:: wikimiki.org ::
| Schiphol |
Schiphol
Schiphol és el principal aeroport dels Països Baixos. Situat al sud d'Amsterdam, Schiphol és un dels principals aeroports europeus, competint en nombre de passatgers (uns 40 milions) i càrrega amb l'aeroport de Heathrow a Londres (Regne Unit), l'aeroport internacional de Frankfurt (Alemanya) i l'aeroport internacional Charles de Gaulle a Roissy (França). El seu codi IATA és AMS, mentre que el de l'ICAO és EHAM. Està situat al municipi de Haarlemmermeer.
Schiphol va començar com una petita base militar a principis del segle XX. Avui en dia, disposa de tres grans terminals de passatgers i 5 grans pistes d'enlairament, a més d'una sisena per a avions petits. A causa de la seva gran intensitat de tràfic, moltes de les companyies de vacances es dirigeixen ara a aeroports més petits com Eelde, Rotterdam, Eindhoven i Beek.
Els ferrocarrils neerlandesos tenen una estació subterrània a l'aeroport, on paren gairebé tots els trens que circulen per l'oest del país, inclosos tots els serveis internacionals que provenen de França o Bèlgica (Thalys o no). A més, tres autopistes hi dónen accés, entre d'altres l'A4, travessada per un pont on circulen els avions per anar cap a les pistes més occidentals.
Schiphol és alhora un gran centre comercial. No només hi compren persones que hagin de volar, sinó també passatgers dels ferrocarrils, ja que el seu horari d'obertura és molt més ampli que l'habitual als Països Baixos (amb supermercats oberts set dies per setmana fins a mitjanit, si bé els darrers anys els horaris s'han tendit a ampliar arreu del país, disminuïnt l'aventatge de l'aeroport).
Schiphol és l'aeroport més baix del món, 5 metres per sota del nivell del mar. La torre de control, de 101 m d'alçada, era la més alta del món en ser construïda el 1991.
Schiphol serveix de base a les companyies àeries KLM, Martinair i Transavia.
Enllaços externs
- [http://www.schiphol.nl Pàgina oficial de l'aeroport d'Schiphol] (neerlandès, alemany, anglès o francès)
Categoria:Països Baixos
Categoria:Aeroports
ja:スキポール空港
Aeroport
Un aeroport és un àrea definida de terra o aigua destinada total o parcialment a l'arrivada, sortida i moviment en superfície d'aeronaus. Tot i que els aeroports petits (comunment denominats aeròdroms) tenen pistes curtes de graveta o pasto, els grans aeroports disponibles per a vols internacionals conten amb pistes d'aterratge pavimentades d'un a varis kilòmetres d'extensió.
En un aeroport, des del punt de vista de les operacions aeroportuàries, s'hi poden distingir dues parts: el "costat aire" i el "costat terra". La diferenciació entre ambdues parts es deriva de les diferents funcions que s'hi realitzen.
En el "costat aire" les operacions s'apliquen sobre les aeronaus i tot es mou al voltant de les seves necessitats.
kilòmetre]
En el "costat terra", els edificis terminals tenen com a funció la conexió entre els mitjans de transport terrestre (vehicles, autobusos, tren, metro) i el mitjà de transport aeri. El volum de passatgers i el tipus de tràfic condicionen la configuració de la terminal però en general totes les terminals tenen les següents dependències: vestíbuls de sortida i arrivada, control de passaports, sales d'embarcament, zones d'oci, control de duanes.
El costat aire també anomenat àrea de moviments està integrat per l'àrea de maniobres (pistes i carrils de rodatge) i la plataforma. La seva funció és el rodatge de les aeronaus fins/des de les pistes i el decolatge i aterratge de les aeronaus.
Un àrea important en tot aeroport és l'anomenat centre de control d'aeri, en el cual es desenvolupen els anomenats controladors de trànsit aeri o ATC (per les seves inicials en anglès), encarregats de dirigir i controlar tot el moviment d'aeronaus a l'aeroport i en la zona sota la seva jurisdicció.
La plataforma és l'àrea destinada a donar espai a les aeronaus mentre es realitzen les operacions d'embarcament i desembarcament de passatgers o mercaderies així com altres operacions d'atenció a l'aeronau (repostatge de combustible, petit manteniment, neteja).
Vegeu també
- Torre de control
Categoria:Aeroports
Categoria:Edificis
ja:空港
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n'és l'Haia). Està situada a l'oest del país, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antic Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la província d'Holanda Septentrional.
Va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu una petita presa o resclosa (dam en neerlandès. El nom era originàriament Amstellerdam, posteriorment escurçat a la versió actual o, encara, avui en dia A'dam per parts de certs neerlandesos). Ara és la ciutat més gran del país i son centre cultural i financer. El 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'àrea metropolitana d'1,5 milions.
Amsterdam té un dels centres històrics més grans d'Europa amb edificis principalment del segle XVII. La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semi-circulars. Alguns llocs d'interès a la ciutat són el Rijksmuseum, el Museu Van Gogh, el Museu Stedelijk, el Museu de la Casa de Rembrandt, la Casa d'Anna Frank, el Concertgebouw (sala de conerts de l'orquesta), així com el districte roig.
Juntament amb Rotterdam, Utrecht i l'Haia és una de les ciutats més importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.
