:: wikimiki.org ::
| Província D'Esmeraldas |
Província d'EsmeraldasEsmeraldas és una de les 22 províncies de l'Equador, situada a l'extrem nord-occidental del país. La seva capital és Esmeraldas, té 430.000 habitants i una superfície de 15.573 km2.
Les principal activitats econòmiques són la pesca, l'agricultura i el turisme. La capital, Esmeraldas, és el principal port de la zona nord del país, mentre que la majoria de pobles de la costa tenen platges turístiques. Cal destacar l'illa de La Tolita, important jaciment arqueològic de la cultura precolombina anomenada La Tolita. Al llarg de la costa també és habitual trobar zones de manglar.
A la província d'Esmeraldas s'hi troba concentrada la important comunitat afroequatoriana (un 8% de la població total del país). El seu origen es troba en el naufragi d'una nau d'esclaus el 1552; els supervivents s'instal·laren en aquesta zona, llavors pràcticament despoblada, de l'actual Equador, bàsicament a la costa, tot i que posterioment alguns es desplaçaren cap a la vall del Chota.
La província consta de 7 cantons (localitat principal entre parèntesi):
- Atacames (Atacames)
- Eloy Alfaro (Valdez)
- Esmeraldas (Esmeraldas)
- Muisne (Muisne)
- Quinindé (Rosa Zárate)
- Río Verde (Rioverde)
- San Lorenzo (San Lorenzo)
Esmeraldas, província de
Equador
La República de l'Equador és un estat de l'Amèrica del Sud. Limita a l'oest amb l'oceà Pacífic, al nord amb Colòmbia i a l'est i al sud amb el Perú; també pertanyen a l'Equador les illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.
Història
- Vegeu també l'article principal sobre Història de l'Equador
El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys a.C., i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El període prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el període paleoindi (fins uns 3.500 anys a.C.), el període formatiu (del 4500 al 300 a.C.), el període de desenvolupament regional (300 a.C. - 800 d.C.) i el període d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 a.C.), la cultura Chorrera (900 - 300 a.C.), la cultura de La Tolita (600 a.C. - 400 d.C.) i la cultura Cañari (400 -1532), entre altres.
Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment amb l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la cañari. Pels voltants de 1450, l'inca Túpac Yupanqui començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació incaica s'estroncà amb l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Reial Audiència de Quito, dins del Virregnat del Perú.
El moviment d'independència s'inicià ja al final del segle XVIII, amb els escrits d'Eugenio Espejo i altres il·lustrats. El primer grito d'independència es produí el 10 d'agost de 1809 a Quito, però no fou fins el 24 de maig de 1822, després de la batalla del Pichincha, quan quedà establerta la independència formal de la nova república. Entre aquest any i 1830 l'Equador quedà integrat a la Gran Colòmbia. La nova república independent visqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general Juan José Flores i els seus successors. Els darrers anys del segle XIX estan dominats per les grans figures antagòniques de Gabriel García Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.
El segle XX es caracteritza per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques amb el Perú (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de límits fronterers, segellades amb el tractat de pau de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de Guillermo Rodríguez Lara (El bombita) s'inicia el període democràtic més llarg que ha viscut el país i que dura (si bé inestablement en molts casos) fins a l'actualitat.
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, però diversos conflictes i divisions polítiques trenquen aquesta tendència. El darrer període està marcat per la crisi dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarització de l'economia l'any 2000, que si bé ha aconseguir deturar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobresa.
Divisions administratives
L'Equador està dividit en 22 províncies:
Geografia
Osvaldo HurtadoL'Equador es divideix normalment en quatre regions, distintives geogràficament i culturalment:
- La Costa. La costa del Pacífic és plana amb manglars i de seguida s'aixeca cap a l'est, per formar la serralada dels Andes. Està dominada per les conques dels rius Guayas (al sud) i Esmeraldas (al nord). Hi destaca el port de Guayaquil, la ciutat més gran del país.
- La Sierra. Al centre del país discorren els Andes, amb notables muntanyes i volcans com el Chimborazo (6.267 m), la màxima altitud del país, i el Cotopaxi (5.897 m), el volcà actiu més alt del planeta. A la zona de l'Equador els Andes formen dues serralades paral·lels, separades pel carreró interandí, on es concentra la majoria de població. En aquesta regió es troba la capital, Quito, als peus del volcà Pichincha (4.784 m).
- El Oriente. Els estreps orientals dels Andes hi baixen fins a la conca de l'Amazones. Hi predomina la selva tropical, regada per un bon nombre d'afluents de l'Amazones dels quals detaquen el Napo i el Pastaza.
