Mir (en rus Мир, que significa tant «món» com «pau») és el nom de la famosa estació espacialrussa (ex URSS). Va ser la primera estació espacial de investigació habitada de forma permanent de la història. A través de numeroses col·laboracions, va ser accessible a cosmonautes i astronautes internacionals. La Mir va ser ensamblada en òrbita en connectar de forma successiva diferents mòduls, cada un llançat de forma separada des del 19 de febrer de 1986 fina a l'any 1996. Estava situada en una òrbita entre els 300 i 400 quilòmetres de la superfície terrestre, orbitant completament la terra en dos dies. Va ser destruïda de forma controlada el 23 de març de 2001, precipitant-se sobre l'Oceà Pacífic.
Història
La Mir es va basar en la sèrie Salyut d'estacions espacials llançades amb anterioritat per la Unió Soviètica. Principalment va ser posada en servei per les naus tripulades Soyuz i els bucs de càrrega Progress. Inicialment es va preveure que fos la destinació de vols de la llançadora espacial Buran (programa que va ser abandonat més tard). EUA havia planejat construir l'estació espacial Freedom com homologa a la Mir, però retallades en el pressupost de la NASA va fer enrere el projecte. Passats els anys, al final de la Guerra freda, el programa Shuttle-Mir va combinar les capacitats de l'estació Mir i les llançadores de EUA La Mir en òrbita proveïa d'un laboratori científic ampli i habitable en l'espai exterior. Les llançadores espacials visitants servien de mitjà de transport de persones i subministraments, així com allargaments temporals de les zones de treball i habitatge, creant la major nau espacial de la història, amb una massa combinada de 250 tones. Les visites de les llançadores americanes van emprar un collaret d'atracament modificat, dissenyat originalment per a la llançadora Soviètica Buran.
El camí de l'estació Russa va acabar el 23 de març de 2001, quan la Mir va tornar a entrar a l'atmosfera de la Terra prop de Nadi (illes Fiji) i es va submergir al sud de l'Oceà Pacífic. Prop de la fi de la seva vida van existir plans d'inversors privats per comprar la Mir, possiblement per a usar-la com el primer estudi de cinema o televisió en òrbita, però es va considerar que l'estació era massa inestable per a ser usada durant més temps. Part de la comunitat espacial pensava que era possible salvar una mica de la Mir i que a causa de els alts costos de col·locar material en òrbita, llançar-la a l'atmosfera era perdre una oportunitat.
Mòduls de la Mir
Fiji
L'estació espacial Mir va ser construïda connectant diversos mòduls, cadascun d'ells llocs en òrbita de forma separada. El mòdul principal de la Mir (llançat en 1986) albergava les estades d'habitatge i el control de l'estació. Kvant I (1987) i Kvant II (1989) contenien els instruments científics i les dutxes de la tripulació, Kristall (1990) va estendre les possibilitats científiques de la Mir. Spektr (1995) va servir d'habitatge i espai de treball per als astronautes americans. Priroda (1996) dirigia el sensor remot de la Terra. El mòdul d'atracament (1996) servia de punt d'ancoratge segur i estable per a la llançadora espacial.
Dintre de les seves 100 tones, la Mir era similar a un laberint atapeït, abarrotat amb mànegues de cables i instruments científics, així com objectes de la vida quotidiana, com fotos, dibuixos de nens, llibres i fins i tot una guitarra. Habitualment allotjava a tres membres d'una tripulació, encara que de vegades allotjava a sis durant més d'un mes. Excepte per dos curts períodes, la Mir va ser habitada de forma contínua fins l'agost de 1999.
Abans, durant i després del programa Shuttle-Mir, l'estació era atesa i proveïda de material per les càpsules tripulades Soyuz i els vehicles no tripulats Progress.
Noms dels mòduls
En Rus, Mir significa "pau" i té connotacions de "comunitat". Kvant significa "quant" (corpuscle), un nom derivat de la utilitat donada al mòdul com lloc d'investigació astrofísica per a la mesura de espectres electromagnètics i emissions de rajos X. Kristall significa "cristall" i la fi principal del mòdul era desenvolupar tecnologies de producció biològica i de materials en entorns espacials. Spektr significa "espectre" anomenat així pels seus sensors atmosfèrics. Priroda significa "naturalesa". Progress significa "progrés". Soyuz significa "unió" anomenada així per la URSS (Sovietskii Soyuz = Unió Soviètica) i també perquè la nau era una unió de tres mòduls més petits.