L'aeroport d'Schiphol, situat al sud de l'aglomeració (20 minuts del centre de la ciutat amb tren), és el més gran dels Països Baixos, i el quart més gran d'Europa, on arriben 40 milions de passatgers per any.
Amsterdam és seu de l'equip de futbol Ajax, i el seu estadi és l'Amsterdam Arena. La ciutat va ser seu dels Jocs Olímpics de 1928.
- [http://www.cybartv.org/html/amsterdam1970-80.htm photos & videos ]Amsterdam contreculture 1970-80
- [http://amsterdam.visittown.com/ Amsterdam, VisitTown.com]
Categoria:Ciutats dels Països Baixos
Categoria:Capitals d'estats independents
ja:アムステルダム
ko:암스테르담
Segle XXFormalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre el 1901 i el 2000 tots dos inclosos.
Durant el segle XX, el ritme dels canvis científics, tecnològics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informàtica. Comença la Globalització economica i política del planeta. Els Estats Units esdevenen la potència dominant, sobretot després del col.lapse de la majoria de règims comunistes. Tot i la promulgació dels Drets de l'Home i la constitució de l'ONU, el segle XX ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans es precari en molts llocs del planeta.
Esdeveniments rellevants
Ciència i Tecnologia
- Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
- Biologia: Descobriment de l'ADN.
- Astronautica: Exploracio de l'espai, l'home a la lluna.
- Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.
- Medicina: descobriment de la penicil.lina
Guerres i Política
- Revolució d'Octubre i creació de la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (XXX) i a Cuba (XXX).
- Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)
- Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)
- Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
- Descolonització d'Àfrica
- Conflicte Àrab-Israelià
- Guerra del Vietnam XXXX-XXXX
- Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980),País Valencià (XXXX),Balears (XXX) )
- Unió Europea
- Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya
- Guerra del Golf, 1991
Desastres
- Epidemia de grip el 1918.
- Desastre nuclear de Txernobil.
- La SIDA causa milions de morts.
- Tot i les millores tecnologiques, en comensar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.
Cultura
- Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
- Normalitzacio de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)
Persones rellevants
Cientifics
- Albert Einstein
- Werner Heisenberg
- Schrödinger
Politics i Liders Mundials
- Francesc Macià i Llussà, Lluís Companys i Jover, Jordi Pujol i Soley
- Francisco Franco, Adolfo Suarez, Joan Carles I d'Espanya
- Lenin, Stalin, Gorbatxev
- Fidel Castro
- Winston Churchill
- Franlin D Roosevelt, John Fitgzerald Kennedy
- Benito Mussolini
- Adolf Hitler
- Mao Tse Tung
Artistes
- Joan Miró i Serrà, Picasso, Salvador Dalí i Domènech (pintura)
- Gabriel Garcia Marquez, (literatura)
- The Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan (música)
- Charlie Chaplin, Orson Welles (cinema)
Esportistes
- Pele, Johan Cruyff, Diego Armando Maradona (futbol)
- Eddy Merckx, Miguel Indurain (ciclisme)
- Michael Jordan (bàsquet)
- Bob Beamon, Carl Lewis, Sergei Bubka (Atletisme)
Segle anterior - Segle posterior
Categoria:Segle XX
ja:20世紀
ko:20세기
simple:20th century
Rotterdam
Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món.
El nom prové d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.
presa
Arquitectura
L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme pre-eminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet pot ser explicat en part per un bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el més alt dels Països Baixos, el Delftse Poort, de 151 m.
Port
El port de Rotterdam és el més important d'Europa, cosa aconseguida gràcies a la situació estratègica de la ciutat, al punt de confluència del Rin i el Mosa, que ha contribuït a fer de Rotterdam un importantíssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del món, mitjançant enllaços per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceànic).
Enllaços externs
- [http://www.rotterdam.nl/ Pàgina municipal]
- [http://rotterdam.pagina.nl/ Portal de Rotterdam]
- [http://www.portofrotterdam.com/ Port de Rotterdam]
Categoria:Ciutats dels Països Baixos
ja:ロッテルダム
Nederlandse Spoorwegen
Nederlandse Spoorwegen (Ferrocarrils Neerlandesos, sovint abreujat NS) són la principal companyia ferroviària dels Països Baixos.
Antic monopoli estatal, la companyia fou "separada" en quatre empreses diferents dedicades a la gestió, l'explotació, el manteniment de la xarxa. Posteriorment, i vista la negativa evolució que havia tingut el servei de ferrocarril a Gran Bretanya després de la seva privatització, les companyies foren refusionades a dues: NS, que es dedica a l'explotació del material mòbil, i ProRail que es cuida de les infrastructures fixes (manteniment, ampliació i assignació de vies).
Tot i cobrir tot el país, la xarxa de ferrocarrisl així com el servei d'NS està clarament centrat en el Randstad, amb almenys quatre trens l'hora entre les 4 grans ciutats de l'àrea: Amsterdam, Rotterdam, l'Haia i Utrecht (centre d'operacions d'NS).
Categoria:Països Baixos
Categoria:Companyies de tren
França
França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Catalunya, Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. La França metropolitana està formada, a més, per l'illa de Còrsega, a la Mediterrània, situada al nord de l'illa italiana de Sardenya. A més a més, inclou tot d'illes i territoris d'ultramar, repartits arreu del món (vegeu més endavant).
