Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Carl Von Linné

Carl von Linné

Carl Von Linné (23 de maig de 1707 - 10 de gener de 1778) va ser un gran científic suec, que va assentar les bases de la taxonomia moderna. És considerat un dels pares de l'ecologia. Igual que altres personaliats de l'època, era conegut amb diversos noms en altres idiomes: Carolus Linnaeus (llatí), Carl Linné (francès) i Carl Von Linné (adaptació en alemany del francès)

Biografia

El seu precoç interés per les plantes va fer que a l'edat de vuit anys se li conegués ja pel malnom del Petit Botànic, si bé va compaginar aquesta vocació amb els estudis de medicina, que va cursar en les universitats de Lundt i Uppsala, i amb el seu establiment, en 1738, en esta última ciutat com a metge privat i com a professor de medicina en la seva universitat (1741). A més de realitzar expedicions botàniques a Lapònia, per compte de l'Acadèmia de Ciències d'Uppsala, va ampliar els seus estudis de medicina en els Països Baixos, i va recórrer altres països europeus, com Gran Bretanya i França.

Taxonomia

França Linné va ser catedràtic de botànica en la Universitat d'Uppsala (1742). Considerat el creador de la classificació dels sers vius o taxonomia, va desenvolupar un sistema de nomenclatura binomial (1731) que es convertiria en clàssic, basat en la utilització d'un primer terme, escrit en lletres majúscules, indicativa del gènere i una segona part, corresponent al nom específic de l'espècie descrita, escrita en lletra minúscula. D'altra banda, va agrupar els gèneres en famílias, les famílies en classes, les classes en tipus (tall) i els tipus en regnes. Amb anterioritat als seus treballs havien existit ja intents d'introduir cert orde en l'aparent confusió que suposa la ingent proliferació de sers vius. El primer que va tractar d'establir una classificació va ser J.-P. de Tournefort (1656-1708) per mitjà de la introducció d'un sistema classificatori natural basat en la «realitat objectiva de les espècies, els gèneres i les classes». Quasi simultàniament John Ray va redactar una obra monumental, Història plantarum generalis (1686-1704), en la que va intentar distribuir d'una manera racional les plantes i definir amb precisió, bàsicament, la noció d'espècie a través de l'establiment de les seves relacions amb una comunitat d'origen. Els treballs de Tournefort i Ray van tindre continuïtat en les investigacions inicials de Linné en el camp de la botànica, que es van centrar en l'estudi dels estams i els pistils, i que li va induir a pensar que podria introduir una nova i millor classificació de les plantes, basada en l'estudi del seu aparell reproductor (sistema sexual). No obstant, al tenir en compte únicament el caràcter de la flor, el sistema, fins i tot en opinió del propi autor, resultava massa artificial. Aquest problema va quedar solucionat amb la introducció de l'anomenada clasificació binària, que li va permetre classificar més de 8.000 espècies animals i 6.000 Vegetals. Així mateix, va ser el primer científic que va utilitzar els símbols de l'escut i la llança de Mart i l'espill de Venus per a indicar, respectivament, mascle ♂ i femella ♀ . Els seus treballs li van valdre la concessió d'un títol nobiliari en el seu país. La publicació de la seva obra Les espècies de les plantes (Species plantarum) en 1753 es considera l'inici oficial de l'aplicació de la nomenclatura moderna en la biologia. Defensor de la immutabilitat de les espècies i contrari, per tant, a la idea de la evolució, considerava que totes elles s'havien creat per separat en l'inici dels temps. Després de la seva mort, les seves col·leccions van ser adquirides per un naturalista anglès, que les va portar al Regne Unit, on van servir de nucli aglutinador de la famosa Linnaean Society.

