:: wikimiki.org ::
| Àfrica Del Sud |
Àfrica del Sud
Republiek van Suid-Afrika (Afrikaans)
Republic of South Africa (Anglès)
IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (Zulu)
|
|
| Lema Nacional: !ke e: ǀxarra ǁke (Khoisan del Xam: gent diversa unida) [http://www.suedafrika.org/sae/en/index.asp?DocumentID=120] |
| Imatge:Localització Sudàfrica.png |
| Llengües oficials | afrikaans, anglès, zulu, xhosa, swazi, ndebele, sotho del sud, sotho del nord, tsonga, tswana i venda |
| Capitals | Ciutat del Cap (legislativa)
Pretoria (administrativa)
Bloemfontein (judicial) |
| Ciutat més gran | Ciutat del Cap (cens 1991) |
| President | Thabo Mbeki |
Superfície
- Total
- % aigua | Posició 24è
1.219.912 km²
Despreciable |
Població
- Total (2002)
- Densitat | Posició 26è
43.647.658
36 hab/km² (136è) |
Independència
-Data1 |
Del Regne Unit:
31 de maig, 1910
|
| Moneda | Rand |
| Zona horària | UTC +2 |
| Himne nacional | Nkosi Sikelel' iAfrika (Déu beneeixi Africa)/Die Stem van Suid-Afrika (La crida de Sud-àfrica)
|
| Domini d'internet | .za |
| Codi telefònic | 27 |
| Gentilici | sud-africà, sud-africana |
| (1) Formada com a Unió de Sud-àfrica. El nom canvià a República de Sud-àfrica el 31 de maig, 1961. |
Sud-àfrica és una república a l'extrem més meridional d'Àfrica. Limita al nord amb Namíbia, Botswana i Zimbabwe, al nordest amb Moçambic i Swazilàndia. Lesotho és un país contingut en la seva totalitat dins les fronteres de Sud-àfrica.
Ètnicament parlant, Sud-àfrica és un dels països més diversos d'Àfrica, i concentra la major quantitat de població d'origen europeu del continent. Conflictes racials i ètnics han jugat un paper destacat en gran part de la història i política del país.
Altres noms
Sud-àfrica té 11 idiomes oficials, només superada per l'India. Com a conseqüència d'això, el país té diferents noms oficials. Aquests són:
Republiek van Suid-Afrika (afrikaans),
Republic of South Africa (anglès),
IRiphabliki yeSewula Afrika (ndebele),
IRiphabliki yaseMzantsi Afrika (xhosa),
IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (zulu),
Rephaboliki ya Afrika-Borwa (pedi),
Rephaboliki ya Afrika Borwa (sotho),
Rephaboliki ya Aforika Borwa (tswana),
IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika (swati),
Riphabuḽiki ya Afurika Tshipembe (venda) i
Riphabliki ra Afrika Dzonga (tsonga). També reconeix 8 idiomes no oficials (fanagalo, lobedu, ndebele del nord, phuthi, llenguatge dels signes, khoe, nama i san).
Història
Sud-àfrica és una de les nació-estat més antigues d'Àfrica. Sud-àfrica va ser habitada pels khoi, san, xhosa, zulu i altres pobles quan els colons holandesos van arribar-hi el 1652. La Gran Bretanya es va anar imposant progressivament fins que hi hagué la guerra entre holandesos i britànics i dues guerres Boer. El 1910, les quatre principals repúbliques a la regió s'uniren formant l'Unió de Sud-àfrica. El 1931 Sud-àfrica esdevingué plenament sobirana i autònoma sota la corona britànica. El 1961 es converteix en una república.
Els descendents dels colonitzadors blancs seguiren sent minoria entre els africans negres. Després de la Segona Guerra Mundial, els blancs van poder mantenir el seu domini creant l'apartheid, una sèrie de lleis dures separant la comunitat per races. El sistema de l'apartheid va anar fent-se més i més controvertit a finals del segle vint, portant a sancions generalitzades i inestabilitat creixent i opressió pel partit nacional sl govern. Al 1990, després d'un llarg període de resistència per diferents moviments antiapartheid, sobretot pel Congrés Nacional Africà (CNA), el partit nacional al govern va fer el primer pas per negociar la seva pròpia sortida del poder quan va aixecar la prohibició del CNA i altres organitzacions d'esquerres i va alliberar Nelson Mandela de la presó després de passar-hi 27 anys. La legislació de l'Apartheid va ser progressivament eliminada i les primeres eleccions multiracials van tenir lloc el 1994. El CNA va guanyar amb una àmplia majoria i ha estat en el poder des de llavors. El control del país és ara principalment en mans de la majoria negra que fa aproximadament el 80% de la població. Tot i els diferents passos voluntaris i legislatius per redreçar l'economia provocada per l'aparheid, el control de l'economia sud-africana segueix principalment en mans de la minoria blanca.