França és una democràcia organitzada com una república unitària semipresidencial. És un país desenvolupat amb una economia moderna que el 2003 era la cinquena més important del món. Els seus valors principals es troben expressats en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
És membre fundador de la Unió Europea, de la qual és l'estat més extens. França també és membre fundador de l'OTAN i de les Nacions Unides, i membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. És una de les set potències nuclears mundials.
Geografia
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Mentre que el territori principal de França (la metròpoli) està localitzat a l'Europa occidental, l'estat francès també el constitueixen territoris de:
- l'Amèrica del Nord: la col·lectivitat territorial de Saint-Pierre i Miquelon
- el Carib: els departaments de Guadeloupe i la Martinica
- l'Amèrica del Sud: el departament de la Guaiana Francesa
- l'oceà Índic occidental: el departament de la Reunió i la col·lectivitat departamental de Mayotte
- l'oceà Pacífic: la col·lectivitat territorial de Wallis i Futuna, el país d'ultramar de la Polinèsia Francesa i la col·lectivitat sui gèneris de Nova Caledònia
- l'Antàrtida (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (TAAF)
::Vegeu Dependències d'ultramar franceses
Orografia i hidrografia
França posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on França toca amb la mar del Nord i l'Atlàntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps), on en aquesta última es troba el punt més alt d'Europa, el Mont Blanc (4.810 m).
Entremig es troben altres regions elevades com el Massís Central i els Vosges (aquests al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, tributaris de l'Atlàntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.
Demografia
Roine
Segons el padró de 2003 les àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants eren:
#París 11.174.743
#Lió 1.648.216
#Marsella 1.516.340
#Lilla 1.182.026
#Bordeus 979.262
#Tolosa 819.507
#Nantes 715.358
#Grenoble 696.326
#Rouen 608.671
#Montpeller 591.646
#Rennes 569.932
#Estrasburg 557.120
#Niça 506.694
Història
Niça]]
Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàl·lia, habitada pels gals, un poble cèltic. La Gàl·lia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París.
Tot i que l'inici de la monarquia francesa sovint es remunta al segle V, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'Imperi Franc de Carlemany en dues parts, oriental i occidental, al segle IX. La part oriental seria el que donaria origen al que ara és Alemanya, mentre que la part occidental estaria a l'origen de França.
Els descendents de Carlemany van governar França fins al 987, quan Hug Capet, duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien França fins al 1792, quan la Revolució Francesa va establir la república, en un període de transformacions radicals que va començar el 1789.
Napoleó Bonaparte va agafar el control de la República el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el 1815, la monarquia francesa fou reestablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una Segona República el 1848. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador, Lluís Napoleó Bonaparte, en fou elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la Tercera República (1870).
Tot i que al final resultés vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial com en el seu estatus econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la Cinquena República) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari.
En les dècades recents, la reconciliació i la cooperació de França amb Alemanya s'han demostrat crucials per a la integració europea, incloent-hi la introducció de l'euro el gener del 1999(fins llavors anava amb el Franc francès. Actualment, França és al capdavant dels estats europeus que intenten aprofitar la incipient unió monetària per avançar en la creació d'un aparell europeu més unificat en aspectes polítics, de seguretat i de defensa.
Llengües
La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat. De fet, l'article 3 de la Constitució francesa de 1958 diu textualment que La langue de la République c'est le français, és a dir, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa. Aquest article ha servit de pretext fins els nostres dies per no permetre l'ús normal i oficial als àmbits d'ús cultes de les llengües que avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. Només s'ha permès l'ensenyament d'alguna d'aquestes llengües (com el català) com a segona llengua estrangera optativa a l'escola pública. La immigració provinent de fora del país, així com de regions exclusivament francòfones fa que el percentatge de parlant d'aquestes llengües sigui de cada cop més minso. França és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries.
Malgrat tot, avui en dia, algunes institucions privades han procurat fomentar l'ús d'aquestes llengües creant mitjans de comunicació, creant escoles primàries i secundàries per ensenyar en aquestes llengües o convocant actes reinvindicatius a favor d'una política lingüística alternativa, però tenen molt poc suport de l'administració, ja sia estatal, regional, departamental o municipal. Això fa que els recursos existents per impulsar l'ús d'aquestes llengües siguin molt escassos i insuficients per atendre la demanda, actualment creixent. Per això algunes institucions han demanat ajuda a altres Estats o regions on es parlen aquestes llengües que, molt sovint, els han ofert aquesta ajuda de manera desinteressada.
Tot això fa que, malgrat França sigui un territori lingüísticament ric, sigui un dels Estats europeus menys fomentadors d'aquesta riquesa, juntament amb Grècia.
Vegeu també: Literatura francesa
Economia
Article principal: Economia de França
Enllaços externs
- [http://www.pictures-europe.com/holidays-france.htm Imatges de França]
- [http://www.pictures-europe.com/map/map-france.htm Mapa de França]
Categoria:França
als:Frankreich
fiu-vro:Prantsusmaa
ja:フランス
ko:프랑스
ms:Perancis
simple:France
th:ประเทศฝรั่งเศส
zh-min-nan:Hoat-kok
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany) és un país d’Europa occidental, membre de la Unió Europea des de la seva fundació.
