:: wikimiki.org ::

Weimar

Weimar

Weimar és una ciutat alemanya situada al centre de Turíngia. Weimar fou un dels grans centres culturals d'Europa, acollint genis com Bach, Goethe, Schiller i Herder. Fou la capital de la primera república alemanya que entre 1919 i 1933 abraçà el període històric entre la fi de la primera guerra mundial i l'ascens del nazisme. És conegut habitualment com a República de Weimar. Actualment és un centre universitari, industrial i turístic. Categoria:Ciutats d'Alemanya ja:ヴァイマル

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Història

Article principal: Història d'Alemanya L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne". Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més. Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
- Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
- Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Alemanya Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

Article principal: Economia d'Alemanya Categoria:Alemanya als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Cultural

Cultura ve de l'arrel llatina colere, que vol dir habitar, cultivar o honorar. S'utilitza per referir-se a molts tipus diferents d'activitats humanes. Algunes de les definicions més habituals de cultura són les següents,
- Conjunt dels coneixements que permeten desenvolupar un judici crític.
- Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi, de les lectures, de viatges, de l'experiència, etc.
- Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat (vegeu cultura popular).
- Cultura de masses que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l'acceptació de la major part de la societat (vegeu pop). L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), ha proposat un pla de protecció dels béns culturals del món, a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. Presenta un llistat de béns que pertanyen al Patrimoni Mundial, més conegut com a Patrimoni de la humanitat. Categoria:Cultura ja:文化 simple:Culture zh-min-nan:Bûn-hoà

Bach

Johann Sebastian Bach (1685-1750) ha estat un dels grans compositors de la història de la música. Era fill d’una família que comptava amb més de dos-cents anys de tradició musical. Va néixer a Eisenach (Alemanya) i als deu anys va quedar orfe. El seu oncle Cristoph va encarregar-se de la seva formació. Als onze anys va començar a estudiar violí, orgue i composició. Va acabar els estudis a l’Institut d’Eisenach i dedicava el temps de lleure anant a les biblioteques per copiar, estudiar i conèixer les músiques d’altres compositors. Dels divuit als vint-i-tres anys va ser organista en dos petits pobles del costat d’Eisenach.Es va casar amb la seva cosina M. Bàrbara Bach i va començar la seva vida de compositor. Una nova vida al servei del duc de Weimar fa que compongui importants obres, com els Sis concerts de Brandenburg. El príncep, que era també un expert violinista, va donar a Bach totes les facilitats perquè formés una orquestra. Va estar nou anys al servei del duc, fins que es va morir la seva dona i es va tornar a casar amb la filla del trompetista de l’orquestra, Anna Magdalena, excel·lent esposa que va tenir cura dels quatre fills que ja tenia Bach de la seva primera dona i dels deu que va tenir amb ella. Convocades unes oposicions per a entrar de cantor a l’església de Sant Tomàs, a Leipzig, les guanya amb gran èxit i es trasllada a viure a aquesta ciutat, on va morir. Havia de treballar moltíssim per a poder mantenir tants fills. Compon sense parar un dia darrera l’altre. Per això la seva producció és vastíssima: més de 260 cantates, passions, oratoris, magníficats, una vintena de concerts, nombroses obres per a clavecí, una de les quals la va dedicar a la seva muller: Àlbum d’Anna Magdalena Bach, i moltes pensant en la pedagogia del clavecí, a més de sonates, suites, una missa, una ofrena musical, l’art de la fuga, i moltes més. Bach, que tenia un coneixement profundíssim de totes les músiques anteriors a ell, va esgotar totes les possibilitats tímbriques i harmòniques de la música barroca del seu temps. Després d’ell, la música va prendre una altra direcció. És potser per això que s’explica que Mozart, uns cinquanta anys després de la mort de Bach, va anar a Leipzig per estudiar la música de Bach i va exclamar: Per fi he trobat la manera d’aprendre coses noves!. La grandesa i l’originalitat de la música de Bach provenen de la manera com fa servir el coral del temps de Luter, de les variacions, de la fuga i dels famosíssims oratoris i passions (de Sant Joan i de Sant Mateu). Les obres més destacades i sobresalents de les més de 1127 obres que ha compost son:
- Cantates BWV 51,54,80,140,147 i 170
- "Dramma per musica" BWV 208,211 i 212(1714,1735 i 1742)
- Motets BWV 225 fins a 230
- Passions de Sant Mateu i Sant Joan BWV 244 i 245(1725 i 1727)
- Oratori de Nadal BWV 248(1734)
- Trio-Sonates per a orgue BWV 525 fins a 530(1727)
- Tocates,preludis i fuges BWV 542,543,564,564 i 582
- Suites angleses i franceses per a teclat BWV 802 fins a 817
- El clavecí ben temperat BWV 846 fins a 893(1722-1744)
- Variacions Golberg BWV 988(1742)
- Partites i sonates per a violi sol BWV 1001 fins a 1006
- Suites per a violoncel sol BWV 1007 fins a BWV 1012
- Sonates per a viola da gamba i teclat BWV 1027 fins a 1029
- Sonata per a Flauta dolça i teclat BWV 1030(1735)
- Concerts per a violí BWV 1041 fis a 1043
- Concerts de Brandeburg BWV 1046 fins a 1051
- Concert per a 1 teclat i corda en re menor BWV 1052(1735)
- Suites orquestrals BWV 1066 fins a 1069
- Ofrena musical BWV 1079(1747)
- L'art de la fuga BWV 1080(1749-1750)

