:: wikimiki.org ::

Mir

Mir

Mir (en rus Мир, que significa tant «món» com «pau») és el nom de la famosa estació espacial russa (ex URSS). Va ser la primera estació espacial de investigació habitada de forma permanent de la història. A través de numeroses col·laboracions, va ser accessible a cosmonautes i astronautes internacionals. La Mir va ser ensamblada en òrbita en connectar de forma successiva diferents mòduls, cada un llançat de forma separada des del 19 de febrer de 1986 fina a l'any 1996. Estava situada en una òrbita entre els 300 i 400 quilòmetres de la superfície terrestre, orbitant completament la terra en dos dies. Va ser destruïda de forma controlada el 23 de març de 2001, precipitant-se sobre l'Oceà Pacífic.

Història

La Mir es va basar en la sèrie Salyut d'estacions espacials llançades amb anterioritat per la Unió Soviètica. Principalment va ser posada en servei per les naus tripulades Soyuz i els bucs de càrrega Progress. Inicialment es va preveure que fos la destinació de vols de la llançadora espacial Buran (programa que va ser abandonat més tard). EUA havia planejat construir l'estació espacial Freedom com homologa a la Mir, però retallades en el pressupost de la NASA va fer enrere el projecte. Passats els anys, al final de la Guerra freda, el programa Shuttle-Mir va combinar les capacitats de l'estació Mir i les llançadores de EUA La Mir en òrbita proveïa d'un laboratori científic ampli i habitable en l'espai exterior. Les llançadores espacials visitants servien de mitjà de transport de persones i subministraments, així com allargaments temporals de les zones de treball i habitatge, creant la major nau espacial de la història, amb una massa combinada de 250 tones. Les visites de les llançadores americanes van emprar un collaret d'atracament modificat, dissenyat originalment per a la llançadora Soviètica Buran. El camí de l'estació Russa va acabar el 23 de març de 2001, quan la Mir va tornar a entrar a l'atmosfera de la Terra prop de Nadi (illes Fiji) i es va submergir al sud de l'Oceà Pacífic. Prop de la fi de la seva vida van existir plans d'inversors privats per comprar la Mir, possiblement per a usar-la com el primer estudi de cinema o televisió en òrbita, però es va considerar que l'estació era massa inestable per a ser usada durant més temps. Part de la comunitat espacial pensava que era possible salvar una mica de la Mir i que a causa de els alts costos de col·locar material en òrbita, llançar-la a l'atmosfera era perdre una oportunitat.

Mòduls de la Mir

Fiji L'estació espacial Mir va ser construïda connectant diversos mòduls, cadascun d'ells llocs en òrbita de forma separada. El mòdul principal de la Mir (llançat en 1986) albergava les estades d'habitatge i el control de l'estació. Kvant I (1987) i Kvant II (1989) contenien els instruments científics i les dutxes de la tripulació, Kristall (1990) va estendre les possibilitats científiques de la Mir. Spektr (1995) va servir d'habitatge i espai de treball per als astronautes americans. Priroda (1996) dirigia el sensor remot de la Terra. El mòdul d'atracament (1996) servia de punt d'ancoratge segur i estable per a la llançadora espacial. Dintre de les seves 100 tones, la Mir era similar a un laberint atapeït, abarrotat amb mànegues de cables i instruments científics, així com objectes de la vida quotidiana, com fotos, dibuixos de nens, llibres i fins i tot una guitarra. Habitualment allotjava a tres membres d'una tripulació, encara que de vegades allotjava a sis durant més d'un mes. Excepte per dos curts períodes, la Mir va ser habitada de forma contínua fins l'agost de 1999. Abans, durant i després del programa Shuttle-Mir, l'estació era atesa i proveïda de material per les càpsules tripulades Soyuz i els vehicles no tripulats Progress.

Noms dels mòduls

En Rus, Mir significa "pau" i té connotacions de "comunitat". Kvant significa "quant" (corpuscle), un nom derivat de la utilitat donada al mòdul com lloc d'investigació astrofísica per a la mesura de espectres electromagnètics i emissions de rajos X. Kristall significa "cristall" i la fi principal del mòdul era desenvolupar tecnologies de producció biològica i de materials en entorns espacials. Spektr significa "espectre" anomenat així pels seus sensors atmosfèrics. Priroda significa "naturalesa". Progress significa "progrés". Soyuz significa "unió" anomenada així per la URSS (Sovietskii Soyuz = Unió Soviètica) i també perquè la nau era una unió de tres mòduls més petits.