Enllaços externs

Biografia de Linné: http://www2.nrm.se/fbo/hist/linnaeus/linnaeus.html.en Linne, Carl Linne, Carl ja:カール・フォン・リンネ ko:칼 폰 린네 zh-min-nan:Carolus Linnaeus

1707

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 d'abril - Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les catalano-aragoneses, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió).
- 4 de maig - Bunyol (la Foia de Bunyol): les tropes borbòniques ocupen la vila.
- 8 de maig - València: les tropes filipistes ocupen la ciutat.
- 6 de juny - Xàtiva (la Costera): les tropes filipistes incendien la vila.
- 29 de juny - el País Valencià: s'hi publica el Decret de Nova Planta, que aboleix el govern polític i administratiu propi. :MÓN
- 26 de març - Anglaterra i Escòcia: després que l'aprovin els respectius parlaments, hi entra en vigor l'Acta de la Unió: aquests dos països esdevenen un únic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya.

Naixements:

Necrològiques:


- 3 de març - Ahmadnagar (Maharashtra, l'Índia): Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, emperador de l'imperi Mughal (n. 1618).

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII ko:1707년 ms:1707

1778

Esdeveniments:


- 26 de novembre - Maui: James Cook esdevé el primer europeu que arriba a l'illa.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII ko:1778년 ms:1778

Suècia

Suècia, Sverige en suec és un estat del nord d'Europa situat a la Peninsula d'Escandinàvia. Té fronteres terrestres amb Noruega de la que la separa la cadena muntanyosa escandinava (oest i nord) i Finlàndia (nord-est) mentre que el Mar Bàltic l´envolta per l´est i el sud i l'estret de Kattegat el separa de Dinamarca al sud-oest (encara que avui dia es troben unides la ciutat sueca de Malmö ii la capital danesa Copenhaguen amb el pont d'Öresund tant per via fèrria com pel trànsit de vehicles rodats). La costa oest del mar del Nord té un clima més atemperat a causa de la corrent del Golf, en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continentalitzat. El nord del pais és atravessat pel cercle polar àrtic, i és de destacar el fenòmen del sol de mitjanit, que pel fet de l'inclinació de l'eix de la terra no s'acaba de pondre, durant una temporada a cavall entre la primavera i l'estiu (el fet es fa més evident i durable com més al nord ens situem). La capital és Estocolm. Altres ciutats importants són: Göteborg (principal port del pais i ciutat industrial), Malmö i Uppsala (ciutat universitària per excel.lència). El sistema de govern és una monarquia parlamentària, encapçalada per la dinastia Els Bernadotte. Suècia va entrar a formar par de la Unió Europea l'1 de gener de 1995, juntament amb Àustria i Finlàndia, quedant aleshores configurada l'Europa dels quinze. La moneda del pais és la corona sueca (svensk krona), doncs Suècia encara no és present a la zona "euro".

Llengües

L'idioma oficial de facto del país és el suec, encara que 5 altres llengües parlades per grups més reduïts han estat reconegudes com a llengües minoritàries amb l'adopció, el 1999, de la Carta Europea per a Llengües Minoritàries o Regionals. Dues d'elles (natives del nord) només són reconegudes a zones concretes, mentre que les altres ho són arreu de l'estat.
- Finès estàndard
- Finès Meänkieli (a la vall del Torne, a la frontera amb Finlàndia)
- Jiddisch
- Lapó (al nord-oest del país)
- Romaní xib A part de tot això cal remarcar que a Suècia, l'ús de l'anglès és força estès en l'àmbit de l'ensenyament universitari (certes carreres tècniques s'estudien en aquesta llengua) així com en el món de l'empresa, especialment entre les grans multinacionals (Ericsson, per exemple). el oficial es suec per'o alla si parlen molts mes idiomes

Divisió administrativa

Suècia està dividida en 21 comtats (län). Cada un d'aquests està dirigit, per un Consell d'Admisitració del Comtat (Länsstyrelsen) que representa el poder executiu per un banda, i per una Assemblea Local (Landstinget) que representa el poder legislatiu. Cada província es troba a més dividida en municipis (kommuner), havent-n'hi 289 en total. Els comtats foren instituits el 1634 arran d'una inciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administració moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent, ses fronteres no hi coïncideixen plenament.