Enllaços externs

- [http://www.xtec.es/~mserio/bach/ Bach] Bach, Johann Sebastian ja:ヨハン・ゼバスティアン・バッハ ko:요한 제바스티안 바흐 ms:Johann Sebastian Bach simple:Johann Sebastian Bach th:โยฮันน์ เซบาสเทียน บาค

Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) escriptor alemany i funcionari de la Cort de Weimar, va néixer a Frankfurt en el si d’una família benestant. La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la, el teatre, l’assaig i és l’iniciador del corrent literari alemany conegut com Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany. Va estudiar Dret i es va interessar per altres branques del coneixement com ara la geologia, la química o la medicina que el van portar al descobriment de l’os intermaxil·lar. La seva posició a la Cort de Weimar, on va entrar al servei de Carles-August, hereu del ducat de Saxònia-Weimar, l’any 1775, i on va fixar la seva residència fins a la seva mort, li van permetre realitzar nombrosos viatges i relacionar-se amb l’alta aristocràcia i personatges cabdals com Napoleó, Ludwig Van Beethoven, Schiller o Herder. A més a més, l’any 1782 va ser afegida la partícula von al seu cognom pel mateix Duc Carles-August, davant de les protestes de la noblesa, en formar part de la Cort amb un càrrec equiparable al dels ministres, tots de la noblesa. Va gaudir, en vida, de fama, respecte, prestigi i admiració. Gràcies, doncs, a la seva reputació, van ser molts els joves que en la maduresa de Goethe s’hi volien apropar i conèixer-lo personalment. En el camp de la música són innombrables els poemes de Goethe convertits en Lieder per compositors de totes les èpoques. L’any 1788, s’uneix amb Christiane Vulpius (1765-1816) amb qui finalment es casarà l’any 1805. Van tenir cinc fills, dels quals l’únic que va sobreviure va ser Julius August Walther von Goethe (1789-1830). Aquesta relació, no legalitzada amb Christiane, va suposar un gran escàndol a Weimar. Goethe va legitimar el seu fill l’any 1800. Durant els últims anys de la seva vida, Goethe va tenir com a secretari personal a Johann Peter Eckermann (1792-1854) que va fer possible la publicació de les obres completes de Goethe en 40 volums (1839-1840). A més a més, va escriure Converses amb Goethe (3 volums, 1836-1848), llibre que recull amb fiabilitat els anys de vellesa d’aquesta personalitat contradictòria i universal. Johann Wolfgang von Goethe va morir a Weimar el 22 de març del 1832. Entre les seves obres cal destacar:
- Götz von Berlichingen (1773)
- Werther (1774)
- Wilhelm Meisters Lehrjahre (1795) (Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister)
- Faust (1807) (la segona part acabada l’any 1831)
- Les afinitats electives (1809) La seva producció poètica, es troba, actualment en diverses edicions. Goethe, Johann Wolfgang Von Goethe, Johann Wolfgang Von als:Johann Wolfgang von Goethe ja:ヨハン・ヴォルフガング・フォン・ゲーテ ko:요한 볼프강 폰 괴테 simple:Johann Wolfgang von Goethe

