:: wikimiki.org ::

Sequoyah

Sequoyah

George GUESS, més conegut per (l'anglicització del) seu nom indi SEQUOYAH (1760-1843), membre de la comunitat cherokee (o tsalagi) a l'actual estat nordamericà d'Arkansas i inventor del sil·labari cherokee. Va néixer el 1760. Es diu que el seu pare era un comerciant d'origen europeu. Tanmateix, Sequoyah mai va aprendre altra llengua que la seva llengua materna cherokee. Essent jove es va fer argenter, professió que el va moure a crear algun sistema per tal de registrar els deutes dels seus clients. Inicialment va fer petits retrats de cadascun dels clients, afegint al costat cercles i línies per tal de representar les diferents sumes de diners. Però aquest sistema es va mostrar massa complicat i cap a l'any 1810 li va venir al cap la idea de construir un sistema d'escriptura propi per a la llengua cherokee. Ja de temps, Sequoyah s'havia fixat amb admiració en els escrits dels rostres pàlids i com aquests eren plenament capaços de comunicar-se per mitjà dels seus fulls parlants. "Per què no podien fer el mateix els cherokee?" D'aquesta manera, Sequoyah va començar a treballar en el seu gran projecte de dotar el poble cherokee d'un sistema d'escriptura. El projecte era especialment ambiciós si es té en compte que Sequoyah no posseia ni els coneixement acadèmics més bàsics. Inicialment va començar a dibuixar petites imatges, però es va mostrar un sistema que requeria massa esforços. Posteriorment va començar a crear un signe per a cada paraula cherokee, però després de crear milers d'ideogrames sense veure el final de la tasca, va abandonar. Finalment, l'analfabet Sequoyah va arribar per ell mateix a la conclusió que cada paraula cherokee està formada per un petit nombre de síl·labes. Inspirant-se en un abecedari anglès que li havia donat un mestre, va crear 200 diferents símbols que posteriorment va reduir a 85, suficients per esciure les diferents síl·labes de la llengua cherokee, ja que totes tenen la mateixa estructura: consonant + vocal. Alguns signes els va copiar de les lletres llatines, per exemple la que esdevé la síl·laba [a], la per a la síl·laba [si] o la xifra que esdevé la síl·laba [se]. Altres signes, en canvi, els va desenvolupar a partir de lletres llatines (per exemple afegint-hi traços, com a la lletra ), mentre que, finalment, altres neixen exclusivament de la seva imaginació. El sil·labari de Sequoyah va ser enllestit i publicat l'any 1821. Al cap de poc gairebé tots els cherokee van començar a dominar el nou sistema. Es va comprar una impremta, es van gravar peces de metall amb els nous caràcters i en poc temps van començar a aparèixer revistes i llibres en llengua cherokee. Sequoyah va guanyar, pel seu treball, una medalla honorífica que sempre duia a sobre. A la vellesa es va dedicar a la política, preocupat especialment per la unió dels diferents clans cherokee. Va morir el 1843 essent un honorable membre de la seva comunitat. Es diu que va morir en una expedició fracassada a Mèxic per tal de retrobar cherokee emigrats. Les dues espècies de sequoies van rebre aquest nom en el seu honor. Categoria:Alfabets Categoria:Sil·labaris

1760

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1760년 ms:1760

Cherokee (poble)

Els cherokee són una tribu índia de la família lingüística iroquesa (grup hoka-sioux). S’autoanomenaven tsalogi “poble de les coves”, i eren anomenats pels creek tsologi “poble amb una altra llengua” o chiluk ki “poble de les coves”, d’on vindrà salakies o chaloquíes. També s’anomenaven Ani-yun-wiya “genuïns” o “poble principal”, i Ani-kitu-hwagi “gent de Keetowa”. Eren dividits en set clans de descendència matrilinial que dividien la tribu en dos grups, Ottare (muntanya) i Aytare (vall). Els set clans eren aniwaya (llop), anikawi (cèrvol),aniwadi (pintura), anitsiskwa (ocell), anigilahi (gent del pel llarg), anilahani i anigatagewi.

Localització geogràfica

Ocupaven antigament la major part dels territoris de Virgínia, Carolina del Nord, Geòrgia, Tennessee i nord d’Alabama, amb una extensió de 100.000 km² i amb capital a Okmulgee o a Tahlequah. Es divien en tres zones:
- Les Muntanyes Smoky, amb la ciutat de Tanasi.
- Les ciutats del mig (Newkasi i Qualla), a l’Est dels Smoky i els rius Little Tennesee i French Broad.
- Les ciutats baixes (Keowee), a Carolina del Sud, que controlaven les fonts del Savannah. Actualment viuen a Oklahoma, on tenien el 1971 un total de 146.598 acres (dels 19,5 milions que tenien el 1891), i a la reserva Quallah de Carolina del Nord, amb 44.000 acres.

