)]]
Arnhem és una ciutat de l'est dels Països Baixos, capital de la província de Gelderland. És anomenada Ernum pels locals. Està situada a la riva del Baix Rin (Nederrijn).
El muncipi té una superfície de 101,53 km² (dels quals 2 km² corresponen a aigua), habitada per 141.320 persones (1 de gener del 2005).
Història
La ciutat nasqué durant l'Edat Mitjana al punt de separació del camí que, provinent de Nijmegen es dirigia envers Utrecht per una banda i Zutphen per l'altra.
Amb encara només 9.000 habitants el 1850, Arnhem esdevingué durant la segona meitat del segle XIX popular entre les èlits riques de l'oest del país, que s'hi traslladaren, tot donant-li un aire refinat que li valgué sobrenoms com Haagje van het Oosten ("l'Haieta de l'Est") o Parkstad ("Ciutat Parc").
Fou molt malmesa durant la Segona Guerra Mundial.
Haarlem és una ciutat al nord-oest dels Països Baixos, capital de la província d'Holanda Septentrional. Situada a les ribes del riu Spaarne, rep també el sobrenom de Ciutat de l'Spaarne (Spaarnestad).
El terme municipal és de 32,12 km² (dels quals 2,80 km² corresponen a aigua), on viuen 147.343 habitants (2004).
Des de 1853 és seu d'un bisbat catòlic.
L'holandès Peter Stuyvesant fundà el 1658 Nova Haarlem (Nieuw Haarlem) a la costa oriental d'Amèrica del Nord, que (amb posteriors canvis de sobirania de neerlandès a britànic a estatunidenc) acabà formant part de la ciutat de Nova York, sota el nom de barri de Harlem.
Categoria:Ciutats dels Països Baixos
La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthema: ciència, coneixement, aprenentatge, μαθηματικoς).
Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment en la Física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (veure axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són considerades una ciència experimental. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una útil eina per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura).
La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia matemàtica
És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures que són de naturalesa bàsicament diferent.
Categories
Es diu que la matemàtica abasta tres àmbits:
#Aritmètica.
#Geometria, inclosos la trigonometria i les seccions còniques.
#Anàlisi matemàtica, en la qual s'utilitzen lletres i símbols, on s'inclouen l'àlgebra, la geometria analítica i el càlcul.
(Alguns, especialment els probabilistes, afegeixen a aquesta llista el càlcul de probabilitats).
Cadascuna d'aquestes categories es divideix al seu torn en pura o abstracta, on es consideren les magnituds o quantitats abstractament, sense relació amb la matèria; i en aplicada, que tracta les magnituds com substància de cossos materials, i per consegüent es relaciona amb consideracions físiques.
Tot i que les nombroses branques de la matemàtica estan molt interrelacionades; heus aquí una llista de seccions que podem considerar en el seu estudi:
Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi.
L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters.
Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després la trigonometria.
La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials.
Els nombres usats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i integral, introduïts per Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anàlisi.
Per raons matemàtiques, és convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dóna lloc a l'anàlisi complexa.
L'anàlisi funcional consisteix a estudiar problemes la incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte.
Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les ciències.
L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores.
right
El magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Les forces magnètiques són produïdes pel moviment de partícules carregades, com per exemple electrons, la qual cosa indica l'estreta relació entre l'electricitat i el magnetisme. El marc que uneix ambdós forces es denomina teoria electromagnètica (vegi's Radiació electromagnètica).
La manifestació més coneguda del magnetisme és la força d'atracció o repulsió que actua entre els materials ferromagnètics com el ferro. Des de l'antiguitat s'ha constatat la interacció entre el ferro o minerals com la magnetita amb el camp magnètic terrestre, de manera que el pol nord d'un imant tendeix a apuntar al pol sud d'un altre.
En realitat, si es disposen dels instruments de mesura adequats, en tota la matèria es poden observar efectes més subtils del magnetisme (com paramagnetisme i diamagnetisme). Recentment, aquests efectes han proporcionat claus importants per a comprendre l'estructura atòmica de la matèria.
La Transformació de Lorentz (Hendrik Lorentz, 1853 - 1928) estableix una de les bases matemàtiques de la teoria de la relativitat especial que havia sigut introduida per resoldre certes inconsistencies entre l'electromagnetisme i la mecànica clàssica. La transformació de Lorentz permet calcular com varien les propietats d'un sistema físic entre diferents observadors inercials i actualitza la transformació de Galileu utilitzada a física fins aleshores. La transformació de Lorentz permet preservar el valor de la velocitat de la llum constant per a tots els observadors inercials.
