:: wikimiki.org ::

Kyushu

Kyushu

Kyūshū (kanji: 九州; hiragana: きゅうしゅう; Hepburn: Kyūshū) és la tercera illa més gran del Japó, i es troba al sud de l'arxipèlag. És considerada el bressol de la civilització japonesa. Població: 13,44 milions (1995). Àrea: 35.640 km². Moltes de les persones més lòngeves del món, com Shigechiyo Izumi, Kamato Fongō i Yukichi Chuganji són de Kyūshū. Categoria:Illes del Japó ja:九州 ko:규슈

Kanji

Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana. Alguns dels caràcters, anomenats manyōgana (万葉仮名) en honor a la col·lecció de poemes del segle VIII Manyōshū (万葉集), posseeixen només valor fonètic. Altres funcionen com a ideogrames, es dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de recolzament fonètic i una altra d'aproximació al concepte requerit. L'aparició dels kanji al Japó daten del segle IV; foren introduïts al país a través de Corea i varen començar a ser adoptats pels japonesos per registrar la seva pròpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.

Lectura dels kanji

Els kanji tenen dues categories de significats i pronúncies, que es coneixen com "lectures": les lectures on (音読み o on'yomi) i les lectures kun (訓読み o kun'yomi). Les lectures on es deriven de les pronúncies xineses del caràcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji està sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji té al menys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones. Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun' i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes. Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte exemple, i la seva pronúncia prové de la paraula xinesa "hanzi".
Kanji i furigana
Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura. S'utilitza el furigana sobre tot en llibres per a nens i en els manga (còmics japonesos) per afavorir l'aprenentatge dels caràcters. També s'utilitza el furigana per a caràcters kanji que no estan inclosos al llistat dels 1945 kanji més utilitzats (Jōyō kanji). Categoria:Escriptura japonesa ja:日本における漢字

Romanització Hepburn

El sistema de romanització Hepburn (en japonès ヘボン式, Hebon-shiki) va ser dissenyat pel reverend James Curtis Hepburn per transcriure els sons del japonès a l'alfabet llatí per al seu diccionari japonès-anglès, publicat el 1867. Aquest sistema de vegades es coneix com a Hyōjun-shiki (estil estàndard). Les diferents variacions (original i versions revisades) del sistema Hepburn segueixen sent de bon tros les més utilitzades per transcriure el japonès. Ofereix la millor indicació a un parlant d'idiomes com l'anglès de com es pronuncien les paraules en el japonès modern. En el mateix Japó, molts joves aprenen l'alfabet llatí a través de l'estudi de l'anglès, i per això el sistema Hepburn els resulta més còmode que el sistema Monbushō. Altres sistemes de romanització per al japonès són Nihon-shiki (ISO 3602 estricte), Kunrei-shiki (Monbushō i ISO 3602) i JSL. Vegeu rōmaji per a una comparança entre aquests sistemes. A la Viquipèdia en català s'utilitza el sistema Hepburn, ja que també és el que resulta més proper als catalanoparlants.

Estatus legal

El sistema Hepburn està basat en la fonologia anglesa, no en la japonesa, i com a tal s'ha trobat amb certa oposició a Japó. En particular, una llei del gabinet del 21 de setembre de 1937 va proclamar l'adopció d'un sistema alternatiu conegut com Kunrei com a sistema oficial de romanització a Japó. La llei (lleugerament modificada) va ser reemitida el 1954, amb poc efecte. El 1972, el sistema Hepburn Modificat va ser codificat com a estàndard ANSI Z39.11-1972. Va ser proposat en 1989 com esborrador per a l'ISO 3602, però rebutjat en favor del sistema Kunrei. L'estàndard Z39.11-1972 es va considerar finalment obsolet el 6 d'octubre de 1994. No obstant això, a pesar de la seva falta d'estatus de jure, el sistema Hepburn segueix sent l'estàndard de facto. Al Japó, totes les senyals oficials (senyals que indiquen les carreteres, advertiments, etc) estan romanitzades en Hepburn o, cada vegada més, Hepburn modificat. El sistema ferroviari japonès, així com tots els altres mitjans de transports (autobusos, metro, avions, etc) utilitzen Hepburn o Hepburn modificat. També és així amb els periòdics, la televisió, ciutats i prefectures, publicacions del Ministeri d'Afers exteriors de Japó, informacions turístiques oficials publicades pel govern, guies, etc. Els estudiants de japonès com a llengua estrangera solen utilitzar Hepburn o Hepburn modificat.

