:: wikimiki.org ::

Isaac Asimov

Isaac Asimov

Isaac Asimov va ser un científic i escriptor nordamericà. Nascut a Smolensko Rússia el 2 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992. De pares jueus, va emigrar amb 3 anys als Estats Units, on va ser estudiant i després professor de química a la universitat de Colúmbia i de bioquímica a la de Boston, autor de més de 200 llibres sobre diversos temes, crítica literària, psicologia, bioquímica, matemàtiques, poesia, de les quals la ciència ficció és el seu camp més popular. Asimov fou creador de les tres lleis de la robòtica, per exemple, en el marc de les obres.

Posició intel·lectual

Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genuïnes de la gent, però s'enfrontà a les supersticions i a les creences infundades. Sofria una por a volar tal que només va viatjar en avió dues vegades en tota la seva vida. També patia claustrofília, és a dir, li agradaven els espais petits i tancats. Asimov era un progressista en temes polítics, i un seguidor incondicional del Partit Demòcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport públicament a George McGovern. Es va sentir molt desil·lusionat quan va veure les tàctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes desdes finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions cívils de l'energía nuclear, sobre tot després de l'accident nuclear de l'illa de les Tres Milles, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre el control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich. En els últims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu últim llibre no va ser de ficció, Nuestra tierra hambrienta, escrit juntament amb l'autor de ciència ficció Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucció de la capa d'ozó.

Honors i premis

La saga de La Fundació ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor de les novel·les de ciència ficció. En honor d'Asimov es va anomenar l'asteroide, (5020) Asimov.

Obres destacades

- Jo, robot (1950)
- Introducció a la ciència
- Enciclopedia biogràfica de la ciència i la tecnologia Asimov, Isaac Asimov, Isaac Asimov, Isaac ja:アイザック・アジモフ simple:Isaac Asimov th:ไอแซค อสิมอฟ

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

1920

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de gener - Món: entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 6 d'agost - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 de novembre - Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880). :MÓN
- 25 d'octubre - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ------- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1920年 ko:1920년 ms:1920 simple:1920 th:พ.ศ. 2463

1992

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de març - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament de Catalunya; CiU les guanya amb majoria absoluta.
- 20 de maig - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova.
- 25 de juliol - Barcelona: s'hi inaguren els Jocs Olímpics.
- 9 d'agost - Barcelona: s'hi clausuren els Jocs Olímpics. :MÓN
- 1 de gener - l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 11 de setembre - el Pakistan i nord de l'Índia: fortes tempestes monzòniques hi causen la mort d'un parell de milers de persones.
- 28 de setembre - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de juny - Sueca (l'Horta): Joan Fuster, escriptor valencià. :MÓN
- 21 de desembre - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1992 ja:1992年 ko:1992년 simple:1992 th:พ.ศ. 2535

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Química

La Química és la ciència que estudia la composició, l'estructura i les propietats i de les substàncies materials, així com les transformacions entre aquestes.

Branques de la Química

- Bioquímica
- Química Analítica
- Química Física
- Química Inorgànica
- Química Orgànica

Conceptes

- Radical químic
- Taula periòdica
- Element químic
- Compost químic
- Àtom
- Molècula
- Punt isoelèctric
- Quimiometria

Història de la Química

- Alquímia
- Químics famosos
- Premis Nobel de Química

Enllaços externs

- [http://scq.qo.ub.es/scq/index.html Societat Catalana de Química]
- [http://dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/Qu%edmica/ planes web sobre química (en català)]
- [http://www.chem.qmw.ac.uk/iupac/ plana web de l'IUPAC (en anglès)] categoria:Química als:Chemie ja:化学 ko:화학 ms:Kimia simple:Chemistry th:เคมี

Bioquímica

La bioquímica és l'estudi de les reaccions químiques i interaccions que es donen en organismes vius, incloent l'estudi i l'estructura de proteïnes, carbohidrats, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules. En general, també es pot considerar part de la bioquímica l'estudi de qualsevol reacció química catalitzada per enzims naturals o artificials, tant si té lloc in vivo o in vitro. categoria:Bioquímica ja:生化学 ko:생화학 ms:Biokimia th:ชีวเคมี

Boston

] Boston és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Massachusetts, als Estats Units. També és el centre cultural i de negocis de tota la regió de Nova Anglaterra, i va ser fundada el 1630. És una de les ciutats més importants dels Estats Units, amb una economia basada principalment en l'educació, la sanitat, les finances i la tecnologia punta. Segons el cens del 2000, la seva població és de 589.141 habitants. L'àrea metropolitana (el Gran Boston), que inclou les ciutats properes de Cambridge, Somerville i Brookline, així com d’altres àrees residencials més allunyades de la ciutat, té uns 5,8 milions de residents.

