:: wikimiki.org ::

Gilan

Gilan

Gilan es una regió del nord-oest d'Iran, a la costa de la mar Càspia. Els primers pobladors foren els Gels o Gelis (Gelae). Avui dia els seus habitants es diuen Gilak i parlen un dialecte particular. La regió històrica anava entre el riu Čalus al sud (sud-est) i seguia una línia cap al nord paralela al Pulu-rud, fins a la regió de Talish o Talishtan. La frontera nord es va establir al riu Astara quant el país Talish va passar a Rússia el 1813 en virtut del tractat de Gulistan. La costa oriental es la mar Càspia, en un total de 225 km. Les regions muntanyoses del sud del país formen una subregió anomenada Daylam. El riu Safi-rud marcava la divisió entre les dos parts del país: el Biyapish o Biya Pish (la part oriental territori que fou poblat antigament pels Amardis) i el Biya Pas (part occidental, que fou poblada antigament pels Gelis). La regió que te uns 14.000 km2 fou dividida al segle XIX en 5 districtes després reduïts a 4. El temps de la segona guerra mundial tenia prop de mig milió d’habitants (gilaks, perses, talish, jueus, armenis i gitanos). La capital històrica fou Dulab (no localitzada) i després Fuman i Lahidjan. A partir del segle XVI la capital va passar a Rasht, nom que va prendre la divisió administrativa el 1938 (districte de Rasht) integrat en una regió (Canton = Ostan) amb altres districtes mes al sud. El país fou independent sota caps locals durant el període aquemènida, selèucida, part, sassànida i al inici del Califat. Després del 800 els alides es van refugiar al país i van establir la dinastia de Nasirwan. El país va estar nominalment subjecte a [Ziyàrides], Buwàyhides, Kakúides i Seljúcides, però per l'història interna cal dirigir-se a la única publicació exhaustiva al respecte "Les dinasties locals del Gilan i del Daylam" de Rabino di Borgomale. Gilan fou atacat pels russos de Kiev vers el 913 o 914, en un atac per mar. El 1307 el Il-Khan Oldjeytu i va imposar la seva sobirania però la dinastia local es va mantenir. A la part occidental els madhhabs hanbalites i els madhhabs Shafiites i el madhhab del historiador Kuran al-Tabari es van imposar, mentre els zaidites es van mantenir al est. La dinastia Kar Kiya es va imposar a Lahidjan i va exercir l’hegemonia a la regió fins el 1592 quant fou sotmesa pels safàvides. El 1650 la dinastia fou abolida i el territori sotmès directament a l’administració central. El 1724 la regió fou cedida a Rússia però fou retornada a Pèrsia el 1734. El 1917 els Djandjali es van revoltar a la regió i el 1918 es va proclamar la República soviètica de Gilan però el 1921 fou ocupada pels perses de Reza Shah. Categoria:Iran

Iran

:Per a la població aneu a Iran La República Islàmica d'Iran és un país de l'Orient Mitjà. Fins a 1935 va ser conegut com a Pèrsia. Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel Mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz. Categoria:Esborranys Categoria:Iran ja:イラン ko:이란 ms:Iran simple:Iran th:ประเทศอิหร่าน zh-min-nan:Iran

