:: wikimiki.org ::

Norrland

Norrland

Norrland (Terra del nord) és una regió de Suècia corresponent al nord del país. Els seus límits són difusos, i depenen fins i tot del període històric que es consideri. Suècia

Norrland actual

Norrland és una regió informal de Suècia, no reconeguda per a cap propòsit administratiu però tanmateix habitual en el llenguatge de cada dia. A vegades s'entén com tot allò que queda al nord de la ciutat de Gävle, o al nord del riu Dalälven. Comprèn el territori de les antigues províncies de Gästrikland, Medelpad, Ångermanland, Hälsingland, Jämtland, Härjedalen, Västerbotten, Norrbotten i Lappland (noti's que aquestes són anteriors als actuals comtats). Això equival al 59% de l'àrea de Suècia. Tanmateix, la seva població és molt petita, i concentrada a la costa.

Norrland històrica

Lappland Antiguament Norrland era una de les quatre regions històriques de Suècia. A l'oest (corresponent a l'estat suec actual) feia frontera amb Svealand mentre que a l'est (Finlàndia actual) limitava al sud amb Österland. Finlàndia era llavors part de l'estat suec.

Províncies

Norrland comprenia les següents nou províncies:
- Ångermanland
- Gästrikland
- Hälsingland
- Härjedalen (conquerida a Noruega el 1645)
- Jämtland (conquerida a Noruega el 1645)
- Lappland (actualment dividia en una part pertanyent a Suècia i una altra a Finlàndia)
- Medelpad
- Österbotten (actualment pertanyent a Finlàndia)
- Västerbotten Durant el segle XX la part septentrional de Västerbotten passà a ser vista a voltes com una província "tradicional" separada:
- Norrbotten

Història

A mida que el Regne de Suècia s'estenia cap al nord per ambdues ribes del golf de Bòtnia els territoris aconseguits eren organitzats en noves províncies. El 1645, i arran d'un tractat de pau, Noruega-Dinamarca cedí Jämtland i Härjedalen a Suècia, on esdevingueren noves províncies. Després de la separació de Suècia i Finlàndia el 1809 Norrland fou separada en dues meitats, tot deixant tot Österbotten i les parts orientals de Lappland i Västerbotten dins del Gran Ducat de Finlàndia (com a part de l'Imperi Rus), mentre que l'occident romania sota sobirania sueca. Hom pot dir que Norrland és aquella part de Suècia tradicionalment no poblada per escandinaus (que és el què són considerats habitualment els suecs) sinó per pobles de parla fino-úgrica, siguin lapons o finesos. A mida que els escandinaus anaren bastint estats més organitzats procediren també a colonitzar àrees més al nord, si bé no fou fins al segle XIX quan Norrland la suequització de Norrland prengué cos de debò, i encara, limitada a la costa. Avui en dia, l'àrea segueix estant molt poc poblada, i l'actual tendència a l'emigració vers el sud no sembla que ho hagi de fer variar. Categoria:Suècia simple:Norrland

Suècia

Suècia, Sverige en suec és un estat del nord d'Europa situat a la Peninsula d'Escandinàvia. Té fronteres terrestres amb Noruega de la que la separa la cadena muntanyosa escandinava (oest i nord) i Finlàndia (nord-est) mentre que el Mar Bàltic l´envolta per l´est i el sud i l'estret de Kattegat el separa de Dinamarca al sud-oest (encara que avui dia es troben unides la ciutat sueca de Malmö ii la capital danesa Copenhaguen amb el pont d'Öresund tant per via fèrria com pel trànsit de vehicles rodats). La costa oest del mar del Nord té un clima més atemperat a causa de la corrent del Golf, en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continentalitzat. El nord del pais és atravessat pel cercle polar àrtic, i és de destacar el fenòmen del sol de mitjanit, que pel fet de l'inclinació de l'eix de la terra no s'acaba de pondre, durant una temporada a cavall entre la primavera i l'estiu (el fet es fa més evident i durable com més al nord ens situem). La capital és Estocolm. Altres ciutats importants són: Göteborg (principal port del pais i ciutat industrial), Malmö i Uppsala (ciutat universitària per excel.lència). El sistema de govern és una monarquia parlamentària, encapçalada per la dinastia Els Bernadotte. Suècia va entrar a formar par de la Unió Europea l'1 de gener de 1995, juntament amb Àustria i Finlàndia, quedant aleshores configurada l'Europa dels quinze. La moneda del pais és la corona sueca (svensk krona), doncs Suècia encara no és present a la zona "euro".