Cooperació Internacional

Al juny de 1992, el president d'EUA George H. W. Bush i el president Rus Boris Yeltsin es van mostrar d'acord a unir esforços per a l'exploració espacial; un astronauta americà embarcaria en la Mir, i dos cosmonautes russos ho farien en la llançadora espacial americana. Al setembre de 1993 el vicepresident americà AL Gore i el primer ministre rus Viktor Chernomyrdin van anunciar els plans per a una nova estació espacial, la qual es cridaria després com la Estació Espacial Internacional o ISS (de les seves sigles en anglès). Ells es van mostrar d'acord que en preparació d'aquest nou projecte, els EUA haurien d'involucrar-se en el projecte Mir, sota el nom en codi "Fase U" ( la ISS seria la "Fase Dues"). Les llançadores espacials s'encarregarien del transport de persones i subministraments a la Mir i a canvi els astronautes americans viurien en la Mir diversos mesos. D'aquesta manera EUA podrien aprendre i compartir l'experiència russa dels viatges de llarga durada en l'espai. A principis de març de 1995 set astronautes americans van passar de forma consecutiva 28 mesos en la Mir. Durant la seva estada en l'estació espacial va haver diversos moments difícils degudes a emergències greus. El 23 de febrer de 1997 es va produir un gran incendi a bord i el 25 de juny d'aquest mateix any es va produir una col·lisió amb una nau de càrrega no tripulada Progress. En ambdues ocasions es va evitar l'evacuació completa de la Mir (sempre existia una nau d'escapament Soyuz per a retornar a la terra) per un estret marge. El segon accident va deixar un forat en el mòdul Spektr, el qual va haver de ser segellat de la resta de l'estació. Es van necessitar diversos passejos espacials per reestablir de forma completa l'energia de l'estació (irònicament, un dels "passejos espacials" va ser dintre del mòdul Spektr el qual estava sense aire a causa del forat que es va produir amb el xoc de la Progress). La cooperació entre Rússia i EUA va estar lluny de ser fàcil. Discussions, falta de coordinació, problemes de llenguatge, diferents punts de vista de les responsabilitats dels altres i interessos contraposats van causar molts problemes. Després dels accidents el Congrés americà i la NASA van considerar que EUA devia abandonar el programa per la falta de seguretat dels astronautes, no obstant això l'administrador de la NASA Daniel S. Goldin va decidir continuar amb el programa. Al juny de 1998, l'últim astronauta americà de la Mir Andy Thomas va deixar l'estació a bord de la llançadora Discovery. L'estació espacial Mir es va planejar en origen perquè fos seguida d'una Mir 2, i elements d'aquest projecte, incloent el mòdul principal (ara anomenat Zvezda), el qual estava retolat com a Mir 2 durant algun temps en fabrica, forma part integral de l'Estació Espacial Internacional.

Enllaços externs

- http://www.astronautix.com/project/mir.htm Categoria:Astronàutica ja:ミール th:สถานีอวกาศมีร์

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

Cosmonauta

Un astronauta, cosmonauta o taikonauta és una persona que viatja en l'espai exterior a la Terra. El criteri per considerar que una persona és un astronauta es que hagi viatjat a una alçada superior a 80 o 100 km, depenent dels països. A principis de 2004, mes de 430 persones de 32 països diferents han exercit d'astronautes. En català, el terme astronauta és el mes usat, en general. Cosmonauta s'utilitza habitualment per referir-se a astronautes russos o de l'antiga Unió Soviètica, mentre que taikonauta s'utilitza per astronautes xinesos.

Astronautes famosos

- Buzz Aldrin (20 de gener de 1930), astronauta americà. Participà al primer viatge a la Lluna el 21 de juliol de 1969
- Neil Armstrong (5 d'agost de 1930) astronauta americà, primer home que caminà sobre la Lluna. Quan posà el peu sobre la Lluna el 21 de juliol de 1969 va dir: “Aquest es un petit pas per un home, mes un gran pas per la humanitat”.
- Valentina Vladimirovna Tereshkova (ciríl·lic Валентина Владимировна Терешкова) nasqué el 6 de març a Manslenninkovo, a la regió de Yaroslavl, URSS, va ser la primera dona cosmonauta a l'espai, va fer 48 òrbites voltant la terra a bord del Vostok 6 en 70 hores, i 50 minuts, des de el 16 de juny, al 19 de juny de 1963.
- Yuri Alekseyevich Gagarin (ciríl·lic Юрий Алексеевич Гагарин), (9 de març de 1934 – 27 de març de 1968), cosmonauta soviètic. Nascut a Gzhatsk, URSS (ara Rússia). El 12 d'abril de 1961 esdevení el primer ésser humà que viatjà a l'espai amb el Vostok 1.
- Yang Liwei és el primer astronauta de la Xina. categoria:astronàutica ja:宇宙飛行士 simple:Astronaut th:นักบินอวกาศ

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 315 dies per a finalitzar l'any i 316 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1416 - Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim.
- 1939 - el País Valencià: l'aviació franquista en bombardeja la zona costanera. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes i commemoracions:

- Sant Gabí
- Sant Conrad de Piacenza
- Beat Àlvar de Còrdova
- Sant Jordi, monjo
- Beata Elisabet Picenardi ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:febrer ja:2月19日 ko:2월 19일 simple:February 19 th:19 กุมภาพันธ์

1996

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de setembre - la Conca del Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc. :MÓN
- 7 de març - Ramal·lah (Cisjordània): s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 15 de març - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 25 de març - Brussel·les (Bèlgica): el Comitè Veterinari de la UE prohibeix las exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).
- 5 de juliol - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català. :MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1996 ja:1996年 ko:1996년 ms:1996 simple:1996 th:พ.ศ. 2539

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 283 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1743 - Londres (Anglaterra): Händel estrena El Messies al Covent Garden.
- 1839 - Boston (Massachusetts, EUA): al Boston Morning Post, apareix per primera vegada OK com a abreviació de oll korrect (tot correcte).
- 1903 - Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA): Orwille i Wilbur Rright sol·liciten la patent del primer avió que aconseguirà volar.
- 1950 - Món: hi entra en vigor el conveni de l'Organització Meteorològica Mundial.
- 1956 - el Pakistan: aquest país esdevé la primera república islàmica del món.
- 1993 - Garry Kasparov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseiex Kasparov del seu darrer títol mundial d'escacs. || Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
- 2001 - Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa Mir es destrueix en entrar a l'atmosfera.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1749 - Beaumont-en-Auge (la Normandia, França): Pierre-Simon Laplace, matemàtic francès (m. 1827).
- 1858 - Bremen (Land de Bremen, Alemanya): Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1941).
- 1910 - Tòquio (el Japó): Akira Kurosawa, director de cinema japonès (m. 1998).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1754 - Amsterdam (Països Baixos): Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (n. 1693).