Demografia

Quan arribaren els espanyols eren potser 60.000 individus. Cap el 1650 eren uns 22.500 indis, i el 1760 uns 30.000. El 1809 eren 13.000 i el 1820 havien augmentat a 21.000. Passaren de 15.000 el 1839 a 21.000 indis el 1861, 1.000 blancs i 4.000 negres el 1861, però el 1866 havien estat reduïts a 13.566. El 1900 eren potser uns 47.000. Cap el 1970 hi havia a Oklahoma 47.000 indis purs i 15.000 mestissos, i endemés uns 3.000 a Carolina del Nord, un total de 65.000 individus. El 1980, segons Asher, hi havia 72.000 a Oklahoma (dels quals 22.500 parlaven l’idioma) i 9.000 a Carolina del Nord (dels quals el parlaven uns 3.000). El 1990 hi havia un total de 232.344 persones que afirmaven ser cherokee, que augmentaren a 308.132 el 2000, però només es consideren oficialment cherokee tres grups:
- Cherokee Nation, a Oklahoma N. Occ, en un territori d’unes 7.000 milles quadrades, uns 104.000 individus.
- Keetowah Cherokee, al Nord d’Oklahoma, uns 7.000 individus (en total, el 1995 hi havia 114.564 a la reserva, però 174.716 en el rol tribal).
- Eastern Band, a Carolina del Nord, uns 10.000 individus (el 1988 eren 8.822 individus, dels quals 5.971 vivien a la reserva i 2.851 fora; el 1995 hi havia 11.240 en el rol tribal).

Costums

Eren alts, de color de pel clar, nas aguileny i mirada penetrant. Vivien en ciutats i es dividien en set clans, amb els membres de cada vila de descendència matrilinial i exògams. Habitaven cases quadrades o allargades de pals fent bastiment, cobertes d’escorça, fusta i parets entrellaçades i cobertes amb terra i fang. Cada vila enia un o dos campaments de 350 a 600 habitants (hi havia més de 100 poblats). Conreaven moresc, pèsols i carabasses, caçaven i recollien fruites tot practicant una agricultura de tallar i cremar. Cap el 1700 adoptaren el cavall. Tota llur política restava en les viles individuals, les principals de les quals eren Tanasi, Etowah, Newkasi, Keowee, Tellequah, Chota i Kituhwa, i van fer dos cossos polítics, Roig per la guerra i Blanc per la pau, amb dos capdills no hereditaris (el de guerra rebia el nom d’Outacity “assassí”) que presidien dos consells, un amb representants dels set clans i l’altre amb els ancians. El Blanc s’encarregava d’organitzar l’agricultura, els afers religiosos i un cos de missatgers, mentre que el Roig s’encarregava dels afers de guerra i defensa, dirigits pel guerrer més reconegut. Rebien sovint atacs dels mohawk, que eren contestats amb igual fieresa. Feien expedicions punitives, però també ajudaven als pobres. Les dones eren admeses als consells, i algunes esdevenien guerreres, però eren encarregades de l’agricultura i dela custòdia dels presoners. No reconeixien cap autoritat central, els presoners eren serfs i gradualment els adoptaven. No guerrejaven entre ells, i els disputes eren resoltes mitjançant un joc de pilota. Els guerrers practicaven una dansa nocturna, i tenien alguns tabús sexuals. Jugaven al lacrosse, joc de pilota amb raquetes que durant la guerra tenia un ritual sagnant. Altres cerimònies seves eren la Cerimònia de Tardor, similar al busk dels creek, i la Cerimònia del Nou Foc, celebració del nou any durant tres setmanes i un bany final ritual. Consideraven Kana’ti com al primer home creat, i Selu com a la primera dona. Creien que les malalties procedien dels esperits dels animals, que així es venjaven dels humans per matar-los i massacrar-los. Creien en un gran esperit, a l’Amo de la vida, que era a tot arreu, i que era adorat mitjançant l’immersió ritual en el riu (conegut com “l’home llarg”). També escrivien en wampums.

Govern

La Nació Cherokee és actualment una república amb una constitució aprovada el juliol del 1976 amb separació de poders: el legislatiu en mans del Principal Chief, l’executiu en mans del Tribal Council, presidit per un Deputy Principal Chief, tots ells escollits per un periode de quatre anys, i el judicial en el Cherokee Nation Judicial Appeals Tribunal de tres membres, amb jurisdicció en els 14 comtats on els xerokee són majoria. També tenen el seu propi Cherokee Nation Judicial Code i potestad per a cobrar alguns impostos. Per a veure la llista dels governants cherokee, veure Governants Cherokee.

