Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Bósforo

Bósforo

El Bósforo ( Βόσπορος, en griegu , Boğaziçi en turcu ) ye un estrechu que comunica la mar Prieta a la mar de Mármara y que marca, colos Dardanelos, la llende meridional ente Europa y Asia. Tien alredor de 30 km. de llargo y ente 550 y 3 000 m d'ancho. La fondura varía ente 36 y 124 m. Les orielles del estrechu tan enforma poblaes,como amuesa l'exemplu d'Istambul, con cerca de 15 millones d'habitantes. Dos pontes crucien l'estrechu del Bósforo. La primera, la Ponte del Bósforo , tien 1 074 m. de llargo y completose en 1973. La segunda, la Ponte Fatih Sultan Mehmed, de 1014 m., inaugurose en 1988 y alcuéntrase a 5 km. de la primera. Actualmente, a 55 m. pembaxo l'estrechu, ta construyéndose tamién un tunel ferroviariu de 13.7 km de llargo, conocíu como Marmaray. El remate de la obra ta previstu pa 2008. Category:Xeografía ja:ボスポラス海峡 ko:보스포루스 해협

Griegu

El griegu ye una llingua indoeuropea con más de 3.000 años d'historia y estrémase ente griegu clásicu y griegu modernu o demotikí. El clásicu foi la llingua oficial de Grecia hasta 1976 añu en que la fin de la dictadura de los coroneles fixo que'l demóticu s'impusiere definitivamente. Tamién ye oficial na fastera griega de Chipre. Esti idioma escríbese n'alfabetu griegu.

Dialeutos del griegu clásicu


- Xónicu: Falábase n'Eubea, nes Islles Cíclades y na rexón d'Asia menor que comprende Esmirna, Éfeso y Mileto. Esti dialeutu ye la base de la llingua d'Homero, Hesíodo y Heródoto.
- Eólicu: Fastera norte de la costa d'Asia Menor, na islla de Lesbos, en Tesalia y en Beocia.
- Dóricu: Noroeste de Grecia, el Peloponeso, la fastera sur de la costa d' Asia Menor, les islles de Creta y Rodas na Magna Grecia.
- Áticu: Atenes y los alredores. El griegu que a s'estudia como modelu de llingua de la antigüedá ye esti, cultiváu na lliteratura principalmente nos sieglos V aC, tamién conocíu como'l "Sieglu de Pericles" y nel IV aC: Esquilo, Sófocles y Eurípides, el poeta cómicu Aristófanes, los historiadores Tucídides y Xenofonte, el filósofu Platón y los oradores Lisias, Demóstenes y Esquines.

La llingua común

Tres la unificación de Grecia con Filipo de Macedonia, el dialeutu áticu, impúsose como llingua de cultura nel mundu helenísticu, estendiéndose por tou'l Oriente Prósimu coles conquistes d' Alexandru'l Grande. Esta yera la llingua común o koinè glôssa (κοινή γλωσσα). N'ella escribieron, ente otros, el filósofu Aristóteles, l'historiador Polibio y el moralista Plutarco. Dempués vendría la redaición del Nueu Testamentu y la traducción del Antiguu. category:Llingües indoeuropees als:Griechische Sprache ja:ギリシア語 ko:그리스어 ms:Bahasa Greek simple:Greek language th:ภาษากรีก

Mar Prieta

right La mar Prieta ye una mar interna asitiada ente'l sureste d'Europa y Asia menor. Con una llargor d'alredor de 1.150 km d'oeste a este y de 600 km de norte a sur, estiéndese per una superficie de 422.000 km². La fondura másima ye de 2.120 m.