Política
El govern sud-africà opera sota un sistema parlamentari, tot i que el President sud-africà és Cap d'Estat i també Cap del Govern. El President és escollit per una sessió conjunta de les dues cambres del parlament que consisteix en la Assamblea Nacional o cambra baixa i el Consell Nacional de Províncies o cambra alta.
L'assamblea nacional té 400 membres escollits per representació proporcional. El Consell Nacional de Províncies, que va substituir el Senat el 1997, està format per 90 membres representant cadascuna de les 9 províncies Sudafricanes així com les grans ciutats.
Cada província sud-africana té una única cambra provincial legislativa i un Consell Executiu encapçalat per un Primer ministre.
Províncies
Sud-àfrica està dividia en nou províncies: Eastern Cape, Free State, Gauteng, KwaZulu-Natal, Mpumalanga, Limpopo, Northern Cape, North West i Western Cape.
Geografia
Sud-àfrica es troba a l'extrem meridional del continent africà.
Economia
Sud-àfrica és un país en vies de desenvolupament amb ingressos mitjos amb abundància de recursos, ben desenvolupat en els sectors financer, legal, comunicacions, energia i transport amb un mercat borsari que està comptabilitzat entre els 10 més grans del món i amb unes infraestructures que permeten una distribució efecient de mercaderies als majors centres urbans de la regió. No obstant, tot i que el creixement ha estat positiu durant 10 anys seguits, no ha solucionat el 30% de la taxa d'atur ni els majors problemes que resten de l'època de l'apartheid, especialment els problemes de pobresa i falta de poder econòmic entre els grups desavantatjats. Hi ha altres problemes com ara el crim, corrupció i el SIDA. A principis del 2000, el president Thabo Mbeki va prometre promoure el creixement econòmic i l'inversió estrangera relaxant les restrictives lleis laborals, iniciant un procés de privatització i retallant despeses del govern innecessàries. La seva estratègia es troba amb força reticències dels sindicats.
S'estima que a Sud-àfrica hi ha uns 4,79 milions de seropositius. El govern ha assignat, amb força retard, importants recursos per lluitar contra la malaltia. Un estudi recent (de lAfrican Journal of Aids Research, Thomas Rehle i Olive Shisana) mostra que la taxa d'infecció comença estabilitzar-se (de 4,2% al 1,7% per les edats compreses entre els 15 i els 49 anys) i que les morts degudes al SIDA assoliran un màxim el 2008 amb 487.320.
Des de que Sud-àfrica va obrir les seves fronteres després del fi de l'Apartheid, grups de crim organitzats han entrat al país i la majoria del comerç mundial de droga passa per les seves fronteres. Sud-àfrica també és el quart productor de marihuana del món.
La volatilitat del rand ha afectat l'activitat econòmica, amb l'ensorrament del rand durant el 2001 (assolint un mínim històric de 13,85 rands per dòlar, augmentant temors d'inflació i fent que el banc central incrementés els tipus d'interès), però des d'aleshores s'ha recuperat dràsticament, canviant-se per menys de 7 a l'octubre del 2003, portant a una millora pel què fa la inflació i el banc central ha abaixat tipus d'interès tot i que els exportadors amenacen d'acomiadar treballadors.
Categoria:Sud-àfrica
ja:南アフリカ共和国
ko:남아프리카 공화국
ms:Afrika Selatan
simple:South Africa
zh-min-nan:Lâm-hui
Afrikaans
L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos i personal, servents i esclaus de la Companyia de les Índies Orientals.
Filiació
És una llengua indoeuropea de la família germànica, de la branca occidental. Com el neerlandès actual, prové dels dialectes baix-fràncics del baix alemany, concretament d'aquells parlats al sud d'Holanda al segle XVIII. La seva filiació seria doncs exactament la mateixa si no fós per sa evolució divergent dels darrers segles, sobretot amb la marcadíssima simplificació gramatical produïda a l'afrikaans.