- AB: Estocolm
- AC: Västerbotten
- BD: Norrbotten
- C: Uppsala
- D: Södermanland
- E: Östergötland
- F: Jönköping
- G: Kronoberg
- H: Kalmar
- I: Gotland
- K: Blekinge
- M: Skåne
- N: Halland
- O: Västra Götaland
- S: Värmland
- T: Örebro
- U: Västmanland
- W: Dalarna
- X: Gävleborg
- Y: Västernorrland
- Z: Jämtland
Jämtland
Jämtland Jämtland
Categoria:Suècia Categoria:Unió Europea als:Schweden fiu-vro:Roodsi [[got:

Ecologia

L'ecologia és una ciència que estudia les interrelacions entre els éssers vius i el seu entorn, tant amb altres éssers vius, com amb els aspectes físics (clima, orografia, etc) a més de dependre dels factors socials i econòmics. És una branca de la biologia. El ecosistema és el conjunt de sers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les relacions que s'estableixen entre ells.

Historia

En 1866 Ernst Häckel va introduir el concepte d'ecologia, compost de les paraules gregues οικος (casa, habitatge, llar) i λόγος (ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels sers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seua transformació per les comunitats biològiques.

Objecte d'Estudi

L'ecologia és una ciència multidisciplinària. A causa del seu enfocament en els nivells més alts de l'organització de la vida a la terra i en les interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l'ecologia utilitza moltes altres branques de ciència, sobretot la geologia i geografia, meteorologia, pedologia, química, i física, principalment. Així, es diu que l'ecologia és una ciència holística, un ciència que uneix per les seues bases les disciplines més velles com la biologia que en aquest enfocament es torna una disciplina subalterna que contribueix al coneixement ecològic.

Vegeu també


- Biologia de la Conservació
- Economia Ecològica
- Moviment ecologista
- Combustible fòssil
- Ecologisme
- Energia renovable
- Reciclatge

Enllaços externs


- [http://www.aeet.org/ Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre]
- [http://eco-blog.blogspot.com/ Ecoblog, la bitàcola de l'ecologia]
- [http://www.ecologistasenaccion.org/ Ecologistes en Acció] Categoria:Ecologia als:Ökologie ja:生態学 ko:생태학 ms:Ekologi simple:Ecology th:นิเวศวิทยา

Països Baixos

Els Països Baixos (Nederland en neerlandès i Nederlân en frisó) són un estat d´Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya. El sistema de govern és una monarquia constitucional. Els Països Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos. Forma part juntament amb Bèlgica i Luxemburg del Benelux.

Noms

Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix" en la versió curta i "Regne dels Països Baixos" en la més llarga si bé no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que n'és només una regió actualment partida en dues províncies) és bastament emprat com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des de catòlics de les províncies sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos). En català, el malentès s'engrandeix pel fet que tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb el nom d'holandès, cosa que afavoreix l'etiquetar-ne tots els seus parlants (no belgues) com a 'holandesos', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) no es dóna per exemple amb l'anglès, on es distingeix entre la llengua (Dutch), el gentilici (Netherlander, si bé Dutch o Dutchman també són emprats) el país (Netherlands), i la regió (Holland).

Història

(vegeu Història dels Països Baixos per una exposició més completa) Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents. Després d'una curta dominació francesa sota Napoleó, el Regne dels Països Baixos prengué el seu status actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Willem I, si bé incloïa també els actuals Luxemburg i Bèlgica. El 1830 Bèlgica s'establí com a regne independent. En morir Willem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Wilhemina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica, esdevenint així plenament independent. Durant la Primera Guerra Mundial els Països Baixos romangueren neutrals, fet que no es repetí durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys. El 1953 el país patí unes inundacions desastroses que motivaren l'inici del les obres del Pla Delta. El 1957 esdevingué membre fundador de la Comunitat Econòmica Europea que finalment esdevingué la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.

Economia

Article principal: Economia dels Països Baixos Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petrolera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrera només dels Estats Units i França.

Cultura

Llengües

Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès). A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional". Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial. En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, allà anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès. A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).

Literatura

Dels Països Baixos podem destacar autors que, partint del clàssic pensador Baruch Spinoza (1632-1677), arriben als més contemporanis, com ara Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927) o Cees Nooteboom (1933).