Història

Fundada el 1630, Boston va créixer ràpidament a causa de la seva rellevància com a principal port per als vaixells amb destinació a la Gran Bretanya i les Índies Occidentals des de les colònies. Durant els primers 200 anys, la ciutat va estar composta principalment per puritans que procedien de la Gran Bretanya. El 20 de març de 1760, el "Gran Incendi" de Boston va destruir 349 edificis. Boston va tenir un paper clau en la Guerra d'Independència dels Estats Units. Després de la guerra, la ciutat va continuar desenvolupant-se com a port internacional de comerç, exportant productes com ara rom, peix, sal i tabac. A mitjan segle XIX era ja un dels centres manufacturers més grans del país; especialment destacades eren les seves peces de roba, pells i indústries de maquinària. segle XIX A la dècada de 1840 hi van arribar onades d'immigrants procedents d'Europa, incloent un gran nombre d'irlandesos i d'italians que van aportar a la ciutat molta població catòlica. L'11 de novembre de 1848, va inaugurar-se a Boston la primera escola mèdica per a dones, la Boston Female Medical School, que més tard es fusionaria amb la Boston University School of Medicine. Ha estat el principal centre literari del país i encara avui es disputa amb Nova York aquesta distinció. L'1 de setembre de 1897 s'inaugurà el metro de Boston, el primer de tot Amèrica del Nord. Universitats com Harvard, el MIT, el Boston College, la Boston University i la Tufts University van portar milers d'estudiantes a aquesta zona, molts dels quals s'hi han quedat. Finalment, el MIT i altres universitats han arribat a ser una font de talents en tecnologia avançada. Molts graduats del MIT, en particular, han fundat companyies tecnològiques molt pròsperes en l'àrea de Boston. Diferents polítics, entre els quals John F. Kennedy, Ted Kennedy i Tip O'Neill, van assegurar-se que Boston fos la beneficiària d'inversions federals. Boston té també diverses atraccions culturals, que inclouen el Museu de Belles Arts i dues famoses orquestres, la Boston Symphony Orchestra i la Boston Pops Orchestra.

Economia

Els prestigiosos “colleges” i universitats han proporcionat indústries tecnològiques a Boston, incloent companyies de maquinari i programari com EMC Corporation i Akamai, així com companyies de biotecnologia com Millennium Pharmaceuticals i Biogen Idec. Altres companyies importants localitzades en l'àrea de Boston són Reebok, Raytheon, Gillete i Fleet Bank.

Franquícies esportives professionals

- Boston Bruins (Hoquei sobre gel - National Hockey League)
- Boston Celtics (Bàsquet - National Basketball Association)
- Boston Net Sox (Beisbol - Major League Baseball)

Enllaços externs

- [http://www.cityofboston.gov Web oficial de la ciutat]
- [http://www.boston.com Portal comercial]
- [http://yourtown.boston.com Guia de la ciutat]
- [http://www.boston-online.com Guia de la ciutat]
- [http://www.december.com/plaus/bos/blue.html Guia de la ciutat]
- [http://www.gobostoncard.com Go Boston Card: Visites a 31 atraccions i visites de Boston]
- [http://www.boston-online.com/glossary.html Guia del llenguatge local]
- [http://wikitravel.org/en/article/Boston Guia de viatge de Boston a Wikitravel] Categoria:Ciutats dels Estats Units Categoria:Ports ja:ボストン ko:보스턴

Psicologia

La piscologia és la ciència que estudia la conducta, com funciona i formes de variar-la.