Per un sistema O' en moviment uniforme a velocitat v al llarg de l'eix x del sistema O de coordenades (x, y, z, t), les següents ecuacions:
:
:
:
:
siguin t i t’ els temps relatius transcurreguts per a cada sistema de coordenades, on:
: ,
s'anomena el factor de Lorentz i és la velocitat de la llum en el buit.
La transformació de Lorentz requereix per alguns sistemes que l'origen de coordenades dels dos sistemes de referència sigui el mateix per a t=0. La generalització matemàtica de la transformació de Lorentz sense aquesta restricció s'anomena transformació de Poincaré.
Desenvolupament històric
Lorentz va descubrir l'any 1900 que les ecuacions de Maxwell resultavan invariants sota aquest conjunt de transformacions. Lorentz pensava que la hipòtesis de l'èter lluminós era correcta i encara que el seu conjunt de transformacions semblavan matemàticament correctes faltava dotar-les d'un significat físic precís. Després del desenvolupament per part d'Albert Einstein de la teoria de la relativitat especial la importància i significat físic d'aquesta transformació va quedar de manifest. Les transformacions de Lorentz van ser publicades al 1904 pero el seu formalisme matemàtic inicial era imperfecte. El matemàtic francès Henri Poincaré va desenvolupar el conjunt de ecuacions a la forma consistent amb la cual es coneixen avui en dia.
Categoria:Relativitatja:ローレンツ変換ko:로렌츠 변환
Lorentz
ion:Hendrik Lorentz
Albert Einstein
de 1948]]
Albert Einstein (neix el 14 de març de 1879 a Ulm, Alemanya, i mor el 18 d'abril de 1955 a Princeton, Nova Jersey, EUA) fou un físic alemany, després suís i, finalment, nord-americà.
Encara que arribaria a ser un dels més importants físics teòrics, un mestre va dir al seu pare: “Mai farà res de profit”. I tot i havent-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric com a professor de matemàtiques i física, no va poder obtenir una plaça a la universitat, i cercà una feina temporal a Berna.
Einstein és el primer a postular la teoria de la relativitat, que va deduir de l'electrodinàmica de Maxwell. Rebé el premi Nobel el 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric. Si bé es considera, popularment, que va posar les bases de la utilització de l'energia atòmica i la fabricació de la bomba atòmica, la veritat és que la seva aportació es redueix a la publicació de la cèlebre fórmula: E = mc2, de equivalència entre la massa, en repòs, i la energia, i a la signatura d'una carta, a petició de Leo Szilard, dirigida al president Franklin Delano Roosevelt en la que es recomanava la investigació sobre armes nuclears.
Vida i obra
Franklin Delano Roosevelt]]
Franklin Delano Roosevelt]]
Einstein va néixer a Ulm (Baden-Württemberg). Va créixer a Munic i més tard a Itàlia. El 1895 als 16 anys escriu el seu primer assaig científic: “Sobre la Investigació del Estat de l'Èter en un Camp Magnètic”. Seguí la formació superior a Suïssa, a l'ETHZ. Allà conegué als seus companys d'estudis: Marcel Grossman i Mileva Marić, i a Michele A. Besso, un enginyer suïs que després seria el seu millor amic. Es va doctorar el 1905, al ETH (Com era conegut el Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric). El mateix any, escriu tres articles importants: el primer, on explica l'efecte fotoelèctric; el segon introdueix la teoria de la relativitat restringida, i al darrer hi explica el moviment brownià. El 1914 torna a Alemanya i viu a Berlín un bon nombre d'anys. Quan els Nazis prenen el poder –ell era jueu– el 1933, se'n va cap als EUA. El 1940 es fa ciutadà nord-americà.
A principis de 1915 Albert Einstein es va implicar a la política. Protestava contra el militarisme que havia provocat la primera guerra mundial. Aquest any també marcà un canvi important a la seva llarga carrera científica. S'esforçava a les hores, amb l'ajud de Marcel Grossman, per aprendre un nou tipus de geometria, desconeguda pels físics, que podia ser útil per definir la curvatura de l'espai-temps. Les possibilitats eren molt prometedores: Es podia generalitzar la teoria de la relativitat especial i convertir-la en una teoria de la gravetat? Podia substituir-se el cosmos newtonià per un univers on una equació de camp lligàs la massa i l'energia a un espai-temps corbat? El novembre de 1915 estava en condicions de presentar la seva teoria de la relativitat general, fruit d'un esforç titànic, de la teoria, la raó, i l'abstracció.