1919

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS PAÏSOS CATALANS (Barcelona)]]
- Barcelona: Puig i Cadafalch, aixeca les Quatre Columnes a Montjuïc.
- 1 de gener - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
- 5 de febrer - Barcelona: hi comença la vaga de la Canadenca. :MÓN
- 28 de juliol - Món: acaba oficialment la Primera Guerra Mundial amb la signatura del Tractat de Versalles.
- 11 de setembre - Hondures: els marines envaeixen el país.
- Durant l'any - Continua, amb menys intensitat, la gravíssima epidèmia de grip que havia començat el 1918.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 7 de maig de 1919 - Naix a los Toldos, un xicotet poblet de la provincia argentina de Buenos Aires, Eva Duarte, més coneguda com Evita Perón.
- 10 de novembre de 1919 - Naix a Kurya (URSS, Mikhail Kalashnikov, inventor del fusell AK-47.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 15 de gener, assassinat de Rosa Luxemburg

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1919年 ko:1919년 ms:1919 simple:1919 th:พ.ศ. 2462

1933

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de març - Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots. || els Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- 25 de març - Alemanya: els nazis hi prohibeixen els sindicats lliures.
- 29 d'octubre - Madrid (Espanya): funden la Falange al Teatro de la Comedia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 12 d'abril - Barcelona: Montserrat Caballé i Folc, cantant d'òpera. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de desembre - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya. :MÓN
- 31 de desembre - John Galswoethy, escriptor anglès, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1933年 ko:1933년 ms:1933 simple:1933 th:พ.ศ. 2476

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra va tenir lloc entre 1914 i 1918. Va ser un conflicte bèl·lic en què van intervenir sobretot les potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda els anomenats "aliats", França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units, Itàlia, i de l'altra les "potències centrals" , l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro-Hongarès, l'Imperi Turc i Bulgària. Algunes de les batalles més importants van ser:
- Les Batalles d'Arras
- La Batalla naval de Jutlàndia
- Les Batalles del Marne
- La Batalla de Messines
- La Batalla de Verdun
- Les Batalles d'Ypres
- El desembarcament de Gallipoli Tot i que es preveia que la guerra seria curta, va acabar esdevenint un conflicte molt sagnant, amb milions de morts. El nombre altíssim de baixes es va deure, en part, a la combinació d'una estratègia militar pròpia del segle XIX la guerra de desgast, amb una tecnologia militar que, a principis del segle XX, havia avançat considerablement.

Causes

Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l´arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austro-hongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica i les rivalitats colonials entre els Estats Europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans. La guerra va començar com un enfrontament entre l'Imperi Austro-Hongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austro-hongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades "aliats", i entre les quals es trobaven França, Itàlia, Regne Unit, Rússia i Estats Units, van lluitar contra la coalició de les "Potències Centrals", integrada per Àustria-Hongria, Alemanya, el Imperi Otomà i Bulgària.

Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya

A la fi de el segle XIX, Europa domina el món, tecnològicament, financerament, econòmicament i sobretot políticament: Àfrica és gairebé totalment ocupada (llevat de Libèria i Etiòpia), així com Àsia meridional. Xina cau sota domini europeu a poc a poc. EEUU i Rússia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre França i Regne Unit va poder haver esclatat a causa de el incident de Fachoda, però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir als dos països a través de la "Entente cordiale". El Regne Unit especialment, però igualment França, posseïen un immens imperi que assegurava una gairebé exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses sota el règim colonial. Alemanya, que no posseïa gairebé cap colònia, va començar a pretendre algunes, en particular el Marroc, en la crisi de 1905 i 1911.