Llengües

L'idioma oficial de facto del país és el suec, encara que 5 altres llengües parlades per grups més reduïts han estat reconegudes com a llengües minoritàries amb l'adopció, el 1999, de la Carta Europea per a Llengües Minoritàries o Regionals. Dues d'elles (natives del nord) només són reconegudes a zones concretes, mentre que les altres ho són arreu de l'estat.
- Finès estàndard
- Finès Meänkieli (a la vall del Torne, a la frontera amb Finlàndia)
- Jiddisch
- Lapó (al nord-oest del país)
- Romaní xib A part de tot això cal remarcar que a Suècia, l'ús de l'anglès és força estès en l'àmbit de l'ensenyament universitari (certes carreres tècniques s'estudien en aquesta llengua) així com en el món de l'empresa, especialment entre les grans multinacionals (Ericsson, per exemple). el oficial es suec per'o alla si parlen molts mes idiomes

Divisió administrativa

Suècia està dividida en 21 comtats (län). Cada un d'aquests està dirigit, per un Consell d'Admisitració del Comtat (Länsstyrelsen) que representa el poder executiu per un banda, i per una Assemblea Local (Landstinget) que representa el poder legislatiu. Cada província es troba a més dividida en municipis (kommuner), havent-n'hi 289 en total. Els comtats foren instituits el 1634 arran d'una inciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administració moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent, ses fronteres no hi coïncideixen plenament.

- AB: Estocolm
- AC: Västerbotten
- BD: Norrbotten
- C: Uppsala
- D: Södermanland
- E: Östergötland
- F: Jönköping
- G: Kronoberg
- H: Kalmar
- I: Gotland
- K: Blekinge
- M: Skåne
- N: Halland
- O: Västra Götaland
- S: Värmland
- T: Örebro
- U: Västmanland
- W: Dalarna
- X: Gävleborg
- Y: Västernorrland
- Z: Jämtland

Jämtland

Categoria:Suècia Categoria:Unió Europea als:Schweden fiu-vro:Roodsi [[got:

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès Suomi; en suec Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per suecoparlants de certes àrees costaneres. La capital és Hèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, són Tampere, Turku i Oulu.

Geografia

Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys conreables. La majoria de les illes es troba al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darrera glaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km² l'any. El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats. Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del Cercle Polar Àrtic, i com a conseqüència d'això s'hi pot experimentar el sol de mitjanit: durant dies i dies, com més cap al nord més. Al punt més septentrional del país, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Història

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle XII fins al 1808, en què fou conquerida pels exèrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII. Amb l'ocupació russa Finlàndia passa a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella època prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publica el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...). 1892 El 6 de desembre de 1917, poc després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència, que és reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la guerra de 1941–1944, aquest cop amb el suport de l'Alemanya nazi. Aquesta darrera guerra fou seguida per la guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país. Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.

Regions

right Article detallat : Regions de Finlàndia

Política

Finlàndia és una democràcia parlamentària. El/la president/a de la República disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) està dirigit pel primer ministre, que és escullit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia. El Parlament de Finlàndia és (Eduskunta en finès o Riksdag en suec) unicameral i està compost per 200 diputats, i posseeix constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel.lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel.lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües. El parlament, des de que el sufragi universal( dones també) ha estat instaurat en 1906, ha estat dominat per els partits agraris( partit centrista Maalaisliitto), Social-demòcrates (SDP) i comunistes ( aliança d'esquerres Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per l'influència de corrents antisocialistes (en el sentit sovètic) que en d'altres països similars tinguent almenys un contacte amb l'URSS. La constitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depent d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són els Països Baixos i el Regne Unit ( aquest últim no té constitució).

Economia

Finlàndia té una alta industralització i en gran part una economía de lliure mercat, amb una producció per càpita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura - principalment la fusta, enginyería, metalls, telecomunicacions,(especialment Nokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalent a gairebé un terç del Producte Interior Brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn en importacions, com ara matèries primes, i alguns components per béns manufacturats. A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació per la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental - Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro - dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic al 2002, però va disminuïr en el 2003 a causa de la depressió global. D'acord amb Transparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.

