:: wikimiki.org ::

Alexander Von Humboldt

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt (Berlín, 1769 -1859) fou un explorador i naturalista alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moses Mendehlsson i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i coneguè el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Friburg, a on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner.

L'expedició americana

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Amèrica el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, el primer èxit dels expedicionaris va ser recòrrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en materia de geografia i ciències naturals havien estat inmensos.

Escriptor i diplomàtic

Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar fins al 1827. Allà treballà en Regions equinoccials del Nou Món (Régions équinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), síntesi de la seva expedició americana. Des de llavors va residir a Berlín, ciutat que només va abandonar per efectuar algunes missions diplomàtiques a França, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posició aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fí de l'esclavatge a Prússia). Al 1829 va participar en una nova expedició a l'Àsia Central (Urals, Altai, Dzhungària i mar Caspi), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement científic de l'època. Categoria:Científics alemanys ja:アレクサンダー・フォン・フンボルト

1769

Efemèrides astronòmiques:

- 3 de juny: trànsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del paral·laxi solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distància de la Terra al Sol amb força aproximació.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1769년 ms:1769 simple:1769 th:พ.ศ. 2312

Wilhelm von Humboldt

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam,1767 - Berlín, 1835) fou un erudit i home d'estat alemany conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística. El seu germà Alexander fou un destacat explorador i naturalista. Després de realitzar diversos viatges, va treballar, des del 1794, al servei diplomàtic de Weimar, on va trabar amistat amb W. H. van Dalberg, Goethe, Schiller i els germans Schlegel. Durant aquella època escriví poemes, crítica literària, traduccions i Idees per a un intent d'establir els límits de l'activitat de l'Estat, obra en la que es va pronunciar a favor de la lliure personalitat i contra l'Estat absolut. Després de residir uns anys a l'estranger, al 1809 fou nomenat director del sector educatiu i va fundar l'universitat de Berlín. Ambaixador a Àustria (1810), va presentar al príncep Hardenberg al congrés de Viena (1814 - 1815). Va redactar la Constitució de la Lliga Alemanya. Enemistat amb Hardenberg, fou ambaixador a Londres. Ministre d'assumptes comunals i elementals (1819), la seva repulsa als acords de Karlsbad va provocar la seva destitució aquell mateix any. Retirat des de llavors al seu castell de Tegel, es va dedicar a la lingüística: Sobre la diversitat de la estructura humana de la llengua i la seva influència sobre el desenvolupament intel·lectual del gènere humà. Categoria:Lingüistes Categoria:Alemanys ja:ヴィルヘルム・フォン・フンボルト ko:빌헬름 폰 훔볼트

Il·lustració

El Segle de les Llums és el segle XVIII a Europa i es caracteritza pel moviment cultural de la Il·lustració. Els intel·lectuals de l'època creien que seria un segle de progrés, de domini de la raó que faria sortir la humanitat de la superstició (la foscor metafòrica secular). La filosofia va ocupar un paper central en aquesta tasca, sobretot a França, amb el moviment de l'Encyclopédie (com a compendi del saber humà) i noms com Voltaire, Denis Diderot o Jean-Jacques Rousseau. Categoria:Segle XVIII

1789

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 12 de febrer - Barcelona: s'hi esdevenen els aldarulls coneguts com el "rebombori del pa". :MÓN
- 4 de març - Nova York (USA): el primer Congrés dels Estats Units hi proclama la nova Constitució.
- 14 de juliol - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1789년 ms:1789 simple:1789

1790

Esdeveniments:

- 4 de març - França: hi entra en vigor la divisió de l'estat en 83 departaments.