Limita al nord amb els Països Baixos, a l’est amb Alemanya i el Gran Ducat de Luxemburg, al sud amb França i a l’oest amb el Mar del Nord. Els seus habitants s’anomenen belgues i culturalment hi podem distingir els flamencs, (+/- 60% de la població, de llengua neerlandesa habitant principalment a Flandes ), els francòfons (+/- 40% de la població, dels quals un 80% són valons i un 20% brussel·lencs francòfons) i els de parla alemanya (habitant als cantons de l’est, a la frontera amb Alemanya).
Història
Article principal: Història de Bèlgica
El territori on s'assenta Bèlgica va ser ocupada pels romans de Juli Cèsar (segle I aC), inclosa dins la província de la Gallia però essent només romanitzada en profunditat al sud (actual Valònia de llengua llatina). Fou separada de la Gàl·lia per August formant part de la província de Gallia Belgica que s’extenia molt més enllà de la Bèlgica actual.
Un cop desaparegut l'imperi romà, i les successives grans invasions dels pobles germànics, la regió va esdevenir el centre del primer reialme franc, amb capital a Tournai, fins que el rei Clovis dels Francs l’abandona per París. La cristianització massiva començà el 630 amb el suport de monjos celtes
Sota l'impuls de Carlemany, nat a Lieja, la vall del Mosa esdevingué el centre polític i econòmic del l'imperi Carolingi, el més gran imperi post-romà amb capital a Aquisgrà
La divisió de l'imperi amb el Tractat de Verdum després de la mort de Carlemany va dividir Europa i també el territori de la futura Bèlgica, quedant dividit entre el regne de Carles I el Calb a l’oest de l'Escalda incloent el comtat de Flandes i el de Lotaríngia , posteriorment unit al Sacre-Imperi Romà. Dins la futura Bèlgica, es desenvolupen múltiples feus quasi independents com els comtats de Flandes, Hainaut, Looz i Namur, els ducats del Brabant i Limburg i el principat de Lieja. Cal remarcar que tots aquestes entitats polítiques englobaven territoris d’ambdós constats de la frontera lingüística, que no ha esdevingut frontera política fins al segle XX.
Es comencen a desenvolupar a partir del segle X nombroses ciutats, especialment a Flandes (Bruges, Gant, Ypres, Tournai) i a la vall del Mosa (Huy, Namur, Dinant i Lieja) mentre la urbanització del centre de Bèlgica és més lent amb algunes ciutats brabançones més tardanes (Brussel·les, Lovaina, Malines). La indústria de la llana i el comerç marítim, amb la Lliga Hanseàtica converteixen la regió amb el cor econòmic i comercial d’Europa, ajudada per la navegació fluvial a l’Escalda i entre el Rin i el Mosa.
En aquesta època es produeixen nombrosos enfrontament entre les viles flamenques, que els governs de rics burgesos gaudien de força autonomia, i el rei de França, com la Batalla dels Esperons d’Or l’11 de juliol de 1302, considerada com el naixement de la nació flamenca, on les tropes franceses van rebre una severa derrota.
Després de la Guerra dels Cent Anys, els comptats i ducat del futur territori belga a excepció del principat de Lieja passen a estar sota dominació borgonyona. És d’aquesta època el naixement del nom de Països Baixos. Els ducs de Borgonya designaren a tots els seus territoris a l’actual Bèlgica i Holanda amb aquest nom amb relació amb les terres altes del comptat de Borgonya.
Després de la mort de Carles el Temerari, els territoris passaren en mans dels Habsburg espanyols, els anomenats Països Baixos espanyols, les 17 províncies.
Després de una llarga dominació espanyola, la història de Bèlgica, encara no com a entitat independent però com un espai territorial semblant a l’actual, es pot considerar que comença amb la ruptura al 1579 de les 17 províncies, un cop les Províncies Unides de la Unió d’Utrech (actuals Països Baixos) reformistes i protestants van assolir la independència dels espanyols. Les províncies del sud de la Unió d’Arras, catòliques i fartes dels excessos dels calvinistes del nord, resten sota el domini de Felip II.
Durant el segle XVII va ser el camp de batalla d’Europa entre un imperi espanyol en decadència, les Províncies Unides desitjant consolidar la seva independència ajudades per una Anglaterra volent limitar l’expansió francesa. Durant les sis guerres que s’hi produïren entre 1635 i 1713, els espanyols van anar perdent territoris, com el Flandes francès, l’Artois o l’Hainaut francès.
La Guerra de Successió Espanyola acaba amb la pèrdua dels seus territoris, amb el Tractat d’Utrech al 1713, que cedeix les Províncies del sud als Habsburg d’Àustria. Durant aquest segle XVIII les diferents ciutats, comptats i marquesats dels Països Baixos del sud s’administren de forma força independent. Durant la llarga pau, reformen l’agricultura, les finances i fan renéixer la indústria i comerç.
A finals del segle XVIII, França, s’annexiona els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja. S’aboleixen les institucions pròpies, privilegis i un decret declara els futurs belgues ciutadans francesos sota les lleis i institucions franceses. S’endeguen tota una sèrie de reformes inspirades en la igualtat i uniformitat, en bona part conservades fins els nostre dies: organització de l’estat civil, igualtat davant els impostos i lleis, jerarquia i administració de la justícia.
