::

Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi, (n. Bolonya, 25 d'abril de 1874 - † Roma, 20 de juliol de 1937). Enginyer electric italià i guanyador del Premi Nobel de Física el 1909, conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic. Marconi fou president de l'Accadèmia d'Itàlia i un defensor del fascisme. Segon fill de Giuseppe Marconi, terratinent italià, i la seva dona d'origen irlandès Annie Jameson, estudià en la Universitat de Bolonya, on dugue a terme els primers experiments sobre l'us d'ones electromagnètiques per la comunicació telegràfica. El 1896 els resultats d'aquests experiments foren aplicats a Gran Bretanya, entre Penarth i Weston, i el 1898 en l'arsenal naval italià de La Spezia. A petició del govern de Frànça, el 1899 feu una demostració pràctica dels descobriments, establint comunicacions inalàmbriques a través del canal de la Manega, entre Dover i Wimereux. El 2 de juliol de 1897 Marconi va conseguir la patent de la radio. El valor de la radio en la guerra es va demostrar per primer cop durant la Guerra Italo-Turca del 1911. Amb l'entrada d'Itàlia en la I Guerra Mundial el 1915, fou designat com a responsable de las comunicacions inalàmbriques per totes les forçes armades. Va obtenir, el 1909, el premi Nobel de Física, que compartí amb Karl Ferdinand Braun. Fou nombrat membre vitalici del Senat italià el 1918 i el 1929 va rebre el titol de marquès.

Enlaces externos

- Nobel : [http://www.nobel.se/physics/laureates/1909/marconi-bio.html Guglielmo Marconi] – Biography
- Marconi Corporation's [http://www.marconicalling.com/front.htm Marconi Calling]
- [http://www.nobel-winners.com/Physics/guglielmo_marconi.html Guglielmo Marconi] Marconi, Guglielmo Marconi, Guglielmo Marconi, Guglielmo ja:グリエルモ・マルコーニ ko:굴리엘모 마르코니 th:กูกลีเอลโม มาร์โคนี

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs. Queden 250 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1707 - Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les catalano-aragoneses, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió). :MÓN
- 1953 - Nova York (USA): James Dewey Watson i Crick donen a conèixer a la revista científica Nature l'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien descobert.
- 1974 - Portugal: l'emissió de la cançó 'Grandola Vila Morena', dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar.

1874

Esdeveniments:

- 11 de gener - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.

Naixements:

Necrològiques:

- 24 de febrer - Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1874년 ms:1874 simple:1874 th:พ.ศ. 2417

Roma

] Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal). L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.

Monuments romans

Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:

Roma antiga

imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh

Roma barroca

catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici

Roma contemporània

- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR

Pàgines que s'hi relacionen

- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)

Enllaços externs

- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma] Categoria:Ciutats d'Itàlia Categoria:Capitals d'estats independents als:Rom ja:ローマ ko:로마 simple:Rome

1937

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2 de novembre - Lleida (el Segrià): l'aviació franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts. :MÓN
- 25 de març - Egipte: admeten aquest país a la Societat de Nacions.
- 7 de juliol - Comença la Batalla de Brunete [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_de_Brunete.png]

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de gener - Vilassar de Mar: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, (m. 2000). :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 16 de juny - Madrid (Espanya): Andreu Nin polític i escriptor català, assassinat per elements estalinistes. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1937年 ko:1937년 ms:1937 simple:1937 th:พ.ศ. 2480

Enginyer

L'enginyeria es defineix genèricament com la ciència al servei de la humanitat, o l'aplicació pràctica de la tecnologia. En l'enginyeria els coneixements de les matemàtiques, les ciències naturals, i d'altres ciències, obtinguts a través de l'estudi, l'experiència i la pràctica, són aplicats amb criteri i amb consciència al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econòmicament amb responsabilitat social i basats en una ètica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers.

Origen

La paraula ve del llatí "ingeniosus", i inicialment de "genius". Per tant, un enginyer hauria de ser una persona capacitada per a resoldre els problemes pràctics que se'li plantegen. El terme va evolucionar més endavant per a incloure totes les àrees en què s'utilitzen tècniques per a aplicar el mètode científic. En altres llengües com l'àrab, la paraula enginyeria també significa geometria.