Cooperació Internacional
Al juny de 1992, el president d'EUA George H. W. Bush i el president Rus Boris Yeltsin es van mostrar d'acord a unir esforços per a l'exploració espacial; un astronauta americà embarcaria en la Mir, i dos cosmonautes russos ho farien en la llançadora espacial americana. Al setembre de 1993 el vicepresident americà AL Gore i el primer ministre rus Viktor Chernomyrdin van anunciar els plans per a una nova estació espacial, la qual es cridaria després com la Estació Espacial Internacional o ISS (de les seves sigles en anglès). Ells es van mostrar d'acord que en preparació d'aquest nou projecte, els EUA haurien d'involucrar-se en el projecte Mir, sota el nom en codi "Fase U" ( la ISS seria la "Fase Dues"). Les llançadores espacials s'encarregarien del transport de persones i subministraments a la Mir i a canvi els astronautes americans viurien en la Mir diversos mesos. D'aquesta manera EUA podrien aprendre i compartir l'experiència russa dels viatges de llarga durada en l'espai.
A principis de març de 1995 set astronautes americans van passar de forma consecutiva 28 mesos en la Mir. Durant la seva estada en l'estació espacial va haver diversos moments difícils degudes a emergències greus. El 23 de febrer de 1997 es va produir un gran incendi a bord i el 25 de juny d'aquest mateix any es va produir una col·lisió amb una nau de càrrega no tripulada Progress. En ambdues ocasions es va evitar l'evacuació completa de la Mir (sempre existia una nau d'escapament Soyuz per a retornar a la terra) per un estret marge. El segon accident va deixar un forat en el mòdul Spektr, el qual va haver de ser segellat de la resta de l'estació. Es van necessitar diversos passejos espacials per reestablir de forma completa l'energia de l'estació (irònicament, un dels "passejos espacials" va ser dintre del mòdul Spektr el qual estava sense aire a causa del forat que es va produir amb el xoc de la Progress).
La cooperació entre Rússia i EUA va estar lluny de ser fàcil. Discussions, falta de coordinació, problemes de llenguatge, diferents punts de vista de les responsabilitats dels altres i interessos contraposats van causar molts problemes. Després dels accidents el Congrés americà i la NASA van considerar que EUA devia abandonar el programa per la falta de seguretat dels astronautes, no obstant això l'administrador de la NASA Daniel S. Goldin va decidir continuar amb el programa. Al juny de 1998, l'últim astronauta americà de la Mir Andy Thomas va deixar l'estació a bord de la llançadora Discovery.
L'estació espacial Mir es va planejar en origen perquè fos seguida d'una Mir 2, i elements d'aquest projecte, incloent el mòdul principal (ara anomenat Zvezda), el qual estava retolat com a Mir 2 durant algun temps en fabrica, forma part integral de l'Estació Espacial Internacional.
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Un astronauta, cosmonauta o taikonauta és una persona que viatja en l'espai exterior a la Terra. El criteri per considerar que una persona és un astronauta es que hagi viatjat a una alçada superior a 80 o 100 km, depenent dels països. A principis de 2004, mes de 430 persones de 32 països diferents han exercit d'astronautes.
En català, el terme astronauta és el mes usat, en general. Cosmonauta s'utilitza habitualment per referir-se a astronautes russos o de l'antiga Unió Soviètica, mentre que taikonauta s'utilitza per astronautes xinesos.
Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàcit entre la URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives. Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armatsde baixa intenistat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs).
Categoria:Històriaja:冷戦ko:냉전ms:Perang Dinginsimple:Cold Warth:สงครามเย็น
Estats Units D'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madremexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Un espectre electromagnètic és la visualització de les ones electromagnètiques ja siguin de ràdio o televisió, en una pantalla gracies al mesurador de camp, el qual rep les senyals i les transforma en un espectre.
Hi han diferents tipus d'espectre entre ells:
- Espectre d'un canal analògic terrestre.
- Espectre d'un canal analògic de transmissió per cable.
- Espectre d'un canal analògic per satèl·lit.
- Espectre d'un canal digital per cable.
- Espectre d'un canal digital terrestre.
- Espectre d'un canal digital per satèl·lit.
És molt fàcil reconèixer a simple vista un espectre si es analògic o digital ja que aquest últim podríem dir que és uniforme.
Estadio Nacional de Chile The National Stadium of Chile must not be confused with the Víctor Jara Stadium.
The Estado Nacional de Chile (National Stadium of Chile) is located in the Ñuñoamunicipality of Santiago, Chile. It is the largest stadium in Chile with an official capacity of 66,650. It is Chile's national stadium. Construction began in
In the background of The Pit II stage in Mortal Kombat II, there is a character resembling Liu Kang fighting with another character that appears to be on fire. The flaming fighter was called "Torch" by fans of the game. In the production of
The Education of Robert Nifkin
The Education of Robert Nifkin is a book written for young adults by Daniel Pinkwater. It is set during the 1950's in Chicago and is written in the format of a collage application essay and follows the unusual high school experience of a boy called Robert Nifkin.
Plot summery
Robert goes to River View high school which is only notable for its anti-semitic attitudes, homophobia, boredom, and anticommunist paranoia. Robert has no interest in any of his classes except for a patriotic army class he is taking instead of PE. Th