1813

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1813년 ms:1813 simple:1813

Daylam

Daylam es una regió d'Iran formada per la part alta del Gilan, a la vesant septentrional de les muntanyes Alburz. Te com a ciutats principals a Lahidjan, Mandjil i Alamut, i el seu riu principal es el Safid-rud que desaigua a la mar Càspia, amb el seus afluents el Shah-rud que neix al Talakan, i el Alamut, que rega la vall d'Alamut. Aquestes valls son el nucli dels daylamites un grup ètnic pre-iranià. La muntanya principal es el Dulfak o Dalfak al nord-est de Mandjil. Els daylamites foren ja esmentats per Polibi el segle II aC. Tolomeu els situa al nord de la Coromitrene (avui Khwaru Waramin, al sud-est de Rayy) i al oest de Tapuri (Tabaristan). El darrer arsàcida Artaban va mobilitzar als daylamites contra els rebels sassànides. Estigueren vinculats als sassànides i un cap daylamita amb títol de wahriz, de nom Boes, va dirigir una expedició al Regne d'Ibèria, durant el regnat de Kavadh. Amb el rei Khusrov Anushirvan els daylamites es van destacar al setge de Arqueòpolis (552) a Lazika, i pocs anys després en un atac contra els sabirs turcs al servei de Bizanci. Procopi diu que els daylamites no eren súbdits el rei de Pèrsia, sinó mercenaris. L’expedició persa al Iemen del 570 aC la van efectuar 800 presoners daylamites alliberats, dirigits per un wahriz, un home vell que fou també alliberat amb aquest motiu. Els daylamites també van ser part essencial de les guarnicions a les fortificacions perses del Caucas. El rei Hormidz IV fou enderrocat el 590 per Zoanab, que es esmentat com el cap del poble daylamita. El califa Umar va enviar a la zona a Numan ben Mukarrin. Els habitants de Rayy van cridar en ajut als daylamites però aquestos van tenir una posició expectant fins que van decidir ajudar als habitants de Rayy i, dirigits pel seu rei Muta (o Murtha) foren derrotats pels àrabs al riu Wadj, a la regió de Dabastay (a la vora de la plana entre Rayy i Hamadan). Entre el califa Umar i el califa Al-Mamun fins a 17 expedicions àrabs van anar al Daylam sense poder sotmetre la regió. Fortaleses musulmanes es van establir al sud, a Kazwin, i a la frontera nord-est (al Tabaristan) als rius Kalar i Čalus. Els daylamites eren en aquest temps pagans i seguien les normes del mític Afridun. Els títols dels seus caps eren wahriz, wardan shah, vahriz-i varičay (vahriz de vahrizs) i fins i tot rei (com fou anomenat Muta). Amb els Abbàssides els alides es van refugiar al Daylam. El primer conegut fou Yahya ben Abd Allah , del qual dos germans havien estats executats, i s’havia unit a la revolta del germà del califa Harun al-Rashid. Va arribar al Daylam el 791 però es va rendir aviat al barmàkida Al-Fald ben Yahya, suposadament per les pressions i amenaces que el califat va exercir sobre el rei del Daylam (i per els regals oferts al rei). El 805 el califa va estar a Rayy on va rebre l’homenatge dels caps de la regió, entre ells el rei de Daylam, Mazurban ben Djustan, que es el primer sobirà conegut de la dinastia dels Djustànides que van iniciar un llarg govern, sovint sotmesos als zaidites (o zaydites) de Tabaristan (vegeu Djustànides). Probablement la seva capital fou Rudbhar, prop d'Alamut. Altres principats existien a la regió: a Samiram, regió de Tarum (els Kangàrides o musafírides), a la regió de Birwan, propera a Talakan, amb seu a Shahristan (amb títol de Mustakarr al-Sultan), i a Khashm, residencia del da'i alida del Gilan oriental. Els musafírides sorgits de Tarum (Tarom o Al-Tarm) o Shamiran van acabar governant una part del Daylam i es van expandir cap al Azerbaidjan, mentre els djustànides van conservar altres possessions amb seu a Lahidjan. Els djustànides es van sotmetre a Toghrul Beg el 1042 i poc després ho van fer els musafírides de Tarom. Aquesta dominació fou mes efectiva, i l’oposició va fer créixer les tesis alides ja molt esteses. Abans de 1090 el cap ismaïlita (alida) Hasan-i Sabbah va enviar propagandistes a la regió i el 1090 es va apoderar d'Alamut que fou reconeguda com a feu del ismaïlita Mahdi per Malik Shah. Durant 166 anys la fortalesa fou un baluard contra els seljúcides, fins que el 1256 la fortalesa fou destruïda pels mongols. A l'història occidental se'ls anomena els Assassins. El Daylam va passar seguidament a la dinastia Karkiya del Gilan oriental (Biyapish) que tenia seu a Lahidjan. La dinastia ismaïlita que s’havia mantingut a Ashkawar fou eliminada i també els prínceps locals de Rudbhar y Daylaman (els Kudshidj). El 1416 el sayyid Radi de Lahidjan va invitar a uns tres mil daylamites i els va fer matar traïdorament a la vora del riu Safid-rud. El Daylam va gairebé desaparèixer. Alguns grups aïllats de daylamites a les muntanyes van crear una secta (secta de Hal-i Hakk) que es va revoltar el 1891 a Kallardasht sota la direcció del cap Sayyid Muhammad, però fou derrotat. Avui constitueixen una petita minoria a Iran. Categoria:Iran