Alsàcia i Lorena

Per la seva banda França desitjava obtenir la revenja del fracàs sofert en la Guerra franco-prussiana de 1870 amb Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens després de les reformes de Jules Ferri, a acolorir Alsàcia i Lorena en negre sobre el mapa de França (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generació va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870, derrotant als alemanys.

Els Balcans

El "país dels Balcans", alliberats de l'Imperi Otomà, (el "malalt d'Europa"), és objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi Otomà, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, a la vespra de la guerra, més que Istanbul. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. A més, els dos enemics seculars de l'Imperi Otomà continuen la seva política tradicional. L'Imperi Austro-Hongarès desitja continuar la seva expansió en la vall de el Danubi, fins al mar Negre. Rússia, que està lligada històrica i culturalment als eslaus dels balcans, de confessió ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés a "mar calent" (passant pel control dels estrets). Evidentment aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments (els dos imperis posseeixen a més un àguila bicèfala com emblema).

Sistema d'aliances

Es creen vasts sistemes d'aliances: França, Anglaterra i Rússia per una banda (Triple Entente), Alemanya, Àustria-Hongria, i Itàlia que és enemiga de Rússia i Sèrbia (Triple Aliança (1882).

Engranatge del conflicte

L'esdeveniment detonant va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a les mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip. Àustria-Hongria exigeix poder investigar sobre el lloc, al que Sèrbia s'oposa per raons de sobirania. Àustria col·loca un ultimátum el 28 de juliol a Sèrbia, que no cedeix. L'atac portat a terme per Àustria activa les disposicions previstes per les aliances: el 30 de juliol, els russos declaren la guerra a Àustria per a ajudar als serbis, els alemanys al seu torn declaren la guerra a Rússia l'1 d'agost, després a França el dia 3 del mateix mes. El 4 d'agost el Regne Unit declara la guerra a Alemanya, que al seu torn inicia la invasió de França a través de Bèlgica (neutral). Aquest va ser l'inici de la guerra. Entre els grans països europeus només Itàlia roman neutral (aquest país entra en la guerra de part de la "Entente" a partir de 1915). Els dos camps estan equilibrats: l'Eix i la "Entente", posseeixen cadascun 1,9 milions de soldats. Els alemanys tenien un avantatge des del punt de vista de l'artilleria pesada, però això es veia compensat per la supremacia dels britànics en el mar.

Front occidental

Guerra de moviment: batalles en les fronteres

1915 El 1914, els europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les guerres Napoleòniques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme eficàcia de les armes a causa de la revolució industrial, les fortificacions havien estat endurides, però la doctrina d'infanteria no es va prendre en compte. Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera franc-alemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Contaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per Bèlgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'aquest de París (Pla Schlieffen de 1905) i després enfrontar-se a les forces franceses en Jura i Suïssa. Van llançar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades. El començament del pla transcorre perfectament per als alemanys, van derrotar a l'exèrcit francès a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simultàniament els francesos van llançar el pla XVII, però va resultar una catàstrofe a causa de un replegui prematur de les tropes cap a les seves línies. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marca l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.

Batalla del Marne i curs del mar

Vegi's també: Batalla del Marne

Guerra de posició

Batalla del Marne Després d'aquestes diferents estratègies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la presència d'un exèrcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilització del front. Els soldats de trinxera van col·locar quilòmetres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos bàndols es va decidir a llançar una ofensiva d'envergadura. A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verdún, plaça forta i impenetrable segons la publicitat francesa, però que estava en posició delicada, per no posseir un camí o una via fèrria per a la seva reavituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac pròpiament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, però les pèrdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el més raonable des d'un punt de vista estratègic. Però el comandament francès pensava que no podrien permetre's perdre Verdún i nomena en el seu lloc a Philippe Pétain, qui organitza una sèrie de violents contra-atacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front reduït en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos deslliguen una batalla paral·lela a Verdún, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressió sobre França. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre, perdent 5 quilòmetres de territoris, que van recuperar ràpidament.