Metodologia de l'Enginyeria

L'enginyer ha d'identificar i comprendre els obstacles més importants per a poder realitzar un bon disseny. Alguns dels obstacles són els recursos disponibles, les limitacions físiques o tècniques, la flexibilitat per a futures modificacions i addicions, i altres factors com el cost, la possibilitat de dur-ho a terme, les prestacions i les consideracions estètiques i comercials. Mitjançant la comprensió dels obstacles, els enginyers dedueixen quines són les millors solucions per a afrontar les limitacions trobades quan s'ha de produir i utilitzar un objecte o sistema. Els enginyers utilitzen el coneixement de la ciència i les matemàtiques i l'experiència apropiada per a trobar les millors solucions als problemes concrets. Creant els models matemàtics apropiats dels problemes que els permeten analitzar-los rigorosament i provar les solucions potencials. Si hi ha múltiples solucions raonables, els enginyers avaluen les diferents opcions de disseny sobre la base de les seues qualitats i trien la solució que millor s'adapta a les necessitats. En general, els enginyers intenten provar si els seus dissenys aconsegueixen els seus objectius abans de procedir a la producció en cadena. Per a això, empren entre altres coses: prototips, models a escala, simulacions, proves destructives i proves de força. Les proves asseguren que els artefactes funcionaran com s'havia previst. Per a fer dissenys estàndard i fàcils, els ordinadors tenen hui dia un paper important. Utilitzant els programes de disseny assistit per ordinador (DAO, més conegut per CAD -Computer Assisted Design-), els enginyers poden obtenir més informació sobre els seus dissenys. L'ordinador pot traduir automàticament alguns models en instruccions aptes per a fabricar un disseny. L'ordinador també permet una reutilització major de dissenys desenvolupats anteriorment mostrant-li a l'enginyer una biblioteca de parts predefinides per a ser utilitzades en els seus propis dissenys. Un cop realitzat el disseny geomètric, el programari de càlcul (en anglès CAE, computer assisted Enginiering), bé sigui matricial per a càlculs més senzills, bé sigui per elements finits per a càlculs més complexos, permet realitzar un prototipus o maqueta virtual (en anglès, Digital MockUp)per a poder-hi fer proves virtuals.

Ètica professional

Els enginyers s'han de prendre molt seriosament la seua responsabilitat professional per a produir dissenys que es desenvoluparan com estava previst i no causaran un dany inesperat a la gent en general. Normalment, els enginyers inclouen un factor de seguretat en els seus dissenys per a reduir el risc de fallades inesperades.

Relació amb la ciència, la tecnologia i l'art

La ciència intenta explicar els fenòmens recents i sense explicació, creant models matemàtics que es corresponen amb els resultats experimentals. Tecnologia i enginyeria són l'aplicació del coneixement obtingut a través de la ciència i produeix resultats pràctics. Els científics treballen amb la ciència i els enginyers amb la tecnologia. No obstant, pot haver-hi punts de contacte entre la ciència i l'enginyeria. No és rar que els científics es vegen implicats en les aplicacions pràctiques dels seus descobriments. Al contrari, durant el procés de desenvolupar tecnologia, els enginyers es troben a vegades explorant nous fenòmens. També pot haver-hi connexions entre el funcionament dels enginyers i els artistes, sobretot als camps de la arquitectura i del disseny industrial.

Camps de l'enginyeria

- Arquitectura naval
- Hidrodinàmica
- Astronàutica
- Enginyeria Administrativa
- Enginyeria acústica
- Enginyeria aeroespacial
- Enginyeria aeronàutica
- Enginyeria agroforestal
- Enginyeria agrícola
- Enginyeria forestal
- Enginyeria d'aliments
- Enginyeria ambiental
- Enginyeria de l'arquitectura
- Enginyeria automotriu
- Enginyeria biològica
- Enginyeria civil
- Enginyeria de control
- Enginyeria elèctrica
- Enginyeria electrònica
- Enginyeria estructural
- Enginyeria física
- Enginyeria genètica
- Enginyeria geotècnica
- Enginyeria informàtica
- Enginyeria industrial
- Enginyeria mecànica
- Enginyeria elèctrica
- Enginyeria electrònica
- Enginyeria química
- Enginyeria informàtica
- Enginyeria logística
- Enginyeria marina
- Enginyeria dels materials
- Enginyeria mecànica
- Enginyeria mecatrònica
- Enginyeria mèdica
- Enginyeria militar
- Enginyeria de mines
- Enginyeria minera
- Enginyeria de muntanyes
- Enginyeria nuclear
- Enginyeria d'Organització Industrial
- Enginyeria del paper
- Enginyeria del petroli
- Enginyeria química
- Enginyeria dels residus
- Enginyeria de la seguretat
- Enginyeria de sistemes
- Enginyeria de programari
- Enginyeria de Teixits
- Enginyeria de telecomunicació
- Enginyeria del transport
- Nanoenginyeria
- Retroenginyeria
- Tecnologia de la informació

Vegeu també

- Mantenibilitat
- Ciència
- Tecnologia categoria:Enginyeria ja:工学 ko:공학 ms:Kejuruteraan simple:Engineering th:วิศวกรรมศาสตร์