S’inicia la industrialització de Valònia (carbó, siderúrgica, tèxtil) mentre creix el descontent per les reformes, el despotisme de Napoleó, i el forçós enrolament dels joves en l’exercit napoleònic.
La derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo davant l’aliança dels prussians i els anglesos de Wellington acaba amb el domini francès. El Congrés de Viena al 1818 reunifica els antics Països Baixos més el Gran Ducat de Luxemburg, formant el Regne dels Països Baixos, sota el rei Guillem I d’Orange.
Les fèrtils terres de Flandes, la indústria minera, siderúrgica i tèxtil valona troben sortida i exportació en una Holanda de canals i ports o en el riu Escalda que torna a estar obert permetent l’expansió del port d’Anvers.
Políticament, creix l’oposició al rei, pel seu excessiu poder, la poca llibertat religiosa, els privilegis dels neerlandesos i l'aprovació de la constitució (Llei fonamental) malgrat el refús dels belgues.
La Revolució Belga 1830, s’inicia el 15 d’agost” al Teatre de la Moneda. Lluites oposen els holandesos als brussel·lencs i altres voluntaris belgues entorn a Brussel·les. Finalment la revolta és general i els holandesos són vençuts. La Conferència de Londres reconeix, el desembre de 1830, una Bèlgica independent, de la qual s’havia ja fet càrrec un govern provisional que convoca un Congrés Nacional de Notables, per elaborar la constitució. La constitució belga fou sancionada el 7 de febrer de 1831. El Congrés va oferir la corona reial a Leopold de Saxe-Coburg-Gotha.
Durant el segle XIX, disposant de carbó i ferro, es desenvolupa la revolució industrial essent durant alguns anys la segona potència econòmica mundial. El rei Leopold II (successor i fill de Leopold 1r, 1865) dirigeix a títol personal la colonització del Congo per assegurar suficients matèries primeres per a Bèlgica. L’actual República Democràtica del Congo (Congo Kinshasa, ex-Zaire) esdevé el seu domini personal. El 1885 Leopold II esdevé oficialment cap d’Estat del Congo, que no cedirà a Bèlgica fins al 1908.
Durant la Primera Guerra Mundial, al 1914 Bèlgica és ocupada per una Alemanya en guerra contra França. La violació de la imposada neutralitat belga desencadena l’entrada del Regne Unit a la guerra. Malgrat una ferma resistència, l’exèrcit belga dirigit pel rei Albert I és ràpidament vençut i el país ocupat excepte els territoris darrera la línia de l’Yser. Després de la guerra, Bèlgica rebé les antigues colònies alemanyes de Ruanda i Burundi
Durant el període d’entreguerres, Bèlgica com tot Europa pateix les conseqüències de una forta crisi econòmica.
En 1940, Bèlgica torna a ésser ocupada per Alemanya a l’inici de la Segona Guerra Mundial. Després de només 18 dies de batalla, el rei Leopold II decideix la capitulació en contra de la voluntat del govern refugiat a Londres, en una actitud que fou considerada com una traïció. La resistència a l’ocupació és desenvolupà especialment a Valònia mentre el govern a l’exili declara el rei, que roman a Bèlgica oficialment com a presoner de guerra, no apte per desenvolupar el càrrec, condició que no s’anul·larà després de l’alliberació.
Després de la guerra, al 1950 el govern del partit catòlic organitzà un referèndum sobre la “qüestió reial” amb un resultat global favorable al seu retorn. Però la forta derrota a Valònia, especialment a Lieja (amb més d’un 80% de vots en contra) i a l’Hainaut, fan que el retorn del rei provoqui greus insurreccions, amb atemptats a les mines i alts forns valons i diversos morts en enfrontaments amb les forces d’ordre. S’arriba a plantejar un govern secret a Valònia que declari la independència. L’abdicació del rei, titllat de col·laboracionista pels valons, en favor del seu fill Balduí I permet salvar la unitat belga. Aquests fets marcaran de tota manera el final de l’unitarisme belga.
Després de la segona guerra mundial, Bèlgica esdevé membre fundador de l’OTAN i de la Comunitat Econòmica Europea, avui ja Unió Europea
Als anys seixanta, sota la pressió del moviment flamenc, Bèlgica s’enfronta a majors demandes de descentralització de l’estat, evolucionant progressivament cap un estat federal. Els conflictes lingüístics són cada cop més importants, arribant al zenit amb l’escissió de la secció francòfona de la Universitat de Lovaina i la creació d’una nova ciutat (Louvain-la-Neuve) en territori való per acollir la nova Universitat Catòlica de Lovaina. Finalment es fixà una frontera lingüística que esdevé frontera política (que mai havia estat) amb la creació de les regions (Valona, Flamenca i de Brussel·les Capital) i les comunitats (flamenca, francòfona i gemanòfona) arribant al delicat i consensuat equilibri actual, no exempt de friccions i reivindicacions entre comunitats.
Política
Article principal: Política de Bèlgica
Bèlgica és un Estat Federal i una monarquia constitucional, de la qual Albert II n’és rei en l’actualitat.