Front oriental

15 de desembre L'estratègia de guerra alemanya funciona també contra Rússia. Els exèrcits russos eren enormes i França era necessària per a dividir l'exèrcit alemany. Però el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formació militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la màquina de guerra germana. El comandament rus és també mediocre. Els dos exèrcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Prússia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, després en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al capdavant occidental per a aplicar allí els mateixos mètodes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.

Altres fronts

Els altres fronts van intentar maniobres de distracció, però cap va tenir tanta importància com els dos fronts principals: Paul von Hindenburg Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a França i Anglaterra revitalitzar a Rússia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciarà amb el desembarcament de Gallipoli, però els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otomà i fracassen en les successives ofensives. L'operació va ser un fracàs, encara que el cos expedicionari constitueix l'exèrcit d'orient, estacionat prop del camp de Salònica. Aquest exèrcit sostindrà tot seguit als serbis i participarà en l'enfonsament de l'[Imperi Austro-Hongarès]]. Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Aràbia: Els anglesos van fomentar la sublevació de les tribus àrabs per a pertorbar als otomans. El ministre d'afers exteriors anglès, Lord Arthur Balfour proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el mètode de fabricació de l'Acetona i motivar als jueus nord-americans perquè donessin suport l'ingrés d'EEUU en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on van mantenir el control fins a 1947). A Àfrica, britànics i francesos van atacar des de tots els fronts a les colònies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germanes a Togolàndia i Camerun es van rendir ràpidament a les tropes anglofranceses, mentre que la colònia de Àfrica del Sud-oest va ser envaïda per l'exèrcit sud-africà i ocupada totalment en 1915. Només la colònia de Tanganica (Tanzània continental), sota l'adreça del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa. Els alemanys, amb els primers submaríns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i França, interceptar el suport de les seves colònies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Amèrica (carn de Argentina, armament Nord-americà) i Europa. Els torpedes llançats contra el RMS Lusitania, on viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacció a EEUU, que es va preparar per a entrar oficialment en la guerra al costat dels aliats.

1917, el viratge de la guerra

RMS Lusitania Al març de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisió estratègica de mobilitzar el front més cap al nord, sobre la "Línia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistemàticament els edificis emblemàtics de les ciutats ocupades. També desapareixen les fortaleses d'Ham i de Coucy (27 de març 1917). Més tard les dues revolucions russes de març i la octubre de 1917 permeten als alemanys avançar considerablement a Rússia. Els boltxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, després de la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Leo Trotsky) al març de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econòmics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A més Alemanya ocupà Polònia, Ucraïna, Finlàndia, els països bàltics i una part de Bielorússia. Els alemanys aprofiten aquesta situació per a enviar importants reforços al front occidental i intentar obtenir una victòria ràpida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".

1918, fi de la guerra

Reforçats per les tropes provinents del front aquest, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918, sobre el riu Somme, a Flandre, en Chemin donis Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Però mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir als exèrcits aliats coordinats pel general Foch i reforçats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i aèria: després d'una revolució obrera en Berlín, el govern de la nova república alemanya signà l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.

Conseqüències

La Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències molt importants en tots els àmbits. Alguns historiadors consideren que la guerra va marcar el començament real del segle XX. Les conseqüències polítiques són enormes:
- Esclat de la Revolució Russa, que va portar el comunisme a Rússia.
- Canvi de sistema polític a Alemanya: l'Imperi Alemany es va convertir en la República de Weimar (primera república alemanya).
- Redistribució important de les fronteres:
- Es van desmembrar els imperis Austro-Hongarès i Turc.
- Van tenir pèrdues territorials: Alemanya, Rússia i Bulgària.
- Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir Iugoslàvia), Japó, i els Estats Units.
- Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia. També hi va haver grans convulsions econòmiques, com ara el descens de la població activa, i socials.

Pèrdues humanes i materials

Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció d'un país on el nord està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques...