Premi Nobel de Física

Guanyadors del Premi Nobel de Física: :2004 David J. Gross, H. David Politzer i Frank Wilczek; "pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta" :2003 Alexei Alexeevich Abrikosov (Алексей Алексеевич Абрикосов), Vitaly Lazarevich Ginzburg (Виталий Лазаревич Гинзбург) i Anthony James Leggett; "per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa" :2002 Raymond Davis, Masatoshi Koshiba, Riccardo Giacconi :2001 Eric A. Cornell, Wolfgang Ketterle, Carl E. Wieman :2000 Zhores I. Alferov, Herbert Kroemer, Jack S. Kilby :1999 Gerardus 't Hooft, Martinus J.G. Veltman :1998 Robert B. Laughlin, Horst L. Störmer, Daniel C. Tsui :1997 Steven Chu, Claude Cohen-Tannoudji, William D. Phillips :1996 David M. Lee, Douglas D. Osheroff, Robert C. Richardson :1995 Martin L. Perl, Frederick Reines :1994 Bertram N. Brockhouse, Clifford G. Shull :1993 Russell A. Hulse, Joseph H. Taylor Jr. :1992 Georges Charpak :1991 Pierre-Gilles de Gennes :1990 Jerome I. Friedman, Henry W. Kendall, Richard E. Taylor :1989 Norman F. Ramsey, Hans G. Dehmelt, Wolfgang Pau :1988 Leon M. Lederman, Melvin Schwartz, Jack Steinberger :1987 J. Georg Bednorz, K. Alexander Müller :1986 Ernst Ruska, Gerd Binnig, Heinrich Rohrer :1985 Klaus von Klitzing :1984 Carlo Rubbia, Simon van der Meer :1983 Subramanyan Chandrasekhar, William Alfred Fowler :1982 Kenneth G. Wilson :1981 Nicolaas Bloembergen, Arthur Leonard Schawlow, Kai M. Siegbahn :1980 James Watson Cronin, Val Logsdon Fitch :1979 Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam, Steven Weinberg :1978 Pyotr Leonidovich Kapitsa, Arno Allan Penzias, Robert Woodrow Wilson :1977 Philip Warren Anderson, Sir Nevill Francis Mott, John Hasbrouck van Vleck :1976 Burton Richter, Samuel Chao Chung Ting :1975 Aage Niels Bohr, Ben Roy Mottelson, Leo James Rainwater :1974 Sir Martin Ryle, Antony Hewish :1973 Leo Esaki, Ivar Giaever, Brian David Josephson :1972 John Bardeen, Leon Neil Cooper, John Robert Schrieffer :1971 Dennis Gabor :1970 Hannes Olof Gösta Alfvén, Louis Eugène Félix Néel :1969 Murray Gell-Mann :1968 Luis Walter Alvarez :1967 Hans Albrecht Bethe :1966 Alfred Kastler :1965 Sin-Itiro Tomonaga, Julian Schwinger, Richard Feynman :1964 Charles Hard Townes, Nicolay Gennadiyevich Basov, Aleksandr Mikhailovich Prokhorov :1963 Eugene Paul Wigner, Maria Goeppert-Mayer, J. Hans D. Jensen :1962 Lev Davidovich Landau :1961 Robert Hofstadter, Rudolf Ludwig Mössbauer :1960 Donald Arthur Glaser :1959 Emilio Gino Segrè, Owen Chamberlain :1958 Pavel Alekseyevich Cherenkov, Il´ja Mikhailovich Frank, Igor Yevgenyevich Tamm :1957 Chen Ning Yang, Tsung-Dao Lee :1956 William Bradford Shockley, John Bardeen, Walter Houser Brattain :1955 Willis Eugene Lamb, Polykarp Kusch :1954 Max Born, Walther Bothe :1953 Frits (Frederik) Zernike :1952 Felix Bloch, Edward Mills Purcell :1951 Sir John Douglas Cockcroft, Ernest Thomas Sinton Walton :1950 Cecil Frank Powell :1949 Hideki Yukawa :1948 Patrick Maynard Stuart Blackett :1947 Sir Edward Victor Appleton :1946 Percy Williams Bridgman :1945 Wolfgang Ernst Pauli :1944 Isidor Isaac Rabi :1943 Otto Stern :1939 Ernest Orlando Lawrence :1938 Enrico Fermi :1937 Clinton Joseph Davisson, George Paget Thomson :1936 Victor Franz Hess, Carl David Anderson :1935 James Chadwick :1933 Erwin Schrödinger, Paul Adrien Maurice Dirac :1932 Werner Karl Heisenberg :1930 Sir Chandrasekhara Venkata Raman :1929 Prince Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie :1928 Owen Willans Richardson :1927 Arthur Holly Compton, Charles Thomson Rees Wilson :1926 Jean Baptiste Perrin :1925 James Franck, Gustav Ludwig Hertz :1924 Karl Manne Georg Siegbahn :1923 Robert Andrews Millikan :1922 Niels Henrik David Bohr :1921 Albert Einstein :1920 Charles-Edouard Guillaume :1919 Johannes Stark :1918 Max Karl Ernst Ludwig Planck :1917 Charles Glover Barkla :1915 Sir William Henry Bragg, William Lawrence Bragg :1914 Max von Laue :1913 Heike Kamerlingh Onnes :1912 Nils Gustaf Dalén :1911 Wilhelm Wien :1910 Johannes Diderik van der Waals :1909 Guglielmo Marconi, Carl Ferdinand Braun :1908 Gabriel Lippmann :1907 Albert Abraham Michelson :1906 Sir Joseph John Thomson :1905 Philipp Eduard Anton von Lenard :1904 Lord (John William Strutt) Rayleigh :1903 Antoine Henri Becquerel, Pierre Curie, Marie Curie :1902 Hendrik Antoon Lorentz, Pieter Zeeman :1901 Wilhelm Conrad Röntgen Categoria:Premis Nobel de Física Categoria:Llistats ja:ノーベル物理学賞 ko:노벨 물리학상 zh-min-nan:Nobel Bu̍t-lí-ha̍k Chióng