Festes i commemoracions:

- Dia Internacional de la Meteorologia
- Sant Josep Oriol, patró del barri del Pi de Barcelona
- Sant Toribi de Mogrojevo, patró de l'episcopat iberoamericà. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Març ja:3月23日 ko:3월 23일 simple:March 23 th:23 มีนาคม

Oceà Pacífic

L'Oceà Pacífic, el cos més gran d'aigua del món, cubreix una tercera part de la superfície terrestre, amb una àrea de 179.7 milions de km². S'extén aproximadament 15,500 km des del Mar de Bering en el nord Àrtic fins als marges gelats de l'Antàrtida (el Mar de Ross) al Sud; el Pacífic ateny la seva màxima amplitud E-O a 5 graus de latitud N, aproximadament, on s'exten per uns 19,800 km, des d'Indonèsia fins a la costa de Colòmbia. El límit oest de l'oceà es posa sovint a l'estret de Malacca. El punt més baix conegut de la superfície terrestre, la fosa de les Marianes està al Pacífic. El Pacífic conté unes 25.000 illes (més que la resta d'oceans junts) la majoria de les quals es troben al sud de l'equador. Al llarg dels marges irregulars del Pacífic hi ha molts mars, els més grans dels quals són el mar de les Celebes, mar del Coral, mar de l'Est de Xina, mar del Japó, mar de Sulu, mar Tasmà i el Mar Groc. L'estret de Malacca uneix el oceà Pacífic i el Índic a l'oest, i l'estret de Magallanes uneix el Pacífic i l'Atlàntic a l'est. L'explorador portugués Fernando de Magallanes va batejar l'oceà com Pacífic, tranquil. En el seu viatge des de l'estret de Magallanes fins a les Filipines, Magallanes va trobar l'oceà tranquil. De tota manera, el Pacífic no està sempre en calma. Hi ha molts tifons i huracans a les illes del Pacífic i les terres al voltant del Pacífic estan plenes de volcans i sovint sacsejades per terratrèmols. Els Tsunamis, deguts a terratrèmols submarins, han devastat moltes illes i escombrat pobles sencers.

Fons oceànic

El fons de l'oceà a la conca del Pacífic és relativament uniforme, amb una profunditat mitjana d'uns 4,270 m. Les irregularitats més grans de l'àrea són pics submarins de pendents molt pronunciades i cims plans, conegudes en anglès com seamounts. La part oest del sòl consisteix en arcs muntanyosos que s'alcen sobre el mar com grups d'illes, com les Illes Solomó i Nova Zelanda, i foses profundes, com la de les Marianes, o de les Filipines, i la de Tonga. La majoria de les foses profundes són adjacents als marges exteriors de l'ampla plataforma continental occidental. Al llarg del límit est de la conca Pacífica està la serralada Pacífica Est, que és una part de la serralada oceànica central. Amb una amplada d'uns 3000 km, té una alçada d'uns 3 km sobre el sòl marí adjacent. Degut a que una àrea relativament petita drena al Pacífic, i degut a la mida inmensa de l'oceà, la majoria dels sediments són autigènics o pelàgics a l'origen. Els sediments autigènics inclouen montmorillonita i filipsita. Els sediments pelàgics derivats de l'aigua de mar inclouen argil·les roges pelàgiques i restes calcàries de vida marina. Els sediments terrígens estan confinats a bandes estretes marginals a prop de la terra.

Característiques de l'aigua

Les temperatures al Pacífic varien des del punt de congelació a prop dels pols a uns 29 graus Celsius prop de l'equador. La salinitat també varia amb la latitud. L'aigua a prop de l'equador és menys salina que la de les latituds mitjanes degut a la precipitació equatorial abundant al llarg de l'any. Cap als pols, la salinitat, com la temperatura, també és baixa, ja que existeix poca evaporació d'aigua de mar a aquestes àrees. La circulació superficial de les aigües del Pacífic és generalment en el sentit de les agulles del rellotge a l'Hemisferi Nord i en contra al Sud. El corrent nord-equatorial, circula cap a l'oest a la latitud de 15º N pels vents alisis, giren cap al nord prop de les Filipines per a esdevenir el càlid corrent de Kuroshio, o del Japó. Girant cap a l'est a uns 450 N el Kuroshio es divideix i algunes aigües es mouen cap al Nord com el corrent Aleutià, mentre que la resta es mouen cap al sud per a reunir-se amb el corrent Nord Equatorial. El corrent Aleutià es divideix al aproximar-se a Nord Amèrica i forma la base de un gir en contra de les agulles del rellotge al mar Bering. El seu braç sud esdevé el lent corrent de Califòrnia, que flueix cap al sud. El Corrent Sud Equatorial, que flueix cap a l'oest al llarg de l'equador, gira cap al sud a l'est de Nova Guinea, gira a l'est a uns 50 graus de latitud sud, i s'uneix al corrent de circulació principal cap a l'oest del Pacífic Sud, que inclou el Corrent Antàrtic Circumpolar que dóna la volta a la Terra. A l'aproximar-se a la costa de Xile, el Current Sud Equatorial es divideix; una branca flueix al voltant del Cap d'Hornos i l'altra gira al nord per formar el corrent del Perú, o de Humboldt.