En un llibre de 1916, Einstein publica la teoria de la relativitat general. La teoria de la relativitat, així com les seves obres de 1905 i 1916, formen la base de la física moderna. La relació entre Einstein i la física quàntica és molt remarcable –d'una banda, algunes de les seves teories són la base mateix de la física quàntica, en particular la seva explicació de l'efecte fotoelèctric; d'una altra banda, pel fet que refusa moltes de les idees i les interpretacions de la mecànica quàntica. Per això digué: "Gott würfelt nicht" ("Déu no juga pas a daus").
Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, com part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans, com a resultat de la invitació del científiccatalàEsteban Terradas i Illa.
Bibliografia
- Investigación y Ciencia. Edición española de Scientific American. Novembre 2004. Prensa Científica, S. A. Muntaner, 339 pral. 1ª. 08021. Barcelona (Espanya).
- A Hombros de Gigantes. Stephen Hawking. 2003. Crítica, S. L. Diagonal, 662-664. 08034. Barcelona.
Guanyadors del Premi Nobel de Física:
:2004David J. Gross, H. David Politzer i Frank Wilczek; "pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta"
:2003Alexei Alexeevich Abrikosov (Алексей Алексеевич Абрикосов), Vitaly Lazarevich Ginzburg (Виталий Лазаревич Гинзбург) i Anthony James Leggett; "per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa"
:2002 Raymond Davis, Masatoshi Koshiba, Riccardo Giacconi
:2001 Eric A. Cornell, Wolfgang Ketterle, Carl E. Wieman
:2000 Zhores I. Alferov, Herbert Kroemer, Jack S. Kilby
:1999 Gerardus 't Hooft, Martinus J.G. Veltman
:1998 Robert B. Laughlin, Horst L. Störmer, Daniel C. Tsui
:1997 Steven Chu, Claude Cohen-Tannoudji, William D. Phillips
:1996 David M. Lee, Douglas D. Osheroff, Robert C. Richardson
:1995 Martin L. Perl, Frederick Reines
:1994 Bertram N. Brockhouse, Clifford G. Shull
:1993 Russell A. Hulse, Joseph H. Taylor Jr.
:1992 Georges Charpak
:1991 Pierre-Gilles de Gennes
:1990 Jerome I. Friedman, Henry W. Kendall, Richard E. Taylor
:1989 Norman F. Ramsey, Hans G. Dehmelt, Wolfgang Pau
:1988 Leon M. Lederman, Melvin Schwartz, Jack Steinberger
:1987 J. Georg Bednorz, K. Alexander Müller
:1986 Ernst Ruska, Gerd Binnig, Heinrich Rohrer
:1985Klaus von Klitzing
:1984 Carlo Rubbia, Simon van der Meer
:1983 Subramanyan Chandrasekhar, William Alfred Fowler
:1982 Kenneth G. Wilson
:1981 Nicolaas Bloembergen, Arthur Leonard Schawlow, Kai M. Siegbahn
:1980 James Watson Cronin, Val Logsdon Fitch
:1979 Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam, Steven Weinberg
:1978 Pyotr Leonidovich Kapitsa, Arno Allan Penzias, Robert Woodrow Wilson
:1977 Philip Warren Anderson, Sir Nevill Francis Mott, John Hasbrouck van Vleck
:1976 Burton Richter, Samuel Chao Chung Ting
:1975 Aage Niels Bohr, Ben Roy Mottelson, Leo James Rainwater
:1974 Sir Martin Ryle, Antony Hewish
:1973 Leo Esaki, Ivar Giaever, Brian David Josephson
:1972 John Bardeen, Leon Neil Cooper, John Robert Schrieffer
:1971 Dennis Gabor
:1970 Hannes Olof Gösta Alfvén, Louis Eugène Félix Néel
:1969 Murray Gell-Mann
:1968 Luis Walter Alvarez
:1967 Hans Albrecht Bethe
:1966 Alfred Kastler
:1965 Sin-Itiro Tomonaga, Julian Schwinger, Richard Feynman
:1964 Charles Hard Townes, Nicolay Gennadiyevich Basov, Aleksandr Mikhailovich Prokhorov
:1963 Eugene Paul Wigner, Maria Goeppert-Mayer, J. Hans D. Jensen
:1962 Lev Davidovich Landau
:1961 Robert Hofstadter, Rudolf Ludwig Mössbauer
:1960 Donald Arthur Glaser
:1959 Emilio Gino Segrè, Owen Chamberlain