Dades

Capital : Hèlsinki (559 330 habitants)
Altres ciutats importants : Espoo, Tampere, Vantaa, Turku, Oulu, Kuopio.
Població : 5 219 732 habitants (finals 2003). 0-14 anys : 18 %; 15-64 anys : 66,97 %; + 65 anys : 15,03 %
Superfície : 338 145 km²
Densitat : 15 hab./km²
Fronteres terrestres : 2 628 km (Rússia 1 313 km; Noruega 729 km; Suècia 586 km
Litoral : 1 126 km
Extremitats d'altitud : 0 m > + 1 328 m
Esperança de vida dels homes : 74 anys (2001)
Esperança de vida de les dones : 81 anys (2001)
Taxa de creixement de la població : 0,16 % (2001)
Taxa de natalitat : 10,69 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat : 9,75 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat infantil : 3,79 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat : 1,7 nens/dona (2001)
Taxa de migració : 0,61 ‰ (2001)
Independència : 6 de decembre 1917 (antiga possessió russa)
Línies de telèfon: 2,56 milions (2003)
Abonaments de mòbil: 4,74 milions (2004)
Aparells de ràdio : 7,7 milions (1997)
Aparells de televisió : 3,2 milions (1997)
Connexió a Internet : 1,29 milions (2003)
Nombre de proveïdors d'accès a Internet : 23 (2000)
Nombre de saunes : estimat a 2 milions, finals de 2003
Carreteres : 78 197 km (de les quals 49 789 km asfaltades) (2003)
Víes ferroviàries : 5 851 km (de les quals 2 400 electrificades) (2003)
Víes navegables : 6 675 km
Nombre d'aeroports : 159 (dels quals 70 amb pistes asfaltades) (2000)
Categoria:Finlàndia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Soomõ [[got:

Golf de Bòtnia

El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional del mar Bàltic. Està situat entre la costa oest de Finlàndia i la meitat nord de la costa est de Suècia. Les illes Åland en constitueixen l'extrem sud. El fa interessant la seva baixa salinitat, que si bé al sud ja té els valors reduïts que presenta el Bàltic en general, com més al nord encara disminueix més, fins al punt que hom ja no hi pot notar el gust de la sal i hi viuen molts peixos d'aigua dolça. Categoria:Geografia d'Europa

1645

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVII ko:1645년 ms:1645

Lijstduwer

Een lijstduwer is een persoon op de kandidatenlijst van een politieke partij in de aanloop naar verkiezingen, waarvan verwacht wordt dat hij veel stemmen zal trekken, maar die zo laag op de kandidatenlijst staat dat hij vrijwel zeker niet gekozen zal worden. Meestal gaat het om iemand die niet gekozen wil worden. Iemand die als lijstduwer gezien wordt is vaak een bekende persoonlijkheid of populair politicus, die soms actief deelneemt aan de verkiezingscampagne en daarbij in de publiciteit treedt. Soms treedt een zittend minister op als lijstduwer bij de verkiezingen voor de Tweede Kamer, wanneer hij zo mogelijk wel als minister wil terugkeren, maar niet bereid is kamerlid te worden wanneer zijn partij onverhoopt niet in de regering komt. Ook komt het voor dat bekende landelijk politici als lijstduwer optreden bij verkiezingen voor de Provinciale Staten of de Gemeenteraad. Omgekeerd komt het voor dat regionale politici als lijstduwer op een landelijke lijst staan, om stemmen in de regio te trekken. Soms treden bekende Nederlanders op als lijstduwer, terwijl zij geen politieke aspiraties hebben. De eerste prominente lijstduwers dateren uit het begin van de jaren tachtig. De PvdA-prominenten Marcel van Dam en Wim Kok stonden toen als lijstduwer onderaan de PvdA-lijst voor de gemeenteraad. Zie ook: lijsttrekker.

Morele aspecten

Er doet zich een bijzondere situatie voor wanneer een lijstduwer toch gekozen wordt, bijvoorbeeld door voorkeurstemmen of door een onverwacht goed resultaat van zijn partij. In die situatie wordt op de lijstduwer een moreel beroep gedaan om de functie, waarvoor hij is gekozen, alsnog te aanvaarden. Sommigen vinden dat het fenomeen lijstduwer kiezersbedrog is. De lijstduwer stelt zich immers in formele zin kandidaat voor een functie die hij niet daadwerkelijk wil aanvaarden. Bovendien zou hij zijn steun voor zijn partij ook op andere manieren tot uitdrukking kunnen brengen. Daar staat de opvatting tegenover dat er weinig aan de hand is wanneer het lijstduwerschap vooraf duidelijk kenbaar is gemaakt, of wanneer het voor eenieder duidelijk is dat het slechts om een lijstduwerschap gaat. In dat geval is de kiezer op de hoogte en kan hij zijn eigen afweging maken bij het uitbrengen van zijn stem. Het lijstduwerschap heeft een unieke eigenschap die het gebruik ervan wellicht rechtvaardigt: de steun van een lijstduwer voor zijn partij is expliciet zichtbaar in het stemhokje, op de plaats en op het moment waarop de kiezer definitief zijn keuze maakt. Een politicus heeft geen ander instrument tot zijn beschikking met dezelfde eigenschap.