Origen del terme

L'origen del terme, vé de les paraules gregues psique: "ànima" i logos: "tractat", "ciència". Literalment significa "ciència que estudia l'ànima", entent l'ànima no només des d'un punt de vista religiós, sino com una energia que forma part del nostre cos i que influeix als nostres estats d'ànims. Dins dels fisifistes, Aristòtil definix en D'Anima l'ànima com "l' entelèquia primera d'un cos natural que en potència té vida". En termes moderns es podria entendre açò com la realització de la capacitat pròpia d'un organisme. Segons esta definició, per analogia el mateix que l'acte de vore és a l'ull, els és l'ànima organisme. Es a dir l'ànima seria l'energia que desprén qualsevol cos viu en una major o menor quantitat, i que influeix directament al cos del qual emana.S'ha de dir que això entra de plé en les teories fisifistes que preten l'estudi de la natura com última causa per tot. Actualment, la psicologia és la ciència que estudia la conducta humana, la qual cosa fa que aquesta ciència, s'estenga a tots els aspectes relacionats amb aquesta i amplia el seu camp d'estudi de forma considerable a qualsevol tipus d'activitat humana. Com totes les ciències la psicologia utilitza l'esquema Entendre-----Preveure----Intervindre. Es a dir del que es tracta és veure una conducta--- saber perquè es produïx, preveure quan es repetirà---- variar aquelles conductes que no volem.

Els diferents nivells d'Estudi

Actualment a la psicologia es donen 4 nivells d'estudi per tal d'explicar el comportament humà aquests són:
- Nivell biòlogic Estudia el funcionament de la química del cervell a nivell molecular i químic per tal de esbrinar com són processats els pensaments a l'encèfal, com es trasmeten, les seues malalties, etc.
- Nivell fisiològic Paregut a l'anterior, i de fet moltes voltes s'ajunten. Estudia el funcionament de les hormones dins del cos humà. Per què ens entengam, el nivell biològic estudia la cpu (o siga el cervell) i després el nivell fisiològic estudia com són interpretades les ordres del cervell al cos (les hormones). Tots dos nivell constituixen el que podriem dir el "maquinari" de la ment humana.
- Nivell psicològic És el que normalment s'entén com a psicologia, i estudia la ment humana a nivell com si diguerem de "programari" es a dir, una persona que per exemple té tot el cervell bé, però té una depressió, perquè la té? com la curem? com evitem que torne a passar?.
- Nivell social És l'últim nivell de la psicologia, i estudia els èssers humans i les seues interaccions amb la societat.Tanmateix estudia les societats com si fóren èssers vius independents i les diferents formes d'influència de la societat en les persones.

Les diferents Escoles

Des de la seua gènesi com a disciplina, la psicologia s'ha vist immersa en diferents acostaments des dels quals es volia donar saber quin era el funcionament de la ment humana. Així doncs es poden veure diferents punts de vista segons siga l'objecte d'estudi i l'enfocament que se li dóna.

La Psicoanàlisi

La psicoanàlisi creada per Sigmund Freud, pretén l'estudi de la psicologia des d'un punt de vista "intern" és a dir, s'estudia l'inconscient humà com a causa de pràcticament totes les conductes humanes. Per fer això, la psicoanàlisi ha utilitzat diferents tècniques com són la hiponòsi, el test de Roschard (test de les taques), interpretació onírica ..ect

Els Conductistes

El conductisme és una disciplina que estudia la psicologia fent referència a que el cos humà funcionaria com si fóra una màquina la qual davant un estímul emetria una resposta, per exemple: si enfoquem un ull amb una llum la parpella es tanca. Les tècniques i teories més comuns derivades d'això, serien el condicionament clàssic, el condicionament operatiu,l'econòmia de fitxes ect...

Els Cognitivistes

A aquesta disciplina s'estudia la ment humana com si fóra un ordinador, supossant en realitat més que una disciplina nova, una evolució dels conductistes, fusionant-se amb dues en l'escola conductista-cognitivista. La psicologia cognitiva ja no estudia la ment humana com si fóra qualsevol tipus de màquina, (E-----R) si no com si fóra un ordinador, es a dir estímul,processament d'informació,resposta.

Els Humanistes

Deriven els seus estudis des de la concepció de que, si bé la ment humana funciona com un ordinador en uns certs aspectes, també té altres aspectes que no són estudiats pels conductistes, com els sentiments (part emotiva de la ment), així doncs, aquesta disciplina estudia com els sentiments afecten a determinades conductes humanes i a l'inrevés. Particulament interessant, resulta el llibre del psicoanalista Erich Fromm sobre Intel·ligència Emocional.