Carauterístiques físiques

Asia menor

Aspeutos ambientales

Países llenderos

La Mar Prieta ta arrodiada polos países que vienen darréu: Ucrania (norte), Rumanía y Bulgaria (oeste), Turquía (sur), Xeorxa y Rusia (este). Les principales ciudaes son : Burgas y Varna (Bulgaria), Constanţa (Rumanía), Odesa, Sebastopol, Yalta y Kerch (Ucrania), Trebisonda, Samsun, Zonguldak y Istambul (Turquía). Los países llenderos de la mar Negra, col amiestu d'Albania, Armenia, Azerbaiyán, Grecia y Moldavia, formaron en 1992 la Organización pa la Cooperación Económica de la Mar Negra (n'inglés Organisation of the Black Sea Economic Cooperation, BSEC), con sé n'Istambul. Esta organización ñació col envís de favorecer el desendolque económicu de la rexón.

Ríos y canales navegables

La mar Prieta comunica col Mediterraneu a traviés del Bósforo y de la mar de Mármara y cola mar d'Azov pel estrechu de Kerch. L'accesu a los ríos Don, Volga, al mar Caspiu, a la mar Báltica y a la mar Blanca faise per canales. A traviés del Danubiu y de la canal Rhin-Main-Danubiu accédese a la mar del Norte. Prieta, Mar ja:黒海 ko:흑해 th:ทะเลดำ

Europa

Una de les grandes penínsules d'Eurasia, a la que nómase continente por razones históriques y culturales. Europa asítiase na metá oriental del Hemisferiu Norte, dende l'Océanu Glacial Árticu pel norte hasta'l mar Mediterraneu pel sur. Pel oeste llenda col Océanu Atlánticu. right

Xeografía física

Artículu principal: Xeografía física d'Europa Estensión: 10.530.750 km², (7% de les tierres emerxíes).

Xeografía humana

Artículu principal: Xeografía humana d'Europa La población ye de color blancu, estremándose ente dos grandes grupos subétnicos: los nórdicos cola piel blanca nidia y pelo roxo; y los mediterráneos que puen tener la piel blanca nidia hasta la piel morena prieta, pelo castaño prieto o negro. El pelo ye ondaláo nos dos grupos. Ocupáronla íberos, celtes, xermanos, viquingos, llatinos, etruscos, helenos, eslavos etc... con orixe conocíu nel continente y con inmigraciones de: (árabes, xudíos, fenicios, asirios, xitanos, etc.).

Idiomes

Del llatín: Les llingües romances como l'asturianu, castellanu, aragonés, francés, italianu, rumanu, portugués, gallegu, catalán, occitanu etc.), del xermanu: (inglés, holandés, alemán, frisón, suecu, danés, noruegu, finés etc.) del eslavu (búlgaru , rusu, polacu, checu, bielorrusu etc.), del célticu (irlandés, gaélicu escocés etc.) del helénicu (el griegu), del illiriu: albanés; llingües asiátiques (húngaru, turcu etc.). L' euskara o vascu tien un orixe desconocíu.

Relixón

La relixón mayoritaria d'Europa ye la cristiana, siendo a grandes rasgos los xermanos protestantes, los llatinos católicos y los eslavos ortodoxos.

Historia

Artículu principal: Historia d'Europa La única especie humana autóctona foi l'Homo neanderthalensis. Ver tamién
- Grecia antigua
- Roma antigua
- Feudalismu
- Imperio Carolinxu
- Sacru Imperiu Romanu-Xermánicu
- Renacimientu
- Ilustración

Xeografía política

Los países europeos son los que vienen darréu:

Ver tamién


- Unión Europea Categoría:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Asia

Asia, ye el más grande de los seis continentes que constituyen el planeta Tierra siendo Europa en realidá un apéndiz d'ella, nomándose delles vegaes Eurasia. Asia asítiase na metá oriental del Hemiferiu Norte, dende'l Océanu Glacial Árticu pol Norte hasta l'Océanu Índicu pol Sur. Pol este llenda col Océanu Pacíficu y pol oeste hasta los Montes Urales (Océanu Atlánticu si contamos Europa). Océanu Atlánticu

Xeografía física

Una de las rexones asiátiques más estenses ye Siberia.

