- -
Li province do Roman Payis (on dit eto do Braibant walon u del Braibant walone; fr: Brabant wallon) est ene province di Walonreye, sikepieye après li pårtixhaedje del viye province del Braibant.
Walonreye
Elle a-st ene sitindêye di 1.093 km² po 347.423 (1999) dimanants (braibantîs), dj' ô bén ene dinsité di 319 djins/km², ey est pårteye en 1 seu arondixhmint po 27 comenes intités.
Si mwaisse-veye est Wåve
Ele a des frontires avou (dins l' sins des aweyes d' ôrlodje tot-z atacant å nôr): les provinces bedjes do Braibant flamand, di Lidje, Nameur eyet do Hinnot.
Li Braibant walon a-st askepyî e 1995, après li pårtixhaedje del viye province do Braibant e troes bokets: deus novelès provinces, li Braibant walon eyet li Braibant flamand; eyet li teritwere del Redjon Brusselwesse, ki n' est pus dins nole province.
Li Braibant walon est ossu lomé e walon på vî no di Roman payis, no dné do tins kel Braibant compurdeut des populåcions tîxhones et walones, po cåzer del pårteye walone do Braibant.
Li Walonreye, c' est l' mitan nonnrece del Beldjike.
Li Walonreye politike, c' est çou k' on lome eto li Redjon Walone.
Li Walonreye linwistike, c' est les 70 åcint di ci payis la, la k' on-z a todi djåzé walon.
E 2003, gn aveut 96 åcint des eterprijhes k' avént moens di 50 djins. Ûtante-deus åcint avént moens di 10 djins. Gn aveut k' 680 societés k' eployént dipus d' 200 djins, metowes purade so Lidje et sol Hinnot.
Cwarante-nouv djins so 100 estént eployîs (-eyes) dins des eterprijhes, 31 so 100 a l' Estat, et 20 so 100 estént a leu boûsse. Li Flande aveut, li minme anêye, bråmint moens di djins a l' Estat (20 åcint).
Amontaedje d' eterprijhes
Flande
Si on louke li porcintaedje des amonteu(se)s d' eterprijhes eneviè li totå des bouteus dins les payis d' l' OCDE, on voet k' el Walorneye avou ses 3,6 djins so 100 k' ont amonté leu prôpe pordjet po wangnî leu crosse, est lon padrî des payis come les Estats-Unis (10,5), l' Irlande (9,1), k' ele est å cou d' l' Almagne (5,2) et des Bas-Payis (4,6), mins k' ele bate li France (3,2), li Flande (2,6), li Rûsseye (2,5) eyet l' Djapon (1,8).
Les rlomés Walons sont kécfeye des Walons sins l' saveur. A pårti di 1850, c' est des djins ki ssont cnoxhous long et lådje, et ki provnèt del Walonreye d' asteure.
Image:Arrondissement Huy Belgium Map.png|Arondixhment d' Hu
Image:Arrondissement Liège Belgium Map.png|Arondixhment d' Lidje
Image:Arrondissement Verviers Belgium Map.png|Arondixhmint d' Vervî
Image:Arrondissement Waremme Belgium Map.png|Arondixhmint d' Wareme
Comenes del province
Difoûtrinnès hårdêyes
- [http://www.prov-liege.be/ waibe oficire]
Hinnot (province)
- -
Li province di Hinnot (fr: Hainaut, nl: Henegouwen) est li province walone li pus å coûtchant, ey eto la k' i gn a l' pus di djins.
walone
Elle a-st ene sitindêye di 3.800 km² po 1.287.000 dimorants ey est pårteye e set arondixhmints avou 69 comenes intités.
Si mwaisse-veye est Mont, d' ôtes veyes impôrtantes sont Tchålerwè, El Lovire, Moucron eyet Tournai
Ele a des frontires avou (dins l' sins des aweyes d' ôrlodje tot-z atacant å nôr): les provinces bedjes di Flande Coûtchantrece, di Flande Levantrece, do Braibant Flamand, do Braibant Walon et di Nameur eyet l' France.
Arondixhmints
Image:Arrondissement Ath Belgium Map.png|Arondixhment d' Ate
Image:Arrondissement Mons Belgium Map.png|Arondixhment d' Mont
Image:Arrondissement Mouscron Belgium Map.png|Arondixhmint d' Moucron
Image:Arrondissement Charleroi Belgium Map.png|Arondixhmint d' Tchålerwè
Image:Arrondissement Tournai Belgium Map.png|Arondixhmint d' Tournai
Image:Arrondissement Thuin Belgium Map.png|Arondixhmint d' Twin
Rycerz Niepokalanej - miesięcznik ukazujący się od stycznia 1922 roku. Założony przez o. Maksymiliana Marię Kolbego, który był jego pierwszym redaktorem (do marca 1939). Do października 1922 roku wydawany w Krakowie, później w Grodnie, a od 1927 roku w Niepokalanowie. Początkowo ukazywał się w nakładzie 5 tys. egzemplarzy, w 1927 roku osiągnął nakład 70 tys. egz., w 1933 - 680 tys. egz. zaś w latach 1938-39 wahał się w granicach 800 tysięcy. Gazeta oskarżana była o sianie skrajnego nacjonalizmu i antysemityzmu. To na jej łamach pojawiały się wezwania do zsyłki Żydów na Madagaskar.
Kontrowersje wokół czasopisma dotyczą głównie sprawy antysemityzmu. "U jego źródła możemy spokojnie postawić występną mafię, której na imię masoneria" -"Ręką zaś, która tym wszystkim manewruje do jasno określonego, swojego samolubnego celu, to - jak coraz wyraźniej wykazują dociekania - wszechświatowe żydostwo"- pisano w "Rycerzu Niepokalanej" w roku 1936.
Kategoria:Miesięcznikikategoria:Media katolickie w Polsce
William Holman Hunt
William Holman Hunt (born 2 April1827 – died 7 September1910) was a British painter. He was one of the founders of the Pre-Raphaelite Brotherhood.
Hunt's intended middle name was "Hobman", which he disliked intensely. He chose to call himself Holman when he dis
Bathmen
Bathmen is a town in the eastern Netherlands. The municipality was merged with her larger neighbour of Deventer in 2005 as part of a national effort to reduce bureaucracy in the country.