:: wikimiki.org ::

Asunción

Asunción

Asunción és la capital i la ciutat més gran del Paraguai amb 600.000 habitants, encara que l'àrea metropolitana té 1,5 milions d'habitants. És la seu del govern paraguaià, el seu principal port intern, i el centre industrial i cultural del país. Les principals indústries de la ciutat són la del calçat, la tèxtil i la producció de cigars. Asunción va ser fundada el 15 d'agost, 1537 per Juan de Salazar i Gonzalo de Mendoza. És una de les ciutats més antigues de Sud-Amèrica i és coneguda com a "Mare de les Ciutats", ja que les expedicions colonials per a fundar noves ciutats al sud van sortir de la ciutat, incloent-hi l'expedició per la segona fundació de Buenos Aires. Alguns dels seus edificis importants són el Museu Godoi, l'Església de l'Encarnació, el Panteó Nacional, el Palau dels López (seu presidencial), la Catedral Metropolitana i la Casa de la Independència, un dels pocs exemples d'arquitectura colonial de la ciutat. Categoria:Paraguai Categoria:Capitals d'estats independents ja:アスンシオン

Paraguai

Paraguai és un país de Sudamèrica localitzat entre les latituts 19º 18' i 27º 30' i les longituts 54º 19' i 62º 38' oest del meridià de Greenwich. És un dels dos països sudamericans sense sortida a l'oceà. El lloc més occidental del seu territori es troba a Fortín d´Esmeraldai l'extrem oriental està donat pel Salto del Guairá. Al nort el punt més extrem és el Fortín Coronel Sanchez i en el sur l'illa Talavera. Els seus límits són: Al nort amb Bolívia; al noroest, amb Brasil i al suroest i al oest amb Argentina.

Història

Els primers europeus van arribar al territori al començament del segle XVI i van fundar Asunción, el 15 d'agost, 1537. La ciutat es va convertir en la capital d'una província colonial, i va ser coneguda com la "Mare de totes les ciutats". Destaca en els segles XVII i XVIII la forta influència dels jesuïtes, amb la creació de reducciones, comunitats on els indígenes restaven protegits de les arbitrarietats dels colonitzadors. El 1717 la rebel·lió comunera va realitzar el primer crit de llibertat d'Amèrica, però van ser derrotats en la batalla de Taviti el 1721. El 1811 Paraguai va declarar-ne la independència. El segle XIX va estar marcat per l'aïllament i l'autarquia. La dictadura estatlista i militarista de Francisco Solano López, combinada amb les ambicions territorials d'Argentina i l'imperi brasiler, condueixen a la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), amb resultats catastròfics per a la demografia i l'economia del país. L´últim conflicte armat internacional va ser contra Bolívia de 1932 a 1939 i de la qual van sorgir els límits territorials actuals entre els dos països. El Paraguai també va sofrir nombroses guerres civils i cops d'estat durant el segle XIX i el segle XX. L'últim dictador general va ser Alfredo Stroessner, qui va ser enderrocat el 1989. Des de llavors, Paraguai ha viscut un període de democràcia, encara que la tensió política ha augmentat els anys recents. El primer president democràtic va ser Juan Carlos Wasmosy, però hi ha qui pensa que la seva política econòmica va dur al país al col·lapse financer. Actualment, ell és senador vitalici, i un home molt poderós al país.

Economia

El Paraguai té una economia de mercat on el sector informal és predominant que inclou les re-exportacions de productes de consum importats als països veïns, i les activitats de les milers de mirco-empreses i dels venedors ambulants. Donada la importància del sector informal, és difícil realitzar estimacions o mesuraments precisos de l'economia. L'economia del Paraguai, però, depèn força del Brasil, el seu veí a l'est. La major part de les importacions ingressen al país per mitjà del port de Paranaguá. La Ciudad del Este, és la tercera àrea sense impostos més gran del món després de Hong Kong i Miami. Al país es troba la pressa Itapiu, la qual és l'estructura de ciment més gran, la pressa més gran i la planta d'energia més gran del món. El 60% del Producte Intern Brut prové del comerç amb Brasil. La resta prové del comerç amb Argentina i dels altres membres del Mercosur, del qual n'és membre des de 1995.

