:: wikimiki.org ::

Galileo Galilei

Galileo Galilei

Galileo Galilei, o Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri de 8 de gener, 1642) és un científic italià considerat junt amb Newton com el pare de la física. El 1581, Galileu entra a l'universitat de Pisa per estudiar medicina, però acaba interessant-se per les matemàtiques. Demostra que Aristòtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos és proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llençats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pèndul observant les oscil·lacions d'una llàmpria a la catedral. El 1592, Galileu esdevé professor de matemàtiques a la universitat de Padua, on restà 18 anys. Construí un aparell de mesura, el sextant, treballà en una explicació de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigué un tractat de mecànica mostrant que les màquines no creen energia, però la transformen. El 1604, a causa de l'aparició d'una nova, Galileu disputa amb els filòsofs que sostenien la tesi d'Aristòtil sobre la immutabilitat del cel. El 1609, ja té un nou telescopi holandès, al qual aplica els seus descobriments científics, i comença a construir els seus propis telescopis totalment diferents de els dels Països Baixos. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments, que li permetia estudiar els cràters de la Lluna i distingir els estels de la Via Làctia. Descobreix quatre satèl·lits de Júpiter. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provocà grans controvèrsies perquè els altres científics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions. telescopis El gran duc de Toscana el nombrà matemàtic de la cort de Florència, la qual cosa li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. Galileu continua fent remarcables descobriments científics, observant les fases de Venus, que, amb els satèl·lits de Júpiter, els convencen de que Copèrnic no estava equivocat. L'Església s'oposa vigorosament a la posició de Galileu, però aquest demana la llibertat de recerca, a la seva carta a la gran duquesa Cristina el 1615. Contestant els seus arguments el Sant Ofici de Roma publica un edicte contra Copèrnic el 1616. El 1623, el Papa Urbà VIII autoritzà a Galileu a escriure un llibre comparant els sistemes de Ptolomeu i Copèrnic. No obstat això Galileu és jutjat a Roma per la Inquisició degut els Diàlegs de 1632, per que el 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Copèrnic. Aquest judici no fou anul·lat fins l'any 1992! La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri aprop de Florència. Allà acabà les seves recerques sobre el moviment i la resistència dels materials. El 1638 publicà a Leiden els Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències. Aquest treball marcà el començ de l'estudi de la dinàmica. Galilei, Galileo Galilei, Galileo Galilei, Galileo Galilei, Galileo als:Galileo Galilei ja:ガリレオ・ガリレイ ko:갈릴레오 갈릴레이 simple:Galileo Galilei th:กาลิเลโอ กาลิเลอี

Imatge:Galileo.jpe

imatge de domini públic procedent de la Universitat de Texas.

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Compta amb uns 89.000 habitants. És capital de la província homònima. La ciutat és coneguda sobretot per la seva "torre inclinada", en realitat el campanar exempt de la catedral. A l'Edat Mitjana Pisa era una de les repúbliques marítimes d'Itàlia juntament amb Venècia, Gènova i Amalfi. El seu apogeu tingué lloc durant els segles XII i XIII i regia, com a ciutat estat, Sardenya (entre d'altres). El 1284 fou derrotada per Gènova a la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar. El 1406 passà sota sobirania florentina i perdé definitivament la independència. Pertanyé al ducat de la Toscana fins a la seva incorporació a Itàlia el 1871. Acull la Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment compta amb 48.000 estudiants. El ciutadà de Pisa més conegut, Galileo Galiei, ha donat nom a l'aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència.

Enllaços externs

- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/us/pisa/movie.htm Visita virtual a Pisa i la torre inclinada] (en anglès i italià)
- [http://digilander.libero.it/fotogian/pisa.html Fotografies de Pisa]
- [http://www.toscanaviva.com/Pisa/ Història de Pisa]
- [http://www.pisaonline.it/ Pisa Online]
- [http://www.pisa-airport.com/ Aeroport Galileo Galilei]
- [http://www.europe-hotel-in.com Hotels de Pisa]
- [http://www.unipi.it/ Università Statale di Pisa] Categoria:Ciutats d'Itàlia ja:ピサ

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 319 dies per a finalitzar l'any i 320 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2003 - Barcelona: prop de 350.000 perones (segons [http://www.telenoticies.com/especials/iraq/manif.htm Contrastant]; moltíssimes més segons altres fonts) surten al carrer per protestar contra la previsible invasió de l'Iraq pels Estats Units: és la manifestació més multitudinària (després de la de Roma) en contra de la imminent Guerra d'Iraq. :MÓN
- 1898 - badia de l'Havana (Cuba): s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el pretext perquè els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).
- 2003: en moltes ciutats d'arreu del món es fan manifestacions multitudinàries en contra de la imminent invasió de l'Iraq pels Estats Units: és la primera vegada a la Història que es fa una mobilització ciutadana de tant abast (Guerra d'Iraq).

1564

Esdeveniments:

Naixements:

- 15 de febrer - Pisa (la Toscana, Itàlia: Galileo Galilei, en català anomenat Galileu, físic i astrònom italià (m. 1642).