Voorbeelden

- Bij de verkiezingen voor de Nederlandse Tweede Kamer in januari 2003 stond toenmalig minister Hilbrand Nawijn op plaats 32 van de kandidatenlijst van de LPF. Hij had vooraf aangekondigd slechts lijstduwer te zijn en geen kamerlid te willen worden. Deze mededeling heeft veel aandacht gekregen in de media, mede doordat Nawijn enige tijd in beeld was als beoogd lijsttrekker en doordat hij kritische uitlatingen had gedaan over de Tweede Kamer. Toen duidelijk werd dat hij 21.209 voorkeurstemmen had gekregen liet hij weten alsnog het kamerlidmaatschap te aanvaarden.
- De VVD heeft enkele malen de actuele politieke leider als lijstduwer op de lijst voor de verkiezingen van het Europees Parlement gezet.

Externe links

- Een informatief artikel d.d. 19 februari 1998 van NRC Handelsblad, over het fenomeen lijstduwer bij de verkiezingen voor de gemeenteraad: http://www.nrc.nl/W2/Lab/Profiel/Gemeenteraad/lijstduwers.html. categorie:Politiek categorie:persoon naar eigenschap

narty austria sem Kwiaciarnia ��d� Malaga accommodation Dorota Rabczewska

:: RELATED NEWS ::

Argus (kårparti)
Argus, namnet på ett tidigare kårparti vid Uppsala universitet. Föreningen Argus bildades i slutet av 1970-talet av en grupp studenter som blivit uteslutna ur Clarté. Argus försökte hitta en vänsterposition utanför de gängse partibildningarna, tog avstånd från "sovjetvänstern" och såg kritiskt på sammansmältninge

Floda, Lerums kommun
Floda är en tätort i Lerums kommun. Från Floda kommer bland annat
- Gunilla Bergström, tecknaren bakom Alfons Åberg.
- fotbollslaget Floda BoIF, som 2005 låg i division 2.
- innebandylaget Floda IBK, spelar i Division 3 och är en av de största idrottsklubbarna i Lerums kommun

musikgenre där textlyriken har ett nynazistiskt, rasistiskt, nationalrevolutionärt eller antisemitiskt budskap. Musiken är ofta rock, men även andra musikformer förekommer. Vit makt-musik skall inte förväxlas med musikal skriven av Catherine Johnson och baseras på kända ABBA-låtar som t.ex. Super Trouper, Dancing Queen, Thank You For The Music, The Winner Takes It All och, förstås, Mamma Mia. Musikalen handlar om Sophie och hennes mamma, Donna. Sophie skall gifta sig och vill att hennes pappa skall leda henne uppför kyrkgången. Men Donna är inte riktigt säker på vem som är Sophies pappa så Sophie b

Microsoft Internet Information Services
Microsoft Internet Information Services eller Server, Microsoft IIS, är en serverprogramvara från Microsoft för Internetbaserade tjänster. IIS fungerar på nyare versioner av Windows Server. De protokoll som stöds i den senaste versionen 6 är FTP, SMTP

Molarer
Molarer är det latinska namnet på tugg-/kindtänderna. De används till att tugga/sönderdela maten med. De är knöliga och har djupa fåror för att hålla kvar maten så den kan tuggas ordentligt. De har ofta 3-5 rötter med varsin nerv ner i. De första (främre molarerna) kallas fyror och kommer i 1,5-årsåldern och de tappas senare för att lämna plats åt de permanenta fyrorna. Sen kommer femmorna och de hör till de permanenta tänderna, de kommeri fyraårsåldern. 6-7 kommer också permanen

Madrass
Madrasser består i grova drag av ett överdrag i tyg med en stoppning av något slag som förankrats i tyget. Madrasser stoppade med tagel och svinborst är kända sedan 1700-talet. Innan madrasserna introducerades sov man på halmbäddar, sänghalm, vilka täcktes med föregångarna till lakan, så kallade underbredor. Underbredor var