1909

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juliol - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com la "Setmana Tràgica".
- 5 de setembre - Paterna (l'Horta): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen fer envolar el pimer avió als Països Catalans. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1909年 ko:1909년 ms:1909 simple:1909 th:พ.ศ. 2452

Irlanda

Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també

- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs

- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin] Categoria:Irlanda Categoria:Illes ja:アイルランド島 simple:Ireland zh-cn:爱尔兰岛 zh-tw:愛爾蘭島

1896

Esdeveniments:

- 29 de maig - Espanya: el govern prohibeix de parlar en català per mitjà del telèfon.

Naixements:

Necrològiques:

- 20 de maig - Frankfurt (Hessen, Alemanya): Clara Schumann, compositora austríaca.
- 30 de desembre - Manila (les Filipines): José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1896년 ms:1896 simple:1896 th:พ.ศ. 2439

Gran Bretanya

Gran Bretanya és l'illa més important de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km2. La capital d'Anglaterra i del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia respectivament. Segons la font oficial, http://www.statistics.gov.uk/glance/default.asp, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57 103 927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085). Completa el Regne Unit Irlanda del Nord, amb 1.685.267 habitants. El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) neix a Ceredigion a l'oest de Gal·les. Categoria:Regne Unit ja:グレートブリテン島 simple:Great Britain

1897

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 20 d'abril - Barcelona: entra en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren al de Barcelona.
- 12 de juny - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 d'octubre - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge català(m.1977). :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després ---- Categoria:Segle XIX ko:1897년 ms:1897 simple:1897 th:พ.ศ. 2440

1911

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Naixements:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-
- 3 de desembre, Milà - Nino Rota, compositor italià.

Necrològiques:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX Categoria:Segle XX ja:1911年 ko:1911년 ms:1911 simple:1911 th:พ.ศ. 2454

I Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra va tenir lloc entre 1914 i 1918. Va ser un conflicte bèl·lic en què van intervenir sobretot les potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda els anomenats "aliats", França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units, Itàlia, i de l'altra les "potències centrals" , l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro-Hongarès, l'Imperi Turc i Bulgària. Algunes de les batalles més importants van ser:
- Les Batalles d'Arras
- La Batalla naval de Jutlàndia
- Les Batalles del Marne
- La Batalla de Messines
- La Batalla de Verdun
- Les Batalles d'Ypres
- El desembarcament de Gallipoli Tot i que es preveia que la guerra seria curta, va acabar esdevenint un conflicte molt sagnant, amb milions de morts. El nombre altíssim de baixes es va deure, en part, a la combinació d'una estratègia militar pròpia del segle XIX la guerra de desgast, amb una tecnologia militar que, a principis del segle XX, havia avançat considerablement.

Causes

Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l´arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austro-hongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica i les rivalitats colonials entre els Estats Europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. La guerra va començar com un enfrontament entre l'Imperi Austro-Hongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austro-hongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades "aliats", i entre les quals es trobaven França, Itàlia, Regne Unit, Rússia i Estats Units, van lluitar contra la coalició de les "Potències Centrals", integrada per Àustria-Hongria, Alemanya, el Imperi Otomà i Bulgària.

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

A la fi de el segle XIX, Europa domina el món, tecnològicament, financerament, econòmicament i sobretot políticament: Àfrica és gairebé totalment ocupada (llevat de Libèria i Etiòpia), així com Àsia meridional. Xina cau sota domini europeu a poc a poc. EEUU i Rússia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre França i Regne Unit va poder haver esclatat a causa de el incident de Fachoda, però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir als dos països a través de la "Entente cordiale". El Regne Unit especialment, però igualment França, posseïen un immens imperi que assegurava una gairebé exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses sota el règim colonial. Alemanya, que no posseïa gairebé cap colònia, va començar a pretendre algunes, en particular el Marroc, en la crisi de 1905 i 1911.

Alsàcia i Lorena

Per la seva banda França desitjava obtenir la revenja del fracàs sofert en la Guerra franco-prussiana de 1870 amb Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens després de les reformes de Jules Ferri, a acolorir Alsàcia i Lorena en negre sobre el mapa de França (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generació va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870, derrotant als alemanys.

Els Balcans

El "país dels Balcans", alliberats de l'Imperi Otomà, (el "malalt d'Europa"), és objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi Otomà, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, a la vespra de la guerra, més que Istanbul. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. A més, els dos enemics seculars de l'Imperi Otomà continuen la seva política tradicional. L'Imperi Austro-Hongarès desitja continuar la seva expansió en la vall de el Danubi, fins al mar Negre. Rússia, que està lligada històrica i culturalment als eslaus dels balcans, de confessió ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés a "mar calent" (passant pel control dels estrets). Evidentment aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments (els dos imperis posseeixen a més un àguila bicèfala com emblema).