- Les illes Galápagos. Arxipèlag situat a uns 1.000 km de la costa, en ple oceà Pacífic, famós pel seu paper en la teoria de l'evolució de Darwin.
Demografia
Amb uns 12.500.000 d'habitants després del flux migratori del 1999, en què prop de tres milions d'equatorians van abandonar el país amb diferents destinacions a la recerca de treball, l'Equador presenta una estructura demogràfica diversa. Els mestissos representen el grup més nombrós i constitueixen una mica més del 65% de la població actual. Els amerindis, pertanyents a diverses nacionalitats indígenes, són el segon grup més nombrós i representen una quarta part de la nació, al voltant del 25%. Els blancs, majoritàriament criolls descendents de colons espanyols, com també immigrants europeus recents, constitueixen el 10% dels equatorians. La resta de la població és composta per una important minoria mulata i afro-equatoriana, concentrada principalment a la província d'Esmeraldas, la vall del Chota (província d'Imbabura) i la província del Guayas (la ciutat de Guayaquil en especial).
La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE) reconeix l'existència de 27 nacionalitats clarament identificades, que han estat també reconegudes per l'Estat, de forma que aquest els reconeix llurs sistemes d'organització política i econòmica i els concedeix un cert autogovern en els seus territoris. Les nacionalitats reconegudes són:
- Quítxua de la serra. Es divideixen en diversos pobles: Cayambi, Cañari, Chibuleo, Otavalo, Quitu, Panzaleo, Guaranga, Puruhá, Saraguro, Salasaca, Caranqui i Natabuela.
- Achuar habiten a les províncies de Pastaza y Morona Santiago; la seva llengua és l'achuar.
- A'í-Kofán a Sucumbíos; el seu idioma és l'aíngae.
- Huaorani a les províncies de Pastaza i Napo, entre el riu Napo i el Curaray; el seu idioma és el huao tererö.
- Shuar a Pastaza, Morona-Santiago i Zamora-Chinchipe; parlen shuar;
- Siona i Secoya, situats a la província de Sucumbíos; el seu idioma és el baicoca.
- Zápara a la província de Pastaza.
- Quítxua de l'Amazònia, a les províncies de Napo, Pastaza i Sucumbíos; parlen quítxua.
- Afroequatoriana, a la vall del Chota i la província d'Esmeraldas; parlen castellà.
- Chachi-Cayapa a Esmeraldas; el seu idioma és el cha'palaa i l'awapit.
- Épera, també a la zona d'Esmeraldas.
- Huancavilca a la província del Guayas, cantó de Santa Elena.
- Manta a la província de Manabí, als cantons Jipijapa y Montecristi, parlen castellà.
- Tsáchila (o colorados), al voltant de Santo Domingo de Los Colorados.
Economia
L'Equador té nombrosos recursos petroliers i àreas agrícoles molt riques. Atès que les exportacions són productes primaris (petroli, banana, gambes) les fluctuacions en els preus del mercat tenen un impacte considerable en l'economia del país. La indústria està principalment orientada al mercat intern. La situació econòmica es va deteriorar, culminant en una servera crisi econòmica i financera el 1999. Aquesta crisi va ser precipitada per influències externes, com ho van ser els impactes d'El Niño del 1997, la caiguda dels preus del petroli durant els anys 1997-1998, i la inestabilitat global dels mercats emergents el 1998. Tot aquest va causar una caiguda del Producte Intern Brut del 7,3%, una inflació anual del 52,2% i la devaluació de la moneda del 65% el 1999, raons per les quals el país va declarar la cessació dels pagaments del deute extern el any següent.
El 9 de gener, 2000, el president Jamil Mahuad va anunciar la intenció del govern d'adoptar el dòlar nord-americà com la moneda oficial de l'Equador. Després de la renúncia de Mahuad, el nou president Gustavo Naboa va adoptar el dòlar dels Estats Units, i va establir negociacions amb el FMI, iniciant la lenta recuperació del país. Avui, el 70% de la població viu en pobresa, però la taxa d'inflació s'ha estabilitzat al voltant del 3-4%. El PIB per càpita el 2002 era de 1.360 dòlars.
Actualment la font d'ingressos principal del país és l'exportació de petroli, la segona és les divises enviades pels emigrants (fet que demostra la importància del fenomen migratori). A continuació es troba l'exportació de plàtan, de flors i de gamba.