Divisió Administrativa

El Paraguai està dividit en 17 departaments i la capital: Departaments:
- Alto Paraguay
- Alto Paraná
- Amambay
- Boquerón
- Caaguazú
- Caazapa
- Canindeyú
- Central
- Concepción
- Cordillera
- Guairá
- Itapúa
- Misiones
- Ñeembucú
- Paraguarí
- Presidente Hayes
- San Pedro

Demografia

Ètnicament, culturalment i socialment, el Paraguai té una de les poblacions més homogènies de Llatinoamèrica. Prop del 95% de la població es mestissa (descendents principalment d'espanyols i guaranís). El 75% parla espanyol i el 90% entén el guaraní; aquestes són les dues llengües oficials del país. Hi ha també descendents d'alemanys, japonesos, coreans, xinesos, àrabs i brasilers que s'hi han establert i han conservat les seves llengües. La població del Paraguai està concentrada a la capital, Asunción, i a les àrees que l'envolten. La majoria dels paraguaians són catòlics.

External Links

- [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/novo/historia/brasil/paraguai_menu.html Guerra do Paraguai] - [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/historia_geral.html História Geral] Categoria:Paraguai fiu-vro:Paraguay ja:パラグアイ ko:파라과이 ms:Paraguay simple:Paraguay zh-min-nan:Paraguay

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs. Queden 138 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1250 - Xàtiva (la Costera): el rei Jaume I concedeix a la vila el privilegi d'organitzar una fira comercial.
- 1901 - Alaró (Mallorca): la llum elèctrica arriba a l'illa per primera vegada. :MÓN
- 2004 - Veneçuela: Hugo Chávez guanya el referèndum revocatori.

1537

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1537년 simple:1537

Buenos Aires

Buenos Aires és la capital de l'Argentina i n'és la ciutat i el port més important; és alhora una de les ciutats més grans de l'Amèrica del Sud. La ciutat pròpiament dita té una extensió de 202 km2 i una població de 2.995.397 segons el cens del 2001, amb més de 12 milions d'habitants a l'àrea metropolitana del Gran Buenos Aires. Està situada a la riba meridional del riu de la Plata, al litoral sud-oriental de l'Amèrica del Sud (Montevideo, la capital de l'Uruguai, se situa a l'altra banda del riu), a 34º 36' de latitud i 58º 26' de longitud, i es divideix en 48 barris. La població de Buenos Aires està formada essencialment per argentins d'ascendència espanyola i Italiana, tot i que hi ha nombroses comunitats d'origen àrab, jueu, armeni, xinès i coreà. La majoria dels habitants són catòlics, i l'idioma predominant és l'espanyol. Buenos Aires és la capital federal de l' Argentina i té un estatus autònom segons la constitució de 1994 (abans, l'alcalde era elegit directament pel President de la República). Els suburbis localitzats dins el Gran Buenos Aires pertanyen a la província de Buenos Aires, però la ciutat autònoma de Buenos Aires no.

Economia i transports

Buenos Aires és el centre financer, industrial, comercial i social de l'Argentina. El seu port és un dels que tenen més tràfic del món; rius navegables el connecten amb el nord-est del país, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai. De resultes d'això, funciona com a centre de distribució per a una extensa àrea de la regió sud-oriental del continent. Els habitants de Buenos Aires són coneguts com a porteños (gent del port), cosa que testimonia la rellevància històrica del port en el desenvolupament de la nació. A l'oest de Buenos Aires hi ha la Pampa, la regió argentina més productiva. A la ciutat i la seva rodalia s'hi processen o s'hi manufacturen els productes resultants: carn, llet, cereals, tabac, llana i pells. Altres indústries importants són l'automobilística, petroliera (refineries), metal·lúrgica, de maquinària, tèxtil, química, paperera i de la moda. L'aeroport internacional de Buenos Aires, o Aeroport Internacional Ministro Pistarini, està situat al suburbi d'Ezeiza i sovint és anomenat simplement "Aeropuerto Internacional de Ezeiza", o tan sols "Ezeiza". L'aeroport anomenat Aeroparque Jorge Newbery està situat dins els límits de la ciutat i està dedicat als vols interiors. La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos (anomenats colectivos) amb més de 180 línies que uneixen Buenos Aires amb les localitats metropolitanes. La xarxa de metro (l'anomenat subte) té cinc línies que connecten amb les estacions de trens i autobusos.