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1564년 simple:1564

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 357 dies per finalitzar l'any i 358 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1918 - Washington (EUA): el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
- 1959 - França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República.
- 1959 - l'Havana (Cuba): triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
- 1994 - Tyuratam (cosmòdrom de Baikonur, el Kazakhstan): en surt l'astronau russa Soyuz amb destí a l'estació espacial Mir.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1935 - Tupelo (Mississippi, EUA): Elvis Aaron Presley, conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.
- 1942 - Oxford (Anglaterra): Stephen Hawking, físic i cosmòleg anglès.
- 1947 - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock anglès.
- 1957 - València: Juan Ignacio Duato Barcia, conegut com Nacho Duato, ballarí espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1642 - Arcetri (la Toscana, Itàlia): Galileo Galilei, físic italià.
- 1879 - Logroño (la Rioja, Espanya): Baldomero Espartero, militar espanyol.
- 1941 - Nyeri (Kenya): Robert Baden-Powell, militar anglès, fundador de l'escoltisme.
- 1996 - París (França): François Mitterrand, polític francès.

Festes:

- Festa de Nadal a Moldàvia.
- Dia de la Commonwealth a les illes Marianes del Nord.
- Jackson Day als Estats Units.
- Dia Nacional Takai a Niue.
- Sant Severí predicador. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Gener ja:1月8日 ko:1월 8일 ms:8 Januari simple:January 8

1642

Esdeveniments:

- 29 d'agost - Perpinyà (el Rosselló) capitula després de quatre mesos de setge i és ocupada pels francesos.
- 7 d'octubre - A la batalla de les Forques (Lleida) són derrotats els terços castellans.

Naixements:

Necrològiques:

- 8 de gener - Galileo Galilei considerat el pare de la física juntament amb Newton.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVII ko:1642년 ms:1642 simple:1642

1581

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1581년 simple:1581

Aristòtil

Aristòtil, va ser un filòsof. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Va dominar gairebé totes les ciències en els seus diferents àmbits, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. Aristòtil afirma que la única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons com afirmava Plató (el món de les idees i el món de les coses), sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història del pensament. Va néixer a Estagira (Grècia, avui dia Stavros) l'any 384 aC. Als divuit anys se'n va anar a estudiar a Atenes a l'Acadèmia platònica i Plató va ser el seu mestre, on restà durant més 20 anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. Quan va morir Plató, va marxar d'Atenes i en aquest període va confegir les seves pròpies teories, allunyant-se dels ensenyaments del seu mestre. L'any 342 aC acceptà la invitació de Filip II de Macedònia per ocupar-se de l'educació del seu fill Alexandre el gran. L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola, el Liceu. Durant aquest segon període d'estada a Atenes es va dedicar a la investigació i a l'ensenyament. Quan aquest va morir al 342 aC, fou acusat d'impietat pels atenesos i tingué que refugiar-se a l'illa d'Eubea, on morir l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys. Una colla de seguidors del seu pensament han recreat, 2300 anys després i a la ciutat de Mataró (Barcelona), el Lyceum, un espai de debat i discussió.

Cosmologia Aristotèlica

El cosmos és finit, ordenat, esfèric, ple, geocèntric, geoestàtic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constituïdes i pel tipus de moviment:
- Regió supralunar (el cel), formada per esferes concèntriques d'èter, amb moviment.
- Regió sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per terra, aigua, aire i foc, en moviment lineal.

El Coneixement

Considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: El nivell sensitiu i el nivell intel·lectual.

Ética

L'home busca la felicitat. Aquesta no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte.

Física Aristotèlica

És l'estudi de l'ésser en moviment. Aquest sempre es dóna en ordre a una finalitat, per això hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment són:
- Tot mòbil requereix d'un motor.
- Si cessa la causa, cessa l'efecte.
- La naturalesa és principi de moviment.
- A la natura no hi ha el buit.
- A la regió supralunar el moviment és circular.
- A la regió sublunar el moviment és lineal, i pot ser natural o violent.

Lògica

És l'eina que fa servir l'enteniment per la ciència. El mètode de la lògica és la deducció sil·logística, que permet deduir conclusions vertaderes de premises vertaderes, i fa possible la deducció. Hi ha uns principis lògics de la deducció que són:
- Els axiomes: Principis comuns a tot el saber que no necessita demostració perquè són evidents
- Les definicions: Principis que s'ajusten a l'objecte de cada ciència, no evidents per ells mateixos i que s'han d'aprendre. La ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses, que arriba fins a les essències, les expressa en definicions i les exposa per les seves causes. Per tant, és un saber demostratiu que segueix un procés progressiu entre categories, judicis i raonaments.
- Concepte: Element més simple de l'enteniment, intuïció immediata de les coses, que sempre és veritable.
- Judici: Atribució d'un concepte que fa de predicat a un altre que fa de subjecte. Atribució que pot ser vertadera o falsa.
- Raonament: Judicis relacionats entre si, dels quals se'n dedueix un judici nou o conclusió. El raonament deductiu vàlid és el sil·logisme; que consta de tres judicis, els dos primers són les premises i el tercer és la conclusió.