Història
Els dialectes flamencs i holandesos duts pels colons neerlandesos foren fortament modificats en barrejar-se amb els parlars d'altres immigrants europeus (alemanys, escocesos, francesos) i, sobretot, en ser adoptats per altres parlants no europeus ( essencialment malaio-parlants vinguts de les illes Moluques i nadius africans parlants de khoisi i khoikhoi entre d'altres). Aquests foren sovint esclavitzats, i vers el 1710 ja superaven en nombre els homes lliures. La llengua s'estava desenvolupant entre parlants que provenien d'estructures gramaticals totalment diferents i que no tenien cap oportunitat ni d'escriure ni d'analitzar la seva parla/dialecte.
Fins a la meitat del segle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes literàries, més enllà de la seva presència esporàdica com a dialectalisme entremig de texts altrament considerats com a "escrits en neerlandès". Així doncs, fins i tot a nivell administratiu, la llengua oficial era el neerlandès. En aquell moment començà a utilitzar-se a les escoles i inicia el camí cap a la oficialitat, que s'acabà produïnt l'any 1925. La primera gramàtica així com els primers diccionaris foren publicats el 1875 per la Genootskap vir Regte Afrikaners (Societat dels autèntics afrikaners).
Durant el segle XX ha esdevingut una llengua literària rica i amb una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etc.). Breyten Breytenbach n'és un bon exponent: autor entre d'altres obres de Ysterkoei Moet Sweet (poesia, 1964) i Les Veritables Confessions d'un Terrorista Blanc (1984).
Parlants i aspectes socials
L'afrikaans és la tercera llengua de Sud-àfrica pel que fa al nombre de parlants després del zulu i el xhosa. Un cens del 2001 mostrava que 6 milions de persones la tenien com a llengua materna (13% de la població). Un cens del mateix any a Namíbia la mostrava com a pròpia de 200.000 persones (11% de la població), especialment centrades a Windhoek. A banda d'això, tant a un estat com a l'altre moltes altres persones parlen l'afrikaans com a segona llengua, especialment a Namíbia, on fa un paper de lingua franca (a Sud-àfrica és més aviat l'anglès). A més, l'afrikaans també és present a d'altres països propers (Botswana, Malawi i Zàmbia) així com a zones d'Europa, Amèrica del Nord o la Commonwealth on hi ha hagut immigració de sud-africans. Tot plegat fa l'afrikaans la llengua materna d'un xic més de 6 milions de persones. Si a aquests s'hi sumen els que la tenen com a segona llengua, el seu nombre de parlants és estimat entre els 10 i els 20 milions.
Pel fet d'haver estat una de les llengües afavorides per l'antic règim de l'apartheid, l'afrikaans es percep a vegades com una llengua exclusivament de blancs. Tanmateix, les enquestes esmentades desmenteixen aquest fet: dels 5.983.423 sud-africans que el parlaven a casa, "només" 2.536.907 (o el 42,4%) eren blancs. La majoria de parlants d'africans eren mulats: 3.173.970 (el 53,0%). A més, 253.279 negres (4,2%) i 19.267 (0,3%) asiàtics digueren que el parlaven a casa. D'entre els blancs, el 59% parlaven afrikaans i el 39% anglès, mentre que entre els mulats la proporció era de 79% contra 19%.
Dins de Sud-àfrica, els parlants d'afrikaans es concentren a l'oest, on arriba a ser llengua majoritària a les províncies del Cap Septentrional i Cap Occidental i les parts occidentals de l'Estat Lliure i el Cap Oridental. A la part oriental del país els qui parlen afrikaans es concentren a les ciutats (Pretòria, Bloemfontein, Vereeniging, Welkom, Potchefstroom, Klerksdorp, Krugersdorp) si bé també n'hi ha d'escampats en granges aïllades (els boers).
Sota la constitució multiracial de 1994 l'afrikaans continua essent una llengua oficial de Sud-àfrica, si bé ara, a més d'amb l'anglès, comparteix aquesta condició amb nou altres llengües. Aquesta nova situació ha significat que l'afrikaans perdés posicions respecte l'anglès. El 1996, per exemple, la South African Broadcasting Corporation reduí el nombre d'hores de televisió en afrikaans alhora que les línies aèries nacionals deixaven d'emprar la versió en afrikaans del seu nom (Suid-Afrikaanse Lugdiens) per centrar-se en l'anglesa (South African Airways). Anàlogament, les missions diplomàtiques a l'exterior ara només mostren el nom del país en anglès i la llengua local de l'estat on siguin.
