:: wikimiki.org ::

Margaret Thatcher

Margaret Thatcher

(1986)]] Margaret Thatcher (Grantham, Regne Unit, 13 d'octubre de 1925), política britànica, primera ministra de 1979 a 1990. Margaret Hilda Roberts va estudiar ciències químiques en la Universitat d'Oxford, on hi va treballar quatre anys com investigadora. En 1951 va casar amb Dennis Thatcher, un alt executiu de la indústria petrolífera, qui la va introduir en la política. En 1953 va començar a estudiar dret tributari. Va ingressar en el Partit Conservador, del que el seu marit ja era membre, i en 1959 va guanyar un escó en la Càmera dels Comuns. Dos anys més tard va ser nomenada secretària d'Estat per a Assumptes Socials, i després ministra d'Educació i Ciència, durant el mandat del conservador Edward Heath. Va abolir la normativa que ordenava la distribució gratuïta de llet en les escoles, la qual cosa va provocar una onada de protestes. Considerada la líder més enèrgica de l'ala dreta del Partit Conservador, va aconseguir desplaçar a Heath del lideratge del partit, que va ocupar des de 1975. Va elaborar un programa rigorós contra la crisi de l'economia britànica mitjançant la reducció de la intervenció estatal. Els seus postulats principals van ser, doncs, el liberalisme i el monetarisme estrictes. També va tendir a retallar els serveis socials. Va estudiar la renegociació per a la participació del Regne Unit en la CEE i l'abolició del poder sindical. El seu programa va rebre el suport de l'opinió popular, i en 1979 va aconseguir que els conservadors accedissin al poder per ampli marge: es va convertir així en la primera dona britànica que ocupava el càrrec de primera ministra. Durant el seu govern va aconseguir reduir la inflació i millorar la cotització de la lliura esterlina. No obstant això, va disminuir la producció industrial, amb el consegüent increment de l'atur, triplicat des de la seva pujada al poder. Van proliferar, a més, les fallides d'empreses i bancs. En 1982, Thatcher va intervenir enèrgicament en el conflicte de les Malvines. La seva actitud va ser bé vista per l'opinió pública britànica i aquest mateix any va tornar a obtenir la victòria electoral, aquesta vegada amb la majoria més folgada assolida per un candidat des de 1935. En 1984 es va enfrontar a greus conflictes socials, especialment la vaga dels miners, que va reprimir amb duresa. A l'octubre d'aquest mateix any, durant un congrés del seu partit que se celebrava en l'hotel Brighton, va esclatar una bomba col·locada per un grup de republicans extremistes irlandesos –Thatcher donava suport la retenció de l'Ulster pel regne Unit–, atemptat del que va sortir il·lesa. Com a cap de govern va continuar la seva política neoliberal, la privatització d'empreses estatals, de l'educació i els mitjans d'ajuda social, la lluita contra l'atur i la limitació de les vagues. Respecte al conflicte de l'Ulster, va propiciar l'obertura de converses amb la República de Irlanda i va reforçar la legislació antiterrorista. En 1987 va guanyar de nou les eleccions, però en aquesta ocasió per un marge molt més reduït. La seva negativa a la unió social i política del Regne Unit amb Europa i la imposició de l'impost regressiu, la poll tax, va provocar una polèmica generalitzada que la va enfrontar al seu propi partit. No li va quedar altra alternativa que dimitir i li va succeir John Major. Va anar la primera dona europea que va ocupar el càrrec de primer ministre. El seu estil per dirigir els assumptes d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seva forta política monetarista li van valer el sobrenom de la Dama de Ferro. Thatcher, Margaret ja:マーガレット・サッチャー ko:마거릿 대처

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 26 d'abril - Catàstrofe a la cental nuclear de Txernòbil (Ucraïna – ex-URSS)

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de juny - Barcelona: Joan Oliver, poeta català que signava les obres com "Pere Quart" (n. 1899). :MÓN
- 28 de febrer - Estocolm (Suècia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
- 7 de març - Santa Fe (Nou Mèxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca (n. 1887).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1986 ja:1986年 ko:1986년 ms:1986 simple:1986 th:พ.ศ. 2529

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 79 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1900 - Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1940 - Sabadell (el Vallès Occidental): Ramon Barnils, periodista català. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1909 - Barcelona: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog universal fundador de l'Escola Moderna, mor executat al castell de Montjuïc, acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica. :MÓN
- 54 - Claudi, emperador de l'Imperi Romà, problablement enverinat per la seva dona.