Metafísica

És la ciència de l'ésser en tant que ésser, és a dir, considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú: El fet d'ésser, existir.
- Categories de l'ésser. Ésser és un concepte analògic, te molt sentits o categories, però totes es refereixen a la substància: el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substància, però que no existeix per si mateix individualment són els accidents. Les 10 categories 1-Substància 2-Quantitat 3-Qualitat 4-Relació 5-Lloc 6-Temps 7-Posició 8-Possessió 9-Acció 10-Passió
- Teoria hilemòrfica. La substància és un compost de materia (hyle) i forma (morphe). La matèria és pura i indeterminada, la forma és la que la determina i el que fa que una cosa sigui el que és.
- Teoria de la causalitat Res esdevé per atzar. tot té una causa que pot ser: Material-la materia de què està feta formal-la forma que té eficient-qui l'ha fet final-perquè l'ha feta
- Dinamisme de l'esser. La forma d'una cosa en un moment donat és el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o potència de la matèria de canviar de forma: totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.

Política

L'home és un animal polític. El bé de l'individu depèn del bé de la comunitat. La finalitat de la política és l'organització de l'estat de manera que garanteixi les condicions necessàries per a la vida feliç. Per això cal un govern recte i una organització de l'estat que en fonaments és un sistema educatiu que atengui la formació moral dels ciutadans

Psicologia Aristotèlica

En l'estudi dels éssers vius, Aristòtil els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (materia) i ànima (forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions:
- vegetativa -> nutrició i reproducció, orientada a la conservació -> Plantes
- sensitiva -> funció sensorial, orientada al moviment -> Animals
- intel·lectiva -> funció intel·lectual, orientada al pensament -> Persones Categoria:Filòsofs de l'Antiga Grècia Categoria:Grecs ja:アリストテレス ko:아리스토텔레스 ms:Aristotle simple:Aristotle th:อริสโตเติล

Marea

Marea és el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena "marea baixa" o baixamar. Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar. La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant). La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques. Categoria:Ciències de la Terra ja:潮汐 zh-min-nan:Lâu-chúi

Mecànica

)]] Mecànica (del llatí mechanicus i del grec mekanicos, expert en màquines) fa referència a una varietat de ciències especialitzades en el funcionament i operació de màquines i dispositius mecànics.
- Mecànica clàssica
- Mecànica quàntica
- Mecànica relativista Conceptes que apareixen habitualment a la mecànica física:
- Espai
- Massa
- Temps
- Velocitat
- Acceleració
- Força
- Quantitat de moviment
- Treball/Energia
- Potència
- Pressió
- Tensió superficial
- Velocitat angular
- Moment angular
- Centre de massa Categoria:Mecànica Categoria:Enginyeria ja:力学 zh-cn:力学

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen. En un sistema binari format per una nana blanca i una estrella que ha deixat la seqüència principal, es produeix transferència de matèria des d'aquesta última, a causa de la seva transformació en gegant vermella, la qual cosa implica la seva expansió i l'expulsió de les capes més externes, que són capturades gravitatòriament per la nana blanca (fenomen conegut com acreció). El material acumulat, compost principalment per hidrogen i heli, és compactat a la superfície de la nana blanca a causa de l'intens camp gravitatori. El material assoleix progressivament temperatures més altes, a mesura que més i més material va caient cap a la superfície de l'estrella, fins que, eventualment, assoleix la temperatura crítica per a la ignició de fusió nuclear. Aquesta explosió transforma grans quantitats d'hidrogen i heli en elements més pesats. L'enorme quantitat d'energia alliberada per aquest procés produeix una emissió intensa de radiació electromagnètica i de curta durada. Aquesta emissió, que es produeix en escales de temps de dies, va donar origen al nom de nova, que en llatí significa precisament "nova": en ocórrer una nova, els astrònoms antics creien veure aparèixer una nova estrella al cel nocturn. Curiosament, el terme va ser usat per primera vegada per l'astrònom Tycho Brahe en observar no una nova sinó una supernova. Però no va ser fins a temps després quan es van establir diferències entre les supernoves i les noves, fenòmens energètics molt més febles. Una nana blanca pot generar múltiples noves mentre hi continuï havent material disponible per a l'acreció procedent de l'estrella companya (Per exemple, s'ha registrat cinc explosions de RS Ophiuchi: 1898, 1933, 1958, 1967 i 1985). Progressivament, aquesta pot veure esgotat el seu material, o la nana blanca pot produir una nova prou poderosa com per destruir el sistema per complet. Aquest últim cas és similar a una supernova tipus Ia. Tanmateix, les supernoves involucren processos diferents, així com energies molt superiors, per la qual cosa no haurien de ser confoses amb les noves. De vegades hi pot haver noves visibles a simple vista. El cas més recent seria el de Nova Cygni 1975. Aquesta nova va aparèixer el 29 d'agost de 1975 en la constel·lació del Cigne uns 5 graus al nord de Deneb i va assolir magnitud 2,0, tan brillant com la pròpia Deneb.