La Psicologia Evolutiva o del Desenvolupament

Com el seu pròpi nom indica estudia, les diferències psicològiques i de comportament dels èssers humans al llarg de la seua vida. Així doncs trobem que aquesta disciplina, es dividix en les diferents fases segons estiguem a una etapa o un altra de la vida. Aquestes fases serien infantesa,adolescència, edad adulta i gerontopsicologia. Per aprofindir més sobre el tema aneu a psicologia del desenvolupament

La Psicologia Diferencial

Si bé la majoria dels corrents psicològics estudien les característiques comuns de totes les persones, els psicòlegs diferencials estudien precissament el contrari, és a dir intenten determinar quines són les lleies generals que determinen les diferències de comportament de les persones. La tècnica és coneguda dins d'aquesta disciplina és l'anomenat estudi del cas únic.

Altres

Existixen més acostaments i referències a la psicologia des de diferents punts de vista... ect però ací m'he conformat en ficar els importants i reconeguts per no fer-ho massa llarg i per tal de donar una idea general al lector del que és la psicologia actualment.

Temes relacionats

- Filosofia
- Religió
- Sociologia
- Biologia
- Psiquiatria
- Neurologia
- Estadística ----

Pàgines relacionades

- La Psicoanàlisi
- El Conductisme
- Psicologia Cognitiva
- Psicologia del Desenvolupament
- Psicologia del llenguatge
- Història de la Psicologia
- Bulímia
- Droga

Enllaços externs

- [http://www.chelationtherapyonline.com/anatomy/p92.htm Definicio de psicologia segons Gene Zimmer (en anglès)]
- [http://www.portalpsicologia.org/ Portalpsicologia.org]
- [http://www.perfectionnement.info/fr/agenda.php?i_pays=0&i_date=0&keywords=congr International PSY Congressos] Categoria:Psicologia ja:心理学 ko:심리학 ms:Psikologi simple:Psychology th:จิตวิทยา

Bioquímica

Matemàtiques

La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthema: ciència, coneixement, aprenentatge, μαθηματικoς). Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment en la Física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (veure axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són considerades una ciència experimental. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una útil eina per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura). La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia matemàtica És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures que són de naturalesa bàsicament diferent.

Història

Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters. Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després la trigonometria. La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials. Els nombres usats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i integral, introduïts per Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anàlisi. Per raons matemàtiques, és convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dóna lloc a l'anàlisi complexa. L'anàlisi funcional consisteix a estudiar problemes la incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les ciències. L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores.

Enllaços externs

- [http://www.iecat.net/institucio/societats/SCMatematiques/ienn/cat/index.html Societat Catalana de Matemàtiques]
- [http://www.emis.de/ European Mathematical Society] (en anglès) categoria:Matemàtiques ja:数学 ko:수학 ms:Matematik simple:Mathematics th:คณิตศาสตร์ zh-min-nan:Sò·-ha̍k

Poesia

En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble. També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.

Pàgines relacionades

- Acròstic
- Adònic
- Albada
- Alexandrí
- Alternaça
- Amfíbrac
- Anapest
- Anapèstic
- Anisosil.làbic
- Apariat
- Art major
- Art menor
- Auca
- Bioc
- Bisíl·lab
- Bordó
- Collage literari
- Calligrama
- Cançó
- Cesura
- Cobla
- Codolada
- Composició
- Corranda
- Dàctil
- Dactílic
- Dansa
- Decasíl·lab
- Dècima
- Dièresi
- Dístic
- Dodecasíl·lab
- Elisió
- Encavallament
- Eneasíl·lab
- Entrada
- Espinela: vegeu Dècima
- Espondeu
- Estança
- Esticomítia
- Estrofa
- Estrofa de peu trencat
- Glosa
- Glossa
- Goigs
- Haikú, o haikai
- Heftemímeres
- Hemistiqui
- Hemistiqui
- Hendecasíl·lab
- Heptàmetre
- Heptasíl·lab
- Heteromètric, vegeu Anisosil·làbic
- Hexàmetre
- Hiat
- Iambe
- Iàmbic
- Isomètric, oisosil·làbic
- Lai
- Lira
- Lletres satíriques
- Madrigal
- Metre
- Mètrica (Poesia)
- Monosíl·lab
- Nadala
- Noves rimades
- Octava
- Octonari
- Octosíl·lab
- Pentàmetre
- Pentasíl·lab
- pentemímeres
- Poema en prosa, vegeu prosa poètica
- Poema visual
- Peu mètric
- Quartet, o quarteta.
- Quintet, o quinteta.
- reble
- Recompte de versos
- Refrany
- Retronxa
- Rima
- Rima assonant
- Rima consonant
- Rima creuada, croada, encreuada, o de circularitat.
- Rima encadenada
- Rima equívoca
- Rima externa
- Rima fàcil
- Rima falsa
- Rima femenina
- Rima interna
- Rima maridada
- Rima masculina
- Rima visual
- Ritme
- Rodolí
- Romanç
- Sàfic
- Seguidilla
- Senyal
- Sextet
- Sextina
- Silva
- Sinalefa
- Sinèresi
- Sonet
- Tanka
- Tercet
- Tercina
- Tetrasíl·lab
- Tirades, o tirallongues
- Tornada
- Tredecasíl·lab
- Trisíl·lab
- Trocaic
- Troqueu
- Vers
- Vers blanc
- Vers coix
- Vers lliure
- Versicle
- Viadera
- Villancet
- Virolai