Clima

Només els interiors de les grans masses d'Austràlia, Nova Guinea, i Nova Zelanda escapen de la influència climàtica del Pacífic. A l'àrea del Pacífic, hi ha cinc zones o regions climàtiques diferents: les latituds mitjanes, els tròpics, la regió del monsó, la dels tifons, i l'equador (zona de calma). Els vents contra-alisis tenen lloc a les latituds mitjanes, al nord i al sud de l'equador, i porten canvis estacionals marcats a les latituds nord i sud. Més a prop de l'equator, on estan la majoria de les illes, els vents constants alisis porten temperatures relativament constants al llarg de l'any de 21-27 graus Celsius. La regió del monsó està lluny al Pacífic oest entre el Japó i Austràlia. Les característiques d'aquesta regió climàtica són vents que bufen de l'interior continental cap a l'oceà a l'hivern i en la direcció oposada a l'estiu. En conseqüència, té lloc una marcada estació de núvols i pluja. Els tifons causen sovint danys extensos a l'oest i al sudoest del Pacífic. La freqüència més gran de tifons existeix a un triangle que va del sud del Japó a les Filipines centrals a la Micronesia oriental.

Geologia

La Línia d'Andesita és la distinció regional més significativa del Pacífic. Separa la part més profunda, de roques ígnies bàsiques, de les àrees continentals parcialment submergides de roques ígnies àcides dels marges. La línia d'andesita segueix el límit oest de les illes de Califòrnia i passa al sud de les illes Aleutianes, al llarg del límit est de la Península de Kamchatka, les Illes Kurils, Japó, les Marianes, les Salomó, i Nova Zelanda. La discontinuitat continua cap al nordest al llarg del extrem oest de la Serralada Albatross al llarg de Sudamèrica cap a Mèxic, tornant a les illes de Califòrnia. Indonesia, les Filipines, Japó, Nova Guinea, i Nova Zelanda són extensions cap a l'est dels blocs continentals d'Austràlia i Àsia i estan fora de la línia d'Andesita. En el cercle tancat de la línia d'Andesita estan la majoria de foses profundes, muntanyes volcàniques submergides, i illes volcàniques oceàniques que caracteritzen la Conca Pacífica Central. És aquí que les laves basàltiques flueixen lentament per a formar grans muntanyes volcàniques en forma de cúpula els cims erosionats de les quals formen arcs d'illes, cadenes, i arxipèlags. Fora de la línia d'Andesita, el volcanisme és de tipus explosiu, i l'anomenat anell de foc del Pacífic és la zona més volcànica de la Terra.

Masses de terra

La massa més gran de l'Oceà Pacífic és el continent d'Austràlia. A uns 3200 km al sudest es troba el gran grup d'illes de Nova Zelanda. Gairebé totes les illes menors del Pacífic estan entre els 30ºN i 30ºS, extenent-se del Sudeast Asiàtic a l'illa de Pasqua; la resta de la conca pacífica no té illes, gairebé. El gran triangle de la Polinèsia que connecta Hawaii, l'illa de Pasqua, i Nova Zelanda inclou els arxipèlags de les illes Cook, Marqueses, Samoa, illes de la Societat, Tokelau, Tonga, i Tuamotu. Al nord de l'equador i a l'oest de la línia internacional de canvi de dia hi ha nombroses illes petites de Micronèsia, incloent les illes Carolines, les illes Marshall, i les Marianes. En el racó sudoest del Pacífic estan les illes de Melanèsia, dominades per Nova Guinea. Altres arxipèlags de Melanèsia són Bismarck, Fiji, Nova Caledònia, les illes Salomó , i Vanuatu. Les illes del Pacífic són de quatre tipus bàsics: illes continentals, illes altes, esculls de corall, i plataformes de corall aixecades. Entre les illes continentals s'inclou Nova Guinea, Nova Zelanda y les Filipines. Aquestes illes estan estructuralment associades amb els continents propers. Les illes altes són d'origen volcànic , i moltes contenen volcans actius. Entre aquestes estan Bougainville, Hawaii, i les illes Salomó. El tercer i quart tipus de illes són les coral·lines. Els esculls de corall són estructures baixes que han crescut sobre lava basàltica sota la superfície de l'oceà. Un dels més importants és la Gran Barrera al nordest d'Austràlia. Un segon tipus d'illa formada de corall és la plataforma de corall aixecada, normalment més gran que les illes baixes de corall. Per exemple Banaba (abans illes Oceà) i Makatea a les Tuamotu, arxipèlag de la Polinèsia Francesa.

