Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Zug

Zug

Zug és una ciutat de Suïssa, capital del cantó del mateix nom. Zug és també una dahira de la wilaya de Auserd a la RASD

Suïssa

La Confederació Helvètica o Suïssa és un petit estat format per cantons confederats de la Europa Central, té per veïns a Alemanya, França, Itàlia, Àustria, i Liechtenstein. Aquest país té un forta tradició de neutralitat política i militar, però també de cooperació internacional, per això és la seu de moltes organitzacions internacionals. La versió llatina del seu nom oficial: Confoederatio Helvetica, evita escollir una de les quatre llengües oficials. La seva abreviació: CH, és la que es fa servir per identificar les pàgines referents a l'estat a Internet. Internet

Història

En 1291, representants dels tres cantons d'Uri, Schwyz i Unterwalden van signar la Carta de l'Aliança, que els va unir en la lluita en contra del govern dels Habsburg, els qui en aquell temps controlaven el tron alemany imperial del Sacre Imperi Romà. En la batalla de Morgarten en 1315, els suïssos van derrotar a l'exèrcit dels Habsburg assegurant així la seua quasi-independència com la Confederació Helvètica. En el Tractat de Westfàlia en 1648, els països europeus van reconèixer la independència de Suïssa del Sacre Imperi Romà i la seua neutralitat. En 1798, els exèrcits de la revolució francesa van conquerir Suïssa. El congrés de Viena de 1815 va restablir la independència suïssa i les potències europees van acceptar reconèixer permanentment la neutralitat suïssa. Suïssa va adoptar una constitució federal en 1848, reformada profundament en 1874, que va establir responsabilitat federal per als assumptes legals, de defensa i de comerç. Des de llavors és contínua la millora política, econòmica i social que ha caracteritzat Suïssa. Els suïssos són coneguts per la seua històrica neutralitat i per no haver participat militarment en cap de les guerres mundials. En 2002 Suïssa es va convertir plenament en membre de les Nacions Unides.

Govern i política

L'estructura de l'organització política de Suïssa es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació. Aquests tres àmbits gaudeixen d'una àmplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions té lloc en l'àmbit cantonal o municipal. Aquesta circumstància permet que el nivell més davall de l'esfera política nacional, el Municipi, tinga també un alt grau d'autonomia. Les matèries que el Municipi no estiga en condicions de reglamentar per si sol són assumides pel Cantón, les competències del qual, al seu torn, són complementades per les de la Confederació. Aquesta actitud de coordinació i suport es denomina subsidiarietat. Aquesta evita la preponderància d'una administració central i només concedeix accions de suport a la Confederació. Amb origen en el terme llatí "confederatio", el concepte de federalisme té com a finalitat la unió de ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per la mateixa. El federalisme suís es caracteritza pel seu interès a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer polític del país: prendre el nombre més gran possible de decisions de forma descentralitzada. El més alt poder legislatiu l'ostenta l'Assemblea Federal (Parlament), que està composta per dues Cambres (el Consell Nacional i el Consell dels Estats), igual que el seu model, l'òrgan legislatiu d'EUA. Els drets, comeses i competències d'ambdós Consells són idèntics. Els Parlamentaris desenvolupen les seues activitats polítiques paral·lelament a la seua vida professional i es reuneixen normalment quatre vegades a l'any en les sessions ordinàries (una cada tres mesos), que duren tres setmanes. El Govern de Suïssa està compost per un Col·legi, que en altres països és equiparable al Gabinet o Consell de Ministres, que consisteix de set membres que s'anomena Consell Federal. Aquest òrgan constitueix, des de 1848, l'executiu nacional. Cada any un d'aquests set membres es tria com a president del consell, encara que només exerceix una funció representativa. Els Suïssos amb dret a vot no sols poden influir en el marxa de la Confederació i dels Cantons a través de les eleccions, sinó també fent ús de dos instruments: la iniciativa i el referèndum.

Organització politicoadministrativa

Veure: Cantons de Suïssa Cantons de Suïssa La Confederació Helvètica es divideix en 26 cantons: Els cantons estan dividits en 2.889 municipis. Cada cantó té la seua pròpia constitució, poder legislatiu, govern i corts.

Geografia

El paisatge suís està caracteritzat pels Alps, una alta cadena muntanyosa que discorre a través de la zona central i sud del país. Entre els alts pics dels Alps Suïssos està el Pic Dufour que aconsegueix els 4.634 metres sobre el nivell del mar. En el Pic Dufour es troben nombroses valls i alguns fins i tot amb glacera. D'aqueix lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el Rin, el Roine, l'Inn, i l'Udolara o Ticino, aquests arriben fins a alguns llacs com per exemple el Llac Leman, el Llac de Zuric, Llac Neuchâtel, el Llac Constanza i el llac Verbà al cantó Ticino. La part del nord de Suïssa, la més poblada, és més oberta, però encara és mitjanament muntanyosa. El clima suís és normalment temperat, però pot variar molt depenent de la localitat, des del sever clima en les altes muntanyes fins a l'agradable clima mediterrani en el part sud.