Característiques de la romanització Hepburn

- Quan he へ es fa servir com a partícula, es romanitza com a e.
- Quan ha は es fa servir com a partícula, es romanitza com a wa.
- Quan wo を es fa servir com a partícula, es romanitza com a o.
- Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un macron, per exemple, la o llarga s'escriu ō.
- La n sil·làbica ん s'escriu n abans de consonant, però n' quan va abans de vocal o y.
- Les consonants geminades es marquen com a tals duplicant la consonante que segueix al caràcter っ, amb l'excepció de sh→ssh, ch→tch.
- Quan les síl·labes construïdes sistemàticament d'acord amb el sil·labari japonès contenen una consonant "inestable" per a l'idioma parlat modern, l'ortografia canvia adaptant-ho a com la pronunciaria un angloparlant. Per exemple, し s'escriu shi, no si. Aquest tipus d'escriptura irregular, tanmateix, dificulta l'explicació de les conjugacions verbals regulars en japonès. Les diferents variacions del sistema Hepburn indiquen las vocals llargues ō y ū de les següents maneres:
- Tōkyō: indicada amb un macron (estàndard)
- Tôkyô: indicada amb un circumflex (com a substitut a falta de macron en el teclat)
- Tokyo: el macron s'omet per complet (comunament en paraules japoneses adoptades en altres idiomes, particularment en anglès)
- Tookyoo: es dobla la vocal
- Tohkyoh: s'indica amb una "h".
- Toukyou: escrit mitjançant la romanització de cada caràcter hiragana: ō com a ou y ū com a uu. Això es coneix com a estilo wāpuro, ja que és així com s'introdueix el text en un processador de textos japonès (en japonès wādo purosessā, que ve de l'anglès word processor, processador de textos) fent servir un teclat amb caràcters romans.
- Tõkyõ: La o llarga s'indica mitjançant una tilde. Aquest estil és extremadament rar.
- Tökyö: La o llarga s'indica mitjançant una dièresi. Aquest estil és extremadament rar. Alguns lingüistes s'oposen al sistema Hepburn, car no transcriu correctament les estructures fonètiques japoneses ni les conjugacions. Els que recolzen el sistema Hepburn argumenten que no ha estat ideat com a una eina lingüística, i que en aquests contexts s'hauria d'utilitzar l'alfabet fonètic internacional.

Hepburn original i modificat

La versió original del sistema Hepburn romanitza la n sil·làbica ん com a m abans de les consonants p, b i m, mentre que el sistema Hepburn modificat la romanitza sempre com a n.