Història

El mariner espanyol Juan Díaz de Solís va descobrir el riu de la Plata el 1516, però va morir en l'atac de la població indígena a la seva expedició. La ciutat fou fundada primerament com a Santa María del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedició espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capellà de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de Déu de Bonària, a Càller (Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia és el centre urbà). Més atacs de la població indígena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el 1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paranà des d'Asunción. Des del seu origen l'èxit de Buenos Aires depenia del comerç. L'administració espanyola dels segles XVII i XVIII insistia que tot el comerç d'Europa passés inicialment per Lima (Perú), per tal de controlar-ne la recaptació de taxes. Aquesta decisió extravagant va frustrar els comerciants de Buenos Aires, on es va desenvolupar una pròspera indústria del contraban. Això va fer que els porteños covessin un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles. Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comerç, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del segle XVIII. Aquestes accions per aplacar els ànims no van tenir l'efecte desitjat, i els porteños cada vegada desitjaven més independitzar-se d'Espanya. Finalment, el 25 de maig del 1810, mentre a la metròpoli s'esdevenia la Guerra del Francès i després d'una setmana de discussions majoritàriament pacífiques, els ciutadans criolls de Buenos Aires van aconseguir expulsar el Virrei espanyol i van establir un govern provincial (actualment aquesta data és celebrada com a diada nacional). El 9 de juliol de 1816 un congrés reunit a Tucumán va declarar la independència d'Espanya, que no la va reconèixer oficialment fins a 1862. La construcció del ferrocarril al segle XIX no va fer més que incrementar el poder econòmic de Buenos Aires, ja que facilitava l'arribada de les matèries primeres per a la indústria. Cap als anys 1920 Buenos Aires fou una destinació favorita per als immigrants d'Europa, i al voltant de les àrees industrials de la ciutat van començar a créixer-hi grans barris de barraques que comportaren importants problemes socials. Al mateix temps, Buenos Aires era una ciutat multicultural que es podia equiparar a les capitals europees. Una agressiva campanya d'eliminació dels suburbis, combinada amb el desenvolupament d'un sistema de transport eficient als anys 1970 i 1980, va alleujar molts dels problemes de creixement de la ciutat. Des dels anys 1970 Argentina i Buenos Aires s'han fet famosos pels desapareguts, els records dels quals (cartells, fotografies) es poden veure a la Plaza de Mayo, prop de la Casa Rosada, on solien protestar les mares d'aquests desapareguts (les madres de la Plaza de Mayo). A Buenos Aires van tenir lloc els Jocs Panamericans, que començaven el 25 de febrer de 1951, igual com també els campionats mundials de bàsquet de 1950 i 1990 i la copa del món de futbol de 1978 (Argentina en va guanyar la final el 25 de juny de 1978, quan va derrotar els Països Baixos per 3-1). El 17 de març de 1992 va explotar una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits. Una altra explosió, el 18 de juliol de 1994, va destruir l'edifici AMIA on s'hi hostatjaven diverses associacions jueves, que va fer 96 morts i bastants més ferits.

Cultura

Immigració i variants lingüístiques

Al començament del segle XX, l'Argentina va absorbir milions d'immigrants, molts dels quals provinents d'Itàlia i Espanya. L'adopció de l'espanyol per part de la comunitat italiana va ser gradual. La barreja d'italià i espanyol es va anomenar cocoliche; amb el temps va caure en desús, i avui dia sobreviu en algunes frases, normalment pronunciades en to còmic. L'argot lunfardo es va originar entre la població reclusa i es va anar escampant entre tots els porteños . El lunfardo usa mots de diversos dialectes italians, sobretot sicilians, i solucions enginyoses com ara la inversió de síl·labes dins la paraula (fenomen conegut com el vesre). El lunfardo és usat pels porteños sobretot en situacions informals.