Història

Origens

Potser els seus avantpassats foren els Mount Builders, qui habitaren en el territori en el 10.000 aC i van construir ciutats en monticles molt habitades, com Cahokia, que potser tenia entre 38.000 i 75.000 habitants. El 1539 van rebre l’expedició de Fernando de Soto amb l’Inca Garcilaso de la Vega des de Tampa al sud dels Apalaches, on ja hi havia passat la pesta, i el maig del 1540 arrribà a Xualla (Carolina del Nord), on va contactar amb els chalaquies. En els cròniques parla de la ciutat de Guasili o Guaxule (avui el monticle de Nocooche, vora Clarksville, N. Georgia), i Chiaha o Ychiaha (avui potser Etowah). A començaments del segle XVIII comerciaren amb els britànics pells a canvi de fusells, teles i acer, a través del port de Charleston (entre el 1700 i el 1715 van traficar un milió de pells de cèrvol). El 1712 enviaren 100 homes per ajudar als anglesos a lluitar contra els tuscarora. El 23 de març del 1730 l’emissari del rei Jordi III, sir Alexander Cuming, reuní a Keowee uns 300 mandataris cherokee i els convenvè en la reunó de Newkasi (avui franklin, Carolina Nord) perquè reconeguessin amb el títol d’emperador dels cherokee al cabdill Moytoy de Tellico (Tennesee)[1], i així el 1740 un grup comandat per Kalanu/The Raven va prendre part en l’expedició de James Oglethorpe a Sant Agustí (Florida). Els anglesos estaven acostumats a la jerarquia i suposaven que calia nomenar un destacat cherokee com a rei i tractat amb ell. Tanmateix, la nació cherokee era una federació dispersa de 30.000 indis (d’ells, 6.000 guerrers) en un territori de 100.000 km² (dels quals les ciutats en controlaven 15.000) en 64 ciutats unides només per l’idioma, la cultura i el parentiu, i els capdills dirigien mitjançant l’exemple una mena de democràcia nadiua. Per això, el 1730 enviaren Attakullakulla (mort el 1783), aleshores jove guerrer, a Londres, on fou rebut per Jordi III a Windsor. Allí s’hi passejà vestit amb plomes i cues de cavall, i signà un tractat amb els britànics. Tanmateix, el 1738 van patir la primera epidèmia de verola que els va reduir a la metiat. Un dels supervivents, Skiagunsta, fou nomenat cap dels Keowee el 1750. Molts bruixots i xamans van terncar llurs relíquies en veure que no hi podien fer-hi res. Alhora, els 1739 els francesos fundaren Fort Toulouse (avui a Montgomery, Alabama) i es van fer amics del cap Oconostota (Salsitxa de Marmota) o Stalking Turkey, rival d’Attakullakulla, i intentaren apartar-lo dels britàncis. El primer era cap militar de Chota, i el segon primer ministre, i tots dos obeïen a l’uku o rei de la ciutat, Caneecatee/Old Jump, oncle d’Attakullakulla, qui va fer de Chota la capital cherokee, i el seu uku heredaria de Moytoy el títol d’emperador.

Contacte amb els anglesos

Caneecatee era resentit amb els anglesos perquè la verola li havia desfigurat la cara. Alhora, durant bona part del periode 1740-1750 Attakullakula va viure al Quebec com a hostatge dels ottawa, però s’hi entrevistà amb els francesos. Tot i així, quan començà la guerra del 1754-1763 donaren suport inicial als anglesos mercè el pacte de Saluda entre Attakullakulla i James Glenn (governador de Carolina del Nord el 1755), que aconvertia el país en un protectorat britànic a canvi de protecció contra els francesos. Però la ineptitud de Braddock, que farà que els derrotin a Fort Duquesne (Pittsburg) el 9 de juliol del 1755, el fet que alguns soldats colons arrenquin les cabelleres dels iroquesos caiguts en combat per cobrar-les com la dels enemics, i la construcció de Fort Loundoun vora Chota i de Fort Prince George vora Keowee el 1757, els soldats dels quals violaran dones índies, cosa que provocarà la venjança cherokee el 1759. Com que Wolfe conquerí Quebec i Montreal, Oconostota i Attakullakulla amb 30 guerrers anaren a Charleston a parlar amb William Lyttleton, nou governador de Carolina del Nord. Els dos caps foren alliberats, però la resta foren empresonats, i més tard, assassinats a la presó. Això provocarà que el 1760 es revoltessin contra el anglesos; setjaren Fort Loundoun, que serà ocupat l’agost i el deixaren avaquar, però mataren 30 oficials i 200 presoners. Aleshores lord Amherst enviaria contra ells 2.600 homes amb el coronel James Grant. El 27 de maig del 1761 Attakullakulla intentà pactar, però el juny Grant els atacà: 15 ciutats foren cremades, així com els conreus, i 5.000 indis hagueren d’amagar-se a les muntanyes. Després de diverses converses entre setembre i desembre del 1761 entre Attakullakulla i el governador William Bull, els cherokee signaren la pau amb els anglesos. I el 1762 els seus caps Cune Shote/Stalking Turkey, cap guerrer, i Ostenaco, visitaren Anglaterra, i foren rebuts per Jordi III. El 1763 el rei Jordi III d’Anglaterra va signar la Proclama Reial que marcava la línia divisòria entre terra blanca i terra índia als Apalaches, i poc després Cune Shote i Attakullakulla (Petit Fuster) de Tanasi, qui havia visitat ja Londres el 1730, participaren en la Conferència d’Augusta amb el superintendent John Stuart. Van rebre dàdives de carn, rom i xivalla, i la promesa que no els ocuparien les terres. El 1764 dos comerciants escocesos s’establiren entre els chereokee i s’hi barrejaren, Alexader Cameron i John MacDonald, avi del futur cap Kooweskoowe/John Ross. Però també s’hi establiren molts bergants procedents d’Europa amb rom i deutes que els forçaran a cedir terres, tot i la prohibició reial.