Malgrat que aquests esdeveniment no han agradat els seus parlants, l'afrikaans roman vital, amb molts diaris i revistes que hi són publicats amb força difusió, un canal de televisió de pagament (KykNet) llançat el 1999 i un canal músical (MK89) el 2005.
Malgrat que l'afrikaans ha divergit notablement del neerlandès en els darrers tres segles, encara hi comparteix el 85% del vocabulari, i als seus parlants els és fàcil aprendre el neerlandès en poc temps. Això ha permès a moltes companyies neerlandeses de deslocalitzar els seus centre d'atenció telefònica a Sud-àfrica, beneficiant-se de costs menors.
Gramàtica
Presenta una forta simplificació gramatical comparada amb el neerlandès.
No s'hi distingeix cap mena de gènere gramatical en els substantius, cosa que representa una simplificació més respecte el neerlandès, que ja havia reduït els tres gèneres germànics (masculí, femení i neutre) a dos (comú i neutre).
El plural s'indica mitjançant el morfema -e (per oposició al neerlandès, on hom empra -en, -n, -s, -'s).
Poseeix un únic article: die.
No hi ha cap mena d'inflexió verbal en funció del subjecte (dins d'un temps verbal): cal sempre col·locar un pronom davant per saber qui fa l'acció. Així, hom pot comparar l'exemple següent amb el verb ser, un dels més irregulars en neerlandès, que ha esdevingut totalment regular en afrikaans:
Nota: Ly en afrikaans és aproximadament el mateix que el neerlandès ij (escrit a mà, ÿ=ij, i només ha estat recentment que la separació entre ambdós s'ha oficialitzat).
La passiva s'expressa mitjançant el verb auxiliar word ("esdevenir") i el participi, anàlogament a altres llengües germàniques. En passat is substitueix word.
De les dues formes bàsiques de pretèrit existents en el neerlandès, simple i perfet, només la darrera s'ha acabat mantenint a la pràctica, existint només certs verbs que mantenen el simple (is -was: "és", "era"). El passat és doncs "subjecte + het + participi", on "het" és el present del verb "tenir" que fa d'auxiliar. Així "ek heb gebreek" pot equivaldre als catalans "he trencat", "vaig trencar", "trencava" i "havia trencat".
L'afrikaans presenta el fenomen de la doble negació (anàloga al "no...pas" de certs dialectes del català). Exemple: Hy het dit nie gedoen nie ("Ell no ho ha pas fet.")
Ortografia
L'ortografia de l'afrikaans és semblant a la del neerlandès (distinció entre vocals curtes i llargues mercès a l'escriptura de dues vocals seguides o no presència de doble consonant al darrera, g com [x], etc...) si bé més simplificada. A continuació es mostren les variacions ortogràfiques respecte el neerlandès:
- Lij neerlandesa s'escriu en afrikaans com a y excepte al sufix -lijk, que esdevé -lik. Exmps: Bybel (Bijbel-Bíblia)
- El dígraf "ch" neerlandès (homòfon amb "g": [x]) esdevé "g" (o "k", veure següent punt): agter (neerlandès: achter - darrera), geskiedenis (neerlandès: geschiedenis - història)
- L'acabament neerlandès -sch esdevé -sk: waarskynlik (waarschijnlijk -probablement)
- La "g" desapareix entre dues vocals: hoe (hoge - alt). Aquest tret és compartit amb el flamec occidental.
- El grup "-st" perd la "t": lugpos (luchtpost - correu aeri)
- Els grups oo i ee esdevenen dígrafs, enlloc de només vocals llargues (cosa que també passa al neerlandès del Randstad)
- L'"u" sona gairebé com una "i".
- El grup "eu" sona gairebé com "ee".
- No hi ha cap diferència entre au, ou, auw i ouw, que esdevenen ou i són pronunciats com a []: outomaties (automatisch -automàtic), oud (oud, antic), blou (blauw -blau), vertrou (vertrouwen-confiar)
Poseeix 15 vocals, entre curtes, llargues i diftongs.