El tango

Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la família, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostitució que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte més rellevant és el tango, que es va originar als bordells però més endavant va ampliar el seu públic. El 1902, el Teatro Óperas va començar a organitzar ballades de tangos. A la dècada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'allà es va estendre arreu del món. L'estil de la música de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un gènere molt elaborat. En la seva època d'or, hi van destacar els compositors Aníbal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel i Edmundo Rivero. Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre. A San Telmo, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la plaça Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest gènere musical.

Miscel·lània

El Teatro Colón és un dels teatres d'òpera més coneguts del món. Buenos Aires fou la ciutat natal de Jorge Luis Borges, Ernesto Sábato i Julio Cortázar (que va emigrar a França). De la Universitat de Buenos Aires han sortit diversos Premis Nobel. Buenos Aires va ser la seu del Gran Premi de l'Argentina de Fórmula U durant vint anys no consecutius, el primer cop el 1953 i l'últim el 1998.

Monuments i llocs d'interès

- Centre
- La Plaza de Mayo, on hi ha el Cabildo Histórico (antic palau dels virreis espanyols, conté el Museo Nacional del Cabildo), la Casa Rosada (palau del Govern), la Catedral metropolitana i el Palacio Municipal (Ajuntament)
- Congreso Nacional, antic edifici del Congrés, acull l'Academia Nacional de la Historia
- Puente de la Mujer, dissenyat per Santiago Calatrava
- Puerto Madero, barri de nova construcció situat vora el riu, amb moderns gratacels
- Manzana de las Luces, antiga seu de la Universitat
- L'Obelisc (1936), a la cruïlla de les avingudes 9 de Julio i Corrientes
- Reserva Ecológica Costanera Sur, de 360 hectàrees, vora el riu de la Plata
- Teatro Colón (1908), teatre de l'òpera
- Barri Nord
- Biblioteca Nacional
- Cementerio de La Recoleta, cementiri monumental on hi ha enterrats Eva Perón i Adolfo Bioy Casares, entre d'altres
- MALBA (Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires)
- Museo Nacional de Bellas Artes
- Plaza Francia
- Barri de Palermo
- Parque Tres de Febrero, conté el Jardín Japonés (un dels més grans del món en el seu estil) i el Planetario Galileo Galilei, obra de 1966
- Jardín Botánico (1908)
- Barri de La Boca
- Caminito (carrer típic, veritable museu a l'aire lliure)
- Cancha de Boca (l'estadi de futbol del Boca Juniors)
- Museo Histórico Nacional, situat dins el Parque Lezama
- Barri de Mataderos
- Feria de Mataderos, fira d'artesania i tradicions argentines, els diumenges i festius al Mercado Nacional de Hacienda
- Barri de San Telmo
- La Casa Mínima
- Plaza Dorrego, amb actuacions de tango i mercat d'antiguitats
- Museo Nacional de Arte Decorativo

Futbol

El futbol és una passió per als argentins. La ciutat té molts equips que juguen a la primera divisió de la lliga. És famosa la rivalitat entre el River Plate i el Boca Juniors. Diego Armando Maradona, que ha estat considerat un dels millors jugadors del món, va començar la seva carrera a l'Argentinos Juniors i més tard va jugar al Boca Juniors (també va jugar a la selecció nacional i a diversos clubs europeus, entre els quals el Nàpols i el Futbol Club Barcelona).

Enllaços externs

- [http://www.buenosaires.gov.ar/ Govern de la ciutat de Buenos Aires]
- [http://www.bue.gov.ar/home/ Turisme de Buenos Aires]
- [http://www.buenosaires.com BuenosAires.com - Medio turístico online de Buenos Aires]
- [http://casal.org.ar/catala/frame.htm Casal de Catalunya de Buenos Aires] ;Diaris on-line:
- [http://www.clarin.com.ar/ Clarín]
- [http://www.lanacion.com.ar/ La Nación]
- [http://www.pagina12web.com.ar/ Página / 12] Categoria:Argentina Categoria:Capitals d'estats independents ja:ブエノスアイレス ko:부에노스아이레스 ms:Buenos Aires simple:Buenos Aires

Categoria:Capitals d'estats independents

Categoria:Ciutats th:Category:เมืองหลวง

Mjassischtschew M-500

Die M-500 ist das Projekt der Firma Mjassischtschew für ein Agrarflugzeug.