Història i economia

Migracions humanes importants han tingut lloc al Pacífic en temps prehistòrics, notablement a la Polinèsia des de Tahití fins a Hawaii i Nova Zelanda. L'oceà va ser albirat pels europeus a l'inici del segle XVI, primer per Vasco Nuñez de Balboa (1513) i després per Fernando de Magallanes, que el va creuar durant la seva circumnavegació (1519-22). La resta del segle XVI, la influència espanyola va ser creixent, amb vaixells navegant d'Espanya a les Filipines, Nova Guinea, i les illes Solomó. Durant el segle XVII els holandesos, navegant pel sud d'Àfrica, van dominar el comerç i les descobertes; Abel Janszoon Tasman va descobrir Tasmania el (1642) i Nova Zelanda. El segle XVIII va estar marcat per l'exploració per part dels russos d'Alaska i les illes Aleutianes, els francesos a la Polinèsia, i els britànics en els tres viatges de James Cook--al Pacífic Sud i Austràlia, Hawaii, i el nord-oest americà del Pacífic. L'imperialisme del segle XIX va resultar en l'ocupació del Pacífic per les potències occidentals. Es van fer contribucions significants al coneixement oceanogràfic als viatges del H.M.S. Beagle als anys 1830, amb Charles Darwin a bord; el H.M.S. Challenger durant els 1870; la U.S.S. Tuscarora (1873-76); i l'alemany Gazelle (1874-76). Encara que els Estats Units van prendre les Filipines el 1898, el Japó controlava el Pacífic oest el 1914, i va ocupar moltes altres illes durant la II Guerra Mundial. Al final d'aquesta guerra, la flota del Pacífic americana era l'amo virtual de l'oceà. Hi ha disset estats independents al Pacific: Austràlia, Fiji, Japó, Kiribati, Illes Marshall, Estats Federats de Micronèsia, Nauru, Nova Zelanda, Palau, Papua Nova Guinea, Filipines, Samoa, Illes Salomó, República de Xina (Taiwan), Tonga, Tuvalu, i Vanuatu. Onze d'aquestes nacions han arribat a la seva total independència a partir dels anys 1960. Les Illes Marianes Nord s'autogovernen amb la política exterior menada per Estats Units, i les Illes Cook i Niue estan en relacions similars amb Nova Zelanda. També al Pacífic hi ha l'estat americà de Hawaii i diversos territoris i possessions d'Austràlia, Xile, França, Japó, Nova Zelanda, el Regne Unit, i els Estats Units. L'explotació de la riquesa mineral del Pacífic està atemperada per les grans profunditats oceàniques. En aigües poc profundes lluny de les costes d'Austràlia i Nova Zelanda, s'extreu petroli i gas natural i es cullen perles a les costes d'Austràlia, Japó, Papua Nova Guinea, Nicaragua, Panamà, i les Filipines, encara que cada cop menys. La riquesa més gran del Pacific és la pesca. Les aigües costaneres dels continents i les illes més temperades crien bacallà, salmó, sardina, peix espasa, i tonyina. El 1986, les nacions membres del Forum Pacífic Sud van declarar l'àrea com a zona lliure nuclear en un esforç d'aturar les proves nuclears i prevenir l'abocament de residus nuclears.

Bibliografia

- Barkley, R.A., Oceanographic Atlas of the Pacific Ocean (1969)
- Cameron, I., Lost Paradise (1987)
- Couper, A., Development in the Pacific Islands (1988)
- Crump, D.J., ed., Blue Horizons (1980)
- Gilbert, John, Charting the Vast Pacific (1971)
- Lower, J. Arthur, Ocean of Destiny: A Concise History of the North Pacific, 1500-1978 (1978)
- Oliver, D.L., The Pacific Islands, 3d ed. (1989)
- Ridgell, R., Pacific Nations and Territories, 2d ed. (1988)
- Soule, Gardner, The Greatest Depths (1970)
- Spate, O.H., Paradise Found and Lost (1988)
- Stanley, David, Moon Handbooks South Pacific (2004)
- Terrell, J.E., Prehistory in the Pacific Islands (1986). Basat en el text de domini públic de [http://oceanographer.navy.mil/pacific.html US Naval Oceanographer] Categoria:Oceans ja:太平洋 ko:태평양 simple:Pacific Ocean th:มหาสมุทรแปซิฟิก zh-min-nan:Thài-pêng-iûⁿ

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA) (fundada en 1958) és l'agència governamental responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial i de la investigació espacial . espacial espacial

La història

La Carrera espacial

espacial El Programa espacial soviètic va llançar el primer satèl·lit artificial del món (Sputnik 1) el 4 d'octubre de 1957, i això va portar als Estats Units a fer els seus propis esforços en eixe camp. El Congrés dels Estats Units ho va percebre com una amenaça a la seguretat americana i el President Dwight D. Eisenhower i els seus consellers després de diversos mesos de debat van prendre l'acord de fundar una nova agència federal que dirigira tota l'activitat espacial no militar. El 29 de juliol de 1958, el President Eisenhower va firmar l'Acta que funda la NASA que va començar a funcionar el 1 d'octubre de 1958 amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats. Els primers programes de la NASA van anar cap a posar una nau tripulada en òrbita i això es va fer davall la pressió de la competició entre els EE.UU. i la URSS en la denominada carrera espacial que es va produir durant la Guerra Freda. El programa de Mercuri, va començar en 1958, i la NASA iniciava el camí d'exploració de l'espai amb l'objectiu de descobrir si l'home podia sobreviure en el espai exterior. El 5 de maig de 1961, astronauta Alan B. Shepard Jr. va ser el primer americà en l'espai al pilotar la nau Llibertat 7 en un vol de suborbital de 15 minuts. John Glenn el 20 de febrer de 1962 es va convertir en el primer americà a orbitar la Terra durant un vol de 5 hores amb la nau Amistat 7 que va donar 3 voltes a la Terra