Festes i commemoracions:

Un dia abans / Un dia després Categoria:Octubre ja:10月13日 ko:10월 13일 simple:October 13 th:13 ตุลาคม

Política

La política es el procés de presa de decisions en grups humans. Tot i que s'aplica habitualment als governs, la política en un sentit general també te lloc en institucions empresarials, acadèmiques, religioses, etc. La paraula ve del grec "polis", que significava ciutat i per tant la política seria tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups. Les Ciències Polítiques estudien el comportament politic.

Política ficció

Actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població.

Política professional

Sistema de càrrecs polítics de l'administració de l'estat, en què aquests reben una remuneració econòmica per la seva tasca.

Sistemes polítics de govern

- Anarquisme
- Caciquisme
- Capitalisme
- Democràcia
- Dictadura
- Feixisme
- Feudalisme
- Monarquia
- República
- Comunisme Categoria:Política ja:政治 ko:정치 ms:Politik simple:Politics th:การเมือง

Regne Unit

United Kingdom of Great Britain
and Northern Ireland (anglès)
Teyrnas Unedig Prydain Fawr
a Gogledd Iwerddon (gal·lès)
An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr
agus Eirinn mu Thuath (gaèlic escocès)
Ríocht Aontaithe na Breataine Móire
agus Thuaisceart Éireann (irlandès)
Unitit Kinrick o Great Breetain
an Northren Ireland (escocès)

escocès	escocès
(En detall)	En detall

Lema nacional lema reial de la monarquia britànica: Dieu et mon droit
(Francès: Déu i el meu dret)

imatge:Localització del Regne Unit.png

Idioma oficial

anglès de facto;
també gaèlic escocès
i gal·lès a Escòcia i
Gal·les respectivament.

Ciutat més gran

Superfície
- Total
- % agua

Posició num. 76
244.101 km²
1,3%

Població
- Total (2003)
- Densitat

Posició núm. 21
60.094.648
246 hab/km² (33è)

Establiment¹

UTC, Estiu: +1 UTC

God Save the Queen (oficiòs)

Domini d'internet

.UK (però en ISO 3166-1 és GB)

Codi telefònic

Prefix telefònic

(1) Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord en 1927.

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica. Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.

Divisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents: #Londres, 13.945.000 #Birmingham, 2.575.768 #Manchester, 2.244.931 #Leeds, 1.499.465 #Glasgow, 1.168.270 #Newcastle, 879.996 #Liverpool, 816.216 #Nottingham, 666.358 #Sheffield, 640.720 #Bristol, 551.066 Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea Categoria:Regne Unit Categoria:Unió Europea ja:イギリス ko:영국 ms:United Kingdom simple:United Kingdom th:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok

1979

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 d'abril - Barcelona: hi comença les emissions Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país.
- 9 de setembre - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial [http://www.quadernscrema.com Quaderns Crema].
- 25 d'octubre - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 8 de desembre - Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
- 18 de desembre - Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l’Estat l’Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
- 22 de desembre - Madrid: El Botlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- 31 de desembre - Barcelona: El Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. :MÓN
- 16 de gener - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família.
- 1 de febrer - Teheran (l'Iran): l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
- 3 de març - Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa.
- 5 de març - Júpiter: s'esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda Voyager I.
- 1 d'abril - l'Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama la república islàmica.
- 3 d'abril - Espanya: s'hi fan les primeres eleccions municipals després de franquisme.
- 4 de maig - Madrid (Espanya): s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.
- 4 de maig - el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern: serà la primera dona que ocupa el càrrec.
- 2 de juny - Varsòvia (Polònia): el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
- 19 de juliol - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
- 25 d'octubre - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 24 de desembre - l'Afganistan: a petició del govern comunista, tropes de la Unió Soviètica comencen a envair el país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de gener - Barcelona: Martí Marco, refundador de les JERC i membre de Terra Lliure, mort per la policia espanyola. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1979 ja:1979年 ko:1979년 ms:1979 simple:1979 th:พ.ศ. 2522

Química

La Química és la ciència que estudia la composició, l'estructura i les propietats i de les substàncies materials, així com les transformacions entre aquestes.