Noves detectades des de 1900

Categoria:Astrofísica Categoria:Estrelles ja:新星

Aristòtil

Cosmologia Aristotèlica

El Coneixement

Ética

Física Aristotèlica

Lògica

Metafísica

Política

Psicologia Aristotèlica

1609

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- Expulsió dels moriscos decretada per Felip III, al territori espanyol. :MÓN
- 12 d'abril - Els Països Baixos recobren la independència d'Espanya.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVII ko:1609년 ms:1609

Telescopi

Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. Probablement els telescopis són l'eina més important en astronomia i astrofísica. Tot i que amb la paraula "telescopi" hom s'acostuma a referir als telescopis òptics, hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic. Tot telescopi òptic està format per un objectiu i un ocular. L'objectiu forma una imatge (normalment real) de l'objecte llunyà sobre el seu pla focal; aquesta imatge és llavors ampliada per l'ocular o bé impressionada sobre una pel·lícula fotogràfica o detectada per una càmera CCD. Si l'objectiu és una lent es parla de telescopi refractor, si l'objectiu és un mirall còncau es parla de telescopi reflector; si utilitza una combinació de lents i miralls s'anomena telescopi catadiòptric. Categoria:Telescopis ja:望遠鏡 ko:망원경 simple:Telescope

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements. No obstant això, tot sovint, i en gran mesura d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer ciència"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals. El conjunt de la ciència es pot dividir en dos grans eixos:
- Ciències pures (el desenvolupament de teories) versus ciències aplicades (l'aplicació de les teories a les necessitats humanes); o
- Ciències naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ciències socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).

Què és la ciència?

Article principal: Filosofia de la ciència L'efectivitat de la ciència com a mètode per adquirir coneixement ha constituit un notable camp d'estudi per la filosofia. La filosofia de la ciència intenta entendre la natura i la justificació del coneixement científic i les seves implicacions ètiques. Ha resultat particularment difícil obtenir una definició del mètode científic que pugui servir per diferenciar el que és ciència del que no. Existeixen diferents teories que intenten explicar què és exactament la ciència. Segons l'empirisme, les teories científiques són objectives, comprovables empíricament i predibles — prediuen resultats empírics que poden ser verificats i possiblement contradits. Pel contrari, el realisme científic defineix la ciència en termes ontològics: la ciència és l'identificació dels fenòmens i dels elements de l'entorn, de les energies que els causen, dels mecanismes pels quals hi exerceixen aquestes energies, i de les fonts d'aquestes energies en el context de l'estructura o natura interna del subjecte en estudi. Fins i tot en la tradició empírica, per a ser cautes, s'ha d'entendre la "predicció" com el resultat d'un experiment o estudi, i no literalment la predicció del futur. Per exemple, dir que "un paleontòleg pot realitzar prediccions sobre la trobada d'un determinat tipus de dinosauri" és coherent amb la definició empiricista de predicció. Per altra banda, ciències com la geologia o la meteorologia no necessiten poder fer prediccions precises sobre terratrèmols o l'oratge per a ser considerades com a ciències. El filòsof empiricista Karl Popper també argumentà que una verificació segura és imposible i que les hipòtesis científiques sols poden ser falsades. El positivisme, una forma d'empirisme, recomana usar la ciència, segons és definida per l'empirisme, per a governar assumptes humans. Donada la seua propera afiliació, els termes "positivisme" i "empirisme" són sovint intercanviables. Ambdós han sigut objetiu de crítiques. Per una banda, W. V. Quine demostrà la imposibilitat d'un llenguatge d'observació independent de la teoria, així que la mateixa idea de comprovar teories amb fets és problemàtic. Una de les crítiques més importants a l'empirisme, però, prové de Thomas Kuhn. Segons ell les observacions sempre estan "carregades de teoria". Kuhn argumentà que la ciència implica "paradigmes", conjunts d'assumpcions, lleis, pràctiques, etc. (normalment no verificats) i que les transicions d'un paradigma cap a una altra generalitat no impliquen la verificació o falsació d'una teoria científica. En realitat, segons Kuhn, no es pot dir si un paradigma és millor que un altre ja que ambdós són "incommensurables". A més, raonà que la ciència no ha avançat històricament com una acumulació constant de fets, tal i com el model empíric implica. Tant Popper com Kuhn s'oposen a les posicions positivistes i falsacionistes concedeixen prioritat a la teoria sobre l'observació. Imre Lakatos intentà modificar el falsacionisme de Popper utilitzant alguns dels conceptes de Kuhn, però sense caure en el, per a ell, terrible relativisme implícit en la idea kuhniana de paradigma. Lakatos introduí el concepte de programa d'investigació, format per un nucli central i un conjunt suposicions addicionals, de manera que les observacions experimentals afecten bàsicament a les hipòtesis addicionals però no modifiquen substancialmente el nucli central. Altres filòsofs, com Paul Feyerabend, tenen una visió molt més "anarquista" de la ciència i fins i tot neguen que existeixi un mètode específicament científic i que res no distingeix la ciència d'altres formes de coneixement.