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

La guerra va ser mundial, es va conèixer a Àfrica, on els franc-britànics es van apropiar de colònies alemanyes, i en l'extrem orient, on Japó va fer el propi amb les Illes Mariannes i Nova Guinea. Les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la guerra els pobles colonials no van creure més en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metròpoli i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la influència d'Europa en les colònies, se suma l'expansió d'EEUU, el major beneficiat de la guerra al costat de Japó, i els capitals de la qual es van col·locar al costat de París i Londres en l'escena internacional.

Transformació social

Les diferències socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a Gran Bretanya, Alemanya, EEUU, Rússia, però no a França.

L'aparent victòria democràtica

Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, el que va transformar profundament el mapa d'Europa, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi del tzar -transformat a Rússia comunista-, l'Imperi Otomà es redueix a Turquia, l'Imperi Austro-Hongarès és desmantellat, amb el naixement de les minúscules Àustria i Hongria, d'una Txecoslovàquia i una Iugoslàvia independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el plànol territorial, tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com responsable del conflicte.

Personatges clau

- Albert I de Bèlgica
- Benet XV
- Georges Clemenceau
- Ferdinand Foch
- Francesc Josep I
- Guillem II d'Alemanya
- Paul von Hindenburg
- Manfred von Richthofen
- Lenin
- Karl Liebknecht
- Philippe Pétain
- Woodrow Wilson
- Erwin Rommel
- Alfred Graf von Schlieffen

Enllaços externs

- http://www.firstworldwar.com/ Categoria:Primera Guerra Mundial ja:第一次世界大戦 ko:제1차 세계 대전 ms:Perang Dunia I simple:World War I th:สงครามโลกครั้งที่หนึ่ง

Categoria:Ciutats d'Alemanya

Categoria:Ciutats Categoria:Alemanya ko:분류:독일의 도시 he:קטגוריה:גרמניה: ערים simple:Category:Cities in Germany

gambling samsung true tone gry sportowe hoteles amsterdam Gry

:: RELATED NEWS ::

Russ Gamester
Russell Gamester, born on January 9, 1965 in Lombard, Illnois is an American auto racing driver. A long time competitor in United States Auto Club racing, Gamester collected the USAC National Midget title in 198

Leroy Armstrong
Thomas LeRoy Armstrong (born 1936 in Searsville, New Brunswick) is a New Brunswick businessman and politician. He is currently the member of the Legislative Assembly of New Brunswick for the riding of

Pacific Ocean Blue
Pacific Ocean Blue is Dennis Wilson's one solitary solo album release in 1977. After several attempts dating back to 1970 to release his own project (some of which made it to the finished article), Wilson recorded the bulk of Pacific Ocean Blue in the months spanning the fall of 1976 to the following spring. Generally - and erroneously - considered the least talented member of Bobby East, born in Torrance, California on December 17, 1984, is an American auto racing driver. He now resides in Brownsburg, Indiana and competes full-time in the USAC National

Mark Hayes (golfer)
Mark Hayes (born July 12 1949 in Stillwater, Oklahoma) is an American golfer. He won three times on the PGA Tour, the 1976 Byron Nelson Golf Classic, the 1976 Pensacola Open and the 1977 immunodeficiency disease. It is an autosomal recessive form of severe combined immunodeficiency (SCID).

Symptoms

Symptoms include:
- Desquamation (shedding the outer layers of skin)
- Chronic diarrhea
-

Urofollitropin
Urofollitropin (brand names Bravelle®, Fertinex®, Follistim®, and Gonal-F®)is a purified form of follicle-stimulating hormone (FSH). FSH is important in the development of follicles (eggs) produced by the ovaries. Given by subcutaneous injection, it is used in combination with human chorionic gonadotropin (hCG) to assist in ov

Tarentola mauritanica
The Moorish gecko Tarentola mauritanica, also known as Salamanquesa, is a small kind of gecko that lives in the Iberian Peninsula. Identification: Adults can measure up to 15 cm, tail included. Robust body and flat head. Back, legs and tail with prominent conic tubercles. Its regenerated tail is smoother and doesn't have tubercles. Obtuse mouth, big eyes with no eyelids and vertical pupil. Fingers with big lateral growths and adherent division less laminae in t