Branques de la Química

- Bioquímica
- Química Analítica
- Química Física
- Química Inorgànica
- Química Orgànica

Conceptes

- Radical químic
- Taula periòdica
- Element químic
- Compost químic
- Àtom
- Molècula
- Punt isoelèctric
- Quimiometria

Història de la Química

- Alquímia
- Químics famosos
- Premis Nobel de Química

Enllaços externs

- [http://scq.qo.ub.es/scq/index.html Societat Catalana de Química]
- [http://dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/Qu%edmica/ planes web sobre química (en català)]
- [http://www.chem.qmw.ac.uk/iupac/ plana web de l'IUPAC (en anglès)] categoria:Química als:Chemie ja:化学 ko:화학 ms:Kimia simple:Chemistry th:เคมี

1951

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1951年 ko:1951년 ms:1951 simple:1951 th:พ.ศ. 2494

1959

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 29 de setembre - el Baix Camp: s'hi esdevé l'aiguat de Sant Miquel. :MÓN
- 8 de gener - França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República.
- 8 de gener - l'Havana (Cuba): triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
- 10 de març - el Tibet: després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
- 9 de juny - els Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
- 1 de desembre - Washington (els Estats Units): dotze estats hi signen el Tractat Antàrtic, per tal de gestionar l'ocupació de l'Antàrtida.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Joan Amades, el més gran folklorista català. :MÓN
- 3 de març - Los Angeles (Califòrnia, USA): Louis Francis Cristillo, conegut com Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1959年 ko:1959년 ms:1959 simple:1959 th:พ.ศ. 2502

Llet

La llet és la secreció de les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers. Te un color que va del blanc al grogós. Està especialment adaptada a les necessitats alimentàries dels nounats, i normalment n'és l'aliment únic. Segons l'espècie aquesta etapa alimentària pot durar des de setmanes fins a anys. Els éssers humans som els únics mamífers que bevem la llet d'altres espècies (ovella, vaca, cabra, etc), excepte alguns animals domèstics (ca, moix) que n'han anat adquirint els mateixos hàbits. Els humans també som els únics que en consumim en l'edat adulta. Aquest fet és una adaptació genètica relativament moderna provocada pel descobriment de la ramaderia, i hi ha diversos grups humans (així com persones individuals) que encara no han sofert aquesta adaptació i presenten intolerància a la lactosa. La llet és una matèria primera amb què es poden elaborar molts d'altres productes alimentaris, com mantega, formatge, iogurt, nata, quefir, etc. Categoria:Aliments ja:乳 ko:우유 simple:Milk

CEE

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) és una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear un mercat comú europeu. Els estats signataris foren Bèlgica, França, Països Baixos, la República Federal d’Alemanya, Itàlia i Luxemburg, els quals pretenien establir un mercat i unes tarifes externes comunes, elaborar una política conjunta per a l’agricultura, per al moviment de mà d’obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic. El tractat de Brussel·les del 1965 creà unes institucions comunes entre la CEE, la Comunitat Europea d’Energia Atòmica (EURATOM) i la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), la qual cosa representà el primer pas vers la creació d’una sola comunitat europea. Alhora que s’incrementava el nombre d’estats membres, aquests cada vegada s’integraven més econòmicament i política, tendència que es consolidà amb el tractat de Maastricht (1991), i que menà a la creació (1993) de la Unió Europea.

Enllaços externs

- [http://www.europa.eu.int/abc/history/index_en.htm Cronologia de la Unió Europea] Categoria:Unió Europea

1979

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de gener - Barcelona: Martí Marco, refundador de les JERC i membre de Terra Lliure, mort per la policia espanyola. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1979 ja:1979年 ko:1979년 ms:1979 simple:1979 th:พ.ศ. 2522

Inflació

.]] La inflació es un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Es sol associar a una emissió excesiva de moneda respecte a l'oferta de bens i serveis. Però aquesta interpretació només respon a una part dels processos inflacionaris, si be aquests son precissament els més extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda es sinònim d'una pèrdua del seu valor. El procés contrari a la inflació (és a dir, quan aquesta torna negativa) es la deflació.