Ciència i pseudociència

Paul Feyerabend.]] La ciència es recolza sobretot en la deducció i la demostració, si bé de vegades ha d'usar la inducció, ja que no pot proporcionar una explicació completa del món. Aquestes "mancances" de la ciència han estat aprofitades per altres disciplines que reivindiquen l'apel·latiu de ciència, si bé la comunitat internacional les denomina pseudociències (és un terme despectiu). Dintre aquest grup s'englobarien l'astrologia, l'ufologia o l'esoterisme, per exemple. La medicina alternativa acostuma a estar classificada també com a pseudociència, si bé sovint és només medicina oriental (homeopatia, acupuntura...) Les pseudociències no suporten la prova de la falsabilitat ni la de la navalla d'Occam. No s'han de confondre amb disciplines que reivindiquen vies alternatives de coneixement a la raó, amb la protociència o amb postulats populars.

Objectius de la ciència

Abans d'explicar quins són els objectius de la ciència, convé considerar els objectius que sovint se li adjudiquen erròniament:
- Malgrat l'opinió generalitzada, l'objectiu de la ciència no és donar resposta a totes les preguntes. L'objectiu de les ciències físiques és contestar sols a aquelles que pertanyen a la realitat física. A més, la ciència no pot encarregar-se de totes les preguntes possibles; per tant, l'elecció de quines preguntes respondre és important.
- La ciència no pot i no produeix veritats absolutes i inqüestionables. En compte d'això, la ciència física sovint prova hipòtesis sobre alguns aspectes del món físic i quan és necessari les revisa o canvia d'acord amb les noves observacions o dades.
- Segons l'empirisme, la ciència no fa cap declaració sobre com la natura realment "és". La ciència sols pot fer conclusions sobre les nostres observacions de la natura. Tant els científics com la gent que accepta la ciència creuen, actuen com si la natura realment "fora" tal i com la ciència afirma. Nogensmenys, açò sols és un problema si acceptem la noció empírica de la ciència.
- La ciència no és una font de juís subjectius de valor, encara que certament pot parlar d'assumptes d'ètica i política senyalant les conseqüències probables de certes accions. El que hom projecta desde les hipòtesis científiques actuals més raonables cap a altres àrees d'interès no és assumpte de la ciència, i el mètode científic no ofereix assistència a aquells que desitgen fer-ho. No obstant, sovint s'afirma una justificació o rebuig científic per a moltes coses. Per supost, els juís de valor són intrínsecs a la ciència mateixa: per exemple, la ciència valora la veritat i el coneixement. L'objectiu subjacent o propòsit de la ciència per a la societat i els seus individus és produir models útils de la realitat. S'ha dit que és virtualment impossible fer deduccions a partir dels sentits humans que descriuen el que la natura "és". Per altra banda, la ciència pot fer prediccions basades en observacions. Amb freqüència aquestes prediccions beneficien la societat o individus humans que fan ús d'elles. Per exemple, la física de Newton i, en casos més extrems, la relativitat, ens permeten predir qualsevol cosa des de l'efecte que tindrà una bola de billar sobre una altra fins a la trajectòria de transbordadors espacials o satèl·lits. Les ciències socials ens permeten predir (amb limitada precisió per ara) coses com turbulències econòmiques, i també ens ajuden a entendre millor el comportament humà i a produir models de la societat i actuacions més empíriques en les polítiques governamentals. Resumint:
- La ciència produeix models útils, que sovint ens permeten fer prediccions útils: la ciència intenta descriure què és, pero evita intentar determinar què és (el qual és, per raons pràctiques, impossible).
- La ciència és una ferramenta útil, és el cos en creiximent del coneixement que ens permet tractar més efectivament amb el que ens envolta i adaptar-nos i evolucionar com un tot social a més de independentment. A vegades es cau en l'error d'extrapolar els resultats o explicacions de la ciència a altres dominis. Un exemple d'aquest error és la fal·làcia naturalista, que consisteix a creure que una cosa és bona si és natural i dolenta si no ho és, sense considerar que la moral no pot ser regida per la ciència. Errors similars estan a la base de les guerres entre ciència i religió, que han durat segles: ni la ciència pot encara resoldre els problemes de la metafísica ni serveix per negar o provar la fe; alhora la creença no podrà ser mai argument de veritat o mentida. A més a més, la ciència canvia i revisa els seus propis postulats, no es pot acceptar com a dogma infalible L'individualisme és una assumpció tàcita que subjau en la major part dels informes sobre ciència, en els que aquesta es tracta com si es tractés purament d'un sol individu enfrontant-se a la natura, fent experiments i predint hipòtesis. Però de fet, la ciència és sempre una activitat col·lectiva conduida per una comunitat científica. Açò pot demostrar-se de moltes maneres, tal volta la més fonamental i trivial és que els resultats científics deuen comunicar-se amb el llenguatge. Per tant, els valors de les comunitats científiques impregnen la ciència que aquestes produeixen.