Economia

Malgrat l'absència de recursos naturals, l'economía suïssa figura entre les més pròsperes i les més desenvolupades del món. Orientada als serveis, com els bancs i les assegurances, i la mecànica de precisió, el país produeix sobretot béns amb un fort valor afegit. El nivell de vida és un dels més elevats a Europa. A més, la seva estabilitat i la seva neutralitat han atirat un gran nombre de capitals estrangers i d'organitzacions internacionals com l'Organització de Nacions Unides. Desprès de varis anys d'un creixement feble o nul, l'any 2004 ha experimentat una alça del 1,7% i un PIB sobrepassant els 435 millons (CHF). La taxa d'atur queda particularment baixa ( al voltant d'un 3.5% al Juliol 2005) i una inflació relativament feble.

Cultura

2005 Suïssa ha sigut influenciada per diverses de les majors cultures europees, des de en els seus practiques culturals fins en els idiomes. En Suïssa hi ha quatre idiomes oficials: alemany al nord i centre del país (64%, groc), francès a l'oest (19%, emporpra), italià al sud (8%, verd) i una xicoteta minoria parla romanx en el cantó sud-est de Graubünden (<1%, vermell). L'alemany parlat és predominantment el dialecte suís conegut com a alemany suís, però en els mitjans de comunicació s'usa l'alt alemany. Una situació anàloga es presenta al sud, amb una diglòssia entre lombard e italià. Vegeu [http://lmo.wikipedia.org/Svízzera aquest article in lombard] per a informacions mes detallades. Molts suïssos parlen més d'un idioma; i el 20% de la població el conforma residents i treballadors temporals estrangers. La religió més seguida a Suïssa és el catolicisme romà a la qual pertany el 43% de la població, 35% protestantisme i a causa de la immigració s'ha establit l'Islam amb un 4% de la població i el catolicisme ortodox amb un 2%. L'estabilitat i prosperitat de Suïssa, combinada amb la seua diversitat de població ha portat que alguns descriguen al país com un estat consociacional. Els suïssos són reconeguts pels seus bancs, xocolates, formatges i rellotges. L'1 d'agost de cada any se celebra la Festa Nacional de Suïssa. Categoria:Suïssa als:Schweiz ja:スイス ko:스위스 ms:Switzerland simple:Switzerland th:ประเทศสวิตเซอร์แลนด์ zh-min-nan:Sūi-se

Dahira

Els refugiats saharauis de la zona de Tinduf es troben distribuïts en quatre assentaments denominats wilaies (El Aaiún, Smara, Auserd i Dajla). Cada wilaia consta de cinc o sis petits nuclis de població formats per tendes de campanya (haimes) i construccions de fang. Aquests nuclis es denominen dahires i prenen el nom de les ciutats del territori ocupat pel Marroc. Les escoles, hospitals, centres de formació i de cultura situats en el centre dels campaments són construccions més sòlides. Les dahires queden repartides de la següent forma: El Aaiún: Hagunia, Amgala, Daora, Bucra, Edchera i Guelta. Smara: Hauza, Ejdairia, Farsia, Mahbes, Bir Lahlú i Tifariti. Auserd: Agüeinit, Zug, Mijec, Bir Guenduz, Güera i Tichla. Dajla: Jraifia, Argub,
- mdreiga, Bojador, Glaibat el Fula, Ain Beida i Bir Enzaran.

Wilaya

Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països, com Algèria, Marroc, Sudan i Oman. La pronúncia turca de la paraula, originariament àrab, vilayet, és el nom per les províncies de l'Imperi Otomà. Categoria:Geografia

Auserd

Auserd és una wilaya de la RASD. Categoria:Sàhara Occidental

Karnaugh mapa

Карно (Karnaugh) мапу (скраћено К-мапа) је измислио 1950, Морис Карно, тада телекомуникацијски инжењер у Бел лабораторији. Она је веома корисна алатка за рад са булским изразима. Нормално је потребно мноштво калкулација да би се добио минимални израз булске функције, и у ову сврху можемо користити К-мапу. Карно користи чињеницу да људски мозак има одличну способност препознавања мустри да би се донијела одлука који елементи булске функције се требају комбиновати да би се добио најједноставнији израз. Као додатак, К-мапе дозвољавају брзу идентификацију и елиминацију потенцијалних race(?) хазарда, што булин једначине саме не могу да ураде. Карно мапа је одлична алатка за поједностављивања до шест варијабли, док је код више варијабли чак и нашем мозгу тешко да нађе оптималне мустре. За изразе који имају више од четири варијабле треба користити Кјуин-Меккласки алгоритам, који се такође зове и метод prime implicants. Овај алгоритам користи детерминистички приступ поједностављењу булских израза. Стога праћење корака алгоритма омогућава да се може наћи најједноставнији израз. Ово је посебно корисно за креацију софтверских програма који поједностављују било који задат булски израз. Карно мапе такође уче у вези булских функција и минимилизацији.