Romanització Hepburn de l'hiragana

あ a い i う u え e お o

か ka き ki く ku け ke こ ko きゃ kya きゅ kyu きょ kyo

さ sa し shi す su せ se そ so しゃ sha しゅ shu しょ sho

た ta ち chi つ tsu て te と to ちゃ cha ちゅ chu ちょ cho

な na に ni ぬ nu ね ne の no にゃ nya にゅ nyu にょ nyo

は ha ひ hi ふ fu へ he ほ ho ひゃ hya ひゅ hyu ひょ hyo

ま ma み mi む mu め me も mo みゃ mya みゅ myu みょ myo

や ya ゆ yu よ yo

ら ra り ri る ru れ re ろ ro りゃ rya りゅ ryu りょ ryo

わ wa を o

ん n

が ga き gi ぐ gu げ ge ご go ぎゃ gya ぎゅ gyu ぎょ gyo

ざ za じ ji ず zu ぜ ze ぞ zo じゃ ja じゅ ju じょ jo

だ da ぢ ji づ zu で de ど do

ば ba び bi ぶ bu べ be ぼ bo びゃ bya びゅ byu びょ byo

ぱ pa ぴ pi ぷ pu ぺ pe ぽ po ぴゃ pya ぴゅ pyu ぴょ pyo

Romanització Hepburn del katakana estàndard

ア a イ i ウ u エ e オ o

カ ka キ ki ク ku ケ ke コ ko キャ kya キュ kyu キョ kyo

サ sa シ shi ス su セ se ソ so シャ sha シュ shu ショ sho

タ ta チ chi ツ tsu テ te ト to チャ cha チュ chu チョ cho

ナ na ニ ni ヌ nu ネ ne ノ no ニャ nya ニュ nyu ニョ nyo

ハ ha ヒ hi フ fu ヘ he ホ ho ヒャ hya ヒュ hyu ヒョ hyo

マ ma ミ mi ム mu メ me モ mo ミャ mya ミュ myu ミョ myo

ヤ ya ユ yu ヨ yo

ラ ra リ ri ル ru レ re ロ ro リャ rya リュ ryu リョ ryo

ワ wa ヲ o

ン n

ガ ga ギ gi グ gu ゲ ge ゴ go ギャ gya ギュ gyu ギョ gyo

ザ za ジ ji ズ zu ゼ ze ゾ zo ジャ ja ジュ ju ジョ jo

ダ da ヂ ji ヅ zu デ de ド do

バ ba ビ bi ブ bu ベ be ボ bo ビャ bya ビュ byu ビョ byo

パ pa ピ pi プ pu ペ pe ポ po ピャ pya ピュ pyu ピョ pyo

Romanització Hepburn del katakana extès

(Aquestes combinacions de caràcters s'utilitzen sobre tot per representar sons de paraules d'altres idiomes.)

イェ ye

ウィ wi ウェ we ウォ wo

ヴァ va ヴィ vi ヴ vu ヴェ ve ヴォ vo

シェ she

ジェ je

チェ che

ティ ti トゥ tu

ディ di ドゥ du

ツァ tsa ツィ tsi ツェ tse ツォ tso

ファ fa フィ fi フェ fe フォ fo

フュ fyu

Categoria:Escriptura japonesa

Japó

Japó (en japonès, 日本, Nippon, Nihon, significat literal: "l'origen del sol") és un país d'Àsia constituït per un arxipèlag del mateix nom. Està situat a l'oceà Pacífic, prop de les costes orientals de l'Àsia continental. Conegut com "La Terra del Sol Naixent", el Japó és actualment una potència econòmica amb tretze segles d'història i una cultura molt marcada. El nom oficial del país és Nihon-koku o Nippon-koku, que significa "Estat de Japó". El Japó està compost per més de 3,000 illes. Les més grans i més importants de nord a sud són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. La capital és Tòquio, i la seva llengua oficial és el japonès.