Festes i dies festius

Províncies

A efectes administratius els Països Baixos estan dividits en 12 províncies:
- Brabant Septentrional (capital: 's-Hertogenbosch)
- Drenthe (capital: Assen)
- Gelderland (capital: Arnhem)
- Groningen (capital: Groningen)
- Frísia (capital: Ljouwert)
- Flevoland (capital: Lelystad)
- Holanda Meridional (capital: l'Haia)
- Holanda Septentrional (capital: Haarlem)
- Limburg (capital: Maastricht)
- Overijssel (capital: Zwolle)
- Utrecht (capital: Utrecht)
- Zelanda (capital: Middelburg) Middelburg A més, el país també està dividit en 483 municipis.

Enllaços externs


- [http://casalcatala.nl/ Casal català dels Països Baixos] Categoria:Països Baixos Categoria:Unió Europea ja:オランダ ko:네덜란드 ms:Belanda nb:Nederland simple:Netherlands zh-min-nan:Kē-tē-kok

Gran Bretanya

Gran Bretanya és l'illa més important de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km2. La capital d'Anglaterra i del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia respectivament. Segons la font oficial, http://www.statistics.gov.uk/glance/default.asp, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57 103 927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085). Completa el Regne Unit Irlanda del Nord, amb 1.685.267 habitants. El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) neix a Ceredigion a l'oest de Gal·les. Categoria:Regne Unit ja:グレートブリテン島 simple:Great Britain

Botànica

La botànica (del grec, herba), o fitologia, és la ciència que tracta tot el que fa referència als vegetals. Té dues branques principals:
- Botànica pura
- Botànica aplicada

Disciplines botàniques i temes relacionats


- Classificació dels organismes vegetals
- Fisiologia vegetal
- Geobotànica
- Noms en llengua vernacle de les plantes

Gent i història


- Botànics famosos
- Història de la botànica

Vegeu també


- Arboretum de Catalunya Categoria:Botànica

Gènere

1. Distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. S'acostumen a distingir, segons les llengües, tres gèneres: masculí, femení i neutre. 2. Classificació dels éssers vius. 3. Segons la lògica d'Aristòtil, una de les maneres de dividir els objectes i éssers, en gèneres i espècies, essent el gènere el que aglutinava les característiques comunes de les coses classificades. Per exemple, dins del gènere "mobles" tindríem l'espècie "cadira". 4. Opció personal per viure segons un gènere social d'home o dona, que no té perquè coincidir amb el sexe biològic, ja que els gèneres són culturals. El gènere és una característica dels noms substantius i dels adjectius. En català el gènere s'ha reduït a dos (masculí i femení) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Així, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pàgina). Tot i això, hi ha moltes paraules amb flexió dels dos gèneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valencià - valenciana, etc.). Hi ha casos en què la forma femenina marca un matís semàntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta són més grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no és exactament la femella d'un vampir. De vegades, certs mots semblants tenen ètims o precedències diferents (com ara full, del llatí FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bóta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc. Altres voltes els mateixos mots en masculí o en femení s'han distribuït regionalment sense que hi haja cap diferència semàntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.). ja:性 (文法)

Regne (biologia)

En biologia, un regne és cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes. categoria:Biologia

Gènere

1. Distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. S'acostumen a distingir, segons les llengües, tres gèneres: masculí, femení i neutre. 2. Classificació dels éssers vius. 3. Segons la lògica d'Aristòtil, una de les maneres de dividir els objectes i éssers, en gèneres i espècies, essent el gènere el que aglutinava les característiques comunes de les coses classificades. Per exemple, dins del gènere "mobles" tindríem l'espècie "cadira". 4. Opció personal per viure segons un gènere social d'home o dona, que no té perquè coincidir amb el sexe biològic, ja que els gèneres són culturals. El gènere és una característica dels noms substantius i dels adjectius. En català el gènere s'ha reduït a dos (masculí i femení) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Així, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pàgina). Tot i això, hi ha moltes paraules amb flexió dels dos gèneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valencià - valenciana, etc.). Hi ha casos en què la forma femenina marca un matís semàntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta són més grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no és exactament la femella d'un vampir. De vegades, certs mots semblants tenen ètims o precedències diferents (com ara full, del llatí FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bóta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc. Altres voltes els mateixos mots en masculí o en femení s'han distribuït regionalment sense que hi haja cap diferència semàntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.). ja:性 (文法)