Xeografía humana

La población asiática asítiase mayormente na fastera que va de Xapón a Paquistán incluyendo les islles d'Indonesia y Filipines, concentrándose ellí la metá de la humanidá. Esto débese al clima monzónicu que permite dos o más coseches de cereales, sobre tou arroz.

Llingües

Les más importantes (con más de 75 millones de falantes) son el chinu, hindi, bengalí, árabe, xaponés, punyabí, wu, xavanés, telugu, coreanu, maratí, vietnamita y tamil. Como idiomes de rellación son perconocíos l'indonesiu, inglés y francés.

Relixón

Les relixones más siguíes son el budismu, islamismu, hinduismu, confucionismu, taoísmu, sintoísmu, xudaísmu, y cristianismu, siendo'l continente el trubiecu de toes elles.

Historia

Según la teoría más aceutada anguaño (2004), toos los seres humanos proceden d'África y d'ellí fueron aportando a Asia, desendolcándose estremaes especies humanes, siendo la cabera descubierta l'Home de flores.

Xeografía política

N'Asia alcuéntrense los países que vienen darréu: (
- )=ex-miembru de la URSS Categoría:Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

1973

1972 1974 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- 6 d'agostu - Marbella ( Málaga ): Fulgencio Batista, dictador cubanu (° 16 de xineru de 1901 ). Category:Sieglu XX als:1973 ja:1973年 ko:1973년 simple:1973 th:พ.ศ. 2516

1988

1987 1989 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- 23 de febreru - Uviéu : Alfonso Iglesias, dibuxante asturianu, creador de los personaxes de Pinón, Telva y Pinín ( ° 10 de xineru de 1910 ).

Premios Príncipe d'Asturies


- Artes - Jorge Oteiza
- Ciencies Sociales - Luis Díez del Corral y Luis Sánchez Agesta
- Comunicación y Humanidaes - Horacio Saénz Guerrero
- Concordia - Unión Internacional pa la Conservación de la Natura y los Recursos Naturales y Fondu Mundial pa la Natura
- Cooperación Internacional - Oscar Arias
- Deportes - Juan Antonio Samaranch
- Investigación Científica y Teúnica - Manuel Cardona y Marcos Moshinsky
- Lletres - Carmen Martín Gaite y José Angel Valente Category:Sieglu XX als:1988 ja:1988年 ko:1988년 simple:1988 th:พ.ศ. 2531

2008

Esti ye un añu que tovía ta por llegar, así que nun podemos saber que ye lo que va pasar. Uiquipedia ye una enciclopedia pa recoxer el conocimientu humanu, non les especulaciones. ¿Por qué nun dexamos el enllace apuntando a una páxina vacía? Porque asi evitamos que la páxina salga na llista de páxines buscaes. Categoría:Uiquipedia

Gerstmann Sträussler Scheinker syndrome

Gerstmann-Sträussler-Scheinker syndrome (GSS) is a very rare, usually familial, neurodegenerative disease that affects patients in the third to seventh decades of life. It is one of the few diseases which are caused by prions. The exact incidence of GSS is unknown but is estimated to be between 1 to 10 per 100 million. Familial cases are associated with autosomal dominance inheritance in families. A change in codon 102 from proline to leucine was found in the PrP gene of affected individuals. Therefore, it appears this genetic change is essential for the acquisition of the disease.

External links


- [http://www.medterms.com/script/main/art.asp?articlekey=25941 Gerstmann-Sträussler-Scheinker syndrome], MedicineNet.com Category:Transmissible spongiform encephalopathies

online slots Venezia alberghi Prague hotels Kwiaciarnia d best online casino










































:: RELATED NEWS ::
Angle de fase
Angle entre el Sol i la Terra vist des del centre d'un planeta. Està relacionat amb la fase d'un planeta o porció del disc il·luminat tal com es veu des de la Terra. Per a un planeta interior com Mercuri i Venus l'angle de fase adquirix qualsevol valor, sent 0 en la