Sistema d'aliances

Es creen vasts sistemes d'aliances: França, Anglaterra i Rússia per una banda (Triple Entente), Alemanya, Àustria-Hongria, i Itàlia que és enemiga de Rússia i Sèrbia (Triple Aliança (1882).

Engranatge del conflicte

L'esdeveniment detonant va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a les mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip. Àustria-Hongria exigeix poder investigar sobre el lloc, al que Sèrbia s'oposa per raons de sobirania. Àustria col·loca un ultimátum el 28 de juliol a Sèrbia, que no cedeix. L'atac portat a terme per Àustria activa les disposicions previstes per les aliances: el 30 de juliol, els russos declaren la guerra a Àustria per a ajudar als serbis, els alemanys al seu torn declaren la guerra a Rússia l'1 d'agost, després a França el dia 3 del mateix mes. El 4 d'agost el Regne Unit declara la guerra a Alemanya, que al seu torn inicia la invasió de França a través de Bèlgica (neutral). Aquest va ser l'inici de la guerra. Entre els grans països europeus només Itàlia roman neutral (aquest país entra en la guerra de part de la "Entente" a partir de 1915). Els dos camps estan equilibrats: l'Eix i la "Entente", posseeixen cadascun 1,9 milions de soldats. Els alemanys tenien un avantatge des del punt de vista de l'artilleria pesada, però això es veia compensat per la supremacia dels britànics en el mar.

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

1915 El 1914, els europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les guerres Napoleòniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficàcia de les armes a causa de la revolució industrial, les fortificacions havien estat endurides, però la doctrina d'infanteria no es va prendre en compte. Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera franc-alemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Contaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Bèlgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'aquest de París (Pla Schlieffen de 1905) i després enfrontar-se a les forces franceses en Jura i Suïssa. Van llançar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades. El començament del pla transcorre perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exèrcit francès a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultàniament els francesos van llançar el pla XVII, però va resultar una catàstrofe a causa de un replegui prematur de les tropes cap a les seves línies. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marca l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.

Batalla del Marne i curs del mar

Vegi's també: Batalla del Marne

Guerra de posició

Batalla del Marne Després d'aquestes diferents estratègies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presència d'un exèrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilització del front. Els soldats de trinxera van col·locar quilòmetres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos bàndols es va decidir a llançar una ofensiva d'envergadura. A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verdún, plaça forta i impenetrable segons la publicitat francesa, però que estava en posició delicada, per no posseir un camí o una via fèrria per a la seva reavituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac pròpiament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, però les pèrdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el més raonable des d'un punt de vista estratègic. Però el comandament francès pensava que no podrien permetre's perdre Verdún i nomena en el seu lloc a Philippe Pétain, qui organitza una sèrie de violents contra-atacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front reduït en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos deslliguen una batalla paral·lela a Verdún, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressió sobre França. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre, perdent 5 quilòmetres de territoris, que van recuperar ràpidament.

Front oriental

15 de desembre L'estratègia de guerra alemanya funciona també contra Rússia. Els exèrcits russos eren enormes i França era necessària per a dividir l'exèrcit alemany. Però el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formació militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la màquina de guerra germana. El comandament rus és també mediocre. Els dos exèrcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Prússia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, després en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al capdavant occidental per a aplicar allí els mateixos mètodes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.

Altres fronts

Els altres fronts van intentar maniobres de distracció, però cap va tenir tanta importància com els dos fronts principals: Paul von Hindenburg Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a França i Anglaterra revitalitzar a Rússia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciarà amb el desembarcament de Gallipoli, però els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otomà i fracassen en les successives ofensives. L'operació va ser un fracàs, encara que el cos expedicionari constitueix l'exèrcit d'orient, estacionat prop del camp de Salònica. Aquest exèrcit sostindrà tot seguit als serbis i participarà en l'enfonsament de l'[Imperi Austro-Hongarès]]. Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Aràbia: Els anglesos van fomentar la sublevació de les tribus àrabs per a pertorbar als otomans. El ministre d'afers exteriors anglès, Lord Arthur Balfour proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el mètode de fabricació de l'Acetona i motivar als jueus nord-americans perquè donessin suport l'ingrés d'EEUU en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on van mantenir el control fins a 1947). A Àfrica, britànics i francesos van atacar des de tots els fronts a les colònies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germanes a Togolàndia i Camerun es van rendir ràpidament a les tropes anglofranceses, mentre que la colònia de Àfrica del Sud-oest va ser envaïda per l'exèrcit sud-africà i ocupada totalment en 1915. Només la colònia de Tanganica (Tanzània continental), sota l'adreça del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa. Els alemanys, amb els primers submaríns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i França, interceptar el suport de les seves colònies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Amèrica (carn de Argentina, armament Nord-americà) i Europa. Els torpedes llançats contra el RMS Lusitania, on viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacció a EEUU, que es va preparar per a entrar oficialment en la guerra al costat dels aliats.