Tractats amb el nordamericans

John Stuart, ara instal·lat a Mobile (Alabama) i cap d’Afers Indis del Sudest, aconseguí apaivagar-los un temps amb la cessió de terres de cacera cherokee el 1768 amb Oconostota. I el 1765 els enviaren el primer professor blanc, John Hemmerer. Però Daniel Boone va conduir molts colons per les enfilades de Cumberland fins a Kentucky i Tennessee, on adoptarien les dones i alguns costums dels indis, però els esquilmaren la terra i els recursos. El març del 1775 Daniel Boone i l’especulador Richard Henderson obligaren Attakullakulla, Oconostota i altres capdills a cedir Kentucky i Tennesee, la meitat del seu territori, amb la vila de Tanasi, a canvi de 10.000 lliures en mercaderies. Però s’hi oposa el fill d’Attakullakulla, Tsiyu Gansini o Dragging Canoe, qui marxa amb alguns fidels a Chickamauga, on durant vint anys farà una guerra de guerrilles contra els blancs, ja que s’adonaren que els blancs els prendrien les terres igualment. A finals del segle XVIII centralitzaren el seu govern i la revolució destruí moltes de les seves ciutats, malgrat que alguns d’ells ajudaren als revolucionaris. Quan esclatà la revolució el maig del 1776 es reuniren a Chota delegats iroquesos, lenape i shawnee per fer un front comú davant Henry Stuart, superintendent d’afers indis, contra els blancs i mantenir la frontera. Tsiyu Gansini s’uneix als anglesos, i rep el suporrt de Henry Hamilton, tinent governador del Canadà, qui li paga les cabelleres, però el 1778 els britànics l’abandonaren i el seu grup patí una verola que en matà 2.500; per la seva banda, Attakullakulla i la seva neboda, Nancy Ward, qui s’havia destacat lluitant contra els creek el 1775, decidiren ajudar als colons rebels. Tot i així, el 1777 els nordamericans atacaren als cherokee i els prengueren les Carolines i el territori al Nord del Little Tennessee; tot i això, mercè les gestions d’Onitositah (Brot de moresc), conseller d’Oconostota, recuperaren part del territori arrabassat. Per la pau del 1782 marxaren a Chattanooga, on foren vençuts el 1792. El 25 de novembre del 1785 Nancy Ward signaria el Tractat de Hopewell, renovat el 1791, pel qual obtingueren terres i un diputat al parlament georgià. Adoptaren també la ramaderia llanera i construiren algunes carreteres i ponts. Però Tsiyu Gansini continuava matant els colons de la frontera, cosa que provocaria que els colons, liderats per John Sevier, fundessin un “Estat de Franklin” i que el 1788 matessin sota bandera de treva caps ancians inclòs Onitositah. Tsiyu Gansini els va venjar, però va morir el 1792, després d’haver ajudat Little Turtle a vèncer Arthur Saint-Clair. Per aquest motiu abandonaren gradualment Chota, que el 1799 només tenia 5 cases i el 1805 només un habitant.

La Nació Cherokee

El 1793 pactaren amb Espanya i per tardor del 1794 signaren un nou Tractat de Pau amb EUA, pel qual els nordamericans construirien un blocao a Tellico, vora les ruïnes de Fort Loundon, i alhora els proporcionaren arades, telers i estris de pagès per tal d’aculturar-los i que no necessitessin més terres, i així canviar llur sistema de relació (les dones s’encarregaven del camp, els papers eren igualataris però no intercanviables, alhora que creien que l’arada feia mal a la terra); el nou centre del país cherokee estava al Nord de Georgia i el Sud de Tennessee, veïns dels creek; el 1799 els nordamericans els obriren una escola a Darmouth. Fins i tot, el 1800 acceptaren missions cristianes amb la condició de construir escoles (el 1825 ja hi havia 12). Però el 1802 el govern federal signà un pacte amb el de Georgia que inclou una clàusula que preveu que els indis de l’estat puguin ser expulsats pel govern federal. El 1809 ja tenien 1.500 telers i 500 arades, així com molins de blat i carreteres. La seva societat era matrilinial, i qualsevol blanc podia esdevenir ciutadà xerokee si es casava amb una xerokee, i els fills eren indis del tot, però l’enriquiment contradia el principi de redistribució de la terra. L’aculturació els provocava baixa autoestima, alcoholisme i violència. James Vann (mort el 1809), mestís i considerat el cherokee més ric, era l’amo d’una taberna, de 50 esclaus, quatre esposes i gran mansió a Georgia. Endemés, els missioners cristians ridiculitzaven llur religió. Ja el 1808 el president Thomas Jefferson els pressionà perquè es traslladessin més enllà del Mississippi. Així, uns 2.000 marxaren, pressionats o subornats, per continuar la seva vida tradicional. Aquesta crisi provocaria que el 1811 aparegués el moviment de la Dansa del Fantasma Cherokee del bruixot Tsali, qui afirmava tenir visions contra els blancs i els indis que acceptaven llur mode de vida, i que reclamava el retorn de les “ciutats estimades”. Alhora, el profeta shawnee Tenskwatawa, germà de Tecumseh, predicava quelcom semblant entre els creek, una guerra final per expulsar als invasor. Cap el 1811 els Red Sticks creek es van revoltar contra els EUA i el 1813 destruirien Fort Mimms, però el capdill cherokee Junaluska va ajudar al president Andrew Jackson contra els creek a Horseshoe Bend (març 1814, on fins i tot li salvà la vida), juntament amb els caps Kahnungdatlageh (El que camina sobre la cimera de la muntanya) o Major Ridge i el mestís Kooweskoowe o John Ross. Per aquesta raó foren odiats per les tribus dels voltants. El 1820 alguns mestissos van fer algunes plantacions, ja que es barrejaren amb anglesos i escocesos, educats entre els blancs, i cap el 1822 adoptaren com a membres de la tribu 1.277 esclaus negres. Pel juliol del 1827 redactaren també una constitució republicana i formaren un govern molt semblant al dels EEUU, que consagra la divisió de poders i la sobirania nacional sobre la terra. Transformaren els sentiment ètnics en una república sobirana. Els òrgans de govern eren el Consell General i un Comité Nacional (Assemblea), que tenia poder per a vendre terres als blancs, ja que des del 1808 el Codi Legal cherokee va instaurar la pena de mort a qui venia terres sense permís. La capital era New Chota (avui Calhoun, Georgia) Hi participarien, endemés de John Ross i Major Ridge, Kuhleganah Watie/Elias Boudinot i John Ridge, fill de Major. Alhora, el 1821 adoptaren un alfabet propi de 85 signes (sil·labari cherokee) creat per George Guess o Sequoyah (1770-1843), cherokee il·letrat d’Arkansas, lisiat d’una cama i fumador en pipa que no sabia escriure ni parlar anglès, però excel·lent platerer. El 1809 havia començat a idear signes per paraules i el 1821 es decidí per un sistema sil·làbic de 86 caràcters fàcil d’aprendre, de manera que el 1824 gairebé tots ells estaven alfabetitzats, i en el qual Elias Boudinot, casat amb una blanca i que el 1826 havia fet una gira de lectures per recollir diners per a una impremta, va editar el 1828 el setmanari bilíngüe Cherokee Phoenix. El 1823 el cap Path Killer, el portantveu del consell, Major Ridge, i el president de la nació durant uns 40 anys, el mestís John Ross (1790-1866), negaren la cessió de terres als govern federal i afirmaren novament la sobirania sobre la terra. El 1826 tenien 22.000 vaques, 7.600 cavalls, 46.000 porcs, 2.500 ovelles i 726 telers, així com 18 escoles i 2.943 arades.Els occidentals eren 7.000, i els orientals 13.563. Hi havia 147 homes i 73 dones blancs casats amb xerokees, i tenien 1.277 esclaus negres. Però el 1828 es va descobrir or a Smoky Mountain, al territori que se’ls havia adjudicat, cosa que provocà invasió de colons blancs, i per això el govern estatal de Georgia els pressionà per a que cedissin terres. El mateix any, Jackson i l’estat de Georgia van declarar nul·la i sense valor l’existència dela nació xerokee, i considerà delicte reunir el parlament xerokee a New Echota i Etowah, que es trobaven a territori georgià. Els prohibiren fer prospeccions auríferes i no els permeteren declarar als tribunals perquè “no eren cristians”.