Naixements:

Necrològiques:

17 de juliol- Adam Smith, economista

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1790년 ms:1790 simple:1790

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Anglaterra

] Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra, amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia, el País de Gal·les i Cornualla ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV. Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings. La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent, si bé; va passar a ser la nació dominant en el Regne Unit. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió. No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Categoria:Anglaterra ja:イングランド ko:잉글랜드 ms:England simple:England th:แคว้นอังกฤษ zh-min-nan:England

Friburg

:Per altres usos de Friburg, vegeu Friburg (desambiguació) Friburg (desambiguació) Friburg (Fribourg en francès, Freiburg en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país. Està situada en un meandre del riu Sarine. Friburg té una població de 32.000 habitants (70.000 amb l’aglomeració urbana) i és una ciutat bàsicament francòfona i de tradició catòlica. La ciutat va ser fundada pel duc Berthold IV de Zähringen el 1157 i es va integrar a la confederació suïssa el 1481. És un punt de pas a la ruta Lausana – Berna. La seva universitat que funciona des del 1889 acull uns 10.000 estudiants. L'ensenyament es dona en francès i en alemany. categoria:Ciutats de Suïssa ja:フリブール

Geologia

La Geologia (del grec γη (geo, "terra"), i λóγος (logos, "ciència") és la Ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. També es pot considerar geologia l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utlitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que la utilitzava per distingir entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean-André de Luc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Branques de la Geologia

- Cristal·lografia
- Estratigrafia
- Mineralogia
- Sismologia
- Vulcanologia
- Petrologia
- Tectònica i Geologia estructural
- Paleontologia Categoria:Geologia ja:地質学 ko:지질학 th:ธรณีวิทยา

Botànica

La botànica (del grec, herba), o fitologia, és la ciència que tracta tot el que fa referència als vegetals. Té dues branques principals:
- Botànica pura
- Botànica aplicada

Disciplines botàniques i temes relacionats

- Classificació dels organismes vegetals
- Fisiologia vegetal
- Geobotànica
- Noms en llengua vernacle de les plantes

Gent i història

- Botànics famosos
- Història de la botànica

Vegeu també

- Arboretum de Catalunya Categoria:Botànica

Geografia

)]] La geografia és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Concepte

En un sentit clàssic la geografia és la descripció de la Terra, però avui en dia, a més de descriure-la, la geografia tracta d'explicar-la. Es considera a la geografia com una ciència que aglutina a totes les altres ciències, tant naturals com socials, des de la història fins les matemàtiques, ja que els objectes d'estudi de la geografia són molts i molt variats. No obstant això, la perspectiva de la Geografia és diferent; estudia els modes d'organització de l'espai terrestre, la distribució dels elements que componen el paisatge, les seves formes, les seves poblacions... A més, estableix una dialèctica entre l'explicació i la descripció del paisatge; i entre el mètode inductiu i el deductiu. Per a això aquests elements han de ser elegits, seleccionats, ordenats, jutjats i presentats. L'anàlisi duu al geògraf a comprendre les maneres d'organització en l'espai.

Camps d'estudi

Els principals camps que estudia la geografia i les seves principals ciències auxiliars són:

Geografia física

- La Geomorfologia, amb mètodes de la geologia, la litologia i la geofísica.
- La climatologia, amb mètodes de la meteorologia i l'estadística.
- L'hidrologia, continental i marina, amb mètodes de la geologia, l'oceanografia i l'estadística.
- La Glaciologia, amb mètodes de la Climatologia i l'estadística
- La Pedologia amb mètodes de la geomorfologia,i l'edafologia.
- La biogeografia amb mètodes de la biologia, la botànica, la zoologia, l'edafologia i l'ecologia.

Geografia humana

- La geopolitica
- la geohistoria
- La geografia rural, amb mètodes de l'Agronomia, la climatologia, l'estadística i l'economia.
- La geografia econòmica que engloba totes les activitats econòmiques com:
- La geografia industrial, amb mètodes de les matemàtiques i l'economia.
- La geografia turistica amb mètodes de l'economia, les matemàtiques i la sociologia.
- La geografia urbana, amb mètodes de l'urbanisme, la sociologia i les matemàtiques. Naturalment els mètodes de la història apareixen en totes elles fins el punt que s'ha arribat a parlar de geografia cultural, així com els estadístics i matemàtics. També s'utilitzen mètodes d'astronomia i topografia per a realitzar els mapes (cartografia), així com la determinació de codis de signes que ajudin a interpretar-los.

Geografia general i regional

D'altra banda, la geografia pot estudiar-se de forma general o concretada en una zona, regió o país concret. Es parla així de geografia general i geografia regional que és la qual s'ocupa de l'aplicació de les anàlisis geogràfiques un país o regió.