Lèxic
Dialectes
- Afrikaans de l'oest del Cap
- Afrikaans de l'est del Cap
- Afrikaans del riu Orange
Enllaços externs
- [http://roepstem2.tripod.com/snaaks.html Llista de paraules en afrikaans i el seu equivalent neerlandès (Die Roepstem)] (en neerlandès)
- [http://www.ethnologue.com/show_iso639.asp?code=afr Explicació sobre l'afrikaans a l'Ethnologue] (en anglès)
- [http://www.majstro.com/Web/Majstro/taleninfo/afr_en.php Diccionari afrikaans-anglès i enllaços a pàgines en afrikaans] (en anglès)
- [http://www.websters-online-dictionary.org/definition/Afrikaans-english/ Diccionari Webster afrikaans - anglès] (en anglès)
- [http://www.majstro.com/Web/Majstro/taleninfo/afr_de.php Diccionari afrikaans-alemany i enllaços a pàgines en afrikaans] (en alemany)
Categoria:Llengües germàniques occidentals
ja:アフリカーンス語
ms:Bahasa Afrikaans
simple:Afrikaans
Anglès::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva)
----
L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.
Extensió
L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).
És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.
Història
L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare.
L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
Vocabulari
Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.
Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%
Sistema d'Escriptura
L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.
Principals dialectes
- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)
Altres enllaços
- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert]
Categoria:Anglès
als:Englische Sprache
ja:英語
ko:영어
ms:Bahasa Inggeris
simple:English language
th:ภาษาอังกฤษ
zh-min-nan:Eng-gí
KhoisanEl grup de llengües Khoisan (de les ètnies Khoi i San)es parla al sudest d'Àfrica.
Abans el poble Khoi l'anomenaven hotentot i el San boiximà
Actualment només es parlen llengues del grup Khoisan en el desert de Kalahari i a una petita part de Tanzània (la llengua Sandawe). Per part dels lingüistes es discuteix sobre el fet que realment existeixi el grup lingüístic Khoisan ja que aquesta agrupació es basa principalment en l'ús de consonants clítiques (o sigui amb més d'una articulació o articulació clicks) i engloba llengües que no semblen ínterrelacionades
Nama és la llengua Khoisan més estesa i la parlen unes 250.000 persones, té la consideració oficial de llengua nacional de Namíbia La llengua Sandawe és la segona amb 40.000 parlants. I la llengua Ju la tercera amb 30.000 parlants. Altres modalitat linguístiques khoisan estan en perill de desaparició o ja han desaparegut.
Fonologia de la llengua Nama
L'ús de consonants clicks és característic de les llengues Bantú i de les Khoisan, també es pronuncien algunes vocals amb sóns molt particulars (fins 90 fonemes diferents) que són exclusius del Khoisan.
Alguns aspectes gramaticals de la llengua Nama
- Hi ha 31 consonants, ( 20 clicks i 11 sense clicks).
- Hi ha 5 vocals orals i tres nasals. Les vocals poden ser llargues o breus .
- Té tres tons, [à, ā, á], .
- L’ordre de la frase més usual és: Subjecte + complement + Verb però també són possibles altres combinacions que poden comportar diferències en el significat.
- Per indicar la persona el gènere i el nombre s’utilitza uns sèrie de sufixes amb clicks.
Una frase en Nama
Hoaraka nùu kxoe : tota la gent negra, (literalment: tota negra gent)
Categoria:Llengües
Anglès::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva)
----
L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.
Extensió
L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).
És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.
Història
L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare.
L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
Vocabulari
Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.
Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%
Sistema d'Escriptura
L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.
Principals dialectes
- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)
Altres enllaços
- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert]
Categoria:Anglès
als:Englische Sprache
ja:英語
ko:영어
ms:Bahasa Inggeris
simple:English language
th:ภาษาอังกฤษ
zh-min-nan:Eng-gí
Capital:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia)
Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern.
Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant.
Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.
Llistes de capitals
- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ...
zh-min-nan:Siú-to·
als:Hauptstadt
ko:수도 (도시)
ja:首都
ms:Ibu negara
simple:Capital (city)
th:เมืองหลวง
Categoria:Geografia
Ciutat del CapCiutat del Cap (xhosa:eKapa o SaseKapa; afrikaans:Kaapstad, anglès:Cape Town) és una ciutat de Sud-Àfrica situada prop del cap de Bona Esperança, d'on li prové el nom.