El programa Gèminis

Una vegada el Programa Mercuri havia demostrat que el vol tripulat era possible, el Programa Apol·lo havia d'intentar fer el fantàstic treball de posar a homes al voltant de la Lluna. El 25 de maig de 1961 el President John F. Kennedy va anunciar que els Estats Units havia de comprometre's a "aterrar a un home en la Lluna i tornar-lo sa a la Terra abans de 1970". Així el Programa Apol·lo tenia com a objectiu fer que l'home aterrara a la Lluna. El programa Gèminis va ser concebut per a provar les tècniques necessàries per al projecte Apol·lo les missions de les quals eren molt més complicades. Així el programa tripulat Gèminis va començar amb el Gemini III el 21 de març de 1965 i va acabar amb el Gemini 12 el 11 de novembre de 1966. Edward White, que posteriorment va morir en l'accident de l'Apol·lo 1, amb Gemini 4 va fer el 3 de juny de 1965 el primer passeig espacial d'un americà. El 15 de desembre de 1965 els Gemini 6 i 7 tripulats per dos astronautes cada un, van fer la seva primera cita espacial aproximant les naus fins a 1,8 metres. El vol del Gemini 7 va tenir una duració de dos setmanes, temps que s'estima necessari per a les missions Apol·lo, per a anar i tornar i la permanència en el satèl·lit de la Terra. El 16 de març de 1966 la nau Gemini 8 tripulada per David Scott i Neil Armstrong, que després seria el primer home a xafar la Lluna, van atracar la seva nau al coet Atlas-Agena 8 preparant la maniobra d'atracada entre el mòdul lunar i la nau Apol·lo.

El programa Apol·lo

programa Apol·lo Després de vuit anys de missions preliminars, inclòs la primera pèrdua de d'astronautes per part de la NASA, amb el Apol·lo 1, un foc a la rampa de llançament, el programa va aconseguir les seves metes amb Apol·lo 11 què va aterrar amb Neil Armstrong i Edwin Aldrin en la superfície de la Lluna el 20 de juliol de 1969 i els va tornar sans a la Terra el 24 de juliol. Les primeres paraules d'Armstrong al posar el peu sobre la Lluna van ser: "És un xicotet pas per a l'home, però un bot enorme per a la humanitat". Deu homes més formarien la llista d'astronautes a xafar la Lluna quan va finalitzar anticipadament el programa amb l'Apol·lo 17, al desembre de 1972. La NASA havia guanyat la carrera espacial, i en algun sentit açò la va deixar sense objectius, amb una menor atenció pública e sense l'interès necessari per a garantir els grans pressupostos del Congrés. Ni el desastre de Apol·lo 13, on l'explosió d'un tanc d'oxigen va condemnar els tres astronautes, a renunciar a xafar la Lluna va poder tornar a atraure l'atenció. Les missions posteriors al Apol·lo 17 (estaven planificades missions fins al Apol·lo 20) van ser suspeses. Els retalls del pressupost (en part a causa de la Guerra de Vietnam) va provocar la fi del programa. Els tres Saturn V no utilitzats, van anar per al desenvolupament del primer laboratori americà en òrbita el Skylab i les idees van anar en la línia de desenvolupar un vehicle espacial reutilitzable com el transbordador espacial.

Altres primeres missions no tripulades

Encara que la immensa majoria del pressupost de NASA s'ha gastat en els vols humans tripulats, hi ha hagut moltes missions del no tripulades promogudes per l'agència espacial. En 1962 el Mariner 2 va ser la primera nau espacial a fer un sobrevol pròxim a un altre planeta, en aquest cas Venus. Els programes Ranger, Surveyor, i Lunar Orbiter eren essencials per avaluar les condicions lunars abans d'intentar el vol tripulat del programa Apol·lo. Després, les dos sondes Viking que van aterrar en la superfície de Mart i que van enviar a la Terra, les primeres imatges des de la superfície d'un planeta. Potser més impressionant eren els programes Pioneer 10 i 11 i Voyager 1 i 2 missions que van visitar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú i van enviar impressionants imatges en color de tots ells i la majoria dels seus satèl·lits.

Cooperació entre EE.UU i la Unió Soviètica

Havent perdut la Unió Soviètica la carrera espacial, tenia que produir-se un acostament a EE.UU. El 17 de juliol de 1975 un Apol·lo (trobant un nou ús després de la cancel·lació de Apol·lo 18) es va adaptar a un Soyuz soviètic en la coneguda missió Apol·lo-Soyuz per al que va caldre dissenyar un mòdul intermedi i acostar la tecnologia de les dos nacions. Encara que la Guerra Freda duraria molts més anys, aquest era un punt crític en la història de NASA i el principi de la col·laboració internacional en l'exploració espacial. Després van venir els vols del transbordador a l'estació soviètica Mir, vols d'americans en la Soyuz i de russos en el transbordador i la col·laboració d'ambdós nacions i altres més en la construcció de l'Estació Espacial Internacional(ISS).