Història

La població japonesa descendeix principalment d'immigrants coreans i xinesos. Japó va ser fundat al segle VII aC per l'emperador Jinmu. Durant els segles V i VI, el sistema caligràfic xinés i el budisme van ser introduïts junt a altres costums xinesos a través de la península coreana o directament des de Xina. Els emperadors foren governants oficials, però el vertader poder romania generalment en mans de poderoses corts nobles, regents o shoguns (governadors militars). Durant el segle XVI, mercaders de Portugal, Holanda, Anglaterra i Espanya van arribar a Japó i van fundar missions cristianes. A principis del segle XVII, el shogunat va començar a sospitar de les missions, considerant-les precursores d'una conquesta militar per forces europees. Com a mesura de protecció, Japó va trencar tota relació amb el món exterior a excepció de contactes restringits amb mercaders xinesos i holandesos a la ciutat de Nagasaki. Aquest aïllament es va perllongar per 251 anys, fins l'any 1854, en que el comodor nordamericà Matthew Perry va forçar l'obertura del Japó a Occident mitjançant el Tractat de Kanagawa. Tractat de Kanagawa Durant un llarg període, el restablert contacte amb Occident va provocar canvis en la societat japonesa. El shogunat va ser obligat a renunciar i el poder va ser tornar a l'emperador. La Restauració Meiji de 1868 va iniciar diferents reformes. El sistema feudal ca ser abolit i nombroses institucions occidentals van ser adoptades, incloent un sistema legal i de govern occidentals, junt amb altres reformes econòmiques, socials i militars que van transformar Japó en una potència mundial de nivell mitjà a alt. Com a resultat de les guerres xinesa-japonesa i rusa-japonesa, Japó va annexionar Taiwan, Corea i altres territoris al seu imperi en expansió

Política

Parlament

La constitució del Japó declara que l'òrgan més alt del poder estatal de la nació és el parlament bicameral, la Dieta Nacional del Japó. La Dieta està composta per una Cambra de Representants (Cambra Baixa o Shūgi-in), amb 480 representants electes cada quatre anys o quan es dissol, i la Cambra de Regidors (Cambra Alta o Sangi-in), amb 242 regidors electes per vot popular cada 6 anys. El sufragi és universal (per als ciutadans majors de 20 anys). El Gabinet està format per un Primer Ministre i els ministres de l'estat, i són responsables davant la Dieta. El Primer Ministre ha de ser un membre de la Dieta, designat pels seus col·legues. El Primer Ministre té el poder de designar i remoure ministres, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta. El Partit Liberal Democràtic, un partit conservador, ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un període breu de govern de coalició format pels partits d'oposició el 1993. El partit d'oposició més gran és el liberal-socialista Partit Democràtic del Japó.

La Casa Imperial

La casa Imperial del Japó està encapçalada per l'emperador. La constitució del Japó defineix a l'emperador com el "símbol de l'estat i de la unitat del poble". Realitza les activitats cerimonials, però no té cap poder real, ni tan sols poders d'emergència. La sobirania reposa sobre el poble japonès. Encara que el seu estatus ha estat disputat, en cerimònies diplomàtiques l'emperador es presenta com a cap d'estat. El Japó és, generalment, considerat una monarquia constitucional, basada en el sistema britànic. Akihito (明仁) és l'actual (125è) emperador del Japó. Va pujar al tron després de la mort del seu pare, Hirohito, el 7 de gener, 1989. El seu fill, el príncep Naruhito, està cassat amb Masako Owada, i té una filla, la princesa Aiko. La Llei Imperial de 1947 estableix que la successió és exclusiva als homes. Però, al Japó han hagut discussions públiques sobre la controvèrsia de la successió imperial en aquest tema. Probablement, la llei es va modificar per a permetre l'accés al tron a una dona (només vuit dones han pujat al tron durant la història del Japó).

Economia

El Japó s'ha convertit ràpidament en un dels poders econòmics més gran del món amb els Estats Units i la Unió Europea, gràcies a una forta cooperació entre el govern i la indústria, una forta ètica laboral, un control extraordinari de l'alta tecnologia, el seu èmfasi sobre l'educació, i que són pocs els recursos destinats a la defensa militar. Per més de tres dècades, el creixement econòmic real ha estat espectacular: una mitjana de 10% durant la dècada de 1960, 5% la dècada de 1970 i 4% la dècada de 1980. La dècada de 1990 el creixement va ser molt més lent, principalment pels efectes d'una sobre-inversió la dècada anterior, i per causa de les noves polítiques amb les quals es volia eliminar els excessos especulatius dels mercats de valors i de béns immobles. Els esforços del govern per a revertir aquesta tendència han tingut poc èxit, sobretot el 2000 i 2001 amb la recessió de l'economia nord-americana i asiàtica. No obstant, l'economia ja mostra senyals de recuperació el 2005 amb un creixement de 4% per a la primera meitat de l'any.