El Mètode Científic

Article principal: Mètode científic El mètode científic és una manera de procedir per tal de trobar explicacins científiques de fenòmens reproduïbles. Els passos essencials del mètode científic són la iteració i recursió dels següents: #Caracterització (quantificació, observació i presa de mesures) #Hipòtesi (es proposa una explicació provisional) #Predicció (deduïda lògicament a partir de la hipòtesi) #Comprovació de la predicció (amb nous experiments)

El paper de les matemàtiques

hipòtesi]] Les matemàtiques, apart de constituir una disciplina en elles mateixes, funcionen com a llenguatge de la majoria de ciències. És un llengutage bastant universal, de trets formals, recolzat en la lògica i la racionalitat i amb un significat únic per a cada terme que el fan idoni per a les demostracions i teories, a diferència de moltes paràfrasis en llengües naturals. El paper més important de les matemàtiques en la ciència és l'expressió dels models científics. Observar i recopilar mesuraments, així com fer hipòtesis i prediccions: tot aquest requereix de models matemàtics i de l'ús extensiu d'aquesta disciplina. Les branques aplicades més usades són el càlcul, en sentit ampli, i l'estadística; les branques de matemàtica pura més usades són topologia i l'anàlisi numèric.

Història de la Ciència

Articles principals: Història de la ciència, Revolució científica La història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la revolució científica i la implementació del mètode científic, sinó que intenta rastrejar els precursors de la ciència moderna fins a temps prehistòrics. mètode científic] A Occident, l'avantsala a la ciència va ser la filosofia de la natura, que desacreditava l'experimentació com a mètode de validació del coneixement i es concentrava en l'observació pura. Un dels més destacats filòsofs de la natura va ser el pensador Aristòtil (384 aC - 322 aC). Després d'Aristòtil, la ciència grega es va anar independitzant de la filosofia. El món oriental també va desenvolupar sistemes científics propis, sent aquests més complexes als d'occident durant gran part de la història. ciència grega] Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) gran part d'Europa va perdre contacte amb el coneixement escrit. A aquest llarg període d'estancament sovint es coneix com ledat fosca. El Renaixement (segle XIV a Itàlia), anomenat així pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar la fi de l'Edat Mitjana i va fundar fonaments sòlids per al desenvolupament de nous coneixements. Dels científics d'aquesta època en destaca Copèrnic, a qui se li atribueix haver iniciat la revolució científica amb la seva teoria heliocèntrica. Entre els pensadors més prominents que van donar forma al mètode científic i a l'origen de la ciència com sistema d'adquisició de coneixement cap destacar a Roger Bacon a Anglaterra, René Descartes a França i Galileo Galilei a Itàlia.
Actualitat
La història recent de la ciència està marcada pel continu refinatge del coneixement adquirit i el desenvolupament tecnològic, accelerat des de l'aparició del mètode científic. El desenvolupament modern de la ciència avança en paral·lel amb el desenvolupament tecnològic impulsant-se ambdós camps mútuament. Si bé les revolucions científiques de principis del segle XX van estar lligades al camp de la física a través del desenvolupament de la mecànica quàntica i la relativitat general, en el segle XXI la ciència s'enfronta a la revolució biotecnològica i dels nanomaterials, amb el debat de rerafons sobre el principi de precaució, la ciència postnormal i la democratizació de l'activitat tecnocientífica.
Classificació de les principals disciplines científiques
Article principal: Llista de disciplines científiques Avui dia ja no es pot parlar de ciència de manera genèrica, ja que l'especialització del saber és tal que han aparegut nombroses disciplines sota aquest terme. Les més rellevants són les que apareixen a:
Ciències pures
:Matemàtiques - Lògica
Ciències naturals
:Astronomia - Biologia - Bioquímica - Biotecnologia - Ciències de la Terra - Ecologia - Física - Geologia - Química
Ciències socials o humanes
:Antropologia - Arqueologia - Biblioteconomia - Ciències de la informació - Ciències polítiques - Dret - Economia - Geografia - Història - Lingüística - Pedagogia - Psicologia - Sociologia - Filosofia - Religions i creences - Urbanisme
Ciències aplicades
:Agricultura - Astronàutica - Automoció - Ciències de la salut - Comunicacions i transports - Gastronomia - Informàtica - Mineria - Pesca - Ramaderia - Tecnologia Geografia
Enllaços externs

- [http://www.edu365.com/aulanet/comsoc/glossari_index.htm Glossari de ciències]
- [http://www.acclc.es/invitroveritas/vol4/art49.html Catalunya, terra de ciència?]
Referències

- A. F. Chalmers. ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (Siglo XXI editores. Madrid, 1982). Introducció divulgativa i molt entenedora a la filosofia de la ciència i l'epistemologia. Categoria:Ciència ja:科学 ko:과학 ms:Sains simple:Science th:วิทยาศาสตร์ zh-min-nan:Kho-ha̍k

Telescopi

1609

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- Expulsió dels moriscos decretada per Felip III, al territori espanyol. :MÓN
- 12 d'abril - Els Països Baixos recobren la independència d'Espanya.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVII ko:1609년 ms:1609