L'era del transbordador

Mir Mir El Transbordador espacial es va convertir en el programa espacial favorit de la NASA a finals dels anys setanta i els anys vuitanta. Planejat tant el els dos coets llançadors i el transbordador com reutilitzables, es van construir quatre transbordadors. El primer a ser llançat va ser el Columbia el 12 d'abril de 1981. Però els vols del transbordador eren molt més car del que inicialment estava projectat, i després de 1986 el desastre del Challenger va ressaltar els riscos dels vols espacials, i el públic va recuperar l'interès perdut en les missions espacials. No obstant, el transbordador s'ha usat per a posar en òrbita projectes de molta importància com el Telescopi Espacial Hubble (HST). El HST es va crear amb un pressupost relativament xicotet de 2 mil milions $ però ha continuat funcionament des que 1990 i ha meravellat a científics i al públic. Algunes de les imatges s'han convertit en llegendàries, com les imatges de Camp Profund. El HST és un projecte conjunt entre la ESA i la NASA, i el seu èxit ha ajudat en la major col·laboració entre les agències. En 1995 la cooperació russo-americana s'aconseguiria novament quan van començar les missions entre el Transbordador es va acoplar a la Mir, (en eixe moment l'única estació espacial completa). Esta cooperació continua al dia d'avui, entre Rússia i Amèrica els dos socis més importants en la construcció de la ISS. La força de la seva cooperació en aquest projecte era més evident quan NASA va començar confiant en els vehicles del llançament russos per a mantindre la ISS després del desastre en 2003 del Columbia que mantindrà en terra la flota dels transbordador durant més d'un any. Costant més de cent mil milions dòlars, ha sigut a vegades difícil per a NASA justificar l'ISS. La població ha sigut històricament difícil impressionar amb els detalls d'experiments científics en l'espai. A més no pot acomodar a tants científics com havia planejat, sobretot des que el transbordador espacial està fora d'ús, fins a març del 2005 com més prompte, parant la construcció de la ISS i limitant-lo a una tripulació de manteniment de dos persones. Durant la majoria dels anys noranta, la NASA es va enfrontar amb una reducció dels pressupostos anuals per part del congrés a Washington. Per a respondre a aquest repte, el novè administrador de NASA, Daniel S. Goldin, va inventar missions barates davall el lema més ràpid, més bo, més barat que li va permetre a la NASA que retallar els costos mentres es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. Eixe mètode va ser criticat i va portar en 1999 a les pèrdues de les naus bessones de l'exploració de Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander.

Mart i més enllà

Probablement la missió amb més èxit de públic en els últims anys (1997) ha sigut el Mars Pathfinder. Els periòdics de tot el món van portar les imatges del robot Sojourner, desplaçant-se i explorant la superfície de Mart. Des de 1997 el Mars Global Surveyor ha orbitat Mart amb un èxit científic innegable. Des de 2001, l'orbitador Mars Odyssey ha estat buscant evidència d'aigua en un passat o present i proves d'activitat volcànica en el planeta roig. En 2004 una missió científicament més ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analitzar les roques a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat. El 14 de gener de 2004, deu dies després de l'aterratge de Spirit, el President George W. Bush va anunciar el futur de la Exploració Espacial. La humanitat tornarà a la lluna en 2020 com a pas previ a un viatge tripulat a Mart. El Transbordador espacial es retirarà en 2010 i serà reemplaçat en 2014, pel Crew Exploration Vehicle capaç d'atracar en la ISS i deixar l'òrbita de la Terra. El futur de l'ISS és un poc incert, després de l'explosió del Columbia el 1 de Març de 2003, i la parada dels vols del Transbordador. La construcció es completarà, però el més enllà no està clar. 2003

Les missions espacials de la NASA

Missions espacials tripulades

- El Programa Mercuri
- El Programa Gèminis
- El Programa Apol·lo
- Skylab
- El Transbordador espacial
- L'Estació Espacial Internacional

Missions espacials no tripulades

- Les missions a la Lluna
- El Programa Ranger
- El Programa Surveyor
- El Programa Lunar Orbiter
- La missió Clementine
- Lunar Prospector
- Les missions a Mercuri
- Mariner 10
- MENSSENGER
- Les missions a Venus
- Mariner 2, 5 i 10
- El Pioneer Venus
- Magallanes
- Les missions a Mart
- Mariner 4, 6, 7, 8 i 9
- Viking 1 i 2
- Mars Observer
- Pathfinder
- Mars Climate Orbiter
- Mars Polar Lander
- Mars Global Surveyor
- Mars Odyssey
- Spirit i Opportunity
- Les missions a Júpiter
- Pionner 10 i 11
- Voyager 1 i 2
- Galileu
- Les missions a Saturn
- Voyager 2
- Cassini-Huygens
- Les missions a Asteroides i Cometes
- Deep Space 1
- Near
- Stardust
- Missions solars
- SOHO
- Ulysses
- Els Observatoris per a Astrofísica Espacial
- Telescopi Espacial Hubble
- Compton Ray Observatory Gamma
- Observatori Chandra
- El Telescopi Espacial Spitzer
- COBE
- IRAS

La llista d'administradors de la NASA

#T. Keith Glennan (1958-1961) #James E. Webb (1961-1968) #Thomas O. Paine (1969-1970) #James C. Fletcher (1971-1977) #Robert A. Frosch (1977-1981) #James M. Beggs (1981-1985) #James C. Fletcher (1986-1989) #Richard H. Truly (1989-1992) #Daniel S. Goldin (1992-2001) #Sean O'Keefe (2001-2005) #Michael Griffin (2005–present)