Пример

Погледај сљедећу функцију: :f(A, B, C, D) = E(4, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15) Ова функција има ову табелу истине: A B C D f 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 1 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 1 1 0 1 0 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 Улазне варијабле A,B,C,D се могу комбиновати на 16 различизих позиција. Најједноставнији начин да ово урадимо је да направимо 4x4 поља. sample k-map Бинарне бројке у мапи представљају излазне вредности функције за било коју дату комбинацију улазних вредносзи. Написали смо вредност 0 у скроз лијевом горњем углу мапе због тога што је f = 0 када је A = 0, B = 0, C = 1, D = 0. Слично тако уписаћемо вредност десног угла на дну да буде 1 због тога што кад имамо вредности A = 1, B = 0, C = 0, D = 0 даје вредност функције f = 1. Након што је Карно мапа конструисана наш сљедећи задатак је да нађемо минималне услове које ћемо користити у заврсном изразу. Ови услови се налазе тако што ћемо заокружити у групу јединице на мапи. Групе могу само да садрже 2n поља, гдје је n цијели број ≥ 0 (1, 2, 3, 4...). Оне требају да буду велике колико је то могуће. Оптимална заокружења на овој мапи су маркирана зеленом, црвеном и плавом линијом. За сваку од ових група треба да нађемо варијабле које имају исто стање и сваком заокруженом пољу. За прво заокружење (црвене боје) нашли смо да: Варијабла А задржава исто стање (1) кроз цијело окружено поље, и зато треба да буде унесена у израз за 'црвено заокружење' Варијабла B не задржава исто стање (мијења од 1 на 0) у црвеном заокружењу, и не треба је узети у израз за 'црвено заокружење'. Слично овоме D се мијења, док C остаје стабилан (задржава исто стање) Први израз постаје АC. За зелено окружење видимо да А и B задржавају исто стање, а C и D мијењају стања. Варијабла B има вредност 0, и треба је негирати прије него је унесемо у израз. Други израз постаје АB'. На исти начин као у претходна два окружења досли смо до израза BC'D' тако да је наш коначни израз за функцију овакав: АC + АB' + BC'D'. Категорија:језици

cukrzyca szkoy Ksigarnia Internetowa disco polo wegetarianizm










































:: RELATED NEWS ::
Lista de campeões mundiais de xadrez
O título de "Campeão Mundial de Xadrez" é algo recente, e o primeiro campeão oficial de xadrez reconhecido como tal é Wilhelm Steinitz, que deteve o título de 1866 a 1894. Entretanto, existem jogadores de renome no Xadrez há bem mais tempo, e alguns deles são creditados como sendo os melhores de seu tempo, sendo considerados, de certa forma, campeões mundiais.
Preset = TimeVertical_OneBar_UnitYear ImageSize = wi
Zoologia
O estudo do reino animal. Ver a definição e classificação actual deste grupo em Animalia. Classificações Seguindo a divisão proposta por Carolus Linnaeus (ou Carl von Linné), o reino animal é um dos 5 reinos, e é subdividido nos seguintes Filos: Poríferos, Celenterados, Platelmintos, Nematelmintos,
Zeus
Zeus é o Senhor dos Céus e Deus Supremo da Mitologia Grega. Filho mais novo de Cronos, Rei dos Titãs, e Rhea(Réia), nascido no Monte Ida, Ilha de Creta. Conhecido p
Ácido carboxílico
Na química orgânica, ácidos carboxílicos são ácidos caracterizados pela presença do grupo carboxila. Em fórmulas químicas, esses grupos são tipicamente representados como COOH. Read More...
Éster
Em química orgânica e bioquímica, os ésteres constituem um grupos funcionais (R´-COOR"), que consiste num radical orgânico unido ao resíduo de um qualquer ácido oxigenado, orgânico ou inorgânico. Um éster é o produto da reacção de um ácido (geralmente
Urano (mitologia)
Urano ou Úrano (gr. Ουρανός) é uma divindade que representa o céu na mitologia grega. Foi gerado espontaneamente por Gaia (a terra), casou com sua mãe, que lhe deu por filhos (e irmãos) Pontos (Oceano), os Titãs, os Ciclopes e os Read More...
Ásia
Parte oriental do supercontinente Euro-Asiático. É o maior continente da Terra, estando delimitado a norte pelo Oceano Glacial Ártico, a leste pelo Oceano Pacífico e por vários dos seus mares costeiros, a sul pelo Oceano Índico e a oeste pelo Mar Vermelho,
Álgebra booleana
Na matemática e na ciência da computação, as álgebras booleanas são estruturas algébricas que "capturam a essência" das operações lógicas E, OU e NÃO, bem como das operações da teoria de conj
Áustria
A Áustria é um país montanhoso localizado na Europa Central, limitado a norte e oeste pela Alemanha, a norte pela República Checa, a leste pela Eslováquia e Hungria, a sul pela Eslovénia e Itália e a oeste pela Séculos: (Século XIX - Século XX - Século XXI) Décadas: 1870 - 1880 - 1890 - 1900 -