Pàgines que s'hi relacionen

- Geografia física
- Continent
- Accidents geogràfics Categoria:Geografia als:Geografie ja:地理学 ko:지리학 ms:Geografi simple:Geography th:ภูมิศาสตร์

Astronomia

L' astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en la esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com a corbes de llum d'estreles variables, descobriment de asteroides i cometes etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ciència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentres que els astròlegs no. A més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc.

Branques de l'astronomia

L'Astronomia es troba dividida en quatre grans branques:
- Astronomia de posició: Té com a objecte situar en la esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. És la branca més antiga d'esta ciència. Descriu el moviment dels astres, planetas, satèl·lits i fenòmens com els eclipsis, trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del Sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.
- Mecànica celeste: Té com a objecte interpretar els moviments de l'Astronomia de posició en l'àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana (Llei de la Gravitació Universal de Isaac Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbitas de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència. El moviment estrany de Urà causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Le Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una xicoteta desviació en l'avanç del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pròxim al Sol fins que Einstein amb el seu Teoria de la Relativitat la va explicar.
- Astrofísica és una part moderna de l'Astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició, estructura i evolució. Només va ser possible el seu inici en el segle XIX quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estreles. Les branques de la física implicades en l'estudi són la física nuclear (generació de l'energia en l'interior de les estreles) i relativitat.
- Cosmologia és la branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt.

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observació, radiació amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusió. L'Astronomia Òptica i de Ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè la atmosfera és transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja (longituds d'ona més llargues que el roig). La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, així que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de rajos X, astronomia de rajos gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrís i els rajos còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics u observatoris espacials.

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

- Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.
- Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.
- Formació de la galàxia i evolució: l'estudi de la formació de la gàlaxia i llur evolucions.
- Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.
- Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evolució estelar: l'estudi de l'evolució de les estreles, des de la seua formació fins el seu final.
- Formació estelar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estreles en l'interior de núbols de gas, i el procés de formació en sí mateix.
- Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del Sistema Solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Vegeu també

- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.

Enllaços externs

- [http://www.astrogea.org/ipa/que_hi_ha_alli_dalt.htm Plana sobre Astronomia]
- [http://www.astroalella.org Agrupació d'Astronomia d'Alella]
- [http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf Vocabulari d'astrofísica i astronomia]
- [http://www.palmcat.org PalmCAT - AI (Astro Info)] Aplicació en català per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar així com catàlegs de tots els tipus d'objectes interestelars. Categoria:Astronomia ja:天文学 ko:천문학 ms:Astronomi simple:Astronomy th:ดาราศาสตร์

París

] ] París (en francès Paris), capital de França i de la regió de l'Illa de França també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població d'11.174.743 habitants, 2.125.246 dels quals residixen al municipi de París. Per la seva renda per càpita és la ciutat més rica d'Europa. Alguns monuments importants són el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont d'Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de Triomf de l'Estrella, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Defensa, amb un total de prop de deu quilòmetres.

Demografia

En el cens de 1999, la població de la ciutat de París (excloent els suburbis) era de 2.125.246. La població de l'àrea metropolitana de París era de 11.174.743.

Història

El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb un altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII. París va ser ocupada per la tribu gàl·lica fins a l'arribada dels romans el 52, a.C. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la nou ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París. El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia Merovingiana dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comptes de França va provocar el ascens en importància dels comptes de Paris que finalment es convertirien en reis de França. Durant l'Edat Mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel·lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang. La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser seu del Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944. Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini es situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.