Cultura
La cultura de l'Equador es correspon amb la demografia del país i forma una rica mescla d'influències diverses. La cultura "nacional" és clarament mestissa, una mescla d'influències europees i amerindies, amb una important aportació de la cultura afroequatoriana en algunes provínicies (Esmeraldas, Manabí). Juntament amb aquesta cultura més "nacional" existeixen nombroses cultures indígenes que mantenen les seves tardicions.
Entre els artistes equatorians importants del segle XX, destaquen Enrique Tabara (1930), Oswaldo Guayasamín (1919-1999), Eduardo Kingman (1913-1998), Félix Arauz (1935) o Camilo Egas. Pel que fa a la literatura cal destacar Juan León Mera, a finals del segle XIX i sobretot Jorge Icaza, ja al segle XX.
- Vegeu Equatorians destacats
Festes
| Data | Nom en
català | Nom local | Notes |
|---|
| 27 de febrer | Jornada patriòtica | Jornada Patriótica | Commemora la batalla de Tarqui |
| 1 de maig | Dia del treball | Día del trabajo | |
| 24 de maig | Batalla del Pichincha | Batalla del Pichincha | |
| 24 de juny | Festa del Sol o de Sant Joan | Inti Raimi | Tradicional festa incaica |
| 10 d'agost | Dia de la Independència | Dia de la Independencia | Commemora el 10 d'agost de 1809 |
| 9 d'octubre | Independència de Guayaquil | Dia de la Independencia de Guayaquil | Commemora el 9 d'octubre de 1820 |
| 21 de novembre | Verge del Quinche | Virgen del Quinche | |
| 6 de desembre | Festa major de Quito | Fiestas de Quito | Només a Quito. Commemora la fundació de la ciutat |
| 25 de desembre | Nadal | Navidad | |
| 31 de desembre | Fi d'any | Año viejo | És tradicional cremar el ninot del año viejo |
Enllaços externs
- [http://www.presidencia.gov.ec/ Presidencia de la República] - Web del govern de l'Equador
- [http://www.elcomercio.com El Comercio] - El diari més important de Quito.
- [http://www.eluniverso.com El Universo] - El diari més important de Guayaquil.
- [http://www.darwinfoundation.org/Islas_Galapagos.html Fundació Charles Darwin] - Ecarregada de la conservació a les Galàpagos.
- [http://acenecuador.org/ Associació Catalana - Equatoriana de Negocis]
Categoria:Equador
ja:エクアドル
ko:에콰도르
ms:Ecuador
zh-min-nan:Ecuador
La TolitaLa Tolita és una cultura precolombina localitzada a la zona costanera del nord de l'Equador i del sud de Colòmbia i que fou activa entre el segle V a.C. i el segle IV d.C. Rep el nom de l'illa del mateix nom situada molt a prop de la costa (província d'Esmeraldas, Equador) i també rep el nom de cultura Tumaco a Colòmbia.
La seva economia estava basada en l'agricultura i l'explotació dels recursors marítims. Artísticament destaca el tractament naturalista de les seves peces de ceràmica, amb un aspecte fortament escultòric. També cal destacar la seva orfebreria en plata i or, especialment les màscares, entre les que destaca la magnífica peça conservada al Museu del Banc Central de l'Equador. Aquestes màscares acostumen a presentar ulls ametllats i boques amples. Presenta afinitats clares amb altres cultures de la zona, com la Jama-Coaque.
Categoria:Història de l'EquadorCategoria:Història de Colòmbia For All of This
For All Of This is the first EP from The Early November. It was written entriely by the lead singer, Arthur 'Ace' Enders, and features original guitarist John Dubitsky.
Track listing
All songs written by Arthur Enders.
# "Every Night's Another Story" (2:46)
# "I Want To Hear You Sad" (3:30)
# "All We Ever Needed" (3:00)
# "Sunday Drive" (3:53)
# "Take Time And Find" (3:43)
# "Ashala Rock" (2:50)
# "Come Back" (2:54)
# "We Write The Wrong" (9:17)
Personnel
- Arthur 'Ace' Enders — Vocals, guitar
- Sergio Anello — Bass
- Jeff Kummer — Drums
- John Dubitsky — Guitar
- Chris Badami — Production, mixing, engineering
- Steven Marcussen — Mastering
- Noah Maas — Illustrations
- Joshua M. Ortega — Art direction, album design
Category:2003 albums
Category:Emo albums
Category:Enhanced CDs
Category:Rock albums
aminokwasy keno Pozycjonowanie seo tekst
|
|
|
|