El federalisme és aplicat a Bèlgica sota una forma molt específica, havent tanmateix certes característiques de confederació, com les dobles majories necessàries per als canvis constitucionals. Per contra, també posseeix caràcters unitaris com les finances públiques encara competència de l’Estat en més d’un 80%, o l’organització de la Seguretat Social (excepte alguns aspectes organitzats per la Comunitat Flamenca)
El sistema polític belga és sovint presentat com una “particràcia”, on els caps de les tres famílies tradicionals (socialistes, lliberals i catòlics) mantenen una gran influència en la gestió del país i de les entitats federades (Regions i Comunitats) malgrat l’escissió que van experimentar als anys 60 les tres famílies en dues vessants lingüístiques i de l’ascens de partits Verds i d’Ultradreta (Front Nacional, Vlaams Block) durant el darrer decenni. Les tensions de l’últim mig segle entre la població flamenca (de parla neerlandesa) al nord, i la francòfona (Valònia i Brussel·les) al sud, han comportat nombroses modificacions de la Constitució atorgant a les Regions i Comunitats un major reconeixement i una certa autonomia.
Aquestes modificacions de la Constitució han comportat la creació d’un gran nombre d’entitats governamentals:
- Estat federal
- Comunitats de Bèlgica
- Comunitat Flamenca (Vlaamse Gemeenschap) posteriorment fusionada amb la resta d’institucions de la regió flamenca
- Comunitat Francesa de Bèlgica (Communauté française de Belgique ou Communaté Wallonie-Bruxelles)
- Comunitat Germanòfona de Bèlgica (Deutschsprachige Gemeinschaft), amb competències als cantons de l’est de Valònia
- Regions de Bèlgica
- Regió de Brussel·les-Capital ( Région de Bruxelles Capitale - Brussels hoofdstedelijk Gewest), incloent Brussel·les i comunes adjacents
- Regió Flamenca (Vlaams Gewest)
- Regió Valona (Région Wallone)
Cal dir que la regió Flamenca no es correspon al comptat de Flandes de l’edat mitjana, que incloïa territoris actualment a Valònia (Tournai) i a França (Lille). A més la Regió Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l’antic ducat del Brabant i part del Limburg (dividit entre els Països Baixos, Bèlgica i Alemanya). Per la seva part la Regió Valona incorpora els històrics Principat de Lieja, els comptats de Namur i l’Hainaut, part de Flandes francòfona i el Brabant francòfon. La regió brussel·lenca es limita a la ciutat de Brussel·les (majoritàriament francòfona) i algunes ciutats de l’aglomeració (Anderlech, Ixelles, St. Gilles, Uccle o Ganshoren). Tota la regió s’assenta al centre de l’antic comptat brabançó.
Els flamencs van immediatament fusionar les seves institucions, preferint la simplicitat. Paradoxalment la seu de la regió-comunitat flamenca és a Brussel·les, fora de la Regió Flamenca (però amb competències “comunitàries” sobre el 20% de població neerlandòfona) com reivindicació de Brussel·les com a territori flamenc.
Els francòfons mantenen ambdues institucions, amb certes friccions entre elles i entre els valons i els brussel·lencs francòfons. Els membres del parlament de la Comunitat francesa de Bèlgica són directament triats entre els parlamentaris valons i capitalins francòfons reduint així el nombre global de parlamentaris, per alleujament del contribuent.
El poder federal és en mans del Primer ministre i el seu govern. Hi ha gran tradició de pactes i coalicions, donada la dispersió de partits en famílies i comunitats lingüístiques. Actualment Guy Verhofstadt encapçala una amplia coalició de lliberals flamencs (VLD) i valons (MR) i socialistes flamencs (SP.A) i valons (PS) des de les eleccions de juny de 2003. Anteriorment la coalició de govern la formaven fins a sis partits, incloent els Verds valons (Écolo) i flamencs (Agalev), deixant a la família cristiana d’ambdós costats (CVP i PSC) sola a l’oposició amb les independentistes d’ultradreta del Vlaams Block.
L’Estat federal, té les competències de tots els afers d’interès nacional, com la defensa i part dels afers internacionals, la seguretat social, l’economia, les telecomunicacions i nombroses competències federalitzades parcialment, com la recerca científica o l’ensenyament (fixa edat de educació obligatòria, homologació de títols, etc.)
Els governs de cada Comunitat - francesa, flamenca o gemanòfona - són responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. Són responsables de la cultura, l’educació (escoles, biblioteques, teatres, audiovisual..), la recerca i formació, la sanitat (només medicina preventiva), la joventut, l’esport i les relacions internacionals (des de 1996)
Els governs regionals - Flandes, Valònia i Brussel·les-Capital - s’ocupen en exclusiva d’afers territorials i econòmics com Transports, Sanitat, Política Territorial, Medi Ambient , Energia Habitatge, Agricultura, Indústria o Turisme.
Les Comunitats i les Regions duent també a terme les Relacions Internacionals en les matèries de la seva competència (excepte en el capítol d’ajuda al tercer món) representant-se fins i tot als consells de ministres de la Unió Europea.