Enllaços externs

- [http://www.casal.fr.tc/ Casal de Catalunya de París] Categoria:París Categoria:Capitals d'estats independents als:Paris (Stadt) ja:パリ ko:파리 시 ms:Paris simple:Paris th:ปารีส

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, a l'est amb l'Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'Àsia. L'Amèrica del Nord i Central està separada de l'Amèrica del Sud per l'istme de Panamà. Panamà

Geografia

Té un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensió, com Grenlàndia (la més gran del món si descomptem l'illa continent d'Austràlia), Baffin, Victòria, Ellesmere, Terranova. A l'Amèrica Central s'obre el golf de Mèxic, on hi trobem l'arxipèlag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Amèrica del Sud només són destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Galápagos. Orogràficament, el més rellevant és la serralada dels Andes, que corre paral·lela a la costa sud-americana del Pacífic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les màximes altures del continent. La serralada del Pacífic s'estén per l'Amèrica de Nord, a Mèxic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canadà amb les (Muntanyes Rocalloses; a la façana atlàntica de Nord-amèrica s'alcen els Apalatxes. L'Amazones, el riu més llarg d'Amèrica, és també el més cabalós del món; altres rius d'importància són el Paranà i el seu afluent Paraguai, també a Sud-amèrica, i el Mississipí-Missouri, a l'Amèrica del Nord. També a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels Óssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Amèrica Central i del Sud són remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.

Divisió geogràfica i política

Amèrica està dividida tradicionalment en tres subcontinents: Amèrica del Nord, Amèrica Central (inclou les illes del Carib), i Amèrica del Sud. Altres consideren que en realitat són dos continents, Amèrica del Nord (amb el Carib) i Amèrica del Sud. Els següents països són els estats independents del continent americà: Amèrica del Sud Amèrica del Sud Amèrica del Nord
- el Canadà
- els Estats Units
- Mèxic Amèrica Central i el Carib
- Antigua i Barbuda
- les Bahames
- Barbados
- Belize
- Costa Rica
- Cuba
- Dominica
- El Salvador
- Guatemala
- Grenada
- Haití
- Hondures
- Jamaica
- Nicaragua
- Panamà
- Puerto Rico
- la República Dominicana
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago Amèrica del Sud
- l'Argentina
- Bolívia
- el Brasil
- Colòmbia
- l'Equador
- Guyana
- el Paraguai
- el Perú
- Surinam
- l'Uruguai
- Veneçuela
- Xile

Llengües

Llengües amerdíndies

A Amèrica es parlen moltes llengües autòctones o ameríndies. Les més importants són el nàhuatl, el maia, el quítxua i el guaraní.

Llengües indoeuropees

A Amèrica es parlen varies llengües indoeuropees portades pels immigrants. Les llengües indoeuropees oficials als països americans son: anglès, espanyol, portuguès, francès i neerlandès. També es parlen alemany, italià (i diversos dialectes italians), rus i altres llengües indoeuropees per minories d'immigrants.

Llengües asiàtiques

Cap llengua asiàtica és oficial als estats del continent americà, però, es parlen moltes llengües asiàtiques a les grans comunitats d'immigrants, principalment el xinès, el japonès, el coreà i el filipí sobretot als Estats Units i el Canadà.

Llengües criolles

A més, en diversos països es parlen llengües criolles, com el crioll haitià, oficial a Haití, el papiamento, a les antilles neerlandeses o diversos criolls d'anglès i llengües africanes a les antilles anglòfones.

Economia

El continent està dividit en tres blocs comercials principals:
- NAFTA, bloc comercial de Nord-Amèrica
- Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americà
- Mercosur, bloc comercial sud-americà Alguns polítics i economistes han proposat la creació d'un sol bloc comercial a Amèrica entre tots els països, excepte Cuba, anomenat Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA).

Articles relacionats

- Amèrica del Nord
- Amèrica Central
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina
- Hispanoamèrica
- Iberoamèrica
- NAFTA
- Mercosur Categoria:Amèrica ja:アメリカ州 ko:아메리카 simple:The Americas th:ทวีปอเมริกา zh-min-nan:Bí-chiu

La Corunya

frame La Corunya (la denominació oficial de la qual és en gallec: A Coruña) és la capital de la província gallega de la Corunya. Està situada al nord-oest de Galícia i és banyada per l'oceà Atlàntic. És la principal ciutat de la seva comarca i la capital socioeconòmica de Galícia. El seu emplaçament és privilegiat: se situa a l'entrada de la badia del mateix nom. Una de les característiques més notables que identifiquen la Corunya són les galeries i els miradors de les nombroses cases del segle XIX, que van donar a la Corunya el sobrenom de Ciutat de Vidre. El topònim de la ciutat és un dels pocs que té diverses formes segons les diferents llengües: en castellà La Coruña, en anglès Corunna, en francès La Corogne, en portuguès Corunha, etc. En esperanto se'n diu Korunjo. Categoria:Galícia ja:ラ・コルーニャ