Enllaços externs

- [http://www.fut.es/~jta/metrica.html Pàgina sobre mètrica catalana] Categoria:Poesia

Setanta

El setanta és el nombre que segueix al seixanta-nou i precedeix al setanta-u. Es pot escriure 70 o LXX segons si s'usen xifres àrabs o romanes, respectivament. És un nombre natural compost i defectiu. Ocurrències del setanta:
- Designa les noces de platí
- La traducció de la Bíblia canònica durant segles va ser la dels Setanta.
- A la setantena olimpíada va néixer Sòcrates.
- Setanta és la freqüència cardíaca mitjana de l'home.
- Els anys 70 aC i 70 70 ja:70 ko:70

Nova York

.]] La Ciutat de Nova York (en anglès City of New York o New York City) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, política, comunicacions, música, moda, i cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consulats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat. Situada a l'Estat de Nova York (als Estats Units d'Amèrica), la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km². Amb 8,168,388 residents (2004), és el cor de l'Àrea Metropolitana de Nova York, la qual és una de les conglomeracions més grans del món amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat, convertint-la en un dels llocs més cosmopolitants del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, energia i cosmopolitanisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens, i Staten Island, els quals podrien ser per si sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-estat (que compèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash. La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món en quan a pressupost, sobrepassant de molt a Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de dòlars). Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple", "The City That Never Sleeps" (La ciutat que mai dorm), o senzillament "The City" (La Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan) són famosos arreu.
Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els Lenape, els Manahattoes, Canarsies i Raritan. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa pel comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland) a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint la illa de Manhattan i la illa Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria a Huguenots perquè convertia aquestes terres en un refugi en per buscar la llibertat religiosa. El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos la van cedir formalment als anglesos amb el Tractat de Breda al final de la segona guerra anglo-holandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del Duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a Rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial. Rei d'Anglaterra.]] A l'inici de la Guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins el 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquèsos i és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'evacuació". El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer President dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall del Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins el 1790. Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran número d'inmigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expendint-se fins a ocupar tota la illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir lErie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agricoles de la meitat oest dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar a Filadelfia com a ciutat més gran del país. Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts enllaços comercials lligats amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament, va portar a una divisió entre La Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America) que va culminar en els "Aldarulls per el reclutament" (Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nordamericana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esgraonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per milions de persones buscant una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886. 1886 En dues fases separades, una el 1874 i l'altre el 1895, la ciutat de Nova York (i el Comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del Comtat de Westchester conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma politica que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formant part del mateix comptat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la Ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però recentment enllaçada amb Manhattan pel Pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del Comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del Comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el Comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comptats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comptat de Bronx, fent cinc comtats coincidents amb els cinc districtes. Categoria:Ciutats dels Estats Units ko:뉴욕 ja:ニューヨーク simple:New York City zh-cn:纽约市 zh-tw:紐約市

Capa d'ozó

La capa d'ozó és l'estrat de l'atmosfera que està a uns 25km d'altitud, constituïda pel gas ozó, mol·lècula de tres àtoms d'oxigen (O₃), que protegeix la superfície de la Terra dels rajos ultravioletes que emet el Sol. En els últims anys es considera amenaçada per l'activitat industrial humana. Vegeu també:
- Forat a la capa d'ozó
- Canvi climàtic
- Clorofluorocarbur Categoria:Sostenibilitat ja:オゾン層 ms:Lapisan ozon