Regions

2005 El Japó està dividit en regions. Honshu, l'illa més gran i més polbada, es divideix en cinc (o més) regions. Les altres illes consitueixen cadascuna una regió. De nord cap al sud les regions són: Honshu:
- Tohoku - al nord-est de Honshu de la qual Sendai iFukushima són les ciutats més grans.
- Kanto - inclou Tokyo, Kawasaki, Yokohama, Yokosuka, i la plana que les envolta. També inclou les prefectures de Gunma, Saitama, Chiba, Tochigi, iIbaraki.
- Chubu - una regió muntanyosa dels alps japonesos. La regió amb la costa a la mar del Japó és Hokuriku, i la regió amb la costa a l'oceà Pacífic és Tokai. Les ciutats principals de la regió de Hokuriru són Niigata iKanazawa,i les ciutats principals de Tokai són Nagoya (la quarta ciutat més gran del país) i Shizuoka.
- Kinki o Kansai - l'antic centre de cultura i comerç que inclou les prefectures d'Osaka, Kyoto, Kobe, Nara, Wakayama iShiga.
- Chugoku - inclou les ciutats d'Hiroshima i Okayama. Altres illes:
- Hokkaido - les ciutats principals són Sapporo i Hakodate.
- Shikoku - la més petita de les quatre illes principals, coneguda com a destinació dels pelegrins budistes. Les ciutats principals són: Matsuyama i Takamatsu.
- Kyushu - la illa localitzada més al sud, de les quatre illes principals. Les ciutats principals són: Fukuoka, Kitakyushu i Nagasaki.
- Okinawa - cadena d'illes semi-tropicals que s'estén fins a l'illa de Taiwan.L'única ciutat important és Naha. El govern local del Japó divideix al país en 47 prefectures, les quals duen a terme les tasques administratives separades del govern central. Els votants de cada prefactura eligeixen un governador i una assamblea legislativa. Cada prefectura té una burocràcia administrativa.

Demografia

Etnografia

La societat japonesa és ètnica i lingüísticament homogènia. Les minories més importants són els ryukyuans (1,5 milions), nord i sud-coreans (1 milió), xinesos i taiwanesos (500.000), filipins (500.000), i brasiler, la majoria d'ascendència japonesa (250.000), així com el grup indígena ainu a l'illa de Hokkaido. El 99% de la població parla el japonès com la seva primera llengua. La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Néixer al Japó no dóna la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües de les quals han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta dels Burakumin, els quals es creu van emigrar als països sud-americans, i per tant són discriminats per la resta de la societat.

Religió

sud-americans La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El confucianisme, o fins i tot el taoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el xintoisme (54%), o el budisme (40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat el sincretisme. Això té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants oren abans de les examinacions escolars, algunes parelles es cassen a les esglésies cristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa el cristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el xamanisme i l'islam. Des del segle XIX moltes sectes religioses anomenades originalment shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.

Articles relacionats

- Prefectura del Japó
- Ciutats del Japó
- Kimono
- Vegetació del Japó
- Origami

Enllaços externs

- [http://home.att.ne.jp/banana/cck/ Centre Català de Kansai]
- als:Japan ja:日本 ko:일본 ms:Jepun simple:Japan th:ประเทศญี่ปุ่น zh-min-nan:Ji̍t-pún

Arxipèlag

Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.