1938

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de març - mar Mediterrània, enfront del cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bàndol franquista (Guerra Civil Espanyola).
- 16 a 18 de març - Barcelona: l'aviació franquista hi fa els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la guerra Civil Espanyola.
- 28 de març - Fraga (el Baix Cinca): els franquistes ocupen la vila.
- 3 d'abril - Lleida (el Segrià): els franquistes ocupen la ciutat.
- 4 d'abril - Morella (els Ports): els franquistes ocupen la vila.
- 15 d'abril - nord del País Valencià: els franquistes ocupen aquest territori.
- 17 d'abril - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
- 28 d'abril - Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la quinta del 41, coneguts com la quinta del biberó.
- 16 de juny - Castelló de la Plana (la Plana Alta): els franquistes ocupen la ciutat.
- 24 de juliol - Comença la Batalla de l'Ebre [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_Ebro.png]
- 21 de setembre - El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que comdenma el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.
- 5 de novembre - Tarragona (el Tarragonès): l'aviació franquista bombardeja la ciutat.
- 28 d'octubre - Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país. :MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Getúlio Vargas hi inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de Gener - Joan Carles I Borbó (Roma, Itàlia).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 d'abril - Burgos (Castella-Lleó, Espanya): Manuel Carrasco i Formiguera, polític català, assassinat pels franquistes. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1938年 ko:1938년 ms:1938 simple:1938 th:พ.ศ. 2481

913

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle X ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle X ko:913년

1307

Esdeveniments:

- 1 de desembre - Corona d'Aragó: Jaume II el Just ordena la persecució dels templers.

Naixements:

Necrològiques:

Roger de Flor és assassinat a traïció.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1307년

1592

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1592년

1724

Esdeveniments:

- Fundació de l'editorial anglesa més antiga:Longman
- Fundació de la borsa de París
- Amb el Codi Negre es regulen i s'endureixen les condicions de vida d'esclavitud dels africans

Naixements:

- 22 d'abril - Königsberg (Prússia, Alemanya; ara Kaliningrad, Rússia): Immanuel Kant, filòsof alemany (m. 1804).

Necrològiques:

- 7 de març - Ciutat del Vaticà (Roma): Michelangelo dei Conti, papa que regnà amb el nom d'Innocenci XIII.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1724년 ms:1724 simple:1724

1917

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de febrer - Mèxic: s'hi proclama la Constitució de 1917.
- 13 de febrer - París (França): el servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
- 5 de març - els Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
- 6 d'abril - els Estats Units: declaren la guerra a Alemanya (Primera Guerra Mundial).
- 25 de març – Imperi Rus: el govern reformista de Kerenski aboleix la pena de mort; serà restablerta per l'URSS després del desencadenament de la Guerra Civil.
- 25 d'octubre - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
- 2 de novembre - Londres: el ministre Balfour hi fa pública la declaració que proclama el suport britànic als assentaments jueus a Palestina (sionisme).
- 7 de novembre - Imperi Rus: hi comença la revolució comunista.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 d'agost - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya. :MÓN
- 11 de setembre - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
- 29 de maig - John Fitzgerald Kennedy (Brookline, Massachusetts, EUA).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1917年 ko:1917년 ms:1917 simple:1917 th:พ.ศ. 2460

1921

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 12 de març - Torí (el Piemont, Itàlia): Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 16 d'abril - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1921年 ko:1921년 ms:1921 simple:1921 th:พ.ศ. 2464

Categoria:Iran

Categoria:Àsia ja:Category:イラン ko:분류:이란 simple:Category:Iran th:Category:ประเทศอิหร่าน

Caracas

Caracas és la capital i la ciutat més gran de Veneçuela. Està localitzada al nord del país, entre els 760 i 910 metres d'altitud. Aquesta vall està prop del Mar Carib, però, separada de la costa per una paret de muntanyes de més de 2130 metres d'altitud. El centre històric de Caracas, conegut com el Departament Libertador, té una població de 1,9 milions. L'àrea metropolitana, coneguda com la Regió de Caracas té una población de més de 5 milions d'habitants. La ciutat va ser fundada per l'explorador espanyol Diego de Losada el 25 de juliol, 1567. Va ser la ciutat on van néixer els libertadors sud-americans Francisco de Miranda i Simón Bolívar.

Enllaços externs

- [http://www.centrecatala.com/esp/index.htm Centre Català de Caracas] Categoria:Veneçuela Categoria:Capitals d'estats independents ja:カラカス

cytaty Dorota Rabczewska Pozycjonowanie doda Karty grafiki

:: RELATED NEWS ::

Firespray-class starship
The Firespray class patrol and attack ship is a ship in the fictional Star Wars universe, and was designed by Kuat Systems Engineering for use by the Oova IV Security Forces. Several prototypes were constructed, however all but one were destroyed when Jango Fett staged a prison break. Jango kept the sole remaining Firespray , renaming it Slave I. Kuat Systems Engineeri