El Nunna daul Tsuny (camí de les llàgrimes)

El 1830 el Congrés dels EUA va votar el Decret de Removal dels indis a l’Oest del Mississippi. Però els cherokee no acceptaren. El 1828 nomenaren cap principal John Ross, i decidiren plantar balalla legal: els casos Cherokee Nation vs Georgia (1830) i Worcester vs Georgia (1832). El 1831 el Tribunal Suprem dels EUA i el secretari de justícia, John Marshall, els van donar parcialment la raó: els indis són servant domestic nations (nacions domèstiques dependents), protectorats semisobirans, relacionades només amb el govern federal i no pas amb els estats, de manera que el Tribunal Suprem Georgià no tenia poder sobre ells. La tribu es va dividir en dos grups. El partit del Tractat, presidit per John Ridge i Elias Boudinot, amb uns 15.000 chereokee, que decideixen acceptar l’inevitable i negociar les millors condicions possibles; l’altre, el Partit nacional, un miler aproximadament, comandat pel president John Ross, van decidir plantar cara. Per altra banda, el 1819 un centenar de cherokee s’amagaren a les Muntanyes Smoky, liderats per Yonaguska (Ós que s’ofega, 1750-1838). El 1838, poc abans de morir, encoratjà a unes 49 famílies (300 individus) a fer el mateix i formaren els Oconalufte Cherokee o Eastern Band. Ajudats per William Thomas, nen blanc adoptat per Yonaguska, home de negocis i advocat dels cherokee, el 1835 aconsegueix que els facin ciutadans de Carolina del Nord. Uns 200 lluitarien amb els Estats Confederats d'Amèrica. Ross va acomiadar Boudinot del diari, però el 1835 l’estat de Georgia segrestà la impremta. Es violaren les sentències judicials i es va fer una campanya d’assetjament, tot empresonant Ross i llurs partidaris. Així el Senat els obligà a signar a casa d’Elias Boudinot el Tractat de New Echota, mercè el qual els obligaven a cedir les terres que els quedaven (més de 20.000 km²) a canvi de 5 milions de dòlars i terres a Oklahoma. El tractat fou aprovat pel Senat dels EUA el maig del 1836 malgrat les protestes de John Quincy Adams, qui ho considerava vergonyant, i els donaren de termini dos anys per marxar, però això no impedí que els blancs invadissin el territori abans d’hora. Junaluska viatjà inútilment a Washington per intentar convèncer Jackson. L’estiu del 1838 foren traslladats: marxaren 16.000 xerokee, dels quals 4.000 moriren pel camí, entre ells Quatie Ross, esposa del president.

