:: wikimiki.org ::

Delhi

Delhi

Nova Delhi (en hindi नई दिल्ली, en anglès New Delhi) és la capital de l'Índia. És situada a la riba del riu Yamuna, a uns 200 metres d’altitud i a una latitud de 28º 58’ Nord i 77º 20’ de longitud Est. Ocupa una superficie de 1.483 km², amb una població de 13,8 milions d’habitants, pertanyents en un 72% a l’ètnia indoària, un 25% a la dels dràvides i el 3% a altres ètnies. L’idioma més parlat a la ciutat és l’hindi.

Clima

En estar lluny del mar i al nord del país, el seu clima té trets de continentalitat: les temperatures màximes de l’estiu ultrapasen els 40 graus i a l’hivern les mínimes baixen dels 7 graus. La distribució de pluges és de caràcter monsònic, amb més de 200 litres en cadascun dels mesos de juliol i agost i molta menor precipitació la resta de l'any, amb els mínims de pluja durant l'abril i el maig. El total pluviomètric anual és d’uns 700 litres.

Història

Nova Delhi és en realitat la fusió de set ciutats fundades per les corresponents set dinasties regnants: Lalkot, Siri, Tuglakabad, Ferozabad, Lodi, Shahjanadabad i Delhi, i en gran part van estar construïdes les unes a sobre de les altres. El nom de Delhi l'hi va donar la dinastia musulmana que va regnar entre els segles XVII a XIX. Els anglesos hi van traslladar la capital del seu govern, des de Calcuta, el 1911, i el1931 hi construïren, amb gran magnificència, la part britànica i colonial de la ciutat, que anomenaren New Delhi. Amb la independència va continuar essent la capital de l'Índia.

Monuments

A la part antiga de la ciutat s’hi conserva la quasi totalitat dels edificis històrics, com el Fort Vermell, bastit per la dinastía Mughal; els seus murs fets de tapial vermell van resistir l’atac de les tropes britàniques durant la guerra per la independència el 1857. Com a edifici religiós detaca la Jama Masjid, construïda per Shah Jahan, autor també del cèlebre Taj Mahal (actualment és una mesquita musulmana). El Temple del Lotus és també un notable edifici, dedicat al culte Bahai. Categoria:Índia Categoria:Capitals d'estats independents

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes

- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços

- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Índia

L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic. L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca. L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid. És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear. Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix. L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.

Geografia i clima

1947 Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals. A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri. Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió. El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.

Divisió administrativa

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi. Estats: Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry Territori de la capital nacional:
- Delhi

Llengües

A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú. També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

Religió

Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.

Pàgines que s'hi relacionen

- Ciutats de l'Índia India als:Indien [[got:

Hindi

L'Hindi (हिन्दी) és un idioma parlat en molts estats del nord i el centre de l'Índia. És una llengua indoeuropea, de la família Indoiraniana. Va evolucionar a partir dels idiomes prakrit de l'Edat Mitjana (indoarià mijtà) i, indirectament, del sànscrit, del qual pren gran part del vocabulari tècnic, religiós i jurídic. Arran de la influència musulmana al nord de l'Índia, existeix també un gran nombre de préstecs del persa, l'àrab i el turc. L'hindi és el segon idioma més parlat en el món, després del mandarí. Vora 500 milions de persones parlen hindi i el nombre total de persones que l'entenen pot superar els 800 milions. Per raons de rivalitat político-religiosa entre l'Índia i el Pakistan, se'l considera com un idioma diferent de l'urdú (que és l'idioma oficial de Pakistan). Però en la seua forma parlada col·loquial ambdós són mútuament intel·ligibles, sent des d'un punt de vista lingüístic varietats d'un mateix idioma. Les seues diferències es redueixen al sistema d'escriptura, que en el cas de l'hindi és l'alfabet devanagari, mentre que l'urdú empra l'alfabet àrab. Aquests dos idiomes també es diferencien en la seua terminologia culta, que en hindi es pren generalment del sànscrit (ja que els indis que el parlen són majoritàriament hindús), mentre que en urdu els cultismes són majorment d'origen persa-àrab (ja que la major part dels seus parlants són musulmans). Abans de la partició de l'Índia en l'Índia i Pakistan, l'hindi i l'urdú parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urdú. Des de la partició, el "hindi estàndard" s'ha desenvolupat reemplaçant molts mots de l'àrab i del persa per paraules del sànscrit. L'hindi i l'urdú tenen hui en dia quatre formes literàries: Hindi Estàndard, urdú, dakkhini (dakhini), i rehkta. El dakhini és un dialecte de l'urdú en la regió de Deccan de la part Sudcentral de l'Índia, majorment a Hyderabad, que utilitza menys préstecs perses i aràbics. El rehkta és una forma d'urdú que s'utilitza principalment per a la poesia. poesia