1917, el viratge de la guerra

RMS Lusitania Al març de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisió estratègica de mobilitzar el front més cap al nord, sobre la "Línia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistemàticament els edificis emblemàtics de les ciutats ocupades. També desapareixen les fortaleses d'Ham i de Coucy (27 de març 1917). Més tard les dues revolucions russes de març i la octubre de 1917 permeten als alemanys avançar considerablement a Rússia. Els boltxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, després de la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Leo Trotsky) al març de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econòmics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A més Alemanya ocupà Polònia, Ucraïna, Finlàndia, els països bàltics i una part de Bielorússia. Els alemanys aprofiten aquesta situació per a enviar importants reforços al front occidental i intentar obtenir una victòria ràpida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".

1918, fi de la guerra

Reforçats per les tropes provinents del front aquest, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandre, en Chemin donis Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Però mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir als exèrcits aliats coordinats pel general Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aèria: després d'una revolució obrera en Berlín, el govern de la nova república alemanya signà l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.

Conseqüències

La Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències molt importants en tots els àmbits. Alguns historiadors consideren que la guerra va marcar el començament real del segle XX. Les conseqüències polítiques són enormes:
- Esclat de la Revolució Russa, que va portar el comunisme a Rússia.
- Canvi de sistema polític a Alemanya: l'Imperi Alemany es va convertir en la República de Weimar (primera república alemanya).
- Redistribució important de les fronteres:
- Es van desmembrar els imperis Austro-Hongarès i Turc.
- Van tenir pèrdues territorials: Alemanya, Rússia i Bulgària.
- Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir Iugoslàvia), Japó, i els Estats Units.
- Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia. També hi va haver grans convulsions econòmiques, com ara el descens de la població activa, i socials.

Pèrdues humanes i materials

Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció d'un país on el nord està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques...

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

La guerra va ser mundial, es va conèixer a Àfrica, on els franc-britànics es van apropiar de colònies alemanyes, i en l'extrem orient, on Japó va fer el propi amb les Illes Mariannes i Nova Guinea. Les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la guerra els pobles colonials no van creure més en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metròpoli i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la influència d'Europa en les colònies, se suma l'expansió d'EEUU, el major beneficiat de la guerra al costat de Japó, i els capitals de la qual es van col·locar al costat de París i Londres en l'escena internacional.

Transformació social

Les diferències socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a Gran Bretanya, Alemanya, EEUU, Rússia, però no a França.

L'aparent victòria democràtica

Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, el que va transformar profundament el mapa d'Europa, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi del tzar -transformat a Rússia comunista-, l'Imperi Otomà es redueix a Turquia, l'Imperi Austro-Hongarès és desmantellat, amb el naixement de les minúscules Àustria i Hongria, d'una Txecoslovàquia i una Iugoslàvia independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el plànol territorial, tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com responsable del conflicte.

Personatges clau

- Albert I de Bèlgica
- Benet XV
- Georges Clemenceau
- Ferdinand Foch
- Francesc Josep I
- Guillem II d'Alemanya
- Paul von Hindenburg
- Manfred von Richthofen
- Lenin
- Karl Liebknecht
- Philippe Pétain
- Woodrow Wilson
- Erwin Rommel
- Alfred Graf von Schlieffen

Enllaços externs

- http://www.firstworldwar.com/ Categoria:Primera Guerra Mundial ja:第一次世界大戦 ko:제1차 세계 대전 ms:Perang Dunia I simple:World War I th:สงครามโลกครั้งที่หนึ่ง

1915

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 18 de gener - Xixón (Astúries, Espanya): Santiago Carrillo, polític espanyol.
- 21 d'abril - Chihuahua (estat de Chihuahua, Mèxic): Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).
- 20 de maig - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberíades (aleshores Imperi Otomà): Moshe Dayan, militar i polític israelià (m. 1981).
- 19 de desembre - París (França): Édith Piaf, cantant francesa (m. 1963).
- 25 de novembre - Valparaíso (Xile): Pinochet, militar i polític xilè.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1915年 ko:1915년 ms:1915 simple:1915 th:พ.ศ. 2458

Premi Nobel de Física

1918

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS Catalunya - La Mancomunitat de Catalunya impulsa la campanya pro Estatut d'Autonomia. :MÓN
- Durant l'any: una gravíssima epidèmia de grip arriba a afectar, en alguns llocs, el 50% de la població i causa una enorme mortalitat.
- 1 de gener - Hollywood (Califòrnia, EUA): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 8 de gener - Washington: el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
- 5 de març - Rússia: les autoritats bolxevics traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 21 d'abril - prop de Cappy (Somme, la Picardia, França): Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, conegut com el Baró Roig, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1918年 ko:1918년 simple:1918 th:พ.ศ. 2461

1929

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposició Universal a Montjuïc. ([http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:BarcelonaExpositionPanorama.1929.ws.jpg Imatge]). :MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 17 de gener - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
- 11 de febrer - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
- 11 de setembre - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 28 de setembre - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 d'agost - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
- 12 de novembre - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA: Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de juny - Adolf Bertran, polític republicà valencià.
- 6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900.
- 22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera). :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1929年 ko:1929년 ms:1929 simple:1929 th:พ.ศ. 2472