Classificació científica

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies. Tal i com la paraula 'binomial' suggereix, el nom científic d'una espècie està compost per la combinació de dos mots: el gènere i l'epítet de l'espècie, així dins un mateix gènere poden existir diferents espècies que mantenen el primer terme i canvïen el segon mot dins la nomenclatura binomial. El nom de gènere sempre comença amb majúscula mentre que l'epítet sempre ho fa en minúscula; ambdós termes s'escriuen en cursiva, per exemple: Homo sapiens. El nom de gènere pot abeviar-se, però mai ometre's, si ja ha estat nomenat abans o pot deduir-se pel context en que es troba (com ara H. sapiens). En alguns casos l'ús d'aquestes abreviacions és tant comú que acaban fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenòmen el trobem en el bacteri Escherichia coli, que sovint s'anomena simplement E. coli.

Origen dels noms

El terme que descriu l'espècie ha de ser un adjectiu que diferencïi l'espècie de d'altres membres del seu mateix gènere. El nom del gènere deriva normalment del llatí. També s'utilitzen paraules provinents del grec clàssic, de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie. De fet, els taxonomistes empren noms de moltes altres fonts, fins i tot extretes de bromes i acudits. Tot i això, els mots sempre se'ls hi apliquen les mateixes regles gramaticals com si si fossin paraules llatines. Per aquesta raó la nomenclatura binomial es coneix popularment com el "nom en llatí", encara que aquesta terminologia és rebutjada pels biòlegs. En canvi, el terme "nom científic" es considera acceptable. Podeu consultar una Llista de paraules llatines i gregues sovint usades en taxonomia.

Ús i avantatges de la nomenclatura binomial

Els avantatges de la nomenclatura binomial provenen principalment de la seva senzillesa i ús generalitzat:
- El mateix nom pot usar-se en totes les llengües, evitant problemes de traducció,
- Cada espècie pot ésser identificada de manera específica i sense ambigüitat amb només dues paraules i,
- aquest sistema ha estat adoptat internacionalment des de 1753 en botànica, 1758 en zoologia i 1980 en microbiologia. Totes les accions relacionades amb l'establiment de la nomenclatura binomial tendeixen a afavorir l'estabilitat d'ella mateixa. En el cas que una espècie sigui tranferida d'un gènere a un altre (cosa que ocorre sovint mercès a l'adquisició de nous coneixements per part dels científics), el segon terme o epítet de l'espècie es conserva sempre que sigui possible. De la mateixa manera, si el que fins aleshores es creia que eren dues espècies diferents passa a considerar-se com a una de sola, els antics noms d'espècie esdevenen termes de subespècie. Tot i això, aquetsa estabilitat no és ni molt menys absoluta. Un organisme pot tenir més d'un nom científic en ús, depenent de l'opinió dels científics, la conservació taxonòmica respecte els codis de nomenclatura o els avanços en filogènia molecular. Una altra font d'inestabilitat és la norma que estableix que la nomenclatura ha de respectar l'ordre en que una espècie va ser descoberta i anomenada. Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), els cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles. Per exemple, el codi de nomenclatura de plantes ICBN no permet la tautonomia, mentre que el ICZN (per a animals) sí. S'ha provat d'impulsar un codi general anomenat BioCode que substituiria tots els demés, unificant-los, però també s'està discutint la possibilitat d'un PhyloCode o codi filogenètic que anomenaria totes les espècies i grups filogenèticament. Categoria:Taxonomia ja:学名 zh-min-nan:Ha̍k-miâ

Venus (mitologia)

Venus és una deessa Romana principalment associada amb l'amor, amplament, encara que no completament, equivalent a la grega Afrodita. Afrodita ko:베누스 ja:ウェヌス simple:Venus (goddess)

Regne Unit

United Kingdom of Great Britain
and Northern Ireland (anglès)