Establiment a Oklahoma

Els 12.000 que arribaren s’uniren als 3.000 vells colonitzadors que s’havien anat uns anys abans amb Sequoyah. Alhora, esclatà una guerra civil entre els partidaris del tractat i el partit nacional el juny del 1839, que provocà la mort de Major i John Ridge i d’Elias Boudinot. Stand Watie, germà de Boudinot, n’acussa John Ross, però aquest rep el suport de Sequoyah i crearen una nova constitució, on es considera la terra com a patrimoni comú de la nació, que no fou acceptada definitivament fins el 1845, quan Stand Watie i el Partit del Tractat dirigiren la seva còlera contra el govern dels EUA. S’uniren a les “Cinc Tribus Civilitzades” (seminola, creek, choctaw i chickasaw) després de ser establits a Arkansas el 1835 i definitivament a Oklahoma el 1840. El 1846 signaren un nou tractat amb el govern dels EUA per compensar-los de les pèrdues, mercè el qual reberen 5 milions $ d’indemnitzacions que utilitzaren en finançar obres públiques. Reobriren el diari bilíngüe Cherokee Defender, dirigit per David Carter; construiren una nova capital, Tahlequah, seu de la Casa del Consell i de la Cort Suprema. D’aquesta manera el 1850 havien obert 20 escoles i dos seminaris, i editaren la Bíblia, lleis i un almanac en cherokee el 1855. Alhora, el 1850 es fundà la Keetowah Society, cercle d’oposició a Stand Watie format per grups tradicionalistes contraris a adoptar la civilització blanca. Quan esclatà la Guerra civil nordamericana, John Ross intentà mantenir-se aliè al conflicte i fidel als EEUU, però quan els Confederats atacaren el país, fou pressionat per Stand Watie i el Partit del Tractat, que eren majoritàriament plantadors amb esclaus, i per això l’agost del 1861 pactà amb els Confederats. Això provocà que l’exèrcit del nord invadís el país cherokee, fes presoner Ross i se l’endugués a Washington. Watie esdevé general de brigada confederat, el 1863 atacà Tahlequah i fou el darrer en capitular. El conflicte suposà per als xerokee epidèmies de còlera i verola, pels quals morí el 25 % de la població, el 25 % dels nens restaren orfes i el 33 % de les dones, vídues. Ross fou alliberat el 1865 i tornà a un país en ruïnes. Va celebrar el consell a les ruïnes de Talehquah, on els partidaris de Watie intentaren desacreditar-lo. Alhora, els EEUU intentaren forçar noves cessions de terres i de sobirania com a càstig per ajudar als Confederats. El 19 de juliol del 1866 negociaren un nou tractat amb els EEUU: Elias Boudinot i William Adair, coronels dels EEUU, John Rollin Ridge, Saladin Watie i Richard Fields, i evitaren obrir llur territori a les corporacions ferroviàries. Ross moriria l’u d’agost del 1866. El 1860 es va traduir la Bíblia al xerokee, ja que majoritàriament són baptistes.

Fi del Territori Indi

Després de la guerra reconstruïren Talehquah, reobriren impremtes escoles, i alliberaren esclaus, que des d’aleshores seran ciutadans cherokee. Però des d’aquells anys, moltes tribus de les planures foren confinades també a Oklahoma. William Ross, nebot de John i graduat a Princeton, lluità contra l’especulació i els nous emigrants del ferrocarril. El 1872 va protestar davant del Congrés dels EUA per la invasió de terres, malgrat els esforços fets pel cap de la BIA, el seneca Ely Parker, i Helen Hunt Jackson, autora d’A century of dishonour (1881). El 1881 el cap Nimrod Jenner Smith va obrir escoles quàquers. Pel que fa al grup de Carolina, el 1880 el xamà Ayuñini/Swimmer (1835-1899) facilità informació James Mooney sobre medicina, botànica, mitologia i història dels xerokee a la reserva Qualla. Així, el 1890 compondria l’estudi Myths of the cherokee and sacres formuls of the cherokee, en un moment on les escoles dels blancs aculturaven els indis, suprimien l’escriptura de Sequoyah i volien suprimir a cops l’indi que duien dintre. El 1887 fou aprovada la Dawes Act (per Henry Dawes, senador per Massachussets), que volia acabar amb la propietat comunal de la terra índia, que havia de ser dividida en parceles privades de 160 hectàrees per família, i l’excedent, ocupat pels blancs. Així, el 1890 el govern dels EUA s’annexà la meitat del Territori Indi (ara Oklahoma), i el 1893 la Sortida Cherokee (11.000 km² de planures) foren obertes a 100.000 colonitzadors blancs. Malgrat els recursos presentats pels cherokee, el 1898 s’aprovà la Llei Curtis, que dissolvia els governs nacionals de les Tribus Civilitzades i abolia la titularitat indígena de la terra. Molts blancs s’inscriviren com a indis i obtingueren terra gratis, malgrat els esforços del president cherokee Tom Buffington (1899-1903). El 1905 els cherokee i les altres tribus civilitzades intentaren crear el Sequoyah State, estat indi amb constitució pròpia, però el Congrés ho va anul·lar i el 1907 fou creat l’Estat d’Oklahoma, i llurs terres foren obertes a la colonització. Els aculturats s’aconvertiren en membres prominents de l’Estat (Robert Latham Owen fou senador de l’estat el 1907), mentre els tradicionals s’amagaven a les muntanyes. El grup de Keetowah va boicotejar les inscripcions de terres, rebutjaren els xecs per les rendes i drets reals. Desil·lusionats de la política, restabliren l’antiga religió xerokee guiats pel visionari Redbird Smith (mort el 1918).