Categoria:Inventors

Categoria:Biografies Categoria:Tecnologia ja:Category:発明家 ko:분류:발명가

Categoria:Italians

Categoria:Itàlia Categoria:Europeus

Hans Michelsen

Ludvig Holberg blev født d. 3. december 1684 i Bergen, Norge. Han døde i København i 1754. Holberg var den yngste af seks brødre, og hans far, Christian Nielsen Holberg, døde før Ludvig var et år gammel. Holberg blev uddannet i København og var i mange år lærer ved Københavns Universitet, og samtidig med, at han forelæste der, skrev han sine berømte komedier. Holberg havde dog i starten svært ved at finde arbejde i de fag, som virkelig interesserede ham, og dette irriterede ham. Han havde studeret jura, historie og sprog. Han blev da også udnævnt til professor i tre så forskellige fag som metafysik, latin og historie. Holberg var således meget lærd og også berejst. Han rejste i sin sene ungdom til storbyer i lande som Holland og Frankrig samt til Rom. Han rejste også til England og studerede for en periode i Oxford, hvilket var et særsyn i samtiden, hvor man var meget orienteret mod det kontinentale Europa.

Forfatterskab

Holbergs rejser har været ham en stor inspiration i hans senere skrivning - de mange indtryk har også modnet ham kunstnerisk og moralsk. Holberg lod sig inspirere af de gamle latinske komedier og franske komedier, han havde set i Paris. Hans forfatterskab kan deles op i tre perioder (ikke sat i rækkefølge); den historiske, den poetisk/komiske og den filosofiske. Den poetiske raptus var, da han i samtiden satte produktionsrekord med de komiske dramaer, han spyttede ud i lange baner. Det var manuskripter til skuespil opført i København (i sig selv bøger). Det er samtidig også dem, han i eftertiden er blevet mest kendt for. Vigtigt at notere sig er i øvrigt, at han i en af de sidste bøger, han skrev om sit liv, indrømmede, at han var skinsyg og meget bange for, at det andre skrev, skulle være bedre end det, han selv skabte. Dette er i øvrigt en kilde til at forstå hans forfatterskab – hans vrede på samfundet, andre lektorer og universitetet gjorde ham skarp, og var gennemgående en drivkraft i Holbergs forfatterskab. samfund

Ideologi – oplysningstidens mand

Holberg traf under et ophold i Paris den danske videnskabsmand Jacob Winsløw, som var katolik. Winsløw prøvede at omvende Holberg, men dette resulterede blot i, at Holberg blev anti–katolik og altid senere bevarede denne holdning – dermed ikke sagt, at Holberg var hedning eller ikke-troende. Han tilhørte den lutherske tro. Holberg kritiserede skolernes undervisning i kristendom: ”Børn maa giøres til Mennesker, førend de blive Christne” og ”hvis een lærer Theologie, førend han lærer at blive Menneske, bliver han aldrig Menneske”. Holberg tror på fornuftens guddommelige lys i vort indre, og for ham må det være undervisningens første mål at eleverne lærer at bruge deres sanser og forstand – i stedet for nytteløs terpen af en lærebog. Dette var en ny, moderne opfattelse af religionsspørgsmålet, og det kendetegner Holberg som i højeste grad værende oplysningens mand. Holberg var i øvrigt interesseret i fornuften, fordi han mente, at det var denne, som bandt samfundet sammen. Desuden undrede det Holberg, at der kunne findes så meget ondskab i samtiden, når man jo blot kunne lade fornuften råde i stedet. Man kan altså sige, at han bevæger sig væk fra en religiøs forklaring på ondskaben hen imod en rationalistisk/empirisk tænkemåde, og dette er jo vigtigt pga. hans status som en stor forfatter i både samtid og eftertid. Holberg har en positiv holdning til bibelkritikken, og han foruroliges heller ikke af det nye heliocentriske verdensbillede, som står i kontrast til bibelens omtale af jorden som ubevægelig - han skriver i en af sine epistler herom: "de hellige Bøger ere ikke skrevne for at oplyse Mennesker udi Astronomie, men for at veyvise dem udi Saligheds Sager." Holbergs religiøsitet repræsenterer i det store og hele, hvad man kalder deisme. Han forholder sig kritisk til forestillingen om arvesynden og nærer tillid til menneskets frie vilje. Holbergs erklærede hensigt med sin forfattervirksomhed var i øvrigt at sprede oplysning til gavn for almenheden og til nytte for samfundet. Dette stemmer overens med billedet af Holberg som fremskridtets og oplysningstidens mand. Det er værd at notere sig, at Holberg fandt sig bedst til rette i storbyer med stor kultur – småbyer og natur interesserede ham ikke. Han fandt det hæsligt.

Indflydelse på videnskaberne

natur] Før Holbergs tid havde videnskaberne været underlagt teologien, hvis forestillinger, f.eks. om verdensbilledet, var uanfægtelige. 1700-tallets oplysning betød, at videnskaben blev gjort mere folkelig, og den var et fremskridt for den erfaringsbaserede undersøgelse – empirismen - der ikke mindst gav videnskaben nyt grundlag og nye muligheder. Holberg bidrog principielt til denne udvikling. Holbergs ideal for videnskab var, at denne skulle gå induktivt frem (dvs. igennem erfaringer bygget på observationer) og være til praktisk nytte, hvilket vi ser et morsomt eksempel på i hans "Betænkning over den nu regierende Qvæg-Syge" (1745) - hvor han ræsonnerer sig frem til, at smitten mest sandsynligt hidrører fra mikroorganismer.