Telescopi

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia de forma espiral on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és dificilíssim que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. estels L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet La Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia. Els diferents materials que constitueixen la Via Làctia (estels i núvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotació entorn de l'eix més curt amb una velocitat angular que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades zones de la Via Làctia d'elevada concentració de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depèn de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Hi ha dues galàxies petites i molt properes que en certa manera es poden considerar galàxies satèl·lit de la Via Làctia, o fins i tot fragments que se n'han desprès: s'anomenen núvols de Magallães. La galàxia més a prop de la Via Làctia és una de petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys-llum; la galàxia gran més a prop és la galàxia d'Andròmeda (M31), que és a uns 2'9 milions d'anys-llum. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les constel·lacions. categoria:Galàxies ja:銀河系 ko:우리 은하 simple:Milky Way th:ทางช้างเผือก

Júpiter

- En la mitologia romana, Júpiter es el pare dels déus.
- En astronomia, Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar. als:Jupiter ja:ジュピター simple:Jupiter

Ciència

Què és la ciència?

Ciència i pseudociència

Objectius de la ciència

El Mètode Científic

El paper de les matemàtiques

Història de la Ciència

Telescopi

Toscana

Toscana es una regió d'Itàlia

Ciutats

- Florència
- Pisa
- Siena
- Lucca
- Livorno
- Volterra
- San Gimignano
- Vinci

Història

Marquesos de Toscana

- Bonifaci I 812-823
- Bonifaci II (fill) 823-844 (governador de Còrsega)
- Adalbert I (fill) 844-884 (comte de Lucca)
- Bonifaci III (fill?) 884-894
- Adalbert II (fill?) 894-917
- Guiu (fill?) 917-929
- Lambert I (fill d'Adalbert II) 929-931
- Joan 931 (comte de Laurino)
- Bosó (fill del comte Teobald o Thibault d'Arle) 931-936
- Humbert (fill d'Hug, rei d'Itàlia) 936-961
- Hug (fill) 961-1001 (duc de Spoleto)
- Adalbert III (fill de Guilla de Spoleto i de Obert I marques d'Este, fill de Adalbert II) titular fins a la seva mort el 998
- Adalbert IV (fill) titular 998-1001, marques 1001-1014
- Rainer 1014-1027 (fill)
- Beatriu de Lorena (filla) 1027-1076
- Bonifaci III de Canosa 1027-1052 (comte de Modena) (primer marit)
- Godofred el Barbut de Lorena (segon marit 1054-1069
- Matilde de Canossa 1076-1115 (filla)
- Godofred (fill de Godofred el Barbut) 1069-1072 (primer marit, administrador) (+1076)
- Welf de Baviera 1086-1093 (segon marit)

República

- govern dels vicaris imperials 1116-1173 Conrat de Scheiern, marquès 1120-1127 Enric (Duc de Baviera i Saxonia) 1135-1139 Ulric de Attems, marquès 1139-1152 Welf de Baviera (Duc de Spoleto 1152-1160) 152-1162 Rinald de Colònia 1160-1163 Cristià de Magúncia 1163-1173
- govern municipal (lluites entre güelfs i gibelins) 1173-1249
- Felip de Suàbia, vicari imperial 1195-1197
- Expulsió dels güelfs i constitució del Primo Popolo 1249-1250
- Manfred, rei de Sicília 1260-1266
- Guiu Novello 1261-1266
- Govern dels podestas bolonyesos 1266-1267
- Carles I d'Anjou rei de Sicília 1267-1279
- Govern dels 14, 1280-1282
- Govern dels 3, 1282-1301
- Institució del govern dels Gonfalonieri 1293
- Carles de Valois, senyor 1301-1302
- govern dels negres 1302-1313
- Robert d'Anjou, rei de Nàpols 1313-1322
- Carles d'Anjou (fill), senyor 1325-1327
- Govern dels 300 1327-1342
- Gualter de Brienne, senyor 1342-1343
- Govern del Gonfalonieri i dels 3, 1343-1378
- Govern dels minuti 1378-1382
- Piero degli Albizzi 1375-1378
- Salvestro Medicis 1378-1382
- Michele di Lando 1378-1382
- govern oligàrquic dels maggiori 1382-1434
- Maso degli Albizzi 1382-1417
- Rinaldo degli Albizzi 1417-1434
- Joan I de Medicis (revoltat) 1421-1429

Gonfalonieri

- Cosme I Medicis (fill de Joan I) 1429-1464
- Pere I Medicis (fill), senyor 1464-1469
- Julià I Medicis (fill) 1469-1478
- Llorenç Medicis (germà) 1469-1492
- Pere II Medicis (fill) 1492-1494
- Govern del consell general 1494-1512
- Pere Sonderini 1502-1512
- Julià II Medicis (germà de Pere II), senyor 1512-1514
- Llorenç II Medicis (germà) 1514-1519, duc d'Urbino
- Juli Medicis (fill de Julià I) 1519-1523 (cardenal)
- Silvio Passerini 1524-1527 (cardenal)
- Hipòlit Medicis (fill de Julià II) 1524-1527 (cardenal)
- Alexandre Medicis (fill de Llorenç II) 1527-1530
- Creació del Gonfalonieri di giustizia 1527-1530