Els cherokee, ara

Cap el 1930, la reserva Xualla (Carolina del Nord) es trobava pobra i superpoblada, fins que el New Deal de Franklin D. Roosevelt nomenà com a cap de la BIA John Collier, que va aprovar la Llei de Reorganització Índia. Des del 1934 s’ensenya el cherokee a les escoles i s’obrí un parc natural a les Smoky, on els indis treballarien com a llenyataires, guies i artesans. Darrerament, fins i tot, s’hi ha creat una fàbrica de miralls de propietat comunal. Tanmateix, la Tennesee Valley Autority va inundar els assentaments de Chota, Tanasi, Tellico i Fort Loundon, malgrat l’oposició dels indis, ecologistes i historiadors, ja que no té cap utilitat pràctica. Els presidents de l’Eastern Band han estat J. Blythe (1931-1947), O. B. Saunokee (1951-1953), J. Blythe (1955-1959), Osley Bird Saunokee (1959-1963), Jarrett Blythe (1963-1967), John. A. Crowe (1975-1983), Robert Youngdeer (1983-1987) i Jonathan Taylor (1987-?). El 1960 el govern federal els hagué de pagar 14.789.000 $ en concepte de terres arrabassades il·legalment. Aleshores fundaren a Oklahoma l’Original Cherokee Community Organisation, per tal de defensar els drets de cacera. El mateix any, endemés, fou localitzat i reconegut com a membre de la nació cherokee un grup d’Ohio El 1971 William Meyer, també conegut com a Yonv’ut’sisla (Ós ardent) va escriure Native Americans, the new indian resistence, on recorda que ells ja hi eren abans que Colom, i que aquest no fou el primer en visitar Amèrica. Alhora, els cherokee d’Oklahoma nomenaren un nou govern el 1970, i el 1975 adoptaren una nova constitució. El 1990 la presidenta era Wilma Mankiller. El 1977 el cap cherokee Jim Durham dirigí l’IITC, però el 1979 decidí trencar amb l’AIM i donà suport als que s’oposaven a Qualla al projecte Timberlake, que volia inundar part de llurs terres. El 1999 el condemnat a mort Darrel Keith Rich Young Deer, cherokee condemnat per l’assassinat de quatre dones i nenes el 1978, ha denunciat l’estat de Califòrnia per negar-li la cerimònia ritual de la seva tribu abans de la seva execució, i endemés ha prohibit la presència de consellers espirituals cherokee, tot per raons de seguretat.

Llista de cherokee cèlebres

- Attakullakulla
- Stalking Turkey
- John Ross
- Nancy Ward
- Dragging Canoe
- Sequoyah
- James Vann
- Major Ridge
- John Ridge
- Elias Boudinot
- Stand Watie
- John Rollin Ridge
- Redbird Smith
- Will Rogers
- John Milton Oskison
- Emmett Starr
- Ruth Muskrat
- Lynn Riggs Categoria:Amerindis Categoria:Ètnies ja:チェロキー

Arkansas

Arkansas és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat al sud del país. Els cens de 2000 donà una població de 2.673.400. Fou admés a la unió el 1836. Categoria:Estats dels Estats Units ja:アーカンソー州 ko:아칸소 주 simple:Arkansas

Sil·labari cherokee

El sil·labari cherokee és un sistema d'escriptura creat el 1819 per Sequoyah per a la llengua cherokee (o tsalagi). Del contacte mantingut amb els colons europeus, Sequoyah en va prendre la idea de l'escriptura i va prendre com a repte propi crear un sistema d'escriptura similar per al poble cherokee. Després de diverses proves que inclouen una intent d'escriptura ideogràfica, el seu treball va fructificar en la creació d'un sil·labari (enlloc d'un alfabet, com tenien els colons). Alguns dels símbols van ser clarament presos a l'atzar de l'alfabet dels colons, mentre altres van ser completament extrets de la seva imaginació. cherokee

Vincles externs

- [http://www.proel.org/alfabetos/cheroqui.html Article sobre el sil·labari cherokee] a la web de la [http://www.proel.org Promotora Española de Lingüística] (en castellà) Categoria:Alfabets Categoria:Sil·labaris

1810

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de maig - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès).
- 14 de setembre - la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà): les tropes napoleòniques hi sofreixen una gran derrota. :MÓN
- 11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
- 20 de juliol - Colòmbia: el país esdevé independent d'Espanya.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1810년 ms:1810

Ideograma

Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules. En certs idiomes, com el xinès, determinats símbols representen paraules o idees completes. Categoria:escriptura

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes

- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços

- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Consonant

Les consonats són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant és sonora, la vibració de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant és sorda, no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador.

Classificació de les consonants

Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulació, el mode d'articulació i la nasalització.

La sonoritat

- Consonants sonores (hi ha vibració de les cordes vocals)
- Consonants sordes (no hi ha vibració de les cordes vocals).

El punt d'articulació

El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulació. Els punts d'articulació són els següents: :bilabial :labiodental :interdental :dental :alveolar :prepalatal :mediopalatal :velar :faringi

El mode d'articulació

El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament després d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu (fricatiu), si es produeix una explosio seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una serie de petites explosions (ròtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral). :oclusiu :fricatiu :africat :aproximant :lateral :ròtic

La nasalització

Categoria:Fonètica ja:子音 ko:닿소리

Alfabet llatí

L' alfabet llatí: L'alfabet llatí tenia originàriament 23 lletres, però algunes creades a l'edat mitjana com U, W, J han estat incorporades en forces llengües, tot i no utilitzar-se en l'escriptura comuna. Degut a què els romans l'escamparen per tota Europa, que esdevindria amb els mil·lennis una potència colonitzadora, l'alfabet llatí és un dels més escampats arreu del món, i és utilitzat per bona part de les llengües que no disposaven d'alfabet propi fins a l'arribada dels europeus.