La Fundació

La Fundació és el primer llibre de la trilogia de "La Fundació" escrita per Isaac Asimov (o Cicle de Trántor com també es denomina). És una col·lecció de cinc relats curts que varen publicar-se per primera vegada en un llibre de forma conjunta per Gnome Press al 1951. Quatre de les històries foren publicades originalment al magazine Astounding, dirigida per John Campbell entre el 1942 i el 1944. El nom que sel's hi va donar a les històries va ser diferent al que tenien al llibre. La cinquena història s'hi va afegir quan es va recopilar en forma de llibre. categoria:Ciència-ficció

Asteroide

i el seu satèl·lit Dactyl.]] Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims. L'1 de gener del 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pal·les). La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2 i 3,5 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits. Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.

Definició

La definició exacta d'asteroide no està determinada. Això crea certa confusió a l'hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide, planeta menor o qualsevol altre nom. Actualment la Unió Astronòmica Internacional a través del Centre de Planetes Menors utilitza el terme "planeta menor" (i no asteroide) per referir-se als objectes més petits que un planeta, més grans que un meteoroide i que no són ni satèl·lits ni cometes. Tot i això, el terme "asteroide" continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d'astrònoms. El terme "planeta menor" no porta cap indicació sobre la composició de l'objecte o la seva localització general en el sistema solar. Per raons històriques, el terme "asteroide" porta implícita una composició rocosa de l'objecte i una òrbita interior a la de Júpiter. És per això que, a partir del 1992, amb el descobriment del primer objecte transneptunià (1992 QB₁), i tenint en compte que a partir de llavors s'han descobert centenars d'aquests objectes, la validesa dels termes "asteroide" i "planeta menor" com a sinònims ha estat posada en dubte. Normalment, se sol utilitzar, el terme "asteroide" per referir-se a un tipus de planeta menor compost majoritàriament per roca (i no gel) amb òrbites que no van més enllà de la de Júpiter. El terme "objecte transeptunià" designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb òrbites més enllà de la de Neptú. A més, també hi ha el grup dels centaures que són un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre Júpiter i Neptú i el dels damocloides que són objectes amb òrbites cometàries però sense cua.

Asteroides propers a la Terra

Existeix un especial interès per identificar aquests asteroides degut al perill que representen per a la Terra. Els tres grups més importants d'asteroides pròxims a la Terra són els asteroides Amor, els asteroides Apol·lo i els asteroides Aton.

Asteroides troians

Es denomina asteroides troians a un grup d'asteroides que es mouen al llarg de l'òrbita de Júpiter. Estan situats en els dos punts de Lagrange del planeta, a 60 graus per davant (L₄) i per darrere (L₅) de Júpiter. El planeta Mart té almenys un asteroide troià, (5261) Eureka, que ocupa el punt L₅ del sistema Sol - Mart. El planeta Neptú té dos asteroides troians coneguts. Un d'ells és 2001 QR₃₂₂, descobert el 2001, i l'altre és 2004 UP₁₀ que orbita per davant de Neptú en el seu punt de Lagrange L₄.

Isaac Asimov

Posició intel·lectual

Honors i premis

Obres destacades

Rússia

Situació

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

Història

Vegeu també

1920

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1992

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Química

Branques de la Química

Conceptes

Història de la Química

Enllaços externs

Bioquímica

Boston

Història

Economia

Franquícies esportives professionals

Enllaços externs

Psicologia

Origen del terme

Els diferents nivells d'Estudi

Les diferents Escoles

La Psicoanàlisi

Els Conductistes

Els Cognitivistes

Els Humanistes

La Psicologia Evolutiva o del Desenvolupament

La Psicologia Diferencial

Altres

Temes relacionats

Pàgines relacionades

Enllaços externs

Bioquímica

Matemàtiques

Categories

Fonaments i mètodes

Nombres

Matemàtica del canvi

Anàlisi

Estructures matemàtiques

Espais

Matemàtica finita

Matemàtica aplicada

Teoremes i conjectures famoses

Història de les matemàtiques. El món dels matemàtics

Matemàtiques recreatives