Va ser fundada el 1652 per neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals, essent l'assentament europeu més antic del país.
Avui en dia és una metròpoli d'entre (depenent de la font) 2,5 i 6 milions d'habitants; capital legislativa del país (seu del parlament) així com de la província del Cap Occidental. És a més el destí turístic més important de Sud-àfrica.
Encaixonats entre la badia i la muntanya de Tafel, una sèrie de suburbis i àrees residencials envolten un centre urbà ple de gratacels.
Situada prop de l'encreuament del corrent fred de Benguela amb el càlid d'Agulhas, la ciutat té un clima mediterrani.
Enllaços externs
- [http://www.capetown.gov.za Página municipal] (en anglès)
Categoria:Sud-àfricaCategoria:Capitals d'estats independents
ja:ケープタウン
ko:케이프타운
1991 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
:MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1991
ja:1991年
ko:1991년
simple:1991
th:พ.ศ. 2534
Llistat de països per superfícieAquí hi ha una llista dels països del món ordenats per grandària. Les dades es donen fent servir el sistèma mètric internacional. Les possessions de cada país es mostren dins del país principal; també es dóna l'àrea total però el llistat està ordenat segons les àrees sense comptar les possessions.
Les àrees inclouen les aigües interiors (llacs, pantans, rius).
Llista de països segons la grandària
Els països esmentats s'enumeren segons làrea total que governen. Això inclou el país principal així com les províncies autònomes, enclavaments, territoris autònoms i nacions.
Notes
La Unió Europea té 3.892.685 km2 , i seria el 7è país segons la superfície si es tingués en compte.
Articles relacionats
Llistat de països per població
Llistat de països per densitat de població
Categoria:Llistats
Categoria:Geografia
ja:国の面積順リスト
DensitatVegi's també densitat de població
----
La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos.
Fórmula general:
:ρ = m / V
Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m3). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm3).
Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m3 = 1 g/cm3
Densitat d'algunes substàncies
Densitat d'un punt P d'un medi continu
La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material.
Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior.
Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res).
Categoria:Magnitud física
Category:Propietats químiques
ja:密度
Llistat de països per poblacióAquesta és una llista ordenada d'estats i d'altres territoris per població. Només s'hi ha posat número als estats sobirans, però els territoris sense sobirania pròpia que tenen un estatus especial també hi apareixen. No s'hi han contemplat les nacions sense estat. Les dades aquí recollides són la projecció que la United States Census Bureau ha elaborat per al juliol de l'any 2005, sempre que en els aclariments no s'especifiqui el contrari.
Aclariments sobre la llista
- A la població de la República Popular de la Xina no s'hi ha inclòs la població de Taiwan i ni de les regions administratives especials de Hong Kong i Macau, cada una de les quals apareix a la llista amb la seva pròpia població.
- La població dels Estats Units s'ha extret de la projecció que n'ha fet la CIA per al juliol de l'any 2005.
- La població de la Unió Europea s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet la United States Census Bureau per al 17 d'abril de l'any 2005.
- La població d'Alemanya s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet la Statistisches Bundesamt per al primer quart de l'any 2005.
- La població del Regne Unit s'ha extret de les dades de la United Kingdom Office of National Statistics per a l'1 de juliol de l'any 2003.
- La pobalció de Xile s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet l'Instituto Nacional de Estadísticas de Chile per al 30 de juny de l'any 2005.
- La població de Nova Zelanda s'ha extret de l'aproximació que l'organització Statistics New Zeland va fer per al 31 de març de l'any 2005.
Llista
Articles relacionats
Llistat de països per superfície
Llistat de països per densitat de població
Categoria:Llistats
Categoria:Geografia
Categoria:Dret
ja:国の人口順リスト
th:รายชื่อประเทศเรียงตามจำนวนประชากร
Llistat de països per densitat de poblacióLlistat d’estats i territoris dependents ordenats per densitat de població en habitants/km². La superfície de les diferents entitats inclou les aigües continentals (llacs, rius, embassaments). Les dades de població corresponen, generalment, a estimacions calculades pel juliol del 2005. Al llistat nomes se’ls ha adjudicat un rang als estats sobirans.
Nota: Les dades que aquí es donen estan tretes | | |