Lletres especials i amb diacrítics dels alfabets derivats

- Diacrítics - ´ ` ^ ˆ ˇ ˉ ˘ ˙ ˚ ˛ ˜ ˝ ̃ ̉
- Alemany - äöü ß ÄÖÜ
- Albanès - çë ÇË
- Català - àèò ïü éíóú ç ÀÈÒ ÏÜ ÉÍÓÚ Ç ·
- Castellà - áéíóú ü ñ ÁÉÍÓÚ Ü Ñ
- Danès - æøå ÆØÅ
- Eslovac -
- Esperanto - ĉĝĥĵŝŭ ĈĜĤĴŜŬ
- Estoni - äöü õ ÄÖÜ Õ
- Finès - äö ÄÖ
- Francès - é àèù âêîôû ëï ç É ÀÈÙ ÂÊÎÔÛ ËÏ Ç
- Gaèlic escocès - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Gaèlic irlandès - áéíóú ÁÉÍÓÚ
- Holandès - éó ë ĳ ÉÓ Ë Ĳ
- Hongarès - áéíóú öü őű ÁÉÍÓÚ ÖÜ ŐŰ
- Islandès - áéíóú ð þ æ ö ÁÉÍÓÚÝ Ð Þ Æ Ö
- Italià - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Letó - āīūž ĀĪŪŽ
- Lituà - ąėšųž ĄŲŽ
- Maltès - ċġħż ĊĠĦŻ
- Noruec - æøå ÆØÅ
- Polonès - ąćęłńóśźż ĄĆĘŁŃÓŚŹŻ
- Portuguès - áéíóú âêô ãõ ç ÁÉÍÓÚ ÂÊÔ ÃÕ Ç
- Romanès - âăî şţ ÂĂÎ ŞŢ
- Suec - äåö ÄÅÖ
- Turc - öü ı çğş ÖÜ İ ÇĞŞ
- Txec - áéíóúý ů čďřšťž ÁÉÍÓÚÝ Ů ČĎŘŠŤŽ
- Vietnamita - aáàảãạ ăắằẳẵặ âấầẩẫậ eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oóòỏõọ ôốồổỗộ ơớờởỡợ uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ đ AÁÀẢÃẠ ÂẤẦẨẪẬ ĂẮẰẲẴẶ EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ OÓÒỎÕỌ ÔỐỒỔỖỘ ƠỚỜỞỠỢ UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð
- Pīnyīn (Xinès romanitzat) - áàāǎ éèēě íìīǐ óòōǒ úùūǔ üǘǜǖǚ ÁÀĀĂ ÉÈĒĔ ÍÌĪĬ ÓÒŌŎ ÚÙŪŬ ÜǗǛǕǙ Categoria:Alfabet llatí als:Lateinisches Alphabet ja:ラテン文字 ko:로마 문자 th:อักษรละติน zh-min-nan:Lô-má-jī

1821

Esdeveniments:

- 5 de març - els Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
- 28 de juliol - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país.
- 28 de setembre - Ciutat de Mèxic (Mèxic): s'hi signa l'acta d'independència del país.

Naixements:

Necrològiques:

- 23 de febrer - Roma (Itàlia): John Keats, poeta anglès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1821년 ms:1821 simple:1821 th:พ.ศ. 2364

Categoria:Alfabets

Categoria:Escriptura

United Front Strategy

The United Front may mean:
- the Afghan Northern Alliance
- a Marxist tactic of unity in action; see united front
- an Indian coalition government, the United Front
- a Sri Lanka coalition government, the United Front
- in Singapore, the United Front
- in China, the Kuomintang - Communist Party of China alliance, the First United Front during the Northern Expedition, the Second United Front during the Sino-Japanese War (1937-1945). (see Chinese Civil War)

programy gry strategiczne teksty hoteles en berlin sprzet

:: RELATED NEWS ::

Bernheze
Bernheze is a municipality in the southern Netherlands. It was formed in 1994 from the former municipalities of Heesch, Heeswijk-Dinther and Nistelrode.

Population centres

(links to additional info bolded)
- Heesch
- Heeswijk-Dinther
- Loosbroek
- Nistelrode

Best
Best is a municipality and a village in the southern Netherlands. It's situated northwest of the city Eindhoven, and Best is also part of the agglomeration of this city. The village was part of a neighbourhood town, called Oirschot but as Best was situated on the state road from Amsterdam to Maastricht, this o

Bladel
Bladel is a municipality and a town in the southern Netherlands.

Population centres

- Bladel
- Casteren
- Hapert
- Hoogeloon
- Netersel

External link

- [http://www.bladel.nl/ Official website] Category

Boxmeer
Boxmeer is a municipality and a town in the southern Netherlands.

Population centres

Beugen, Boxmeer, Groeningen, Holthees, Maashees, Oeffelt, Overloon, Read More...

Boxtel
Boxtel is a municipality and a town in the southern Netherlands. This is most likely the origin of the Van Boxtel Family, which has numerous descendants in Brabant.

Population centres

- Boxtel
- Lennisheuvel
- Liempde

External link

- [http://www.boxtel.nl/ Official site]

Cranendonck
Cranendonck is a municipality in the southern Netherlands.

Population centres

Budel, Budel-Dorplein, Budel-Schoot, Gastel, Maarheeze, Soerendonk.

External link

- [http://www.cranendonck.

Cuijk
Cuijk is a municipality and a town in the southern Netherlands of pre-historic origin. Its existence is recorded on the roman roadmap Tabula Peutingeriana under the name of Ceuclum.

Population centres

Population centers include Beers, Haps, Katwijk,