Dialectes

Encara que pròpiament són idiomes distintes, les llengües del grup Hindi Occidental (i fins i tot alguns d'altres grups de la Zona Central) es consideren com a dialectes d'Hindi/Hindi-Urdú segons la constitució de l'Índia.
- Khadiboli, Khariboli o Sarhindi és el dialecte usat com l'idioma nacional d'Índia, ensenyat a les escoles i en el govern. Prové del nord de Uttar Pradesh.
- Urdu és el dialecte usat com l'idioma nacional de Pakistan.
- Brajbhasha va ser el dialecte literari durant el període bhakti, parlat en Uttar Pradesh oriental.
- Awadhi o Avadhi es parla en Uttar Pradesh central.
- Bambaiya o Mumbaiyya es parla en Bombai.
- Kanauji es parla a la regió entre Awadh i Braj en Uttar Pradesh.
- Bundeli es parla a la regió Bundelkhand de Madhya Pradesh.
- Bagheli es parla al nord-est de Madhya Pradesh.
- Chhattisgarhi, Lahariya o Khalwahi es parla en Chhattisgharh.
- Hariyanvi, Bangaru o Jatu es parla en Haryana.
- Bhaya es parla en el sud de Pakistan.
- Chamari, parlat pels dalit de Uttar Pradesh i Madhya Pradesh.
- Gowli es parla en Madhya Pradesh y en el districte Amravati de Maharashtra.

Vegeu també

- Urdú
- Devanagari Categoria:Llengües indoiranianes ja:ヒンディー語 ko:힌디어 simple:Hindi

Segle XVII

Esdeveniments:

Crisi social i política a Europa Guerra dels Trenta Anys. Crisi de la Monarquia hispànica. La Revolució Catalana de 1640. Pau Claris i la República Catalana. Guerra de Separació o Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus. Revolta dels Angelets. Revolta dels Barretines o dels Gorretes. Revolta de Nàpols. Independència de Portugal de la Monarquia hispànica. Final de la guerra i independència dels Països Baixos. L'absolutisme a la resta d'Europa: La Fronda francesa. Richelieu. Lluís XIV: "L'estat soc jo". La Revolució Anglesa de 1641. Execució de Carles II. Els radicals: levelers i diggers. La Gloriosa de 1688. A l'albada del capitalisme Demografia als Països Catalans: Expulsió dels moriscos a la monarquia hispànica, que representa un daltabaix demogràfic al País Valencià, recuperat al llarg del segle. Immigració occitana al Principat de Catalunya. Successives epidèmies de pesta al llarg del segle que afecten especialment a la Corona d’Aragó. Economia: Colbert i el Mercantilisme francès. Cromwell i el naixent capitalisme angles. Pensament: Galileu. Hobbes i el Leviatan. Descartes. Art: El Barroc. El Segle d'Or de la cultura castellana: Cervantes (El Quixot), Quevedo, Góngora, Velázquez.

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XVII ja:17世紀 ko:17세기

Calcuta

Calcuta, de nom oficial Kolkata (fins l'1 de gener de 2001, l'oficial era Calcutta), és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental. categoria:Índia ja:コルカタ simple:Kolkata

1931

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 22 de febrer - Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
- 17-19 de març - Per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català, es fundat a la Conferència d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya
- 22 de març - Ribes de Freser (el Ripollès): s'hi inaugura el tren cremallera que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria.
- 12 d'abril - Països Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
- 14 d'abril - Barcelona: arran de la victòria electoral del 12 d'abril, a mig matí, Lluís Companys -acompanyat d'Amadeu Aragai i Lluhí i Vallescà- es presenta a la casa de la ciutat, on deposa l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo i des del balcó proclama la República a Catalunya; a les dues i cinc de la tarda, des del balcó del fins aleshores Palau de la Diputació, Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la consegüent formació del govern corresponent, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Joan Maluquer i Viladot.
- 17 d'abril - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president.
- 24 de maig - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
- 20 de juny - Núria (Queralbs, el Ripollès): la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
- 23 de juny - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre".
- 28 de juny - Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalició de republicans d'esquerra i socialistes.
- 2 d'agost - Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'estatut de Núria. :MÓN
- 12 d'abril - Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
- 14 d'abril - Madrid (Espanya): arran de la victòria electoral del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar.
- 18 d'agost - Madrid (Espanya): les Corts conclouen l'elaboració del projecte de Constitució de la República.
- 9 de desembre - Madrid (Espanya): les Corts aproven la nova Constitució.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 7 de març - Davos (cantó dels Grisons, Suïssa): Theo van Doesburg, pintor holandès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1931年 ko:1931년 simple:1931 th:พ.ศ. 2474