Causes

La fórmula general del nivell preus, elaborada per Irving Fisher, es:

P = \frac

P

és l'índex de preus,

M

la quantitat de diner circulant,

V

la seva velocitat de circulació,

M'

el volum de depòsits bancaris i

V'

el ritme al que aquests es gasten.

T

és el el volum de transaccions o, aproximadament, el nivell de comerç. Cal destacar que l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) no es calcula utilitzant aquesta fórmula (per impossibilitat tècnica), sino mitjançant una cistella de la compra que inclou una sèrie de productes, dels quals se mesura el preu nominal mitjà. L'anàlisi de l'anterior fórmula permet elaborar els models de les principals teories de la inflació:
- D'una banda, la interpretació monetarista de Milton Friedman, considera que en tot moment la inflació està causada per un excés relatiu de moneda, i per tant responsabilitat de la política monetària i financera de l'Estat. És a dir, simplifiquen la fórmula a

P = M / Q

, on

M

és la massa monetària existent i

Q

la quantitat de béns i serveis ofertats.
- Els post-keynesians distingueixen tres tipus d'inflació, que es poden complementar els uns als altres. Un és causat per un increment global de la demanda agregada, un per la reducció de l'oferta agregada i finalment una de caràcter estructural: les espirals salaris-preus. Si bé els dos primers casos podrien semblar coincidir amb la visió monetarista, cal dir que això no és així necessàriament, ja que per exemple, un increment de l'activitat productiva podria ocasionar aquest excés de demanda.
- Alguns corrents de pensament no diferencien entre la moneda i altres mercaderies, i per tant consideren que el seu valor està subjecte a la llei de l'oferta i la demanda. Per tant, consideren que mentre hi hagi demanda, es pot emetre més moneda. Aquesta demanda pot ser ocasionada per l'oferiment de béns i serveis o per l'atresorament (

M' V'

negatiu). Cal dir que, a nivell profund, aquestes visions no són més que diferents òptiques sobre el mateix, i conegut, fenomen.

Conseqüències

No existeix consens sobre les conseqüències de la inflació sobre l'economia, i de fet aquestes depenen de l'origen d'aquesta inflació. Però en general es coincideix en que té un efecte expansiu a curt termini, i depressiu a llarg, si be factors psicològics (com la confiança) poden distorsionar completament aquestes previsions. En quant a la distribució de la riquesa, els efectes de la inflació son un desplaçament dels que tenen uns ingresos fixos als que tenen uns de més flexibles. Tradicionalment, això ha coincidit amb els treballadors assalariats i pensionistes, que perdien poder adquisitiu, i empreses, que augmentaven els seus guanys. La inflació també suposa un trasvassament de riquesa dels creditors als deudors, sempre i quan aquest deute no es revisi amb l'IPC. A sistemes fiscals progressius, la inflació també pot suposar una pujada dels imposts. Tanmateix, quan la inflació es producte d'una emisió excessiva de diners, amb l'objectiu de l'Estat de financiar-se, es pot considerar com a un impost ocult, ja que es trasvassa riquesa del sector privat al sector públic. La inflació també te una sèrie de costs externs, ja que s'han d'actualitzar els preus amb més freqüència, i perquè existeix una tendència a evitar l'atesorament de diners (ja que aquests van perdent el seu valor), cosa que implica un us menys racional dels mateixos i, per exemple, un major nombre de viatges al banc per fer ingressos (si el banc actualitza amb l'IPC).