Llista d'arxipèlags

- l'arxipèlag d'Estocolm (Suècia)
- l'arxipèlag de Göteborg (Suècia)
- l'arxipèlag de Turku (Finlàndia)
- l'arxipèlag de Fernando de Noronha (Brasil)
- les Açores (Portugal)
- les Bahames
- Cap Verd
- les Filipines
- les illes Åland (Finlàndia)
- les illes Aleutianes (Estats Units)
- les illes Àrtiques (Canadà)
- les illes Balears (Espanya)
- les illes Canàries (Espanya)
- les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda)
- les illes Fox (Estats Units)
- les illes Galápagos (Equador)
- les illes Hawaii (Estats Units)
- les illes Kerguelen (França)
- les Illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit))
- les Illes Òrcades del Sud (Regne Unit)
- les Illes Shetland (Regne Unit)
- Insulíndia (Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea)
- el Japó
- Juan Fernández (Xile)
- els Keys de Florida (Estats Units)
- les Maldives
- Malta
- la Polinèsia Francesa
- Nova Zelanda
- la Terra del Foc

Vegeu també

- Geografia
- Geomorfologia Categoria:Arxipèlags ja:列島

Forest City, Iowa

Forest City esas urbo en Iowa. Segun la 2000 kontado, la populo esas 4,362. Ol esas la hemo di Winnebago Industrii.

Geografio

2000 Forest City jacas a . Segun la Usana Kontado Ministerio, la urbo havas tota areo di 10.8 km² (4.2 mi²). Nulo kovresas per aquo.

Demografio

Segun la kontado di 2000 esas 4,362 homi, 1,692 hemanari, e 1,084 familii qui rezidas en la urbo. La lojanto-denseso esas 404.9/km² (1,049.7/mi²). Esas 1,809 domi kun mezala denseso di 167.9/km² (435.3/mi²). La rasi en la urbo inkludas 95.97% Blanka, 0.57% Nigra o Afrika-usana, 0.07% Indijena amerikana, 1.22% Aziana, 0.02% Pacifika Insulana, 1.47% de altra rasi, e 0.69% de du o plu rasi. 3.26% de la populo esas Hispania o Latina de irga raso. Esas 1,692 heminari di qua 32.7% havas pueri sub la evo di 18 en la domo, 52.1% esas mariajita e habitas kune, 8.9% havas homina domo-maestro sen spozulo, e 35.9% esas ne-familii. 31.1% de omna hemanari facesas ek individui e 13.4% havas ulo qua habitas sole qua evas 65 yari o plu evoza. La mezala grandeso di hemanari esas 2.35 e la mezala grandeso di familii esas 2.96. La nombro di lojanti e lia evi esas: 24.3% sub la evo di 18, 14.7% de 18 til 24, 24.9% de 25 til 44, 21.3% de 45 til 64, e 14.7% qui evas 65 yari o plu evoza. La mezala evo esas 35 yari. Po 100 homini esas 95.1 homuli. Po singla 100 homini 18 yari o plus esas 93.2 homuli. La mezala revenuo di hemanaro en la urbo esas $40,031, e la mezala revenuo por familio esas $50,699. Homuli havas mezala revenuo di $30,430 kontre $21,883 por homini. La revenuo per capita por la urbo esas $18,285. 9.7% de la populo e 4.7% de familii esas sub la povreso-lineo. De la tota populo, 14.5% di qui sub la evo di 18 e 9.1% de ti qui evas 65 o plus habitas sub la povreso-lineo. Category:Urbi en Iowa Category:Winnebago Komtio, Iowa Category:Hancock Komtio, Iowa

kawa�y gry zr�czno�ciowe Sepsa gambling slots

:: RELATED NEWS ::

Lễ Phục sinh
Lễ Phục Sinh thường được xem là một trong những ngày lễ quan trọng nhất trong năm của người theo Kitô giáo – có lẽ là lễ quan trọng nhất – thường diễn ra vào tháng 3 hoặc 4 mỗi năm để tưởng niệm sự kiện Phục Sinh của Chúa Giêsu từ cõi chết sau khi bị đóng đinh trên thập tự giá (xem