1857

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- 2 de maig - Alfred de Musset, poeta francès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1857년 ms:1857 simple:1857 th:พ.ศ. 2400

Categoria:Índia

India ja:Category:インド ko:분류:인디아 simple:Category:India th:Category:ประเทศอินเดีย

Categoria:Capitals d'estats independents

Categoria:Ciutats th:Category:เมืองหลวง

Internet Information Services

Internet Information Server (auch Internet Information Services) (IIS) ist die Bezeichnung für bestimmte Funktionen zur Veröffentlichung von Dokumenten und Dateien im Internet und Intranet, die von Microsoft Windows Servern zur Verfügung gestellt werden. Die Internet-Funktionen sind Webserver-, FTP-, SMTP-, POP3-, WebDAV- und Index-Dienste. Die Server-Plattformen, die IIS-Dienste zur Verfügung stellen, sind Windows NT Server, Windows 2000 Server und Microsoft Windows Server 2003 sowie Windows 2000 Professional Server und Windows XP Professional Server (mit Einschränkungen in Bezug auf die Anzahl gleichzeitiger Verbindungen). Der IIS kann Active Server Pages oder .NET-Applikationen (ASP.NET) ausführen und auf PHP basierende Websites betreiben. Siehe auch: WWW

Weblink

- [http://www.microsoft.com/windowsserver2003/iis/default.mspx Microsoft Internet Information Services]
- [http://news.netcraft.com/ Netcraft Web Server Survey] Kategorie:Internet Kategorie:Microsoft Kategorie:Windows Kategorie:Server ja:Internet Information Services

sprzet liczniki g�od�wka mBank Strona Informacyjna ruletka

:: RELATED NEWS ::

Pražská bible
Bible pražská je první českou a vůbec slovanskou tištěnou Biblí. Vyšla v roce 1488 v menším foliu na 602 listech. Na konci jsou připojeny rejstříky epištolních a evangelních čtení na neděle, středy a pátky (v postní době i na všední dny) a rejstřík svátečních čtení pro církevní rok. Pražská bible začíná nově přeloženými prology sv. Jeronýma, jeho list Paulinovi rozdělený do 8 kapitol a kratší list bible (tiskem celkem 4. a 5. vůbec) vzešlá z pražské tiskařské dílny Pavla Severýna z Kapí Hory.

1. Severýnova bible

První celou bibli vydal tiskem Pavel Severýn v roce 1529. Byla to první bible tištěná nikoli bastardou, ale německým švabachem, což usnadnilo její tisk

Severýnova bible
První a druhá Bible Severýnova jsou dvě česká vydání bible (tiskem celkem 4. a 5. vůbec) vzešlá z pražské tiskařské dílny Pavla Severýna z Kapí Hory.

1. Severýnova bible

První celou bibli vydal tiskem Pavel Severýn v roce 1529. Byla to první bible tištěná nikoli bastardou, ale německým švabachem, což usnadnilo její tisk

Lednické rybníky
Národní přírodní rezervace Lednické rybníky byla vyhlášena v roce 1953 na rozloze 552,5 ha k ochraně významného hnízdiště vodních ptáků. Rezervace se skládá ze čtyř rybníků ležících na potoce Včelínku. Nejzápadnější je Nesyt o rozloze 302 ha největší rybník na Moravě, Hlohovecký o rozloze 67 ha, Prostřední (47 ha) a M

Bible norimberská
Bible norimberská je vedle starší Bible benátské dalším českým biblickým tiskem vydaným v zahraničí, tentokrát v německém Norimberku. Vyšla v roce 1540 ku potěšení národuom českého jazyka u Linharta Milchtalera nákladem Melichara Kobergera. Tato bible se v českých zemích velice rozšířila, podobně jako jiná česká biblická vydání Nového zákona,

Svatý kopeček u Mikulova
Přírodní rezervace Svatý kopeček u Mikulova byla vyhlášena v roce 1946 na rozloze 37,2 ha k ochraně bradla z jurských vápenců nad Mikulovem. Svatý kopeček je jeden z kopců Pavlovských vrchů o výšce 363 m. Tvoří spolu s kaplí Božího hrobu a kaplí Sv. Šebestiána významn