Geschichte

Als Ersatz für die bekannte und bewährte Antonow An-2, die in der Sowjetunion u.a. als Sprühflugzeug in der Landwirtschaft eingesetzt wird, entwarf das Konstruktionsbüro Mjassischtschew die M-500. Konstruktiv gesehen handelt es sich bei der M-500 um einen Tiefdecker mit starrem Spornradfahrwerk und einem Sternmotor im Bug. An den Flügelspitzen befinden sich Winglets. Neben dem Haupteinsatzgebiet als Agrarflugzeug sollen auch Versionen als Geschäftsreise-, Ambulanz-, Schul-, Patrouillen- und Fracht- und Postflugzeug gebaut werden. Die Nutzlastkapazität soll bis zu 980 kg betragen. Das Projekt wurde auf der ILA´94 in Berlin vorgestellt, auf der MAKS´97 in Moskau-Schukowski war ein Holz-Mock-up zu sehen. Das Programm wurde wahrscheinlich aus finanziellen Gründen nicht weiter verfolgt.

Allgemeine Daten

(projektiert, Stand: 1994) Siehe auch: Antonow An-2 Kategorie:Ziviler Flugzeugtyp

hotel kiev zawory metalowe hotels Berlin media BIELIZNA

:: RELATED NEWS ::

Sam Ard
Sam Ard (born February 14 1939) is a former NASCAR race car driver. Ard was the champion of the NASCAR Busch Series in 1983 and 1984, runner-up in 1982, and won a total of 22 Busch races and 24 pole positions during his career. Ard retired after being seriously injured in a crash at the N

Phi beta kappa
The Phi Beta Kappa Society is an academic honor society with the mission of "fostering and recognizing excellence" in undergraduate liberal arts and sciences. Founded at the College of William and Mary on December 5, 1776, it is the oldest such society in the United States. Membership is granted to approximately 1% of college graduates, and today there are 270 c

Elections in Hungary
Elections in Hungary gives information on election and election results in Hungary. Hungary elects on national level a head of state - the president - and a legislature. The National Assembly (Országgyűlés) has 386 members, elected for a four year term, 176 members in s

Elections in Israel
Israel elects its national legislature, the Knesset, by proportional representation on a national list basis. The Knesset has 120 members, elected for four-year terms. The Israeli electoral system has a low electoral threshold of 1%, making it more favourable to minor parties than systems used in other countries. Israel has a multi-party system and generally no one party is able to form a government, requiring the parties to form coalition governments. In

Elections in Italy
This page gathers the results of elections in Italy. Italy elects, on national level, a Parliament consisting of two houses, the Chamber of Deputies (Camera dei Deputati) (630 members) and the Senate of the Republic (Senato della Repubblica) (315 elected members, plus a

Elections in Jamaica
Elections in Jamaica povides information on elections and election results in Jamaica. The Parliament of Jamaica has two chambers:
- The House of Representatives has 60 members, elected for a five year term in single-seat constituencies.
- The

Elections in Jordan
Elections in Jordan gives information on election and election results in Jordan. Jordan elects on national level a legislature. The National Assembly (Majlis al-Umma) has two chambers. The Chamber of Deputies (Majlis al-Nuwaab) has 110 members, 104

Pacifica Radio Network
Pacifica Radio is a network of five independent, non-commercial, listener-supported radio stations in the United States that is known for its leftist and pacifist political views. Some 81 other U.S. community radio stations also carry some Pacifica programming. Pacifica was the first public radio network in the U.S. The network is run by the Pacifica Foundation (a.k.a. Pacifica Radio Founda

Asunción

Paraguai

Història

Economia

Divisió Administrativa

Demografia

External Links

15 d'agost

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1537

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Buenos Aires

Economia i transports

Història

Cultura

Immigració i variants lingüístiques

El tango

Miscel·lània

Monuments i llocs d'interès

Futbol

Enllaços externs

Categoria:Capitals d'estats independents

Mjassischtschew M-500

Geschichte

Allgemeine Daten