:1958 Pavel Alekseyevich Cherenkov, Il´ja Mikhailovich Frank, Igor Yevgenyevich Tamm
:1957 Chen Ning Yang, Tsung-Dao Lee
:1956 William Bradford Shockley, John Bardeen, Walter Houser Brattain
:1955 Willis Eugene Lamb, Polykarp Kusch
:1954 Max Born, Walther Bothe
:1953 Frits (Frederik) Zernike
:1952 Felix Bloch, Edward Mills Purcell
:1951 Sir John Douglas Cockcroft, Ernest Thomas Sinton Walton
:1950 Cecil Frank Powell
:1949Hideki Yukawa
:1948 Patrick Maynard Stuart Blackett
:1947 Sir Edward Victor Appleton
:1946Percy Williams Bridgman
:1945Wolfgang Ernst Pauli
:1944Isidor Isaac Rabi
:1943 Otto Stern
:1939 Ernest Orlando Lawrence
:1938Enrico Fermi
:1937 Clinton Joseph Davisson, George Paget Thomson
:1936 Victor Franz Hess, Carl David Anderson
:1935 James Chadwick
:1933Erwin Schrödinger, Paul Adrien Maurice Dirac
:1932Werner Karl Heisenberg
:1930 Sir Chandrasekhara Venkata Raman
:1929 Prince Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie
:1928 Owen Willans Richardson
:1927 Arthur Holly Compton, Charles Thomson Rees Wilson
:1926 Jean Baptiste Perrin
:1925 James Franck, Gustav Ludwig Hertz
:1924 Karl Manne Georg Siegbahn
:1923 Robert Andrews Millikan
:1922Niels Henrik David Bohr
:1921Albert Einstein
:1920 Charles-Edouard Guillaume
:1919 Johannes Stark
:1918Max Karl Ernst Ludwig Planck
:1917 Charles Glover Barkla
:1915 Sir William Henry Bragg, William Lawrence Bragg
:1914Max von Laue
:1913Heike Kamerlingh Onnes
:1912 Nils Gustaf Dalén
:1911 Wilhelm Wien
:1910 Johannes Diderik van der Waals
:1909 Guglielmo Marconi, Carl Ferdinand Braun
:1908 Gabriel Lippmann
:1907 Albert Abraham Michelson
:1906 Sir Joseph John Thomson
:1905 Philipp Eduard Anton von Lenard
:1904 Lord (John William Strutt) Rayleigh
:1903Antoine Henri Becquerel, Pierre Curie, Marie Curie
:1902Hendrik Antoon Lorentz, Pieter Zeeman
:1901Wilhelm Conrad RöntgenCategoria:Premis Nobel de FísicaCategoria:Llistatsja:ノーベル物理学賞ko:노벨 물리학상zh-min-nan:Nobel Bu̍t-lí-ha̍k Chióng
right
Pier 1 Imports, Inc. is a Fort Worth, Texas-based retailer specialising in home furnishings, especially furniture, kitchen furnishings, bedroom accessories, and diningware. The chain operates 1172 stores under the names Pier 1 Imports, The Pier, Cargokids, and Pier 1 Kids in the United States, Canada, the United Kingdom, Mexico, and Puerto Rico. Pier 1 Imports also has an international merchandising deal with Sears.
The company was founded in San Mateo, California.
Famous spokespeople for the company, seen largely in broadcast commercials, include Cheers alumni Kirstie Alley and Queer Eye for the Straight Guy's Thom Filicia.
The company regularly rotates their fragrance (candle, incense and room spray) collections and has several distinct flavors such as tuscan herb, rose and "blendables" - more than one complementary flavor together.
Two stores within the US feature a much larger selection of items, including expanded linen and furniture choices. One is located in Las Vegas, Nevada, store number 1,000, and the other in Columbus, Ohio. Within the company these are referred to as '888' items - a stock code.
Bag tag
Bag tags, also know as a baggage check or luggage ticket, have traditionally been used by airlines to route passenger luggage that is checked in to the final destination. The passenger stub is typically attached to the ticket envelope to aid the passenger in identifying their bag among many similar bags at the destination baggage carousel.
The carriers liability is restricted to published