Bibliografi

Komedier

- Den Politiske Kandestøber, 1722
- Den Vægelsindede, 1722
- Jean de France eller Hans Frandsen, 1722
- Jeppe paa Bierget eller den forvandlede Bonde, 1722
- Mester Gert Westphaler, 1722
- Barselstuen, 1723
- Den ellefte Junii, 1723
- Jacob von Tyboe eller den stortalende Soldat, 1723
- Ulysses von Ithacia, 1723
- Erasmus Montanus eller Rasmus Berg, 1723
- Don Ranudo de Colibrados, 1723
- Uden Hoved og Hale, 1723
- Den Stundesløse, 1723
- Hexerie eller Blind Allarm, 1723
- Melampe, 1723
- Det lykkelige Skibbrud, 1724
- Det Arabiske Pulver, 1724
- Mascarade, 1724
- Julestuen, 1724
- De Usynlige, 1724
- Kildereisen, 1725
- Henrich og Pernille, 1724-1726
- Den pantsatte Bondedreng, 1726
- Pernilles korte Frøkenstand, 1727
- Den Danske Comoedies Liigbegængelse, 1727
- Den honette Ambition, 1731
- Plutus eller Proces imellom Fattigdom og Riigdom, utg. 1753
- Husspøgelse eller Abracadabra, utg. 1753
- Philosophus udi egen Indbildning, utg. 1754
- Republiqven eller det gemeene Bedste, utg. 1754
- Sganarels Rejse til det philosophiske Land, utg. 1754

Digte

- Peder Paars, 1720
- fire Skæmtedigte, 1722
- Metamorphosis eller Forvandlinger, 1726

Romaner

- Nicolai Klimii iter subterraneum, 1741. (Overs. til da. av Hans Hagerup, 1742: Niels Klims underjordiske Rejse.)

Essays

- Moralske Tanker, 1744
- Epistler, 1748–54
- Moralske Fabler, 1751

Videnskabelige afhandlinger

- Introduction til de fornemste Europæiske Rigers Historier, 1711
- Morals Kierne eller Introduction til Naturens og Folke-Rettens Kundskab, 1716
- Dannemarks og Norges Beskrivelse, 1729
- Dannemarks Riges Historie, 1732–35
- Den berømmelige Norske Handel-Stad Bergens Beskrivelse, 1737
- Almindelig Kirke-Historie, 1738
- Den jødiske Historie fra Verdens Begyndelse, fortsat til disse Tider, 1742
- Adskillige store Helte og berømmelige Mænds sammenlignede Historier, 1739–53
- Adskillige Heltinders og navnkundige Damers sammenlignede Historier, 1745

Kilder/henvisninger

- Originalartikel af Jakob Rønne
- [http://bjoerna.dk/Holberg/ABRACADABRA.htm ABRACADABRA: DIGITAL HOLBERG Internetsider om Ludvig Holberg]
- [http://bjoerna.dk/Holberg/paa-nettet.htm Ludvig Holberg på internettet]
- [http://www.kb.dk/elib/lit/dan/holberg/komedier/ Seks komedier i fuldtekst (Det kgl. Bibliotek)]
- [http://bjoerna.net/holberg/Krabasken.htm Hvad skal et Holberg-teater i dag? Jeppe med nutidens briller. Holberg som egnsteater i Kalundborg]
- [http://bjoerna.dk/Holberg/Om-Holbergs-Naturret.htm Ludvig Holberg's bog om Naturretten og Folkeretten. Bogen kan downloades]
- [http://www.lysator.liu.se/runeberg/dbl/7/0521.html Dansk Biografisk Leksikon]

Se også

- litteratur Holberg, Ludvig Holberg, Ludvig Holberg, Ludvig Holberg, Ludvig Holberg, Ludvig Holberg, Ludvig

Guglielmo Marconi

Enlaces externos

25 d'abril

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1874

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Roma

Monuments romans

Roma antiga

Roma barroca

Roma contemporània

Pàgines que s'hi relacionen

Enllaços externs

1937

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Enginyer

Origen

Metodologia de l'Enginyeria

Ètica professional

Relació amb la ciència, la tecnologia i l'art

Camps de l'enginyeria

Vegeu també

Premi Nobel de Física

1909

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Irlanda

Història

Vegeu també

Enllaços externs

1896

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Gran Bretanya

1897

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1911

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

I Guerra Mundial

Causes

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

Alsàcia i Lorena

Els Balcans

Sistema d'aliances

Engranatge del conflicte

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

Batalla del Marne i curs del mar

Guerra de posició

Front oriental

Altres fronts

1917, el viratge de la guerra

1918, fi de la guerra

Conseqüències

Pèrdues humanes i materials

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

Transformació social

L'aparent victòria democràtica

Personatges clau

Enllaços externs

1915