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 168 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1845 - Valls (l'Alt Camp): s'hi esvevé un avalot a contra les quintes. :MÓN
- 2004 - Kumbakonam (Tàmil Nadu, l'Índia): l'incendi d'una escola amb el sostre de palla hi causa gairebé un centenar de morts.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Mollet del Vallès (el Vallès Oriental): Josep Sugranyes i Llorach, pintor català (n. 1916). :MÓN

Festes:

- Mare de Déu del Carme: com que és la patrona dels mariners, es fan celebracions en la majoria dels pobles costaners. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月16日 ko:7월 16일 simple:July 16 th:16 กรกฎาคม

Caracas

Caracas és la capital i la ciutat més gran de Veneçuela. Està localitzada al nord del país, entre els 760 i 910 metres d'altitud. Aquesta vall està prop del Mar Carib, però, separada de la costa per una paret de muntanyes de més de 2130 metres d'altitud. El centre històric de Caracas, conegut com el Departament Libertador, té una població de 1,9 milions. L'àrea metropolitana, coneguda com la Regió de Caracas té una población de més de 5 milions d'habitants. La ciutat va ser fundada per l'explorador espanyol Diego de Losada el 25 de juliol, 1567. Va ser la ciutat on van néixer els libertadors sud-americans Francisco de Miranda i Simón Bolívar.

Enllaços externs

- [http://www.centrecatala.com/esp/index.htm Centre Català de Caracas] Categoria:Veneçuela Categoria:Capitals d'estats independents ja:カラカス

Orinoco

El riu Orinoco és un dels més grans d'Amèrica del Sud. Neix a Veneçuela a prop de la frontera amb Brasil, flueix per aquest país i per la vora occidental de Colòmbia fins a desembocar a l'Oceà Atlàntic. L'afluent més gran que té és el Caroní, que s'ajunta amb l'Orinoco a Puerto Ordaz, prop de les catarates de Llovizna. És navegable en gran part del seu recorregut fins a Ciudad Bolívar, 435 km terra endins. Categoria:Rius d'Amèrica ja:オリノコ川

Amazones

- Geografia:
- Riu Amazones
- Selva Amazònica
- Quatre departaments o estats relacionats amb la Selva Amazònica.
- Amazones (Brasil)
- Amazones (Colòmbia)
- Amazones (Perú)
- Amazones (Venezuela)
- Mitologia grega: les Amazones (mitologia) són un poble llegendari de dones guerreres.
- Astronàutica: l'Amazones (satèl·lit) és un satèl·lit artificial d'Hispasat.

Andes

La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tot Amèrica del Sud (Argentina, Xile, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia i Veneçuela). En aquests dos darrers països es ramifica i arriba fins quasi el Carib. La seva part meridional serveix de frontera natural entre Xile i l'Argentina. A la zona central, els Andes s'eixamplen i formen una regió de terres altes coneguda com lAltiplano. L'Altiplano és compartit pel Perú, Bolívia i Xile. La serralada s'estreny de nou al nord del Perú i es torna a eixamplar a Colòmbia. La seva màxima altitud és el cim de l'Aconcagua, la muntanya més alta d'Amèrica. Aconcagua
Principals cims