Ducs i grans ducs

- Alexandre Medicis, cap de la república Toscana 1530-1532, duc de Toscana 1532-1537
- Cosme I Medicis (fill de Joan di Bande Nere) duc 1537-1569, gran duc 1569-1574
- Francesc Maria Medicis (fill) 1574-1587
- Ferran I Medicis (germà) 1587-1609
- Cosme II Medicis (fill) 1609-1621
- Ferran II Medicis (fill) 1621-1670
- Cosme III Medicis (fill) 1670-1723
- Joan Gaston (fill) 1723-1737
- Francesc Esteve de Lorena-Vaudemont 1737-1765 (Emperador)
- Leopold I (fill) 1765-1790 (Emperador)
- Consell de Regència 1790-1791
- Ferran III (fill de Leopold I) 1790-1801
- Ocupació francesa 25 de març de 1799
- Govern provisional de Reinhard març a juliol del 1799
- President del senat, Cèsar Gori del 5 de juliol del 1799 al 7 de juliol del 1799
- Ferran III (restaurat pels austríacs) 1799-1800
- Ocupació francesa, govern del general Dupont 1800
- Comissió gran ducal del 15 d'octubre del 1800 al 27 de novembre del 1800, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani, Bernardo Lessi i Giulio Piombanti
- Govern provisional del 27 de novembre de 1800 al 27 de març del 1801 integrat per Francesco Chiarenti, Enrico Pontelli i Giovanni de Ghores
- Comissió gran ducal del 27 de març del 1801 al 3 d'agost del 1801, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani Bernardo Lessi i Giulio Piombanti
- Lluís de Borbó 1801-1803 (rei d'Etruria, hereu de Parma)
- Carles Lluís (fill) 1803-1807
- Maria Lluïsa de Borbó (mare, regent) 1803-1807
- ocupació francesa; junta extraordinària de govern dirigida pel general Jacques François de Boussay Baró de Menou 1807-1808
- Annexió a França 1808-1809 (departaments d'Arno, Mediterrània i Ombrone)
- Jacques François de Boussay baró de Menou, governador general del maig del 1808 al 3 de març del 1809
- Elisa Bonaparte Baciocchi, gran duquessa 1809-1814
- Ocupació napolitana 1 de febrer del 1814 a 27 d'abril del 1814
- Ferran III (segona vegada) 1814-1824
- Leopold II (fill) 1824-1849
- Govern Provisional de la República Toscana dirigit per Francesco Domenico Guerrazzi, Giusepe Montanelli i Mazzoni, febrer a abril de 1849
- Leopold II (segona vegada) 1849-1859, exiliat 27 d'abril de 1859 però no deposat oficialment
- Ubaldino Peruzzi, president del govern provisional 27 d'abril 1859 a 10 de maig de 1859
- Ferran IV (fill) 1859-1860 (oficialment del 21 de juliol al 16 d'agost de 1859 en que va ser deposat)
- Comte Carlo Boncompagni di Mombello, administrador 10 de maig de 1859 al 16 d'agost de 1859
- Baró Bettino Ricasoli, cap de govern 16 d'agost de 1859 al 3 de desembre de 1859
- Comte Carlo Boncompagni di Mombello, governador general savoià de l'Itàlia central, 3 de desembre de 1859 a 20 de març de 1860
- Eugeni Manel de Savoia-Carignano, príncep de Carignano, lloctinent 20 de març de 1860 a 9 d'octubre de 1861
- Baró Bettino Ricasoli, governador general 20 de març de 1860 a 9 d'octubre de 1861
- Victor Manel de Savoia 1859-1860
- Annexió a Itàlia el 22 de març de 1860 Categoria:Regions d'Itàlia Categoria:Estats feudals d'Itàlia Categoria:governants ja:トスカーナ州 ko:토스카나 주

NLP

- Neurolingwistyczne programowanie
- Analiza języka naturalnego

online slots zujer sluby

Galileo Galilei

Imatge:Galileo.jpe

Pisa

Enllaços externs

15 de febrer

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

1564

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

8 de gener

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1642

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1581

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Aristòtil

Cosmologia Aristotèlica

El Coneixement

Ética

Física Aristotèlica

Lògica

Metafísica

Política

Psicologia Aristotèlica

Marea

Mecànica

Nova

Noves detectades des de 1900

Aristòtil

Cosmologia Aristotèlica

El Coneixement

Ética

Física Aristotèlica

Lògica

Metafísica

Política

Psicologia Aristotèlica

1609

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Telescopi

Ciència

Què és la ciència?

Ciència i pseudociència

Objectius de la ciència

El Mètode Científic

El paper de les matemàtiques

Història de la Ciència

Actualitat

Classificació de les principals disciplines científiques

Ciències pures

Ciències naturals

Ciències socials o humanes

Ciències aplicades

Enllaços externs

Referències

Telescopi

1609

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Telescopi

Via Làctia