Teyrnas Unedig Prydain Fawr
a Gogledd Iwerddon (gal·lès)
An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr
agus Eirinn mu Thuath (gaèlic escocès)
Ríocht Aontaithe na Breataine Móire
agus Thuaisceart Éireann (irlandès)
Unitit Kinrick o Great Breetain
an Northren Ireland (escocès)
escocès escocès
(En detall) En detall
Lema nacional lema reial de la monarquia britànica: Dieu et mon droit
(Francès: Déu i el meu dret)
imatge:Localització del Regne Unit.png
Idioma oficial anglès de facto;
també gaèlic escocès
i gal·lès a Escòcia i
Gal·les respectivament.
CapitalLondres
Ciutat més granLondres
ReinaElisabet II
Primer MinistreTony Blair
Superfície
 - Total
 - % agua
Posició num. 76
244.101 km²
1,3%
Població
 - Total (2003)
 - Densitat
Posició núm. 21
60.094.648
246 hab/km² (33è)
Establiment1Acta d'Unió del 1801
Moneda Lliura esterlina
Zona horària UTC, Estiu: +1 UTC
Himne nacionalGod Save the Queen (oficiòs)
Domini d'internet.UK (però en ISO 3166-1 és GB)
Codi telefònic44
Prefix telefònic00
(1) Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord en 1927.
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica. Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.

Divisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents: #Londres, 13.945.000 #Birmingham, 2.575.768 #Manchester, 2.244.931 #Leeds, 1.499.465 #Glasgow, 1.168.270 #Newcastle, 879.996 #Liverpool, 816.216 #Nottingham, 666.358 #Sheffield, 640.720 #Bristol, 551.066 Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea Categoria:Regne Unit Categoria:Unió Europea ja:イギリス ko:영국 ms:United Kingdom simple:United Kingdom th:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok

Categoria:Suecs

Categoria:Suècia Categoria:Europeus ja:Category:スウェーデンの人物 ko:분류:스웨덴 사람

Template:Country label alias USA-OK

OK

prag hotel online spielautomaten przetargi samsung true tone szkoy policealne










































:: RELATED NEWS ::
Marie François Sadi Carnot
Marie François Sadi Carnot, plus couramment appelé Sadi Carnot, né le 11 août 1837 à Limoges, mort le 25 juin 1894 à Lyon, est un homme d'État français, dont la carrière se termina par son passage à la présidence de la Répu
Luíz Inácio da Silva
Luíz Inácio da Silva, surnommé Lula (ce qui signifie le calamar), est un homme politique brésilien élu président de la république en 2002. Il serait né le 27 octobre 1945 (mais la date n'est pas certaine) dans le village de Caetès dans l'État de
Alphabet arabe L'histoire de l'alphabet arabe montre que cet abjad ne s'est pas écrit depuis les origines tel qu'on le lit actuellement. On considère que l'alphabet arabe est un dérivé de l'alphabet araméen dans sa variante nabatéenne ou bien syr
Pression de la vapeur
La pression de vapeur est la pression partielle de la vapeur d'un corps présent également sous forme liquide ou solide. Lorsque le système est à l'équilibre (les proportions relatives de gaz et liquide ou solide ne varient pas), la pression de vapeur est dite « saturante ».
Lorsque l'on est hors équilibre :
- si la pressio
Business Software Alliance
Catégorie:Association d'informatique Catégorie:Progiciel La BSA ou Business Software Alliance est une association regroupant de nombreux grands fabricants de logiciels propriétaires, tels Microsoft ou Adobe, et dont la raison d'être principale est la lutte contre le piratage des logiciels.

Liste des membres (incomplète)


-
PeopleSoft
PeopleSoft est un éditeur de progiciels :
- progiciels de type ERP ou PGI,
- et progiciels de CRM, destinés aux entreprises. PeopleSoft fait partie de la BSA.
PeopleSoft a acheté JD Edwards en 2003<
Taccaceae
Catégorie:Liliidae Catégorie:Famille botanique La famille des Taccacées est une famille de plantes monocotylédones comportant 31 espèces appartenant au genre Tacca. Ce sont des plantes vertes herbacées, pérennes, principalement des régions tropicales. Certaines espèces sont connues sous le nom de plantes araignées à cause des bractées filifor
Petite-Rosselle
Petite-Rosselle Petite-Rosselle (Klein-Rosseln en allemand) est une commune française, située dans le département de la Moselle et la région