A més, brussel·lencs francòfons o de parla neerlandesa tenen les seves pròpies institucions polítiques i administratives, la COCOF (Comissió Comunitària Francòfona) pels francòfons, la VGC (Vlaamse gemeenschcapsCommisie) pels de parla neerlandesa. Les matèries bi-comunitàries, és a dir, que no poden atribuir-se a una sola comunitat lingüística (com el Teatre de la Moneda el Museu d’Art Modern i Contemporani) són gestionades per la CCC-GGC (Commission communautaire commune - Gemeenschappelijke Gemeenschapscommissie)
D’aquesta manera, una escola de Brussel·les, com a institució pedagògica, dependrà de la Comunitat Francesa si l’escola és francòfona, o de la flamenca si utilitzen la llengua neerlandesa, tant pel que fa als salaris dels funcionaris com dels programes educatius. És un compromís complex, però que permet una cohabitació pacífica de les dues cultures principals del país. Evidentment es produeixen paradoxes com l’existència d’un ministre d’agricultura a la Regió de Brussel·les, amb competències sobre només 17 explotacions.
Províncies
Artícle principal: Divisions de Bèlgica
Les províncies representen un nivell polític intermediari poc conegut per la mateixa població. Bèlgica, a excepció de la Regió uniprovincial de Brussel·les sense institucions provincials, es divideix en deu províncies, que depenen directament de les Regions:
- Flandes
- Anvers (Antwerpen), amb capital a Anvers (Antwerpen)
- Brabant Flamenc (Vlaamse Brabant), amb capital a Lovaina (Leuven)
- Flandes Oriental (Oost Vlaanderen), amb capital a Gant (Gent)
- Flandes Occidental (West Vlaanderen), amb capital a Bruges (Brugge)
- Limburg, amb capital a Genk
- Valònia
- Brabant Való (Brabant wallon), amb capital a Wavre
- Hainaut, amb capital a Mons
- Lieja (Liège), amb capital a Lieja
- Luxemburg, (Luxembourg), amb capital a Arlon
- Namur, amb capital a Namur
Geografia
Artícle principal: Geografia de Bèlgica
Fronteres terrestres : 1 385 km (França 620 km; Països Baixos 450 km; Alemanya 167 km; Luxemburg 148 km)
Litoral : 66 km
Extrems d'altitud : 0 m > + 694 m
Tot i ésser majoritàriament pla, el territori esdevé ràpidament força ondulat i forestal a mida que ens apropem a la meitat sud del país (les Ardenes) Els rius principals de país, tots desembocant a la Mar del Nord que drenen el país són:
- el Mosa (Meuse / Maas) i els seus afluents com l’Ourthe o la Sambre a l’est, on es desenvolupà la indústria pesada i les conques carboníferes. El Mosa i la Sambre són navegables i una de les principals vies de comunicació de Valònia amb el mar, via el canal Albert, que duu de Lieja a Anvers o directament Mosa avall per territori neerlandès.
- l’Escalda (Escaut / Schelde) drenant l’oest de Bèlgica, en l’estuari del qual se situa el port d’Anvers, el segon més important d’Europa darrera Rotterdam.
- L’Yser (Yser / IJzer), riu curt amb una conca d’ únicament el 5% del territori, a Flandes Oriental. L’únic que desemboca a la costa belga.
El clima és suau, temperat i humit, amb temperatures mitjanes de 25°C a l’estiu i de 7,2°C a l’hivern. Les temperatures extremes son -12,2°C et +32,2°C.
Economia
Artícle principal: Economia de Bèlgica
Forma part juntament amb els Països Baixos i Luxemburg del Benelux.
Demografia
Artícle principal: Demografia de Bèlgica
Població: 10 258 762 habitants (2001). 0-14 anys: 17,48 %; 15-64 anys: 65,57 %; + 65 anys: 16,95 %
Densitat: 336 hab/km2
Esperança de vida dels homes: 75 anys ( 2001)
Esperança de vida de les dones 81 anys ( 2001)
Taxa de creixement de la pob.: 0,16 % (2001)
Taxa de natalitat: 10,74 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat: 10,1 ‰ ( 2001)
Taxa de mortalitat infantil: 4,7 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat: 1,6 fills/dona (2001)
Taxa de migració: 0,97 ‰ (2001)
La població es composa de tres grups lingüístics:
- els flamencs de parla neerlandesa (+/- 60% de la població, vivint a les regions flamenca i de Brussel·les
- els francòfons (valons i brussel·lencs francòfons, junts +/- 40%)
- els germanòfons (unes 70 000 persones, menys de 1%), molt localitzats a els cantons fronterers amb Alemanya (Eupen, Malmédy, Saint-Vith)
Independentment de aquesta diferència lingüística, es troben petites minories com els jueu que s’instal·laren fa més de cinc segles a Anvers i que continuen essent una comunitat fonamental de la ciutat, malgrat que actualment se’n trobin més a Brussel·les.
Geogràficament i culturalment, Bèlgica se situa al centre d’Europa, i durant els últims mil·lennis, ha rebut les influències del tots els pobles i cultures que hi han passat, esdevenint una barreja de cultures celta, romana, francesa, neerlandesa, espanyola i austríaca
Té la segona densitat de població més gran d’Europa, després de la dels Països Baixos, força dispersa per tot el país, especialment a la rodalia de Brussel·les i a la plana flamenca. Per contra la regió sud-est, les Ardenes, és poc poblada.