Lluita contra la inflació

Els efectes negatius ocasionats per les grans inflacions han fet que molts economistes hagin estudiat formes de lluitar contra ella. Algunes d'aquestes propostes s'han aplicat de forma draconiana, arribant a l'extrem de produir greus deflacions i el consegüent estancament de l'economia. Això succeix especialment quan en comptes d'atendre a càlculs econòmics, s'actua per ideologia.
- L'augment dels tipus d'interés ocasiona un fluxe de diners circulants cap als depòsits bancaris, i d'aquests cap al banc central, retirant l'excés de moneda. Aquesta mesura està específicament orientada cap al sector privat.
- Amb la política fiscal, reduint el dèficit públic o augmentant-ne el superàvit. Això suposa que el sector públic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
- Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la fluctuació dels preus. Sol ser utilitzada només a casos d'emergència, per evitar grans desordres econòmics, i a curt termini.
- La emissió qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no és tant la quantitat de moneda respecte a producció, sino en què s'està utilitzant aquesta. Per tant proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producció (de l'oferta de bens i serveis). A moments de gran inflació, estaria justificat un augment a l'emissió de moneda, sepre i quan aquesta s'inverteixi a una producció de bens i serveis equivalent o superior en valor.

Inflacions històriques

Alguns processos inflacionaris han tingut un impacte històric especialment fort. Aquest es el cas, per exemple, de les grans hiperinflacions dels anys 20 a Europa central (especialment Alemanya i Àustria), on una combinació de la falta d'experiència en l'ús de diner fiduciari (després de la caiguda del patró or), la necessitat de financiació pública per pagar els deutes de la guerra i el descontrol d'aquest procés varen reduir el valor dels billets al del paper on estaven impresos. Es célebre l'exemple de mestresses que anaven amb carros plens de billets a comprar pa. També destaca la crisi ocasionada als anys 70 quan l'emissió excessiva de dòlars dels Estats Units, per finançar la guerra de Vietnam, juntament amb la Crisi del Petroli, suposaren la destrucció de l'ordre econòmic de post-guerra. La majoria de les grans guerres i revolucions també venen acompanyades de processos inflacionaris, sigui per les necessitats de financiació, per la destrucció del teixit productiu o per una pèrdua de confiança en el futur (i per tant, en la moneda). Un cas famós es el de la Reichsmark a finals de la Segona Guerra Mundial, que no valia res sense la cartilla de racionament i que, finalment, fou substituida per cigarrets. El mateix succeí a la Guerra Civil Americana, la Revolució Russa, etc.

Vegeu també

- Diner
- Deflació
- Stagflació

Bibliografia recomanada

- John Kenneth Galbraith, Money: Whence It Came, Where It Went, 1975. Categoria:Economia ja:インフレーション ko:인플레이션 ms:Inflasi simple:Inflation

1984

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de febrer - Mequinensa (el Baix Cinca): un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó. :MÓN
- 25 de març - Nicaragua: s'hi aprova la llei electoral.
- 11 de setembre - La Gomera (illes Canàries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
- 25 d'octubre - Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica més potent del món.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 12 de setembre - Tiana (el Maresme): Dolors Anglada i Sarriera, coneguda com Lola Anglada, dibuixant catalana. :MÓN
- 21 d'octubre - Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França): François Truffaut, director de cinema francès.

Altres

- 1984 és el títol d'una novel·la de George Orwell.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1984 ja:1984年 ko:1984년 ms:1984 simple:1984 th:พ.ศ. 2527

Mineria

.]] La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès industrial del subsòl.

Història

Les notícies més antigues d'activitats mineres són de l'antiga civilització egípica. També se sap de mines treballades per pobles americans pre-colombins.

Tècniques

Minerals més comuns

- Bauxita
- Pirita ja:鉱業

Irlanda

Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també

- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs

- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin] Categoria:Irlanda Categoria:Illes ja:アイルランド島 simple:Ireland zh-cn:爱尔兰岛 zh-tw:愛爾蘭島

Chaupai

Chaupai can mean:
- A sikh prayer: Chaupai (sikhism)
- A style of medieval Hindi poetry: Chaupai (poetry)

spielautomaten online casinos Granada accommodation �mieszne zdj�cia low cost car hire

:: RELATED NEWS ::

Python Lee Jackson
Python Lee Jackson were a 1960s Australian band. Their most famous hit was probably In a Broken Dream (1968) featuring Rod Stewart on vocals. This was released in the UK in 1970, and worldwide in 1972. Category:Australian musical groups