- Aconcagua
- Sajama
- Illimani
- Huascarán Categoria:Andes ja:アンデス山脈 ko:안데스 산맥

Chimborazo

El Chimborazo és una volcà extingit de l'Equador, a la serralada dels Andes. És la muntanya més alta del país amb 6.310 metres d'altura i està situada a només 160 km al sud de la línia equatorial. Sovint és anomenat Taita Chimborazo, que significà "pare Chimborazo" en quítxua. Precisament, pel fet que la Terra està més eixamplada a la zona equatorial, el cim del Chimborazo és el punt més allunyat del centre de la Terra (6.384,4 km), malgrat que mesurat des del nivell del mar les muntanyes més altes són les de l'Himàlaia. El 1802 el baró Alexander von Humboldt, acompanyat d'Aimé Bonpland i l'equatorià Carlos Montúfar intentà l'ascensió, però el grup hagué de tornar quan estava ja a 5.875 m a causa del soroche (el mal d'alçada). La primera ascensió la realitzà Edward Whymper l'any 1880, amb els germans Louis i Jean-Antoine Carrel. El mateix any Whymper repetí l'ascensió per una via diferent, acompanyat dels equatorians David Beltrán i Francisco Campaña.
- Per a d'altres acepcions de Chimborazo vegeu Chimborazo (desambiguació) Categoria:Volcans Categoria:Equador

Pichincha

El Pichincha és una muntanya de l'Equador, situada pocs quilòmetres al sud de la línia equatorial. Als seus peus es troba la capital del país, Quito. És un volcà actiu i en realitat està format per dos pics importants: el Rucu Pichincha ("el vell Pichincha" en quítxua), de 4.627 m d'altura, i el Guagua Pichincha ("el Pichincha nen", en quítxua), de 4.794 m d'altura. El Guagua Pichincha ha registrat erupcions el 1534, 1539, 1577, 1588, 1660, 1662, 1859 i 1999. Afortunadament per a la ciutat de Quito, la caldera està orientada de manera que els fluxos piroclàstics cauen cap a la seva banda occidental, a la vall del riu Cristal i en direcció a la costa. Per a l'Equador aquesta muntanya té un simbolisme especial, ja que a les seves faldes es lluità, el 24 de maig de 1822, la batalla del Pichincha, que segellà la independència dels territoris de l'antiga Reial Audiència de Quito, a partir de llavors integrats a la nova república de la Gran Colòmbia.
- Per a d'altres acepcions de Pichincha vegeu Pichincha (desambiguació).

Enllaços

- [http://www.igepn.edu.ec/vulcanologia/pichincha/pichincha.htm Informació sobre el Pichincha de l'Institut Geofísic de l'Equador] (en castellà).
- [http://www.ecuadorciencia.com/volcanes/info.asp?cod_portada=28 Informació a EcuadorCiencia] (en castellà). Categoria:Volcans Categoria:Equador

Corrent de Humboldt

El corrent de Humboldt és un corrent marí superficial d'aigües fredes provinents de l'Oceà Antàrtic, que es situa enfront de la costa occidental de l'Amèrica del Sud, dirigint-se cap al nord. Fou descobert pel naturalista alemany Alexander von Humboldt durant la seva expedició pel continent americà. L'aigua que porta és d'una temperatura mitjana baixa per la latitud per on transita, uns 7º ó 8ºK per sota del normal. Aquesta particularitat tèrmica té efectes sobre el litoral i en determina la creació d'una franja desèrtica costanera. El corrent porta una gran quantitat de plàncton que permet la subsistència d'una abundant fauna marina. Categoria:Oceans ja:ペルー海流

Masa (ujednoznacznienie)

W fizyce:
- masa - pojęcie fizyczne określające bezwładność i oddziaływanie grawitacyjne ciał
- masa atomowa - pojęcie fizyczne i chemiczne, cecha atomu danego pierwiastka
- masa cząsteczkowa - pojęcie chemiczne, cecha cząsteczki danego związku chemicznego
- masa krytyczna - pojęcie fizyczne (atomistyka) Na codzień i w technice:
- masa, to też synonim sztucznych tworzyw - produktów chemii organicznej
- masa perłowa - materiał do inkrustacji
- masa plastyczna - bezkształtna substancja w stanie półpłynnym lub łatwym do formowania np. masa czekoladowa
- masa (elektryczność) - przeciwporażeniowe połączenie wyrównujące potencjały z potencjałem ziemi lub z przewodem ochronnym (PE) W prawie:
- masa spadkowa - pojęcie prawne
- masa upadłościowa - pojęcie prawne Inne:
- Masa Krytyczna - ruch społeczny
- Indeks masy ciała - BMI - dla dbających o zdrowie

katpar poker alojamientos en edimburgo download sitemap Karty grafiki

:: RELATED NEWS ::