Bèlgica compta amb tres llengües oficials: el neerlandès, el francès i l’alemany. L’anglès és una llengua força utilitzada sobretot en el món dels negocis, les comunicacions i les institucions públiques i seus d’organismes internacionals. Brussel·les, amb un status oficial de bilingüisme, és majoritàriament francòfona (80%), malgrat la llengua original és el “patois” brussel·lenc (d’arrel germànica). El francès ha estat la llengua de l’administració, noblesa i burgesia des dels temps dels espanyols i els Habsburg. Des de la independència belga, el francès també és parlat pels flamencs “afrancesats”, dels valons i francesos que hi anaren a viure, i més recentment dels barris sorgits de la immigració (especialment de França, Espanya, el Magrib i Turquia). També va ser la llengua del poder fins a les reivindicacions flamenques dels anys 50.
Un gran nombre de flamencs es descriuen primer com a flamencs, després com a belgues i per últim com europeus. Pels brussel·lencs francòfons, el sentiment “belga en primer lloc” sembla ser majoritari. Mentre que entre els valons, el sentiment “belga” sembla recular en profit del sentiment “való”, degut als problemes comunitaris recurrents que ha experimentat Bèlgica durant els últims quaranta anys malgrat la progressiva federalització. El rei proposa cada any un “federalisme d’unió” que és lluny d’acomplir-se ja que els problemes perduren.
Cultura
Artícle principal: Cultura de Bèlgica
Bèlgica és reconeguda principalment per:
- la pintura : primitius flamencs(Jan Van Eyck, Petrus Christus), Van der Weyden, surrealisme (Magritte)
- l’arquitectura: “Art Nouveau” (Victor Horta, Paul Hankar)
- el còmic: Hergé (Tintin), André Franquin (Spirou), Jigé (Valhardi), Morris (Lucky Luck) i molts d’altres
- literatura: el gènere fantàstic (Georges Eekhoud, Franz Hellens, Thomas Owen, Jean Ray, Marcel Thiry, Jacques Sternberg)
- la cervesa : més de 400 tipus diferents, com les famoses cerveses d’abadia trappistes, blanques o de fermentació natural (gueuze) i cerveses de temporada (Nadal..)
- la gastronomia: els musclos amb patates (moules et frites), el conill amb prunes i a la cervesa, les croquettes (de patata), les frites (típiques patates, fregides dues cops)
- la prestigiosa xocolata (pralinés): Neuhaus, Galler, Godiva, Léonidas i petits artesans
- els esportistes: Tennis(Kim Clijsters,Justine Henin-Hardenne,Sabine Appelmans), Tennis de taula, Equitació, Hoquei sobre herba, Ciclisme (Eddie Merckx,Philippe Thys)
Ensenyament
Principals universitats belgues (oferint la major part d’especialitats):
- Universitats francòfones
- UCL, [http://www.ucl.ac.be Université Catolique de Louvain] (Ottignies - Louvain-la-Neuve)
- ULB, [http://www.ulb.ac.be Université Libre de Bruxelles](Brussel·les)
- ULg, [http://www.ulg.ac.be Université de Liège](Lieja)
- Universitats flamenques
- VUB, [http://www.vub.ac.be Vrije Universiteit Brussel](Brussel·les)
- KUL, [http://www.kul.ac.be Katholieke Universiteit Leuven](Lovaina)
- RUG, [http://www.rug.ac.be Universiteit Gent](Gant)
Festes i dies festius
Altres Dades
- Línies de telèfon : 4,769 milions (1997) ;
- Telèfons mòbils : 974 km2494 (1997) ;
- Aparells de ràdio : 8,075 milions (1997) ;
- Aparells de televisió : 4,72 milions (1997) ;
- Usuaris d'Internet : 2,7 milions (2000) ;
- Carreteres: 145 774 km (116 182 km asfaltades) (1999) ;
- Ferrocarril : 3 437 km (1998)
- Vies navegables : 2 043 km
- Aeroports: 42 (24 amb pistes asfaltades) (2000).
Enllaços externs
Portals de les institucions
- [http://www.belgium.be Administració federal]
- [http://www.wallonie.be Regió Valona]
- [http://www.vlaanderen.be Regió Flamenca]
- [http://www.bruxelles.irisnet.be Regió de Brussel·les Capital]
- [http://www.cfwb.be Comunitat francesa de Wallonie-Bruxelles ]
- [http://www.dglive.be Comunitat germanòfona de Bèlgica]
- [http://www.ilotsacre.be/ Plànol de Bruselles]
Categoria:Bèlgica
als:Belgien
fiu-vro:Belgiä
ja:ベルギー
ko:벨기에
ms:Belgium
simple:Belgium
th:ประเทศเบลเยียม
zh-min-nan:Belgien
1991 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
:MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1991
ja:1991年
ko:1991년
simple:1991
th:พ.ศ. 2534
Categoria:Països BaixosCategoria:Estats d'Europa
Categoria:Unió Europea
ja:Category:オランダ
ko:분류:네덜란드
simple:Category:Netherlands
th:Category:ประเทศเนเธอร์แลนด์
zh-min-nan:Category:Kē-tē-kok Titus PetroniusCaius Petronius Arbiter (27-66) oli roomalainen kirjailija. Hän kirjoitti satiireja ja julkaisi taparomaanin Satyricon, josta on säilynyt muun muassa Trimalkion pidot. Satyriconissa häneen viitataan nimellä Titus Petronius.
Luokka:Roomalaiset kirjailijat
rozstpy Sennik online keno Pozycjonowanie pharmacy
|
|
|
|