Les instal·lacions

A més de l'oficina principal a Washington, D.C., NASA té les instal·lacions següents:
- Ames Research Center, Moffett Field, Califòrnia
- Dryden Flight Research Center, Edwards, Califòrnia
- Glenn Research Center, Cleveland, Ohio
- Goddard Space Flight Center, Greenbelt, Maryland
- Goddard Institute for Space Studies, New York, New York
- Independent Verification and Validation Facility, Fairmont, West Virginia
- Wallops Flight Facility, Wallops Island, Virginia
- Jet Propulsió Laboratory, prop de Pasadena, Califòrnia
- Estacions de la Xarxa d'espai profund:
- Goldstone Deep Space Communications Complex, Barstow, Califòrnia
- Madrid Complex de Comunicacions de l'espai profund, Madrid, Espanya
- Canberra Deep Space Communications Complex, Canberra, Austràlia
- Lyndon B. Johnson Space Center, Houston, Texas
- White Sands Test Facility, Las Cruces, Nou Mèxic
- John F. Kennedy Space Center, Florida
- Langley Research Center, Hampton, Virginia
- George C. Marshall Space Flight Center, Huntsville, Alabama
- Michoud Assembly Facility, New Orleans, Louisiana
- John C. Stennis Space Center, Bay St. Louis, Mississippi

Tòpics

- Astronauta
- Space Shuttle
- Exploració Espacial
- Wernher von Braun
- Robert Gilruth, Chris Kraft, Gen Kranz (directors de vol)

Altres agències espacials

- Canadian Space Agency
- Administració Nacional de l'Espai Xina
- European Space Agency
- Agència Italiana de l'Espai
- Indian Space Research Organisation
- Agència de l'Espai Russa
- Programa espacial soviètic (històric)

Enllaços externs

- [http://www.nasa.gov] Pàgina de benvinguda de la NASA
- [http://history.nasa.gov/series95.html] Història Espacial de la NASA
- [http://ciclops.lpl.arizona.edu] Cassini Categoria:Organitzacions astronòmiques categoria:Estats Units ja:アメリカ航空宇宙局 ko:미국항공우주국 simple:NASA th:องค์การนาซา

Guerra freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàcit entre la URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives. Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intenistat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). Categoria:Història ja:冷戦 ko:냉전 ms:Perang Dingin simple:Cold War th:สงครามเย็น

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 283 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1754 - Amsterdam (Països Baixos): Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (n. 1693).

Festes i commemoracions:

1987

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 d'abril - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinnes en ballar a una sardana de 5 km de longitud. :MÓN
- 25 de març - el Vaticà: el papa Joan Pau II fa pública la seva sisena encíclica, "Redemptoris Mater", que versa sobre la Mare de Déu.
- 20 de desembre - Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl (Perl 1)

Naixements:

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 de març - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898). :MÓN
- 3 de març - Los Angeles (Califòrnia, USA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1913).
- 11 de setembre - Kingston (Jamaica): Winston Hubert McIntosh, conegut com Peter Tosh, músic jamaicà (n. 1944).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1987 ja:1987年 ko:1987년 ms:1987 simple:1987 th:พ.ศ. 2530

1990

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de març - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
- 21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril - Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- 18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 5 d'octubre - Tarragona: s'hi publica el primer número del diari "Nou Diari". :MÓN
- 11 de febrer - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island.
- 11 de març - Lituània: aquest país s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març - el Brasil: Fernando Collor de Mello n'és escollit president.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
- 3 d'octubre - Alemanya: culmina la reunificació del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1990 ja:1990年 ko:1990년 simple:1990 th:พ.ศ. 2533

1995

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m³/dia d'aigua. :MÓN
- 10 de gener - París (França): el rei d'Espanya, Joan Carles I el Campetxano, i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
- 17 de gener - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de febrer - Palma (Mallorca): Guillem Fullana i Hada d’Efak conegut com Guillem d’Efak, escriptor i cantant dels Setze Jutges mallorquí (n. 1929).
- 10 de març - Barcelona: Ovidi Montllor, cantant de la Nova Cançó i actor de cinema valencià (n. 1942). :MÓN
- 3 de març - Salt Lake City (Utah, USA): John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).

Pàgines que s'hi relacionen:

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1995 ja:1995年 ko:1995년 ms:1995 simple:1995 th:พ.ศ. 2538

1996

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català. :MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1996 ja:1996年

Mir

Història

Mòduls de la Mir

Noms dels mòduls

Cooperació Internacional

Enllaços externs

Rússia

Situació

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

Història

Vegeu també

Cosmonauta

Astronautes famosos

19 de febrer

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

1996

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

23 de març

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

Oceà Pacífic

Fons oceànic

Característiques de l'aigua

Clima

Geologia

Masses de terra

Història i economia

Bibliografia

NASA

La història

La Carrera espacial

El programa Gèminis

El programa Apol·lo

Altres primeres missions no tripulades

Cooperació entre EE.UU i la Unió Soviètica

L'era del transbordador

Mart i més enllà

Les missions espacials de la NASA

Missions espacials tripulades

Missions espacials no tripulades

La llista d'administradors de la NASA

Les instal·lacions

Tòpics

Altres agències espacials

Enllaços externs

Guerra freda

23 de març

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

1987

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1990

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1995